El canvi de la guàrdia (VIII)

Anterior

Capítol 8

–Ell ens diu que no hi ha risc, però és clar que hi ha risc, –va dir Ferus més tard aquella nit. Obi-Wan, Siri, Ànakin i Ferus havien menjat al voltant d'una taula enrajolada en una petita habitació adorable amb vistes al jardí. Van ser curosos de no dir res conseqüent durant el menjar. Havien de suposar que la vila tenia dispositius d'escolta. Però després havien anat al jardí. Després havien continuat la discussió que havia començat quan Ànakin i Ferus havien tornat per primera vegada de la vila i li havien fet un gest a Obi-Wan i Siri perquè sortissin.

–És un risc que val la pena, –va dir Ànakin. Obi-Wan s'alegrava de sentir que no estava el típic to en la seva veu. Ànakin no estava d'acord amb Ferus. Això era habitual. Però ho estava fent sense ressentiment. Això era bo.

La seva aventura junts havia acostat a Ànakin i Ferus. Obi-Wan no s’enganyava amb què fossin amics. Però pensava que alguna cosa havia canviat.

Va mantenir només la meitat de la seva atenció en la discussió, deixant que les paraules dels altres li banyessin. Amb l'altra meitat de la seva ment, estava movent-se a través de l'arxiu que havia copiat de la Zan Arbor. Havia llegit cada paraula dels arxius descodificats, suficient com per dir-li que estava planejant una nova operació, aquest cop amb companys. Tot depèn del secretisme i la velocitat.

La resta dels arxius estaven codificats, i havia provat les fórmules més difícils que coneixia per trencar el codi. Hi havia trucat al Temple i havia treballat amb un dels seus descodificadors. No hi va haver sort.

Siri s'estava quedant enrere, deixant que els dos aprenents discutissin la situació. Era bo per a ells fer-ho, i ho estaven fent bé.

–Si els ajudem, activament estarem donant suport a un enderroc de poder en un planeta, –va dir Ferus–. No tenim autorització del senat per fer-ho.

–No som nosaltres els que enderrocaríem a Teda, –va objectar Ànakin–. I els ciutadans de Romin estan patint. Si podem ajudar-los i aconseguir la nostra missió, per què no hauríem de fer-ho?

–Perquè pot escapar-se del nostre control, –discutí Ferus.

–Joylin ens pot sorprendre. No sabem res sobre aquest moviment de resistència. No sabem qui són o què volen, a part d'enderrocar a Teda.

–Són un grup de resistència establert, –va intercedir la Siri–. Vaig contactar amb Jocasta Nu per preguntar sobre ells. Han passat per brutals represàlies, però el moviment ha estat creixent fermament en resposta a la mà dura de Teda. Dama Nu creu que hi pot haver suport dins del govern de Teda també. Ells, també, estan cansats de viure amb por. Les presons de Teda són notòries i estan abarrotades, i et guanyes una dura sentència si li disgustes. Ella no se sorprendria si molts en l'exèrcit desertessin. Molts d'ells tenen famílies que viuen fora del mur. Coneixen de primera mà la misèria i la pobresa d'allà.

–Veus? –Va dir Ànakin–. Joylin i el seu grup estan lluitant per la justícia. Com nosaltres. Podem ajudar-los i portar de tornada a Zan Arbor al món presó. Estàs fent això complicat, Ferus. No ho és.

Jo estic fent això massa complicat, va pensar Obi-Wan. No ho és.

Va pensar per un moment, recordant l'obsessió primària de la Zan Arbor. La va introduir com a contrasenya: La Força.

Els arxius es van obrir com les portes amb sensor de moviment en la Pensió Càlida Benvinguda a Coruscant. Un darrere l'altre van resplendir amb codi acceptat. Obi-Wan va accedir al primer arxiu. Les veus dels altres es van esvair mentre començava a recórrer la informació.

Un calfred li va recórrer, fins i tot encara que la nit era càlida. Les lletres premien davant els seus ulls. Un nom que no havia esperat veure. Encara així no hauria d'haver estat preparat per a això? Zan Arbor naturalment no gravitaria cap al criminal més poderós de la galàxia, un amb les riqueses i organització per a ajudar-la amb qualsevol pla que pogués dissenyar? O ell hauria contactat amb ella, l'única científica prou brillant i amoral com per unir-se a ell? No compartien l'obsessió amb la Força i com funcionava?

Granta Omega.

Una còpia d'un missatge, un sentit gràcies de la Zan Arbor per la recepció d'Omega de la seva primera trobada.

Un ràpid missatge dient que va haver de desallotjar del sistema Vanqor i que estaria en contacte.

Una confirmació de la seva propera trobada, en el qual ella va al·ludir al seu interès compartit en la Força.

Una altra carta, prometent destruir tots els registres escrits de la seva correspondència, una promesa que per descomptat no hi havia mantingut, possiblement com seguretat.

Obi-Wan va recórrer el següent arxiu. Els dos eren curosos. Mai deien exactament el que estaven planejant. Tot i així estava clar que l'operació tindria lloc en un gran planeta del Nucli. Els donaria no només riqueses, sinó influència.

La veu de la Siri va trencar a través dels seus pensaments.

–Us he escoltat amb molta cura, com ho ha fet Obi-Wan, –va dir ella, llançant-li una mirada de reprimenda, ja que estava clar que no havia estat prestant atenció en el més mínim–. Tots dos teniu punts vàlids. Hem de prendre una decisió, però. Crec que hauríem d'anar endavant i ajudar al grup de Joylin. Obi-Wan?

–Hi ha un altre factor que hem de considerar, –va dir Obi-Wan–. Aquests arxius indiquen que Zan Arbor està aliada amb Granta Omega.

–Omega! –va exclamar Ànakin amb sorpresa.

Siri i Ferus de cop i volta es van posar seriosos. Tots sabien que aquestes dues poderoses ments criminals no podien fer més que doblar els danys si es tornaven socis.

Obi-Wan va trobar la mirada de la Siri. Va assentir.

–Anem a ajudar a la resistència–, va dir Obi-Wan–. Correrem el risc. Necessitem treure a Zan Arbor d'aquest planeta. Només tenim demà abans que la nostra cobertura s'ensorri. La millor oportunitat que tenim és si ella creu que la seva seguretat aquí està compromesa. Li oferirem una sortida. Ella haurà de prendre-la. Només hi ha una cosa.

Siri va alçar una cella cap a ell. Ell va notar que semblava la seva antiga jo, sense túnica i malles. Era com si la visió d'ella en la brillaseda a la deriva hagués estat una aparició.

–Potser no vulguem portar-la al planeta presó, –va continuar ell–. Si ho fem bé, ella pot portar-nos fins al propi Omega.

–Hauríem de contactar amb Mace, –va dir la Siri.

Obi-Wan va fer que sí.

–Crec que ell estarà d'acord. Contactaré amb ell aquesta nit. Ens ajudarà si pot començar a treballar en l'aprovació del Senat perquè ajudem a la revolta. Però no vindrà a temps.

Tot d'una la seva missió havia crescut en importància. Granta Omega podia estar al seu abast de nou. Aquest cop, Obi-Wan no el podia perdre.

–Podem decidir on dur a Zan Arbor en un altre moment–, va dir Obi-Wan–. Però tots hauríem d'estar d'acord en què si podem rastrejar a Omega a través d'ella, ho farem.

–Hi estic d'acord–, va dir la Siri silenciosament.

–Jo també, –va dir Ànakin.

Ferus va assentir.

–Ara hem de dormir tots una mica, –va dir Obi-Wan. No obstant això, sabia que ell no ho faria.

Romin només tenia una lluna, però era un satèl·lit gran, lluminós. Aquesta nit la seva llum li semblava enorme a Obi-Wan. Li mantenia allunyat del somni que havia tractat en va d'assolir.

Al final va desistir. Es va aixecar del seu llit, va obrir les portes dobles cap al pati de pedra de fora, i va caminar cap al jardí fragant. L'aire se sentia carregat. La calor del dia havia perdurat. Obi-Wan es va moure entre els arbustos amb flors. Trobava el joc de llums de la lluna sobre les fulles brillants més calmant que jeure sobre el llit, esperant a sentir son. Deixaria que les vistes i sons al seu entorn li bressolés en un tipus de relaxació que esperava que fos tan restauradora com la son.

Va seguir un camí ple a vessar d'arbustos que de sobte s'obria cap a un petit clar d'herba. Ferus estava assegut amb les cames creuades al mig del clar, els seus ulls tancats. Obi-Wan es va aturar, sense voler pertorbar.

Estava tornant-se per tornar a la casa quan Ferus va parlar.

–No pot dormir tampoc, Mestre Kenobi?

Obi-Wan es va moure cap endavant. Es va asseure a l'herba al costat d’en Ferus. Era lleugerament humida i feia una olor dolça.

–Hi ha moltes preguntes al meu cap–, va dir Obi-Wan–. El somni no vindrà.

–Ens enfrontem a una gran enemiga–, va dir Ferus–. I ara esbrinar que s'ha reunit amb un altre més gran.

–Exactament.

–I això és pel que vostè i la meva Mestra van prendre la seva decisió aquesta nit, –va dir Ferus.

–No estàs d'acord. –Obi-Wan va parlar amb cura.

–No estic en desacord–, va dir Ferus–. Reconec que no tinc l'experiència per refutar el que diuen.

Obi-Wan va llançar un sospir. Podia veure per què Ànakin ho havia passat malament amb Ferus. Ferus sempre deia el correcte. Obi-Wan preferia l'espontaneïtat del seu propi aprenent.

–Percebo la seva impaciència, –va continuar Ferus–. Creu que només dic el correcte només per impressionar-lo a vostè o la meva Mestra.

–No crec això–, va dir Obi-Wan–. Bé, no exactament.

–Puc evitar-ho si la saviesa Jedi que he après de memòria parla al meu cor? –va preguntar Ferus–. No dic les coses per complaure. Les dic perquè sento que són certes. Sempre he estat així, des del meu primer record del Temple. Quan se m'ensenyava, era com si ja ho sabés. Cada lliçó Jedi semblava encaixar una peça en la meva ment que ja havia estat gravada. Va ser el per què aprendre era tan fàcil per a mi.

–Tens una gran connexió amb la Força, –va dir Obi-Wan–. Sens dubte aquest és el per què.

–Igual que Ànakin, –va assenyalar Ferus–. Molt més gran que la meva. Puc veure-ho. Tot i així ell no va tenir els problemes que jo en el Temple. Ha fet grans amics allà.

Obi-Wan estava sorprès.

–Però tu ets popular a la teva classe. Tothom alça la mirada cap a tu.

–Sí, vaig ser aquell que li agradava a tothom, però a qui ningú volia parlar-li. Vaig ser benvingut en cada taula en els menjadors, però no em va convidar a cap en particular. Tothom era el meu amic, però ningú era el meu amic en particular. –Ferus va agafar una mica d'herba i la va deixar caure mandrosament a través dels seus dits–. He sentit els noms amb què em diuen. Una túnica plena de plomes i la Força. El governant del Planeta Insuls.

Obi-Wan va arrufar les celles. No hi havia sabut aquestes coses.

Ferus va moure una mà.

–Està bé. És tot cert, no? Mai he estat capaç de fer broma com els altres. Sé que puc ser pompós, massa correcte. Mai vaig aprendre com provocar als altres estudiants. Venien a mi demanant ajuda amb els seus estudis, em buscaven per respostes, però ningú volia ser el meu amic. No el meu autèntic amic, de la mateixa manera que Ànakin té a Tru Veld i a Darra.

Era un truc de la llum de la lluna, o Ferus de cop i volta semblava més jove de la seva edat? Normalment, semblava molt més gran. Els seus trets nobles i la metxa daurada en el seu pèl fosc li havien donat un aspecte de maduresa des d'aviat.

Però ara semblava insegur, interrogant. Jove.

–Trobaràs amics més tard en la vida, –va dir Obi-Wan, després d'una pausa–. Les amistats són difícils de mantenir per als Jedi. És per la qual cosa les atresorem. Abandona els teus anhels i el que vols vindrà.

–O si no estic fet per quedar-me com estic, –va dir Ferus–. Tant de bo tingués el que té Ànakin. La seva connexió amb la Força és poderosa, tot i així també connecta amb els éssers molt fortament.

–Sí, –va estar d'acord–. He vist això. És una cosa que tenia Qui-Gon Jinn també.

–Sé que Ànakin mai serà el meu amic. Ell sap que temo per ell. Li dono advertències quan sé que no hauria, quan sé que no és cosa meva. Així que ell es ressent de mi. Vaig pensar que al principi... ja que jo era una mica més gran... que podria explicar-li coses que els altres estudiants no podien. És que veig les coses que un company estudiant veuria.

Allà hi era. Ferus li havia estat portant a això. Volia explicar-li alguna cosa. Obi-Wan se sentia impacient amb ell, però va calmar l'impuls. Se sentia protector d'Ànakin. Ferus no l'entenia. Sempre havia estat l'estudiant correcte, el que ho feia tot bé. No podia començar a entendre les pors i els penediments amb els quals havia hagut de passar Ànakin.

–I què és el que veus?

–Temo per ell, –va dir Ferus silenciosament–. Admirar i sentir por per ell al mateix temps no té sentit per a mi. Em va portar un temps entendre per què temia per ell. Volia estar segur que no hi havia enveja en això.

–Li enveges? –va preguntar Obi-Wan.

–Suposo que tots els estudiants ho fan, en certa manera–, va dir Ferus–. Ell és l'Escollit. Però el que em preocupa és la seva voluntat. –Ferus va vacil·lar–. El seu poder és tan gran que creu que el seu judici ho és també. Vostè va veure els seus arguments aquesta nit. Veu que alguna cosa és correcte, així que per tant ha de fer-ho. Discuteix amb vostè sense escoltar-lo. Creu que pot canviar les situacions, els éssers. Potser no pugui fer-ho sol, encara no. Però algun dia ho farà. Hauríem de confiar en algú que sempre creu que parla amb la veu de la certesa absoluta?

Això és, va pensar Obi-Wan. Això és el que veig. El que li sorprenia era que estava sortint d'un dels companys d'Ànakin, un noi només un o dos anys més gran que Ànakin, algú que només havia estat en un parell de missions amb ell.

«Ferus sempre està vigilant», li havia dit Ànakin a Obi-Wan amb ressentiment.

I Ferus ho estava fent. Però el judici madur d’en Ferus va sorprendre a Obi-Wan. Li va sorprendre i li va irritar, va haver d'admetre. Ferus no permetia el bé del cor d'Ànakin. No veia com de durament que ho havia intentat Ànakin. No sabia que Ànakin es qüestionava a si mateix tot el temps.

–Ets molt observador, Ferus, però has d'acceptar que jo el conec millor que tu, –va dir Obi-Wan amb cura–. Ànakin pot ser arrogant. Ho sé. Però també està aprenent i creixent. És respectuós amb el seu gran poder. No abusa d'ell. És més jove que tu, però ha vist molta injustícia, moltes coses terribles. No crec que estigui malament que vulgui canviar les coses. Has d'entendre que no és ambició el que li dirigeix. És compassió.

Ferus va assentir lentament.

–Pensaré en el que m'ha dit. –Es va aixecar–. Si us plau sàpiga que dic aquestes coses només perquè ell és l'Escollit, i hi ha molt en joc. Bona nit, Mestre Kenobi.

–Bona nit, –va dir Obi-Wan.

Podria haver dit més, però no era apropiat debatre el caràcter d'Ànakin amb un altre aprenent. Hauria de garbellar entre les paraules de Ferus i ponderar-les. Hauria de deixar anar el seu impuls de protegir-lo i buscar la veritat en el que Ferus havia dit. Ferus havia tocat les seves pròpies pors, i necessitava pensar en això.

Va respirar l'aire nocturn. Aquesta nit no, va decidir ell. Avaluà la seva nova confiança en Ànakin. Necessitava protegir-lo. Necessitava oblidar el que temia, només una mica més. Volia atresorar el que tenia.

Següent