El canvi de la guàrdia (VI)

Anterior

Capítol 6

Havien vist la part rica de la ciutat, així que Ànakin i Ferus van buscar pels carrers més descurats, els llocs on tenia lloc el comerç. Aquí hi havia botigues petites i negocis i magatzems, el motor que movia la ciutat. No va requerir molt adonar-se de com de gran que era la pobresa dels treballadors en contrast amb els grans palaus de la secció de la ciutat de Teda, i no estaven encara ni tan sols fora dels murs de la ciutat.

El cor d'Ànakin es va enfonsar amb disgust. Havia de concentrar-se per mantenir la seva respiració constant. Hi havia crescut en la injustícia. L'havia assaborit a la boca com la sorra que portava l'aire de Tatooine. L'odi que va sentir estava gravat en els seus ossos.

–Espero que algun dia Teda pagui pels seus crims–, va dir Ferus silenciosament–. Està robant als ciutadans.

–Els està matant, –va dir Ànakin feroçment–. No saps com és ser com ells. Jo si.

Havia parlat enfadat, amb rebuig. Però Ferus no s'ho va prendre malament. Merament va assentir.

–Sí, tu sí, –va estar d'acord ell–. Aquesta és la teva gran força, Ànakin.

La seva Força? Ànakin sempre havia pensat en això com la seva debilitat.

Estaven a prop del mur ara. No volien acostar-se massa, per por d’alertar els droides de seguretat de la seva presència. Tot i així, volien observar els punts de control. Si l'accés a la seva nau era tallat de cop i volta, serien capaços d’escapolir-se de la ciutat i desaparèixer?

Una ombra va semblar passar sobre ell, encara que el sol brillant estava per sobre dels seus caps. Ànakin va sentir un esclat de la Força, un advertiment.

–Algú ens està seguint, –va dir a Ferus.

Ferus no es va tornar.

–No veig a ningú.

–Ho percebo.

Després d'un moment, Ferus va parlar.

–Jo ho percebo també.

–Portem a qui sigui que sigui i després donem la volta per veure qui és, –va suggerir Ànakin.

Van accelerar el pas lleugerament, entrant i sortint de carrerons i romanent en les ombres dels edificis. Tan a prop del mur de seguretat, la secció estava arruïnada. L'aigua baixava per les clavegueres i entollava el paviment esquerdat. Els magatzems semblaven vells i amb una necessitat de reparació important. Ocasionalment escoltaven córrer criatures rosegadores.

Van girar una cantonada fins a un bloc baix. Davant, tres carrerons foscos radiaven cap a fora i eren engolits en la foscor. Perfecte.

No van haver de parlar. Tots dos van començar a córrer. Van anar llançats cap al carreró del centre. Utilitzant llançadors de cable, van grimpar sobre el magatzem. Des d'aquest punt d'avantatge veurien a qui fos que els estava seguint.

A baix van veure un rominenc acuradament movent-se cap endavant, mirant al voltant amb cada pas. Semblava familiar.

–És Hansel, –va dir Ànakin–. Anem.

Va saltar fins a un sortint de baix, després va baixar fins al carrer directament davant d’en Hansel. Ferus el va seguir mig segon després.

Hansel va fer un petit panteix i va saltar cap enrere espantat.

–Ens buscava? –va preguntar Ànakin.

Hansel va tractar de disfressar el seu sobresalt de por involuntari. Va tossir i es va allisar les túniques.

–Ah, de fet si. –Els va mirar, els seus ulls daurats especulatius–. No esperava haver de seguir-los fins aquí.

–Només estàvem fent una mica de turisme, –va dir Ferus.

–Deixi’m que els hi asseguri a tots dos, –va dir Hansel–, hi ha millors vistes a veure. Una curiosa elecció de part seva.

–Ens vam perdre. Què podem fer per vostè? –va preguntar Ànakin.

–He de lliurar una invitació–, va dir Hansel–. A Slam i Valadon. I a vosaltres dos, és clar. El Gran Líder Teda tindrà una recepció demà a la nit i desitja que tots vostès hi assisteixin. Tothom hi serà. Coneixeran a molts com vosaltres.

–Acceptem, amb gran plaer, –va dir Ferus.

–Però assegurin-se de donar-li el missatge a Valadon, –va dir Hansel–. Teda especialment desitja que ella estigui allà.

–Ella no s'ho perdria, –va dir Ànakin.

–Informaré al Gran Líder Teda, –va dir Hansel–. Ara, sens dubte voldran continuar amb el seu... turisme.

Ell es va ajupir i va marxar caminant, movent-se ràpidament.

–Una invitació podria haver estat enviada a la nostra vila. Sospita alguna cosa de nosaltres–, va dir Ferus.

–Simplement no sap què, –va dir Ànakin–. Però ens haurem anat abans que ho esbrini. Bé, suposo que hauríem de tornar.

–Suposo, –va dir Ferus–. És difícil saber quan hem acabat, no és així? No teníem un objectiu clar. M'agrada un objectiu clar. D'una altra forma em sento com que ho estic fent malament.

Ànakin el va mirar amb curiositat mentre van començar a caminar.

–No vaig pensar que mai creguessis que estaves fent alguna cosa malament.

–Sé que això és el que els altres Padawans pensen. És perquè intento no mostrar-ho. Tu no?

Ànakin va tancar la boca de cop. Just quan pensava que tindria una conversa normal amb Ferus, ell el va atrapar de ple de nou. Ferus estava tractant d’atrapar-lo. Volia que admetés debilitat per tenir alguna cosa contra ell.

–Tota aquesta missió no està clara, –va continuar Ferus, sense adonar-se que Ànakin s'havia tensat al costat de ell–. M'alegraré quan...

La Força va esclatar de nou. Però aquesta vegada va ser massa tard. Atrapats en la seva conversa i l'alleujament d'esbrinar que només era Hansel qui els havia estat seguint, havien baixat la guàrdia.

Els seus atacants van arribar des del darrere en speeders aeris. Van usar cables per tirar a Ànakin i a Ferus a terra. Hi havia caputxes negres sobre els seus caps i estaven tancades.

Ànakin va rodar allunyant-se dels seus atacants i es va aixecar en un moviment fluid, preparat per lluitar però sense revelar el seu sabre làser. La caputxa estava lligada d'una manera que no podia endevinar. Aquest no era un problema. Havia après a lluitar en la foscor; era part del seu entrenament Jedi. Però a Romin estaven sota ordres estrictes de no utilitzar els seus sabres làser tret que absolutament haguessin de fer-ho. Havien de mantenir la seva cobertura com a part de la banda Slam.

La qual cosa significava que podrien aprendre més si es permetien ser segrestats. Es podia resistir després. Ànakin esperava que Ferus hagués arribat a la mateixa conclusió.

Es va sentir sent llançat a un vehicle. Ferus va colpejar el seient al seu costat.

–Alguna idea? –va grunyir Ferus en un xiuxiueig.

–Bé podríem veure qui ens ha segrestat, i per què, –va xiuxiuejar en resposta Ànakin–. Crec que acabes de rebre el teu objectiu clar, Ferus.

Un esbufec ​​va arribar des de sota la caputxa d’en Ferus.

–Hauria preferit un mètode diferent. Però gràcies.

Següent