El canvi de la guàrdia (II)

Anterior

Capítol 2

Ànakin va mirar al seu Mestre. S'havien tornat encara més propers en els últims mesos. Ànakin s'havia trencat després de la missió a Vanqor i havia confessat les seves pors a Obi-Wan. Havia tingut por d'explicar-li al seu Mestre com hi havia vegades que ja no volia ser l’Escollit. Es va adonar que havia estat vivint amb un temor innombrable en el seu cor. No sabia a què tenia por, però sabia que vivia amb la por cada moment que passava despert. Dir-ho en veu alta havia atordit al seu Mestre, però hi havia alliberat a l’Ànakin d'una manera que encara no entenia.

Potser havien estat les seves experiències en el campament de presoners de guerra a Vanqor el que li havia fet descarregar el seu cor cap a Obi-Wan. Quin fos el motiu, havia canviat alguna cosa entre ells. S'havien tornat més propers. Eren autènticament Mestre i Padawan ara.

Sabia que el que havia passat era un pas clàssic en la relació Mestre-Padawan. L'aprenent convida al Mestre, i comença. Com aprenents, tots s'havien preguntat què significava aquesta expressió. El Mestre era el que convidava a un estudiant Jedi a ser el seu aprenent. Així és com començava. Així que, quin era el significat de “L'aprenent convida al Mestre”?

Ara ho entenia. Havia estat l'aprenent d'Obi-Wan durant anys abans d'haver confiat per complet en ell amb el funcionament intern del seu cor i ment. Una vegada va haver convidat a Obi-Wan a compartir les seves pors més profundes, els seus pitjors malsons, la seva relació havia canviat i s'havia aprofundit. Era com si estiguessin començant una altra vegada. Començant. Obi-Wan li havia dit que el mateix li havia passat a ell i a Qui-Gon.

–A meitat del nostre viatge junts, vam començar de nou, –li havia dit a Ànakin.

Era misteriós i meravellós. Sabien el que faria l'un de l'altre abans que es fes. Sabien el que hi havia als pensaments de l'altre. On abans Ànakin es preocupava pel que Obi-Wan tingués en ment, ara acceptava que algunes coses les sabia, i altres coses no, i que moltes coses de la ment d'Obi-Wan no tenien res a veure amb ell.

No podia llegir els pensaments d'Obi-Wan ara mateix. No tenia ni idea del que estava planejant el seu Mestre. Es va sentir igual de confós que la Siri. Però on Siri se sentia preocupada, Ànakin se sentia excitat.

Siri va alçar una cella.

–T’escolto.

–Tenim una forma d'aterrar a Romin i arribar a Jenna Zan Arbor, després sortir del planeta sense violar cap regulació del Senat ni les lleis de Romin, –va dir Obi-Wan–. Tècnicament.

–Tècnicament? –va preguntar Tyro.

–Entrem legalment, –va dir Obi-Wan–. Com a criminals.

Siri es va asseure i va creuar una cama sobre el genoll.

–Bé, és un alleujament. Per un minut, vaig pensar que realment tenies un pla que tenia sentit.

–Prenem les identitats de la banda Slam–, va dir Obi-Wan–. Jo seré Slam, tu seràs Valadon. Ànakin i Ferus poden ser els altres dos.

–Waldo i Ukiah, –va informar Tyro–. Però tècnicament...

–Així que, aterrem a Romin i trobem a Zan Arbor–, va dir la Siri–. Després què?

–Bé, no ho he planejat per complet–, va dir Obi-Wan–. Trobem una forma d'atreure-la fora del planeta. No pot ser massa difícil.

–És clar, –va dir la Siri–. Una de les ments científiques més astutes de la galàxia es vindrà de viatge amb nosaltres. Com diria Garen, un tros de pastís.

–Pensarem en alguna cosa per temptar-la a unir-se a nosaltres–, va dir Obi-Wan–. El punt és aterrar a Romin i contactar amb ella. Només podem fer això com a criminals.

–Puc tornar al «tècnicament»? –va preguntar Tyro–. Tècnicament, encara estarien violant diverses lleis en les que puc pensar fàcilment. Si són atrapats.

–No serem atrapats. Aquí és on entres tu, –va dir Obi-Wan, tornant-se cap a ell.

Tot d'una, Tyro semblava intranquil.

–Oh.

–Necessitarem documents d'identitat i descripcions i informació de rerefons–, va dir Obi-Wan–. I vas dir que van operar en diferents planetes del Nucli. Això vol dir que probablement tinguin una nau digna de l'espai. Creus que podràs estirar alguns fils i sol·licitar-ho tot?

–No ho sé, –va dir Tyro dubitatiu–. Això requerirà algun intercanvi de favors.

–La teva especialitat, –va assenyalar Obi-Wan.

–Tot hauria de ser de màxim secret, així que hauré d'anar al comitè de seguretat del Senat primer, –va dir Tyro lentament–. Han de donar-me una exempció per aproximar-se al supervisor dels Mons Presó, qui haurà de preparar un decret per l'Autoritat de Confiscació dels mons presó...

–No necessito els detalls, Tyro, –va dir Obi-Wan–. Només necessito resultats. També necessitarem temps. Hauràs d'aconseguir que les autoritats acceptin mantenir la captura de la banda Slam en secret fins que completem la missió. Encara han d'estar llistats com a fugitius, per si de cas algú ho comprova.

Tyro va arrufar les celles.

–Això pot ser difícil. Quan atrapen criminals, els agrada delectar-se. Necessitaria una ordre de detenció de Comunicacions indefinida del servei de Correus Central... –Tyro va captar els ulls d'Obi-Wan. Ell va tancar el seu panell de dades bruscament i s’aixecà–. Serà millor que comenci.

Tyro va sortir corrent de l'habitació.

–Haurem d’aclarir això amb el Mestre Windu, –va dir la Siri–. I apostaria al fet que requerirà de certa persuasió.

–Estarà d'acord, –va dir Obi-Wan confiat–. Sap com d'important que és la captura de la Zan Arbor per a la seguretat de la galàxia.

Ànakin va sentir un rampell d'excitació mentre Obi-Wan i Siri començaven a discutir possibles cursos d'acció i com d’aviat que marxarien. La frustració de localitzar la Zan Arbor però no ser capaç de portar-la en custòdia s'havia acabat. Ara tenien una meta. Tenien una forma d’aprehendre-la.

Va apartar el pensament de veure-la de nou. Ànakin havia concentrat la seva atenció en atrapar-la. No hi havia pensat en el que faria quan la trobessin. Hi havia conegut la Jenna Zan Arbor al campament de presoners de guerra de Vanqor. Havia estat plaent, educada. Tot i així el record del que havia passat allà li donava calfreds. Ella era la inventora d'una droga que induïa el que ella deia la Zona d'Auto-Confinament. Ànakin s’havia sentit content i plaent mentre estava sota la seva influència. Res li havia molestat. Per primera vegada a la vida, s'havia sentit en pau. Era el sentiment que havia esperat aconseguir com a Jedi. El que li havia espantat era el pensament que mai sentiria això de nou. Hi havia aconseguit una autèntica serenitat a la Zona, però havia estat una victòria escarransida, ja que després que acabés, l'havia deixat amb culpa i por. Les mateixes emocions de les que havia intentat escapar.

Concentra't en el primer pas. Els altres li seguiran.

Molt bé havia vingut de la seva experiència de Vanqor. La Zona li havia trencat d'una manera que havia estat útil. S'havia sentit vulnerable i temorós, i s'havia inclinat sobre el seu Mestre. Havia arribat a veure que a Obi-Wan li importava bastant. El seu Mestre hi seria per a ell sempre. Això havia estat un gran regal de dur-se d'un temps incert.

Ànakin va apartar la seva ment de les seves pròpies preocupacions i es va adonar que Ferus semblava com si estigués debatent si parlar. Ànakin esperava que no ho fes. Rarament li agradava el que Ferus Olin havia de dir.

Siri va notar la vacil·lació del seu Padawan.

–Tens alguna cosa en ment, Ferus? –va preguntar ella.

–Només m'estic preguntat si aquest pla és apropiat per als Jedi–, va dir Ferus–. No em correspon qüestionar als Mestres Jedi...

–Qüestionar és part del paper d'un aprenent, –va dir Obi-Wan amablement–. Continua.

–Això no és el tipus de cosa que hauria de fer un Jedi, –va dir Ferus intensament, òbviament incòmode per qüestionar a la seva Mestra–. Fer-se passar per criminals? No som estafadors. Som ambaixadors de la pau i la justícia.

Ànakin volia posar els seus ulls en blanc. Ferus era tan cregut. Sempre havia de treure les normes Jedi, com si fos l'únic que les recordava. Alguna vegada se li havia ocorregut que l'important era fer que es fes la feina? Ànakin va mirar la Siri. Ella estava assentint a consciència, com si de veritat estigués considerant el punt d’en Ferus. Es preguntava si només estava tractant de ser una bona Mestra quan realment volia dir-li: avorrit pompós.

–És clar que això és cert, –va dir la Siri–. Però la galàxia és complexa. Els Jedi han d'operar de forma diferent i córrer diferents tipus de riscos. Hi ha planetes que no li donen la benvinguda a la nostra presència, tot i així les circumstàncies exigeixen que ajudem pel bé de la galàxia. –Ella sospirà–. He anat d’encobert abans, Ferus. El Consell va decidir que era l'única manera d’infiltrar-se en una vasta operació de pirateria espacial. Vaig haver de pretendre abandonar l'Orde. Va ser difícil. Cada Jedi va pensar que m'havia tornat al Costat Fosc, fins i tot Obi-Wan.

–Va ser un gran acte de valentia per part de la Siri, –va dir Obi-Wan.

–Cada segon del meu engany anava contra el meu ésser, –va continuar la Siri–. No m'agraden les mentides. Viure una mentida es cobra el seu preu. Tot i així m'alegro d'haver-ho fet? Sí. Els Jedi vam ser capaços de fer caure a un pirata violent i d'alliberar a centenars d'esclaus.

–Jo vaig tractar amb Jenna Zan Arbor abans, quan tenia la teva edat–, li va dir Obi-Wan a Ferus–. És una gran enemiga dels Jedi. Va empresonar a Qui-Gon i li va drenar la vida per estudiar la Força. Gairebé el mata. Ha assassinat a uns altres. És capaç de qualsevol cosa. Amb la Zona d'Auto-Confinament podria haver subjugat a tota una població. Hem d'utilitzar qualsevol mitjà per detenir-la.

–Qualsevol mitjà? –va preguntar Ferus.

Hi va haver silenci. Ànakin va veure a Obi-Wan intercanviar una ràpida mirada amb la Siri. Tothom a l'habitació estava pensant el mateix. Els mitjans igualen la fi. Era una de les principals creences dels Jedi. Per fer el bé, un ha d'actuar rectament a cada pas. Si els mitjans utilitzats són dolents, el resultat és dolent, també.

–No vaig escollir les meves paraules amb cura–, va dir Obi-Wan–. El que volia dir és això... si hem d'utilitzar un petit engany per atrapar-la, llavors ho farem. En aquest cas, la nostra única esperança és derrotar a Zan Arbor en el seu propi joc. Pot consolidar el seu poder a Romin. Pot utilitzar el planeta com una base d'operacions, pensant que no pot ser tocada allà. Pot fer vastes quantitats de danys. Hi ha vides en joc. Potser milions de vides. –La mirada aguda d'Obi-Wan estava fixa en Ferus–. No creus que això mereix oblidar la teva dignitat i prendre la identitat d'un altre per un parell de dies?

Les galtes d’en Ferus es van acolorir. Ànakin es va adonar que Obi-Wan havia ficat un dit ferm en el punt més sensible de Ferus. La seva dignitat. Obi-Wan ho havia fet amablement, però Ferus havia sentit una punxada.

Ferus va assentir.

–I tant, faré el que vostès diguin.

–Però ho has de creure, també, –va dir la Siri.

Després d'una pausa curta, Ferus va dir:

–Ho faig. Confio que aquells amb més saviesa coneixen el camí.

Ferus semblava ser sincer. Era incapaç de mentir. Tot i així estava clar que Siri i Obi-Wan no s'havien lliurat de tota la seva intranquil·litat.

Obi-Wan es va tornar cap a la Siri i Ànakin.

–Si tot va bé, podem informar al Mestre Windu i partir aquesta nit, –va dir ell.

Ànakin va assentir. Va inclinar el cap més a prop de la Siri i Obi-Wan mentre discutien el seu següent pas. Ferus va estar en silenci durant tota la seva discussió. Per una vegada, Ferus era l'estrany. Per una vegada, no era ell.

Següent