El canvi de la guàrdia (IV)

Anterior

Capítol 4

La Plataforma d'Aterratge Teda de Romin estava alta en els núvols sobre la ciutat capital d’Elíior. Era l'única estació d'entrada a l'àrea. No obstant això, no estava abarrotada. Ànakin va guiar la nau cap avall cap a la plataforma buida més propera.

–No hi ha molts negocis ni turisme aquí, –va observar Obi-Wan–. L'economia del planeta es basa en els suborns que se li paga a Teda.

–Això vol dir que l'únic qui s'està fent ric és Teda, –va dir la Siri.

Ànakin va alliberar el control de la rampa. Siri va baixar davant d'Obi-Wan. Obi-Wan estava entretingut pel contrast entre el pas ple de propòsit i atlètic de la Siri i la túnica de brillaseda lila que portava ara. Estava lligada amb un cinturó de color rosa brodat amb un fil d'or delicat, però sobre el cinyell la Siri havia insistit de portar el seu atrotinat cinturó d'utilitats. Siri faria el que pogués, ho havia promès, però Obi-Wan tenia els seus dubtes que fos capaç d'invocar el coqueteig característic de Valadon. Era bo que aquesta missió fos curta.

–Miri, aquesta ha de ser la nau de la Zan Arbor, –va murmurar Ànakin a Obi-Wan. Ànakin i Ferus estaven portant les seves disfresses mínimes, mentre que Obi-Wan era gairebé irreconeixedor amb la seva finesa. Tots havien aconseguit ocultar els seus sabres làser excepte la Siri, l’abillament era simplement massa revelador com per cobrir molt de res. Així que Obi-Wan portava el seu.

Una nau blanca esvelta estava aparcada a l'hangar proper. Obi-Wan va reconèixer el Flightwing de Luxe. El morro del creuer era corbat, les ales plegades cap enrere com un ocell en vol. L'exterior de la nau estava fet d’un rar mineral blanc brillant.

Un oficial de seguretat es va reunir amb ells al fons de la rampa. Anava vestit amb un uniforme ornamentat amb cordes de plata caient de les seves espatlles. Els rominencs eren una espècie amb pell i ulls daurats. Els seus nassos eren camusos, tot just elevats de les seves cares, i les seves boques eren grans i expressives.

–Benvinguts a Romin. Documentació, si els plau.

Obi-Wan li va donar els documents d'identitat. L'oficial els va mirar amb cura.

–Han vingut a Romin amb quin propòsit?

–Ens agradaria mudar-nos aquí, –va dir Obi-Wan.

L'oficial va alçar la mirada.

–Hi ha procediments i exempcions. No permetem que simplement qualsevol sigui un ciutadà de Romin.

–Ens alegrarà seguir tots els procediments, –va dir Obi-Wan–. Mentrestant, ens agradaria entrar a la seva bella ciutat. –Li va lliurar un munt de crèdits.

L'oficial se'ls lliscà a la butxaca en un moviment practicat.

–Un moment.

L'oficial va marxar amb els seus documents d'identitat. Els va posar en una consola i començà a introduir la informació.

–Ha introduït els nostres noms i ha descobert que som criminals fugats, –va murmurar la Siri mentre la cara de l'oficial canviava. Ell va alçar la mirada i els va donar un cop d'ull ràpid. Després va parlar pel seu comunicador.

Van esperar. L'oficial va parlar, va esperar, va parlar de nou. Després va baixar el comunicador però no es va tornar cap als visitants. Els Jedi van esperar. Sabien com ser pacients. En uns moments, el comunicador de l'oficial va fer un senyal i ell va parlar per ell de nou.

–Hem d'esperar que els contactes de Roy Teda siguin grans–, va murmurar Obi-Wan–. Sabrà que hi ha una fortuna en vèrtexs cristal·lins allà fora, i que nosaltres sabem on és.

Quan l'oficial es va tornar cap a ells, estava somrient àmpliament.

–Disculpin-me si no vaig aconseguir donar-los la benvinguda adequada abans. Estem tan ocupats aquí, ja ho veuen.

–Per descomptat, –va dir Obi-Wan, movent la seva mà extravagantment i ignorant l’espaiport buit.

–A causa al seu estatus de convidats importants, al Gran Líder Teda li agradaria estendre una benvinguda personal, –va dir l'oficial–. Em dic Becka. Amb el seu amable permís, vaig a escortar-los al seu gran palau.

Becka els va portar a un gran turboascensor, que ràpidament els va portar a la superfície del planeta. Un speeder aeri gran, de sis seients estava aparcat a prop. Becka va assenyalar que haurien de pujar a bord. Ell va lliscar al seient del pilot. Ells van sortir cap al trànsit moderat en un ampli bulevard.

–Elíior no té crim, com veuran, –va dir Becka–. Tenim pau i prosperitat aquí. Els ciutadans tenen multitud de treball i temps de lleure. Els nostres jardins són famosos i els nostres béns són els més fins de la galàxia. Els portaré al nostre millor carrer de botigues de camí al palau i ho veuran.

–Té sort de viure en aquest món, –va dir la Siri.

–Tenim sort de tenir a un líder com Roy Teda, –va respondre ell–. Ell ha creat la gran perfecció al nostre voltant. –Just mentre Becka acabava la seva afirmació, van conduir per un mur de seguretat malmès, de centenars de metres d'alt. Els droides de seguretat brunziren sobre els seus caps.

–Què és això? –va preguntar Obi-Wan. Coneixia la resposta, només estava interessat en l'explicació oficial. En una dictadura, rarament encaixava amb la realitat.

Havia estat meticulosament informat per part de Tyro. La ciutat d’Elíior estava poblada pels rics. Els treballadors vivien fora dels murs de la ciutat en anells concèntrics de barraques que eren progressivament pitjors conforme augmentava la seva distància de la ciutat. El mur era ple de droides guàrdia i dispositius de vigilància. Els treballadors havien d'obtenir passis per entrar a la ciutat, i necessitaven un motiu de treball per venir. Aquells dins de la ciutat rarament s'aventuraven fora dels seus murs. Si un viatge calia, es duia a terme sota una forta guàrdia.

Becka va fer un gir ràpid per un altre ampli bulevard envoltat d'alts arbres amb fulles.

–Es refereix al Mur de la Flor-núvol. Alguns dels nostres ciutadans prefereixen viure fora de la ciutat. Hi ha un camp preciós fora d’Elíior. El mur els permet tenir la il·lusió que viuen a la natura. Està plantat amb flors–núvol a l'altre costat. Un altre gran pas de progrés per part del Gran Líder Teda! Certament, és remarcable.

Just llavors van passar per un gran tauler làser. En una llum polsant, la imatge d'un rominenc d'aspecte noble va aparèixer en el perfil. Les paraules apareixien en bàsic.

PROTECCIÓ DE VIGILÀNCIA ACURADA

GRANS PASSOS DE PROGRÉS

EL GRAN LÍDER TEDA ESTIMA LA SEVA GENT

Becka va somriure.

–Ara, aquí veuran exemples del nostre excel·lent comerç i meravellosos béns.

Van viatjar pel carrer ple de botigues exclusives que Becka havia promès. Van captar cops d'ull de béns luxosos disposats en brillants finestres. Becka va frenar i va fer un gest cap a les botigues amb orgull. Tot i així el carrer estava gairebé buit. Hi havia difícilment algun client a les botigues.

–No hi ha ningú a les botigues, –va dir la Siri.

–No és un dia de compres tradicional, –va dir Becka–. Ah, ara, aquí estan les nostres grans residències.

Passant les botigues, van començar els palaus, fets de pedra i duracer i entrellucats darrere de murs fortificats. Una a una, les grans estructures van aparèixer, emmarcades de luxosos jardins i fonts espurnejants.

–Molts dels nostres ciutadans més substanciosos viuen aquí, –va explicar Becka–. Un darrere l'altre, en luxoses i espaioses viles. El bulevard acaba en el gran complex de palau del Gran Líder Teda.

Aviat un parell d’ornades portes van aparèixer davant. Becka va aturar l’speeder aeri en el punt de control de seguretat i va ser admès. Les enormes portes de seguretat es van obrir. Davant hi havia un enorme palau que s'estenia sobre un luxós paisatge de flors, arbres i arbustos. Ceps florents serpentejaven al voltant dels arbres i els alts murs que envoltaven el complex. El seu aroma era carregat en l'aire càlid i humit.

Becka va parar davant de les portes principals.

–Ha estat un plaer servir-los, digué. Després, amb un gest amistós, se'n va anar.

Les portes de duracer es van obrir. Un home rominenc, baix, amb unes túniques multicolor florents, era a l'entrada. Obi-Wan el va reconèixer immediatament. Estava sorprès. El Gran Líder Teda havia vingut a donar-los la benvinguda personalment.

–Benvinguts al meu món, –va dir en Teda, obrint àmpliament els braços–. Així que què pensen de la meva Romin fins ara?

Obi-Wan es preguntava el que diria l'ostentós Slam.

–Fantàstic! –va cridar. Va obrir els seus braços més àmpliament que els d’en Teda–. Increïble! Estem aclaparats!

–Veig que és cert en les seves cares! –va respondre Teda, somrient–. Nosaltres els rominencs estem tan orgullosos del nostre món que no ens sorprenem quan els visitants decideixen que han de viure aquí. En nom de tots els rominencs, els dono la benvinguda!

Obi-Wan va fer enrere la seva capa morada i va fer una curta reverència.

–Sóc Slam. Aquests són els meus associats, Valadon, Waldo i Ukiah.

–I jo sóc el Gran Líder Teda. –Teda va ignorar a Ànakin i a Ferus i es va dirigir directament a la Siri. Lliscà un braç a través del seu–. He sentit sobre la seva bellesa, però les paraules no són a prop de la realitat de la seva tangibilitat. La seva presència només s'afegirà a la bellesa del nostre planeta. És més bella que una flor-núvol. –Ell va acariciar el seu braç amb un dit.

El somriure a la cara de la Siri semblava fixat amb un fort adhesiu. Obi-Wan sabia que estava tractant de no retirar-se del toc d’en Teda.

–És molt amable, –roncà admirablement.

Ell va mantenir la seva cara prop de la seva. Va alçar un dit grassonet.

–Només dic la més certa veritat de tot sempre. No ho oblideu.

Siri va alçar una cella.

–La veritat de tot sempre? Llavors els informes són certs. És vostè un ésser estrany.

Teda va vacil·lar mentre tractava d'esbrinar el que Siri volia dir. Després va riure.

–Ara l'escolto, i té coratge! Tornaran i tindran un llarg menjar perllongat amb mi en el meu menjador privat.

–Parla com un autèntic líder–, va dir la Siri a través del seu ferm somriure–. Està acostumat a ser obeït, segons veig. Llança invitacions com ordres.

Teda va riure de nou. Semblava divertir-se amb tot el que Siri havia de dir.

–De nou, m'encanta això. Però desafortunadament com a líder tinc reunions, massa, sempre, ho reconec. No coneix el volum de les meves càrregues. Però les tinc i he d’atendre-les. –Reticent, va deixar anar el braç de la Siri–. Però primer, permetin-me facilitar les dificultats dels seus primers dies a Romin. Hi ha una vila prop, petita, però perfecta. Es quedaran allà. Està a la venda, així que està desocupada i buida just ara. Si desitgen comprar-la, la compraran. Si no, trobaran una altra cosa igualment perfecta. Però per ara, es poden quedar aquí sense pagar. El meu regal cap a vosaltres. –La seva mirada va perdurar sobre la Siri–. La bellesa mereix bells entorns.

–Això és bastant generós–, va dir Obi-Wan–. Li estem agraïts. –Sens dubte Teda volia mantenir-los controlats. No era problema. Era millor que Teda pensés que els tenia sota el seu polze.

–Ara el diputat Hansel s'encarregarà de vostès. Per al seu plaer auditiu, els explicarà un parell de coses sobre els plaers plaents de Romin. –Teda li va fer a Siri una mirada significativa–. Els veuré de nou abans de no massa temps. O abans, fins i tot.

El Gran Líder es va girar abruptament i va desaparèixer en el palau. Un altre rominenc va aparèixer immediatament. Òbviament havia estat esperant fora de la vista.

–Sóc Hansel. Benvinguts a Romin. Ja han vist alguna cosa de la ciutat d’Elíior. Mentre gaudim d'una economia en auge, hi ha diverses caritats prop del cor del Gran Líder que es queden curtes dels fons que necessiten per estendre completament els grans passos del progrés. Està l'Institut Infantil de Teda, per exemple. També hi ha la Galeria de Teda de Tresors de l’Horticultura de Romin. Hi ha moltes plantes natives que tristament necessiten una atenció extra. Els hi dic això només perquè s'adonin que Romin no és absolutament perfecte en totes les àrees. Només és correcte que ho fem. El Gran Líder Teda creu en la veritat de tot sempre.

–Sí, ja ens ha dit això–, va dir la Siri–. Naturalment, és cert perquè ell diu que ho és, ja que ell no menteix.

Hansel va llançar a la Siri una mirada aguda. Després va fer que sí educadament.

–Precisament.

Obi-Wan li va donar un pessic perquè callés. La insolència no anava a portar-los enlloc. Era obvi que Hansel era l'oficial que havia estat manat a recollir el suborn. Discretament, Obi-Wan va treure de darrera de les capes de la seva túnica una petita bossa plena de crèdits.

–Si us plau, permeti'ns contribuir a les necessitats dels nens de Romin–, va dir formalment.

–La seva generositat és sorprenent. Informaré d'això al Gran Líder Teda. I, en els dies o setmanes següents, espero que ens permetin trucar-los si trobem que hi ha una necessitat especialment urgent...

Més suborns de camí. Obi-Wan va inclinar el seu cap.

–Per descomptat.

–Ara, deixin-me preparar el seu transport, –va dir Hansel–. Entenc que estaran ocupant una vila en la secció apartada.

–Gràcies per la seva amable oferta, però podem caminar? –va preguntar Obi-Wan, modulant la veu amb propòsit–. Si ens dóna la direcció, ens agradaria passejar fins als nostres allotjaments. Ha estat un viatge llarg i abans d'això no vam ser... capaços de fer molt exercici a l'aire lliure.

–Per descomptat, –va dir Hansel, gens sorprès en absolut–. Ordenaré que els hi lliurin les seves coses. Simplement caminin per la porta principal i girin a l'esquerra. Després de cinc cases, veuran la vila. És d'un color daurat amb una font al front. Té una porta negra.

Els Jedi van marxar caminant, diversos quilograms de crèdits més lleugers.

–No puc creure això–, va dir Ferus–. Els nens de Romin mai veuran aquests crèdits.

–Per no esmentar les plantes, –va dir Ànakin.

–Això no és una broma–, va dir Ferus–. Acabem de pagar una fortuna a un criminal.

–Sabíem que era l'única manera de romandre a Romin, –va dir Ànakin–. No fa cap bé qüestionar la decisió ara.

–No l'estic qüestionant–, va dir Ferus a la defensiva–. Però no té per què agradar-me tampoc.

Obi-Wan va escoltar la seva disputa però va decidir no interferir. Ànakin i Ferus havien de treballar en el seu propi desgrat pel seu compte. A més, ell simpatitzava amb Ànakin. La moralitat d’en Ferus podia treure't dels nervis. Pagar el suborn havia estat un pas necessari. Era inútil penedir-se d'això.

–Teda no sembla molt brillant–, va dir Obi-Wan, canviant de tema–. Esperava alguna cosa diferent.

–No té per què ser brillant, només ha de ser un pinxo, –va assenyalar la Siri.

–Ens va portar un dia arribar aquí, així que només ens queden dos dies–, va dir Obi-Wan–. Hauríem de fer algun reconeixement de la casa de la Zan Arbor. Hauria d'estar a prop, si tenim les coordenades adequades. Farem una ràpida vigilància de la seva seguretat. Després serà millor que ens acomodem a la vila. Sens dubte el Gran Líder Teda estarà mantenint un ull sobre nosaltres.

Un oficial de seguretat va obrir la porta per a ells. Van caminar per l'ampli carrer, passant els grans murs més enllà dels quals els palaus s'ocultaven, protegits contra invasors.

–No he vist tants murs i portes en una ciutat abans, –va observar Ànakin–. Suposo que els criminals tenen multitud d'enemics.

–És pel que paguen tant a Teda. Per refugi–, va dir Obi-Wan. Els quatre es van obrir pas per diverses avingudes llargues, tractant de mantenir un perfil baix–. Aquí està la vila de la Zan Arbor. Freneu una mica. Vegeu sense mirar.

Veure sense mirar era una tècnica Jedi. Encara que tots semblaven estar caminant per allà, cada un d'ells es va adonar de cada mesura de seguretat que tenia la vila.

–L’habitual i una mica més, –va dir la Siri un cop van haver passat–. Torres de seguretat, finestres i portes armades.

–Sensors infrarojos nocturns, –va afegir Ànakin.

–Droides de vigilància a la teulada–, va dir Ferus–. A més de tanques d'energia invisibles aleatòries en els terrenys. Això serà dur de traspassar.

–Prendrem el camí fàcil, –va dir Obi-Wan.

–Hi ha un camí fàcil? –va preguntar Ferus.

–Sempre n'hi ha, –va dir Obi-Wan–. Simplement caminem fins a la porta d’entrada.

 Següent