dimecres, 7 de febrer del 2018

El canvi de la guàrdia (X)

Anterior



Capítol 10

Obi-Wan va pensar ràpidament. Per la mirada oberta, desprotegida de la cara d’Slam, dubtava que Slam sabés que algú estava fent-se passar per ell.
–Acabo d'arribar–, va dir Slam d'una manera amistosa, inclinant-se contra la barra i xuclant el seu suc. Va fer una ganyota.
–Gua, dolç. Just com el meu punt d'aterratge.
–Així que ja t'agrada Romin? –va preguntar Obi-Wan.
Slam li va fer un mig somriure.
–Diguem que jo li agrado. La resta de la galàxia no és massa... acollidora. Ei, bonica túnica.
Si Slam s'havia adonat que Obi-Wan no li havia donat el seu nom, clarament no li preocupava. Obi-Wan imaginava que en l'univers de l’Slam, molts éssers no feien servir noms ni discutien les seves ocupacions.
–Jo acabo d'arribar ahir mateix–, va dir Obi-Wan. Slam va moure un got de suc cap a la multitud.
–Una festa interessant.
–El paradís, segons he sentit–, va dir Obi-Wan–. Almenys, aquesta és la temàtica.
Slam va riure.
–Bé, a mi em sembla el paradís. Va ser un dur viatge per a mi i els meus amics.
Així que la seva banda és aquí també. Han d'haver escapat una altra vegada. Tyro ens va dir que les fugides són comunes ara. He d’advertir els altres.
–Se suposa que he de conèixer a Teda aquesta nit. I pagar el suborn habitual, estic segur que les coses semblaven una mica desorganitzades a la plataforma d'aterratge. Estaven tenint problemes amb les transmissions de comunicació.
Joylin, es va adonar Obi-Wan. Havien començat a interrompre les comunicacions.
–Mai vam tenir ocasió d'assolir els nostres documents d'entrada oficials, –va continuar Slam–. Així que, com és el Gran Líder?
Obi-Wan va parlar lleugerament.
–Oh, ell és només el teu habitual dictador de cada dia.
–Això he sentit. Però per als éssers com jo, el teu habitual dictador de cada dia resulta útil.
–Una paraula per als savis, tot i així–, va dir amb naturalitat Obi-Wan–. Jo no tractaria de conèixer-lo avui. Està de mal humor. Li acabo de veure utilitzar un electropunxó en un cambrer.
Slam es va doblegar del dolor.
–Auch. Gràcies per l'avís. Bé, crec que provaré les taules de menjar en canvi llavors.
L'autèntic Slam va marxar.
Obi-Wan va mirar el seu crono. Tot just tenia deu minuts abans que hagués d’agafar els codis. Havia de trobar als altres. La festa havia acabat per als Jedi.

Ferus va parlar en silenci, incrèdul, a Ànakin.
–Estàs veient el que jo?
Ànakin va empassar saliva.
–Això crec.
–Està... Flirtejant.
–Això sembla.
–Està... Flirtejant amb la gent.
–Sí.
–I està... somrient.
–No és només que estigui somrient, –va afegir Ànakin, per l'interès de la precisió–. Està efusiva.
Siri es va aixecar enmig d'un grup d'admiradors. Algú havia ficat una flor vermella brillant darrere d'una de les seves orelles, i, com Ferus havia xiuxiuejat a Ànakin en un to baix ferotge, Siri l'havia deixat allà! Ànakin va observar mentre ella posava una mà a la màniga de la capa d'un oficial de seguretat i s'inclinava per xiuxiuejar-li a cau d'orella. Ell es va inclinar cap enrere i va rugir amb un riure.
Qui ho hauria cregut, va pensar Ànakin sorprès, que la Siri Tachi podia ser encantadora?
Era una nit de meravelles. El seu propi Mestre estava portant una capa amb joies enfilades i pretenent que li encantaven les festes.
Ell havia de riure davant la mirada a la cara d’en Ferus. Després d'un moment, Ferus va trencar i va somriure també.
–Crec que Siri simplement està pretenent odiar això–, va dir ell–. Crec que ho està gaudint.
–Crec que tens raó–, va dir Ànakin. Va mirar el seu crono–. Tenim uns set minuts. Hauríem de posar-nos en posició.
Just mentre ho va dir, Siri va dir una última cosa que va fer que el grup d'homes al seu voltant rigués fragorosament. Després ella es va tornar gràcilment. Es va unir a Ànakin i a Ferus un moment més tard.
–He descobert una cosa–, va dir ella–. L'encant és extenuant. I alguna cosa més. El flirteig funciona. He après algunes coses. La meitat dels droides de vigilància són falsos. Cada dia més oficials estan desertant de l'exèrcit. No han estat pagats en mesos. Teda s'està quedant sense riqueses. No pot permetre alçar el seu govern molt més, així que està buscant ingressos de qualsevol lloc on pugui trobar-los. Mentrestant, està fent retallades.
–He trobat una sortida per si hem d'escapar–, va dir Ànakin–. Seria difícil, però no impossible. Hi ha una part del mur que està menys protegit. Està darrere d'un matoll dens d'arbustos amb flors brillants i espines d'un metre de llarg. Podríem fer servir la Força per saltar sobre el matoll, després activar els llançadors de cable a meitat de l'aire, escalar el mur, i abatre els droides amb els nostres sabres làser mentre saltem. No estic segur del que trobarem a l'altre costat. Els guàrdies sens dubte estan patrullant l'exterior del palau també.
–Després de tot, només hem d'esperar que Obi-Wan no sigui atrapat–, va dir la Siri.
–Faré el que pugui, –va dir Obi-Wan mentre arribava per darrere d’ella–. Però mentrestant, tenim un altre problema. La banda Slam és aquí. L'autèntica.
–Això no són bones notícies–, va dir la Siri–. Ho sap Teda?
–Encara no. Hi ha interferències en els sistemes de comunicació. Treball d’en Joylin, sens dubte. Vaig tractar de donar-li a Slam una advertència sobre aproximar-se a ell aquesta nit. Però dubto que això els mantingui separats molt de temps. Teda està fent les rondes.
Siri va arrufar les celles.
–S’acaba d'acabar el temps.
–Això és un motiu més per ajudar amb la revolta–, va dir Ànakin–. Si té èxit, no haurem de preocupar-nos sobre Teda o els Slams.
–Tot i així, no podem arriscar-nos per tots nosaltres–, va dir Obi-Wan–. Aquesta festa de sobte s'ha fet molt petita. Vosaltres tres hauríeu de dirigir-vos de tornada a la vila i preparar-vos per una partida ràpida amb Zan Arbor. Jo robaré els codis, em reuniré amb Joylin, i m'uniré amb vosaltres a la vila.
Ànakin va negar amb el cap.
–No vaig a deixar-li aquí, Mestre.
–Sí, vas a fer-ho, perquè t'ho estic ordenant, –va dir Obi-Wan–. Recorda, el meu jove aprenent. La missió és el primer.
Obi-Wan va posar una mà a l'espatlla d'Ànakin breument. El gest li va dir a Ànakin que apreciava el seu suport, però la seva decisió era ferma.
Però Ànakin tot i així no volia anar.
–Obi-Wan té raó–, va dir la Siri–. Però no obstant això, no ens anirem.
Obi-Wan semblava molest.
–Siri, no tinc temps per discutir.
–Precisament. Necessites que ens quedem. Vigilarem als Slams. Tan aviat aconsegueixis els codis, ens anirem tots.
–No m'agrada això, –va dir Obi-Wan.
Siri era d’adamantí.
–Què malament.
Només una lleugera pressió en els seus llavis mostrava el desgrat d'Obi-Wan. Ell es va tornar abruptament i va desaparèixer en la multitud.
Ferus va deixar sortir un sospir.
–Què li ha passat al flirteig per aconseguir el que vol?
–El flirteig no funciona amb Obi-Wan, –va dir la Siri–. Parlant d'això, rastrejaré a Teda. Li mantindré allunyat dels Slams. Vosaltres dos manteniu-vos prop de la seva oficina per si Obi-Wan us necessita.
Ànakin i Ferus van marxar. La multitud era més densa ara; més éssers havien arribat. Eren més sorollosos i vertiginosos. La música estava udolant, i alguns convidats estaven ballant. Ànakin podia veure només colors brillants i cares vermelles amb una alegria que trobava distreta. Va començar a sentir un tall d'intranquil·litat. Estaven arriscant-se a exposar-se amb cada pas. El seu Mestre s'estava colant en els arxius secrets del líder d'estat. I la Siri estava tractant de distreure un boig amb el seu encant.
Frena. Respira. La Força t'ajudarà.
–Sempre he odiat les festes, –va dir Ferus–. Mai sé com divertir-me en elles.
Ànakin va sentir els seus nervis tibar-se. Va veure a Obi-Wan aproximar-se als dos guàrdies a l'entrada del passadís. Va moure la seva mà, i fins i tot a l'altre costat de l'habitació, Ànakin va sentir el poder de la Força.
Els guàrdies van assentir. Obi-Wan va lliscar al seu voltant i va marxar.
–Només un parell de minuts, –va dir Ànakin.
Ferus i Ànakin van esperar. Quan Obi-Wan aparegués al passadís, anaven a aproximar-se als guàrdies i a fer servir la Força per distreure'ls. Després Obi-Wan podria simplement sortir amb els codis de seguretat, i es marxarien de la festa. Simple.
Només que no ho era. Dos minuts més tard, l'alarma de seguretat va saltar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada