El canvi de la guàrdia (IX)

Anterior

Capítol 9

Van poder veure les llums i sentir el soroll abans que tan sols passessin a través del control de seguretat. La vila de Teda estava encesa amb llums làser de colors. Quadres de diferents mons de renom per la seva bellesa natural estaven col·locats en els terrenys. Cada escena era una rèplica a petita escala dels punts més rellevants d'aquest món.

–Dremulae, Off-Canau, Xagobah, Belazura, –va dir Ferus, nomenant els mons mentre caminaven al costat d'ells. Les flors natives de cada món llançaven delicades aromes a l'aire. Els serfs caminaven amb safates repulsores elevadores portant un conjunt de menjars nadius.

El quadre més gran era del propi Romin. Una rèplica a petita escala d’Elíior havia estat construïda de flors pastades. Hi havia models del Parc Teda, l'Institut d'Estudis Avançats Teda, i la Font de Llums de Colors Roy Teda. A la festa, el Mur de Flors-Núvol estava realment ple de flors-núvol. Per assolir l'exposició de Romin, els convidats caminaven sota un llarg arc en el qual llums làser llançaven un missatge EL MÓN MÉS BELL DE TOTS ELS MONS.

La festa estava abarrotada de rominencs i altres que vivien al districte de palau, tots vestits finament. Els Jedi de la mateixa manera havien portat les túniques riques dels Slams, volent barrejar-se. Siri havia escollit una túnica sense mànigues de brillaseda de colors que canviaven de blau a verd a platejat mentre es movia, els colors del mar segons el dia passava de l'alba al vespre. S'havia negat a portar les sabatilles verdes a joc, però, portant les seves botes de viatge al seu lloc.

–Només per si he de fugir corrent d'en Teda–, va dir ella.

Obi-Wan se sentia rar portant una túnica gruixuda de septoseda en un dels tons morats que tant li agradaven a Slam. Era pesada i rígida, brodada amb fil d'or i diminutes joies. Ànakin i Ferus s'havien vestit d'una manera menys elaborada, posant-se túniques simples de blau marí i daurat.

–La seguretat és ferma, –va dir Obi-Wan mentre els seus ulls notaven els molts agents, alguns al descobert i alguns secrets, en la multitud.

–Just el que havíem esperat–, va dir la Siri–. Joylin ens va dir que la porta al seu estudi no estaria armada.

–Esperem que tingui raó. Però primer, serà millor que diguem hola al nostre hoste.

–Hem de fer-ho? –es va queixar la Siri.

No va ser fàcil trobar a Teda entre tota la multitud. Es van topar amb Becka, l'oficial que els havia comprovat en l'espaiport. Els va saludar feliçment, amb una cara enrojolada i els braços estesos.

–Els meus nouvinguts! Com m'alegro que estiguin aquí! Han provat les delicadeses dels diferents mons? Puc portar-los un plat de menjar?

–Estem buscant el Gran Líder Teda, –va dir Obi-Wan–. Ens agradaria agrair-li la seva hospitalitat.

–Li vaig veure a la casa–, va dir Becka–. Comprova cada detall. Quina sort tenim de tenir aquest líder! Deixin-me que els porti davant seu.

Becka els va portar ràpidament a través de la multitud. El gran palau estava decorat tan esplèndidament com els terrenys. Conjunts de flors estaven pastades en els passadissos. Taules amb ponx i menjar estaven a cada cantonada. Diferents bandes de músics tocaven en sales diferents, de manera que els passadissos eren una massa de soroll en la qual un no podia captar ni una sola melodia. Era com si una festa no fos suficient per a Teda. Havia d’apilar deu festes una sobre l'altra per fer una gran extravagància. Hi havia tant menjar i beguda i música i tantes flors que els convidats se sacsejaven marejats, com si fossin droides amb sensors sobrecarregats.

Van veure l'àmplia esquena d’en Teda davant. Obi-Wan va escoltar la seva veu sobre la multitud. Estava reprenent un serf amb una túnica blanca.

–Se't va ordenar no servir els pastissos de pomes dama fins després de les broquetes de runis! –va dir ell. No estava cridant, però les paraules van ser murmurades en una ràbia tan roent que semblaven carregades amb energia turbo.

La cara del servent ara feia joc amb la seva túnica.

–Se’m va dir a la cuina...

Amb una naturalitat que va atordir a Obi-Wan fins al nucli, Teda va alçar un petit electropunxó i va colpejar amb força els genolls del servent. El servent va caure, amb els ulls oberts. Sabia que era millor que cridar contra el dolor.

Becka, també, es va posar pàl·lid.

–El nostre líder, tan forçós, tan fort, –va murmurar ell–. Què afortunats som de tenir-lo. –Becka va retrocedir i va desaparèixer en la multitud.

Obi-Wan no li culpava. En un món governat per un tirà impredictible, els ciutadans havien de confiar en un instint de fugida per romandre sans.

Teda es va girar. Obi-Wan estava sorprès de nou. No hi havia senyal de ràbia a la seva cara, només una lleugera tibantor al voltant de la seva boca. Era com si la ira mai hagués existit.

Va estendre els seus braços cap als Jedi.

–Benvinguts, Slams! Ara la festa pot començar! Han menjat? Han conegut nous amics? –Va venir cap endavant i va posar els seus braços entre els d'Obi-Wan i els de la Siri. Li va portar un esforç a Obi-Wan permetre-ho. Sabia que Siri sentia el mateix.

Altres servents havien corregut a ajudar al seu camarada caigut. Mig el van carregar, mig el van arrossegar cap a les cuines.

–La temàtica de la festa és el paradís, –va continuar Teda–. He reunit tot el millor de la galàxia per als ciutadans de Romin. Fins i tot encara que el millor del millor ja és aquí, ha,ha!

No per a tots els ciutadans. Només per als que afavoreixes, va pensar Obi-Wan mentre deia, somrient educadament:

–Gràcies per convidar-nos.

Teda va retirar els seus braços dels d'ells.

–Ara, no es quedin parlant amb un ancià com jo. Gaudeixin pel seu compte! –Ell va somriure a la Siri amb intensitat–. Els veuré més tard a veure com van.

Teda es va anar corrent a saludar alguns nouvinguts.

–No puc creure el que acabo de veure, –va dir Ferus–. Va colpejar aquest servent amb un electropunxó sense més emoció que si estigués aixafant a un squeeterfly.

–I dubtes que estiguem fent el correcte ajudant amb la revolta? –va preguntar Ànakin.

Siri va canviar de tema.

–Ferus i jo comprovarem la seguretat en l'objectiu–, va dir ella.

–Jo comprovaré el perímetre del palau–, va dir Ànakin–. Hauríem de traçar una ruta d'escapament només per si de cas. Recordem: No tenim molt de temps.

Això deixava a Obi-Wan sense molt a fer. Joylin li havia dit que no podia intentar un robatori dels codis fins després de mitjanit. Tenia temps per perdre.

Es va moure a través de la multitud, esperant veure un indici de la Jenna Zan Arbor. No sabia si s'aproximaria a ella, però volia mantenir-la localitzada, igualment. Es preguntava quina seria la seva relació amb Teda. Semblava, pels arxius que havia llegit, que Teda l'havia convidat a venir a Romin després que fos forçada a fugir de Vanqor. Hi havia una connexió amb Omega? Hi havia pressionat Omega a Teda per convidar la Zan Arbor?

Obi-Wan va anar cap a una taula amb diferents begudes. Va escollir un got de suc fet de baies quint de Romin. Va prendre un glop i va fer una ganyota. Estava molt dolç.

Joylin li havia donat instruccions explícites sobre on trobar els codis i on estarien els disparadors de seguretat. Joylin estava comptant amb l'experiència en estafes de l’Slam per passar als guàrdies. Obi-Wan simplement utilitzaria la Força. Si tenia sort, podria tornar a la vila molt aviat després del robatori. Però si la revolta realment tenia lloc aquesta nit, passaria una altra nit sense dormir.

Tot d'una els seus sentits es van posar en alerta. Un jove amb una cara cansada, atractiva, es dirigia cap a la taula de begudes.

Obi-Wan coneixia aquesta cara dels documents de text que havia estudiat. No necessitava la Força per advertir-li-ho.

Va mirar al voltant. No hi havia cap lloc on anar.

–Ei, un company viatger assedegat, –va dir l'home a Obi-Wan, bevent-se un got de suc–. Vaja festa, eh? Sóc Slam.

Següent