L'arribada de la tempesta (XVII)

Anterior

Capítol 17

Tot i que els ancians borokii se sentien traïts pels seus aliats alienígenes, no van tenir més remei que participar en la nova reunió. Per la seva banda, als januul tot allò els resultava summament sospitós.

–Ens heu mentit! –va rugir l'ancià cap borokii acusant-los, impassible davant la reacció dels januul– vau trencar el jurament solemne!

–En absolut –va respondre Obi-Wan–. Ens vau demanar que us ajudéssim amb els vostres eterns enemics, els januul, i això és exactament el que hem fet –va somriure–. Mai vam dir res de vèncer-los.

L'ancià es va quedar dubtant, amb la boca oberta, i irritat per la resposta. Finalment va tornar al seu lloc a la catifa. A la dreta, una de les ancianes es crugia els artells i reia... baixet. Els ancians januul estaven atònits.

Al final tots dos bàndols es van adonar que havien estat víctimes de l'estratagema dels Jedi, i van decidir signar una reconciliació eventual dins dels termes del tractat. Luminara va pensar que fins passat un temps no serien conscients que les dues parts sortien guanyant, per la pau entre ells i amb la Unitat de Comunitats. I el que és més important, per la permanència d’Ansion d'una vegada per totes a la República i sota les seves lleis.

Bayaar estava encantat amb el resultat, ja que havia pensat que perdria a molts dels seus amics aquell dia, del seu clan i dels estrangers. Qui pensava que acabaria així?

–Ja m'han dit que els dos Consells han accedit a totes les vostres peticions. L'acord se segellarà aquesta nit de la forma tradicional, amb una festa en la qual participarem els borokii i els januul –si hagués tingut llavis, els hi hauria fet un petó a tots–. Aquells que tinguin la sort de ser convidats presenciaran una cosa realment digne de recordar. I també sé que tots dos bàndols tenen un regal per a vosaltres, però no m'han dit què és.

No hi havia crits d'alegria ni grans emocions en la casa dels convidats. Només somriures de satisfacció i el reconeixement d'un treball ben fet. Si no haguessin tingut l'entrenament adequat, i si la batalla a tres bàndols hagués durat una mica més, podrien haver quedat ferits, o pitjor, morts. Ara intercanviaven tranquil·les felicitacions, i els alleujats Mestres congratulaven als seus entusiasmats Padawan.

Però ningú estava més content que Ànakin. Hi havia gaudit de l'oportunitat de combatre amb alguna cosa més que amb les paraules, encara que mai reconeixeria això en veu alta. I menys al Mestre Obi-Wan, i ara tornarien a Cuipernam, per al que mai seria massa aviat, i d'aquí a Coruscant per presentar el seu informe en persona davant el Consell Jedi. I després d'això, si no esclatava una altra crisi en la galàxia que requerís la seva immediata presència, tindrien un període de descans. Si aconseguia solucionar el problema del transport, i el Mestre Obi-Wan accedia, sabia exactament on passaria el seu permís.

La festa va ser com Bayaar els havia promès, un intens espectacle de llum, so, menjar i beguda. Al matí següent es van acomiadar dels seus nous aliats entre els januul i els borokii. Potser haurien d'haver-se relaxat mentre galopaven cap a la llunyana Cuipernam, però no podien. En no tenir els intercomunicadors, destruïts pel cap qulun Baiuntu, no podien informar a ningú del seu èxit, sobretot als delegats de la Unitat. Com deia el vell aforisme, no tenien temps per perdre.

Kyakhta i Bulgan anaven al capdavant, inflats d'orgull per haver participat en un moment tan decisiu de la història dels alwari. I com era ja costum, Tooqui viatjava amb Barriss recorrent el seu suubatar de dalt a baix. El pacient animal tolerava sense queixar-se les curses del gwurran.

–Una gran fita, Mestra.

Barriss cavalcava al costat de la Luminara. Amb l'experiència, s'havia fet a la cadira, i ara muntava amb la facilitat d'un pròsper comerciant.

–Una fita –Luminara només estava disposada a concedir-li això–. Un treball ben fet. Les coses "grans" ho són gràcies al pas del temps. Tothom pensa que les coses que aconsegueix són dignes d'immortalitzar, però el temps ho acaba posant tot al seu lloc. Amb el pas dels segles, la majoria dels "èxits" són desterrats, i al cap de mil·lennis ja ningú es recorda d'ells –en veure l'expressió de la seva Padawan, va intentar semblar més animada–. El que no vol dir que el que hem fet no sigui important. La nostra història és ahir, i ahir és el que importa. A més, cap som historiadors. Qui pot dir el que serà crucial o el que no, en el discórrer de la civilització? Per descomptat, no un Jedi. Potser el Consell o els savis historiadors. El que importa és que hem fet el que havíem de fer i que molt pocs éssers han mort per això.

Barriss va acceptar el discurs un moment, i després va somriure.

–Diguin el que diguin sobre el que hem fet a Ansion, jo opino que mantenir a ratlla no a un, sinó a dos exèrcits sense matar ningú és alguna cosa especial. Vau estar increïble, Mestra. No vaig tenir gaire temps per mirar, però de tant en tant albirava alguna cosa. I no he vist mai ningú tan calmat i valent sota tanta pressió.

–Calmada? Valenta? –Luminara va riure–. Hi va haver moments en què em moria de por, Padawan. Però el truc és no mostrar-ho. Has de recordar en tot moment en quin calaix mental vas guardar el coratge, per poder posar-te'l quan el necessitis.

–Ho recordaré, Mestra.

Luminara sabia que així seria. Una bona aprenenta la Barriss. Una mica pessimista de vegades, però una estudiant immillorable. No com Ànakin Skywalker. Un gran potencial, però de gran inseguretat. L’havia estat observant en la batalla. De tots els profans que coneixia, seria l'únic que escolliria per lluitar mà a mà. Però el que li preocupava era el que faria el jove després de la batalla. Era molt més que un enigma i aquesta no era només la seva opinió. Obi-Wan li ho havia expressat en més d'una ocasió. Però també havia insistit que el jove tenia dins seu un enorme potencial per arribar a ser gran algun dia.

Bé, tal com li havia dit a Barriss, aquestes coses se sabien amb el temps. Afortunadament, Skywalker no era la seva responsabilitat. Probablement ella no hagués tingut la paciència que demostrava el Jedi amb ell. Un Mestre poc freqüent per a un aprenent inusual, va pensar. Va esperonar al seu suubatar perquè premés el pas.

***

L'estómac del delegat Fargane no era l'únic que grunyia. El delegat estava cansat. Cansat i enfadat. Trobava a faltar la seva llar en el llunyà Hurkaset i als seus parents, i el negoci familiar no havia anat molt bé des que ell va deixar d'oferir els seus savis consells. I tot era per culpa d'aquells estirats representants del Senat de la República. Aquells Jedi. Abans que arribessin a Ansion, Ranjiyn havia afirmat que la seva reputació els precedia. Doncs, això mateix, pel que a ell corresponia, la seva reputació s'havia fet miques. Els havien donat l'estatus de salvadors potencials de la pau i ells s'havien perdut en les praderies eternes d’Ansion.

Ja era hora de prendre una decisió. Tot i que encara no estava segur del seu vot, una cosa sí que sabia: havien endarrerit la votació massa. I així ho va transmetre als seus col·legues.

–Estan per aquí en algun lloc –va insistir el delegat Tolut–. Potser hauríem d'esperar una mica més.

L'enorme armalat mirava pensatiu per la finestra del tercer pis cap al Nord. També la seva paciència començava a esgotar-se. Durant la seva única trobada amb els Jedi havia quedat profundament impressionat. Però les destreses de saló no eren un substitut substancial. On eren, i el que era més important, on era el tractat que solucionaria els antics problemes entre nòmades i ciutadans?

–Jo us diré on són –tots es van girar per mirar a l'orador. Com a observador oficial de la coalició de comerciants de Cuipemam, Ogomoor no tenia poder per influir en les decisions del Consell de la Unitat. Només podia dir la seva. Però els dies passaven un darrere l'altre sense notícies dels Jedi, i les seves opinions cada vegada adquirien més pes–. S'han anat.

El delegat humà va arrufar les celles.

–Vols dir que ja no estan a Ansion?

El conseller d'en Soergg va fer un gest d'indiferència.

–Qui sap? El que jo dic és que amb nosaltres no hi són. Hi ha altres ports més a part de Cuipemam, i una bona nau aterra a qualsevol lloc. Potser hagin tornat a Coruscant, o pot ser que hagin mort. De qualsevol forma, no han aconseguit el que van proposar: que els alwari acceptessin una nova via d'entesa social a Ansion. Quant més aneu a trigar? Independentment del resultat de la votació, aquesta incertesa és pèssima per als negocis.

–Aquí he de donar-te tota la raó –va rondinar Fargane. Ranjiyn va mirar despectiva al delegat.

–Hi estic d'acord en què cal prendre una decisió. El futur d’Ansion depèn dels que som aquí.

Tolut va intentar intervenir.

–No podem donar-los una mica més de temps en aquests benintencionats visitants?

–Qui diu que tinguin bona intenció? Ells serveixen a altres poders. Al Consell Jedi, al Senat de la República, potser a uns altres. Fan el que se'ls ordena. I no em sorprendria que els haguessin ordenat marxar sense dir-nos res. Seria una maniobra típica del Senat –va alçar la veu amb ràbia–. No m'agrada que em tracti així!

–Bé, esperem fins al cap de setmana –va insistir la Ranjiyn–. Si aleshores no hem sentit res d'ells, votarem.

–Bé! –va dir Volune–. Una decisió per fi. Estic d'acord amb Fargane en què ja hem perdut massa el temps amb aquest tema, però esperaré fins al cap de setmana –Mirà al delegat, ulls ansionesos davant ulls humans–. Fargane?

El representant va fer un soroll de disgust.

–Més temps perdut. Vés per on!, que així sigui. Però no més tard –va advertir–. Tolut?

L’armalat es va girar des de la finestra.

–Els Jedi són bons, al meu entendre. Però qui sap el que els han dit que facin o el que els ha passat. S'estan excedint –el seu descomunal cap va assentir–. A finals de la setmana. D'acord.

Així que estava decidit. Ni més retards ni més excuses. Amb Jedi o sense, amb tractat o sense, tots havien de donar la cara davant els seus votants, que els demanaven des de feia temps una decisió definitiva sobre la secessió. I també havien rebut missatges des d'altres planetes, dels malarians i els keitumites, preocupats pel seu futur com a aliats d’Ansion.

Ogomoor estava encantat. El final de la setmana estava molt més lluny del que hauria desitjat Soergg, però tampoc era el solstici. El seu cap i aquell per al qual treballava estarien molt satisfets.

El conseller estava molt satisfet.

Següent