El canvi de la guàrdia (V)

Anterior

Capítol 5

Els Jedi van arribar a la seva vila. Era modesta, considerant el veïnat, però encara estava diverses vegades per sobre dels llocs en què Obi-Wan i Ànakin solien quedar-se en una missió. Els matalassos eren profunds i tenien un munt de luxosos cobrellits. Les sales de recepció eren grans i assolellades. Un jardí fora de la cuina tenia plantes florides i vegetals i herbes florents.

–Està segur que hem de marxar d'aquí a dos dies? –va preguntar Ànakin divagant.

Siri estava completament poc interessada en els seus voltants.

–Han creat un paradís dins dels murs de la ciutat, però és un buit. No hi ha economia de la qual parlar. Vau veure aquelles botigues? Coses cares per comprar, però ningú excepte Teda i els seus confederats s’ho poden permetre. I els treballadors viuen en la misèria just fora dels murs. –Ella va sacsejar el cap–. Com pot algú gaudir de tot això, sabent-ho?

–No em sorprèn, –va dir Obi-Wan–. S'alegren d'estar dins dels murs de la ciutat, no fora. Ara, serà millor que comencem. –Es va girar cap a Ànakin i Ferus–. Siri i jo farem la primera visita a Zan Arbor per reunir informació. Mentrestant, vosaltres dos hauríeu de fer algun reconeixement bàsic. Caminar pels carrers. Tenir converses. Notar la seguretat, patrons de trànsit, i rutes d'escapament.

–Algun objectiu específic en ment? –va preguntar Ferus.

–No, –va dir Obi-Wan–. Mai saps el que resultarà útil més tard.

–He estudiat els mapes de la ciutat, –va dir Ferus–. Estic segur que puc planejar rutes d'escapament possibles o...

Obi-Wan va interrompre’l educadament.

–Els mapes són útils, però vaig aprendre una altra cosa de Qui-Gon. Un mapa no és el territori. Aneu.

Els dos Padawans van sortir corrent. Siri es va ajustar el seu cinturó d'utilitats.

–Suposo que tens un pla.

–Gairebé, –va dir Obi-Wan–. Només segueix-me el corrent. A no ser...

–A no ser?

–A no ser que prefereixis passar-te per on Teda per aquest menjar... –li va provocar Obi-Wan. Es va ajupir mentre un coixí encoixinat, alçat per la Força, volava cap al seu cap.

Va ser fàcil tenir una audiència amb Jenna Zan Arbor. Obi-Wan merament es va anunciar davant la porta davantera que Slam i Valadon desitjaven veure-la. Aparentment els científics malignes egòlatres i els mestres lladres no necessitaven presentació, ja que eren llançats dins immediatament.

Van ser portats a una habitació amb vistes sobre els jardins al costat d'un alt phlog fornit que òbviament era un guardaespatlles. Les seves mans gegantines van empènyer un parell de portes dobles per obrir-les. Mentre les travessava, el seu cap tot just passava per l'entrada.

Zan Arbor estava asseguda en una cadira perfectament col·locada per il·luminar des del darrere el seu brillant cabell i suavitzar els seus trets. Portava una simple bata platejada amb un cinturó blau.

Obi-Wan no l'havia vist en divuit anys. Durant aquest temps ell havia canviat molt. Era més alt. Major. Menys sorprès per la galàxia, i més penedit. Potser més trist. En les seves mirades ocasionals en un mirall, va veure els anys a la seva cara. No li preocupava; el fet que els anys li marquessin era inevitable i estava bé. Tot i així Zan Arbor semblava gairebé idèntica de quan l'havia conegut. Sens dubte consultava millors dades mèdiques de la galàxia per mantenir el semblant tan ben conservat.

Obi-Wan es va inclinar.

–Gràcies per veure'ns.

Fins i tot mentre ella saludava somrient, els ulls verds de la Zan Arbor van romandre a sobre d’ell i la Siri.

–Els nouvinguts a Romin hauríem de romandre junts–, va dir ella–. El Gran Líder Teda m'ha parlat dels seus èxits. Estava ansiosa per familiaritzar-me amb vosaltres. La seva reputació els precedeix.

–Com la seva, –va afegir Obi-Wan.

Zan Arbor va fer un gest cap a dues cadires ornamentades col·locades davant d'ella. Mentre Obi-Wan i Siri s'asseien, ella va començar a posar te d'una tassa de plata. Les tasses eren de porcellana translúcida que Obi-Wan podia veure que estava entre les més fines que la galàxia tenia per oferir. Urnes i bols adorables estaven col·locats en un armari de rebost fet de fusta brillant amb accessoris tallats de pedres estranyes. Va mirar al voltant a l'habitació bellament decorada. Com havia aconseguit Zan Arbor assentar-se en tals luxes tan aviat?

–I com estan trobant Romin fins ara? –va preguntar ella, donant a Siri una tassa mentre semblava adonar-se de cada detall del seu vestit, baixant fins les seves cames nues i les seves botes suaus daurades. Els llavis de la Zan Arbor estaven pressionats en cert tipus de desaprovació.

–Acabem d'arribar–, va dir la Siri–. Però ens encanta trobar-lo tan agradable i luxós. Per no esmentar segur.

–Sí, no hauran de preocupar-se aquí, –va dir Zan Arbor, donant-li una tassa a Obi-Wan–. El Gran Líder Teda protegeix els seus amics. Romin és un lloc perfecte per a retirar-se. –Ella va prendre un glop de te, baixant les parpelles.

–O no, –va dir Obi-Wan.

Zan Arbor va alçar la mirada.

–També és, –va dir Obi-Wan amb força–, un lloc perfecte per fer negocis.

Zan Arbor va inclinar el cap.

–Això també. O això he sentit.

–I nosaltres som massa joves com per retirar-nos–, va dir la Siri, seguint-li la corrent a Obi-Wan.

–Com vostè, segur, –va dir Obi-Wan.

Curosament, Zan Arbor va baixar la seva tassa de te sobre una taula de pedra polida.

–Potser haurien de dir-me per què han vingut.

–Hem vingut per conèixer a la millor ment científica de la galàxia, és cert, –va dir Obi-Wan, creuant les cames i acariciant algunes de les plomes enganxades a la seva capa–. També hem vingut per temptar-la amb una oferta.

–Els ho asseguro, estic retirada. –Zan Arbor lliscà un pèl ros errant de tornada en el seu tocat perfecte–. Però els escolto.

–Tenim un pla que no tinc la llibertat de discutir per complet, –va continuar Obi-Wan–. Involucra una gran quantitat de riqueses. Un tresor planetari, de fet. Potser hi ha sentit que hem aconseguit certs èxits en aquesta àrea. Som un grup modest, però estem molt segurs que podem aconseguir aquest èxit. –Obi-Wan va somriure. No somriuria Slam en aquest moment? Un convicte faria sonar el clàxon, però no sense fer l'ullet. Seduiria al seu oient.

Zan Arbor va semblar respondre al seu somriure. Ella va moure una mà, permetent-li seguir.

–Tenim els diagrames tècnics i un camí detallat per entrar al nostre objectiu–, va dir Obi-Wan–. Només necessitem ajuda amb els guàrdies. Si tinguéssim un sistema de lliurament aeri que pogués alentir o incapacitar durant vint minuts, podríem saquejar tota la tresoreria.

Zan Arbor va fer un diminut somriure.

–I per això han vingut a mi.

–Ens ha arribat informació sobre els seus experiments a Vanqor, –va interrompre la Siri–. Un desenvolupament excitant. Té la clau per controlar ments. Si pot controlar les ments, pot controlar fortunes. –Ella va arronsar les espatlles–. És tan simple com això.

–O tan complicat.

–Ho conformaríem de manera que la seva implicació romandria oculta, –va continuar Siri–. Nosaltres correríem tots els riscos.

–Seria una sòcia per igual, però–, va dir Obi-Wan.

–Tenim els documents d'identitat falsos preparats, –va dir la Siri–. Podem marxar demà. Aquesta nit, si ho desitja. Pot venir a bord de la nostra nau, i la faríem arribar de tornada d’aquí a dos dies. Ningú sabria si més no que s'ha anat.

Obi-Wan admirava com la Siri havia captat el seu pla. Un cop estiguessin a l'espai, podrien portar-la de tornada al planeta presó. La posarien en custòdia sense que ningú sortís ferit. Obi-Wan esperava que la seva cobdícia fos la seva perdició.

–Un petit esforç per a una gran recompensa–, va dir Obi-Wan. Ell li va fer un somriure de nou, però aquesta vegada ella no va respondre com abans. Va sentir enfonsar-se el seu cor.

–Per què faria això? –Zan Arbor va moure una mà–. Com poden veure, tinc tot el que vull. Tots els luxes són aquí. Visc en un palau. Tinc la nau més ràpida de la galàxia a la meva disposició. Què més necessito?

–He descobert–, va dir Obi-Wan suaument–, que hi ha necessitats, i hi ha desitjos. Així que la qüestió no és què més necessita, sinó què més voleu?

Ella va alçar una cella, impressionada amb això malgrat ella mateixa.

–Molt intel·ligent. Però puc abastir els meus propis desitjos. –Ella va apartar la safata del te amb rebuig–. El seu petit pla sona intrigant. Els desitjo sort amb ell.

–Li asseguro, que les recompenses són majors de les que pot imaginar–, va dir Obi-Wan, intentant-ho de nou.

Això semblava entretenir la Zan Arbor bastant.

–Ho dubto. –Ella va mostrar una petita rialla, com per a si mateixa–. Això és el que jo puc imaginar, i el que realment jeu per davant. Sento dir que han de tenir més que això per temptar-me. Però no s'ho prenguin personalment. No podem ser col·laboradors, però serem veïns. Siguem amics també.

Col·locant un somriure a la cara, Obi-Wan va pensar per un moment. Es negava a creure que Zan Arbor s'hagués retirat realment. Per què malgastaria una oportunitat per saquejar una tresoreria planetària amb molt pocs riscos per a si mateixa? Per descomptat, ella podria estar alerta d'acceptar un pla amb una banda que no coneixia. Tot i així els havia rebutjat ràpidament i després havia tancat la porta davant de qualsevol major exploració de treballar junts.

Zan Arbor es va aixecar.

–Això ha estat encantador. Estic segura que ens trobarem de nou. Huè els farà arribar fora.

El mateix phlog alt va aparèixer. Zan Arbor va desaparèixer a través de l'entrada, deixant un núvol de perfum enrere.

–Encanta-li, –va xiuxiuejar Obi-Wan ràpidament a la Siri mentre pretenia agafar un dolç de la safata.

Ella va mirar a Obi-Wan incrèdula.

–Ho dius de debò? És un tros de múscul errant. Seria com encantar a un tros de carn de bantha.

–Valadon ho faria, –va assenyalar Obi-Wan.

Ell va escoltar el seu alè xiuxiuejar entre les dents.

Obi-Wan va vacil·lar costat de la taula del te, pretenent acabar amb la seva tassa. Siri va fer una passejada per l'habitació fins a Huè. Obi-Wan la va observar sobre la vora de la seva tassa.

Gairebé es va ennuegar. La Siri que coneixia s'havia anat. Aquesta Siri no caminava per l'habitació. Ella... surava. Quelcom va ocórrer amb els seus llavis i cames i el seu pèl. No estava segur de què. Només sabia que es movien de forma diferent. Només sabia que fos el que fos, era femení.

Siri va fixar els seus ulls blaus sobre la cara del phlog.

–Ets un espècimen alt, fins i tot per ser un phlog, –va dir ella amb una veu sedosa que era igual de nova per Obi-Wan–. Ja saps, jo sempre he tingut un do amb els phlogs. Em sento tan... protegida quan estic al seu voltant.

Huè no va parpellejar, simplement va mantenir els seus ulls apagats foscos sobre la cara de la Siri.

–Mentre estiguem de la teva part–, va dir ell abruptament.

Ella va somriure.

–Això és una amenaça? Oooh. Serà millor que em porti bé.

Oooh? Acabo de sentir correctament? Obi-Wan no s’ho podia creure.

–Sembles estar portant-te força bé–, va dir el phlog.

–Sempre he volgut el meu propi guardaespatlles personal, –roncà la Siri–. Si alguna vegada et canses de treballar aquí...

–Estic cansat de treballar aquí cada dia, –va dir Huè–. Però treballo on hi ha la paga. Saps el que vull dir?

–Molt savi. També admiro un home pràctic, –l’amanyagà.

El tros de carn i músculs que era el phlog semblava de sobte com si els seus ossos estiguessin fets d'oli de càrter. Els seus ulls famolencs van seguir cada moviment de la Siri mentre ella li atreia més fora de l'habitació i pel passadís.

–Podries prendre't el més petit moment per deixar-me mirar la galeria? –li va preguntar–. M'encantaria veure més de la casa.

El phlog va seguir la Siri en la seva brillaseda a la deriva com si estigués unit per una corda. Obi-Wan va baixar la seva tassa de te. El phlog semblava embadalit, però Obi-Wan dubtava que tingués més d'un minut.

Havia estat ocupat mentre parlava amb la Zan Arbor. Hi havia practicat el veure sense mirar. Sabia que l’intricat i bell rebost amagava alguna cosa. La junta en les frontisses i obertures li deia això.

Va passar els seus dits per sobre de l'armari de rebost, trucant a la Força per ajudar al seu instint, la seva visió, les pròpies cèl·lules de les puntes dels seus dits. Va desitjar que Ànakin hi fos. La connexió d'Ànakin amb la Força mai deixava de sorprendre-li, fins i tot amb la seva facilitat amb els objectes inanimats. Un cop Ànakin li havia dit que Soara Antana, la gran lluitadora Jedi, li havia ensenyat a com deixar que les parets li parlessin. Des de llavors, Ànakin havia semblat ser capaç de jutjar l'espai entre les molècules tan bé com els objectes que aquestes molècules feien.

Obi-Wan sabia que en algun lloc d'aquesta casa hi havia una evidència que Zan Arbor estava planejant alguna cosa. Era un instint, basat en els seus coneixements d'ella. La cobdícia la dirigia, per descomptat, però també el seu ego. No era del tipus de les que es retiraven.

I quan ella havia dit, «això és el que jo puc imaginar, i el que realment jeu al davant», què havia volgut dir? Al principi havia pensat que s'estava referint al fet que podia haver estat exagerant les recompenses del seu pla. Però ara no ho creia. Estava fent una referència privada als seus propis plans. Plans que farien que els seus propis semblessin insignificants. Aquest és el motiu pel qual els havia rebutjat.

Ah... aquí. Obi-Wan va trobar la junta invisible. Un altre mig segon més tard, va trobar l'adherència. La rebost es va obrir silenciosament, revelant un panell de dades, holoarxius, comunicadors... una oficina oculta.

Ràpidament va pressionar tecles en el panell de dades. Per al seu alleujament, no tots els arxius estaven codificats. Tenia tan poc temps. Hauria de començar amb l'últim arxiu que Zan Arbor havia consultat. Va introduir els passos necessaris. Ell, així com Ànakin, habitualment es posaven al dia amb les últimes tècniques de l'expert tècnic del Temple, el Mestre Jedi Toma Hi'llani.

L’holoarxiu va aparèixer davant d'ell. Comunicacions d'algú o alguna organització, merament identificades amb una sèrie de nombres aleatoris que canviaven amb cada comunicació. Un dispositiu d'ocultació estàndard.

El va escanejar ràpidament. Podia sentir la veu de la Siri ara, tornant cap a la sala de recepció, amb un to només una mica més fort per advertir-lo. Ell va llegir ràpidament.

Refugis organitzats...

Oficials a subornar han estat contractats...

Una data d'inici s'ha de decidir amb cura... Tot depèn de...

Obi-Wan va treure el seu panell de dades i va introduir un disc en miniatura. Li portaria només un parell de segons copiar el fitxer.

–Oh, no puc tan sols veure la cuina? No pots imaginar quant m'encanta cuinar... no? –podia sentir la petulància juganera en la veu de la Siri, gairebé veia la seva boca formant un petarrell.

Deu segons més...

–Ara, on ha anat Slam? Vaig pensar que estava just darrere nostre. Probablement encara està menjant aquells dolços...

Cinc segons...

–Uups, se m'ha caigut el mocador...

Fet.

Obi-Wan va tancar l’holoarxiu, va deixar anar al prestatge d'oficina de tornada al rebost, va tancar la falsa porta davantera, va ajustar una urna, va tancar l'armari de rebost, es va llançar cap a una cadira, i va escombrar amb els dolços de la safata. Es va ficar diversos a la túnica i dos a la boca mentre caminaven per la porta.

–Mmmfffphhh–, va dir a Siri.

Ella va sospirar.

–Ho sabia! Te’ls has menjat tots! Què mal educat, he de disculpar-me per ell. Ens anem ja.

Donant-li a Huè una darrera mirada de flirteig, Siri va atreure a Obi-Wan. Seguits pel caminar pesat del phlog, van accedir a la porta davantera i van escapar a la llum del sol.

–Serà millor que hi hagi valgut la pena, –va dir la Siri.

–La va merèixer, –va dir Obi-Wan–. Zan Arbor està planejant alguna cosa. He fet una còpia d'un disc de treball. Alguns dels arxius estan codificats. Puc intentar crackejar-los de tornada a la vila.

Siri va arronsar les espatlles.

–Crec que aquest phlog ha deixat empremtes dactilars en el meu braç.

–Oooh, –li va provocar Obi-Wan.

Siri va alçar una cella cap a ell mentre caminaven.

–Si vols seguir amb vida, –li va advertir ella–, no tornis a fer mai aquest so.

Següent