El canvi de la guàrdia (VII)

Anterior

Capítol 7

La caputxa va ser de sobte retirada del cap d'Ànakin. Va agafar aire fresc profundament.

Només que l'aire no era fresc. Era humit i tèrbol, no gaire millor que l'aire calent tancat sota la caputxa.

–Està bé, –va dir una veu masculina en un to ple de sarcasme–. Preneu profundament l'aire saludable del camp dels Estats Teda.

Ànakin no podia veure a qui parlava. Una llum brillant estava en els seus ulls, i la resta de l'habitació estava en ombres profundes. Ferus estava al costat d'ell, el seu mentó alçat mentre tractava de parpellejar contra la llum. Ànakin es va tensar, com preparant-se per un cop. Estava preparat per lluitar en qualsevol moment.

–Relaxa’t. No volem fer-vos mal. Volem contractar-vos. Per Stang, B, apaga aquesta llum.

La llum es va apagar. Ara l'única llum venia de petites finestres tallades en cert tipus d'estructura de fusta. L'aigua estava entollada al terra de terra compacta. Ànakin podia sentir el rítmic drip, drip, d'un mal sistema d'aigües.

Un home rominenc va emergir de les ombres. Era alt i prim. L'energia semblava ser recollida en els seus músculs i radiar dels seus gestos i els seus ulls pàl·lids daurats clars. La resta del grup va romandre en les ombres.

–Disculpeu el mètode–, va dir el rominenc alt. Va assenyalar la màscara d’Ànakin–. Almenys vosaltres esteu acostumats a les màscares.

–En realitat no, –va dir Ànakin.

–Exactament no podem llançar boniques invitacions personals de la mateixa manera que el nostre Gran Líder. Necessitàvem parlar amb vosaltres, i necessitàvem fer-ho sense cap ull i oïda atenta. Tenim una proposta.

–Qui sou? –va preguntar Ferus.

–Em dic Joylin, –va respondre el rominenc. Va portar una cadira ancorant el seu peu amb peu i arrossegant-la. Es va asseure a cavall, mirant-los–. Sóc el líder de la resistència en aquest planeta. La meva cara i el meu nom són ben coneguts per Teda. No hi ha necessitat d’ocultar-se. Els meus compatriotes, però, són menys coneguts i romandran ocults de vosaltres. L'única cosa que necessiteu saber és que hi ha molts de nosaltres, i que no tots residim més enllà del mur.

La qual cosa, va raonar Ànakin, significava que hi havia membres de la resistència, o espies, a la pròpia ciutat.

–Què voleu de nosaltres? –va preguntar Ànakin–. Acabem d'arribar a Romin.

–Exactament, –va dir Joylin–. No teniu vincles aquí encara. No teniu amics, ni lleialtats. Així que no us cal trair a ningú per ajudar-nos. En el seu lloc, fareu un tracte just. Us pagarem, i vosaltres ens ajudareu. Necessitem les vostres habilitats especials.

–Per què hauríem d’ajudar-vos? –va preguntar Ferus.

–Perquè sou lladres, i us pagarem–, va dir Joylin impacientment–. I si desitgeu romandre a Romin, seria una bona idea estar en el bàndol guanyador.

–El bàndol guanyador? Aneu a alçar-vos contra Teda i espereu guanyar? –Ferus va mirar al voltant a l'estructura en descomposició. Estava jugant bé el joc, va veure Ànakin. Un membre dels Slams naturalment seria incrèdul i desdenyós.

Va decidir donar-li el lideratge a Ferus. En contrast, ell seria el simpàtic. Necessitaven esbrinar quant poguessin sobre aquest grup.

–Guanyarem perquè hem de guanyar. –Joylin va parlar sense ràbia, sense fanfarronades–. El que mai deixa d'entretenir-me és quan els éssers subestimen el poder de la desesperació.

Ferus no va dir res. Ànakin va esperar.

Joylin va estendre els seus braços.

–Així és com vivim a l'altre costat del mur. Aquest és un estatge típic. L'única diferència és, que dues o tres famílies normalment viuen entre aquests murs. La malaltia va a la seva. Molts dels nostres nens moren abans del seu segon aniversari. Els que sobreviuen no tenen esperances de millorar fins a una posició insignificant, de viatjar a la ciutat una vegada al dia per rastellar la gespa, netejar una claveguera, arreglar un port de dades.

–No tenim res a veure amb els vostres problemes, –va dir Ferus.

–Ah, és clar que no. Només preneu avantatge d'ells. Accepteu l'oferta d'un tirà per un amagatall.

Ànakin va intercedir.

–Vas a insultar-nos o a oferir-nos un treball?

Un somriure cansat va solcar la cara d’en Joylin.

–Està bé. D'acord, aquí hi ha l’oferta. Us pagarem el doble del que és habitual per robar cert fragment d'informació a la vila d’en Teda. Hem estat esperant que els esdeveniments adequats coincideixin, i per fi ho han fet. Teda farà una gran recepció, i han arribat lladres amb habilitats especials a Romin.

–Vols que li robem a Teda? –va deixar anar Ferus–. Oblida-ho!

–Què vols que robem? –va preguntar Ànakin ràpidament.

–Un petit objecte de la seva oficina privada, –va dir Joylin–. Conté informació que garantirà el nostre èxit. En poc temps serem capaços de recuperar el govern. La qual cosa vol dir que sereu l'únic grup de criminals al qual se li permeti estar a Romin. A cada membre de la vostra banda se li donarà una ciutadania de per vida. Mentre que no trenqueu les lleis de Romin, sereu benvinguts aquí.

–Segueix parlant, –va dir Ànakin–. Necessitem més per portar al nostre cap.

–Resulta que sabem que en l'estudi d’en Teda hi ha una llista de codis que controlen les portes de seguretat de totes les residències i oficines oficials del govern, així com les dels criminals refugiats.

–Espera un minut, –Ànakin va pretendre no entendre-ho–. Ens estàs dient que Teda té accés a la seguretat personal de tot el món?

Joylin va assentir.

–No és un secret. La majoria d'ells ho accepta com el preu per quedar-se a Romin. Ell diu que necessita ser capaç de tancar el veïnat del palau en cas d'intranquil·litat.

–Com saps que té els codis a la seva residència? –va preguntar Ferus.

–Haureu de confiar que la nostra informació és precisa, –va dir Joylin–. Tenim a algú dins.

–Pot aquest algú ajudar-nos a entrar al palau? –va preguntar Ànakin.

–No, –va dir Joylin–. No podem comprometre als nostres agents. A més, no us cal ajuda. Teniu una invitació a una recepció, no? Aquesta és la nit en què volem que robeu els codis.

–Com saps que hem estat convidats? –li va desafiar Ferus.

–Ho sabem, –va dir Joylin–. T'ho vaig dir, hi ha molts de nosaltres. Suficients com per assegurar l'èxit, si colpegem ràpidament i amb decisió.

Ànakin va mirar a Ferus. Era estrany. Ni tan sols li agradava Ferus, però ara que estaven junts en aquesta situació, podia llegir-li sense parlar. Estaven en sintonia. Necessitaven més informació. Per fer això, havien d’atreure a Joylin. Ells ho farien en tàndem.

Ferus va sacsejar el cap.

–Ho sento, però ens hem de negar.

La cara d’en Joylin es va tensar.

–Pots dir-me les teves objeccions?

–Encantat, –va dir Ferus–. Ens estàs demanant que ens juguem el nostre futur en una aposta. Això normalment no seria un problema. Arrisquem el nostre futur tot el temps. Però el motiu que tinguem èxit és que som força curosos. Estàs demanant-nos que fem un enemic d'un home poderós, just quan ell ens ha ofert un refugi segur.

–Això no és un refugi segur, –discutí Joylin–. Us ho asseguro, la vostra protecció desapareixerà. A no ser que llanceu el vostre suport als guanyadors definitius.

–Però si no robem els codis, no teniu possibilitats, –va argumentar Ferus.

–Encara hi haurà una revolta–, va dir Joylin–. Només que no serà sense vessament de sang. Estareu en més perill de l'altra forma, perquè jo no us protegiré.

Ferus va començar a dir alguna cosa, però Ànakin va intercedir. Era hora d'atreure a Joylin. A vegades Ànakin no estava segur de si era la Força o els seus instints, però se li donava cada vegada millor veure l'interior dels éssers, ve percebre les seves pors i motivacions. Joylin podria estar assegut casualment, però Ànakin podia percebre la seva urgència. I sota la urgència, por. Els Slams podien ser la seva última oportunitat.

–Encara necessitem més informació, –va dir Ànakin amb compte–. Segur que pots veure que no prendrem simplement la teva paraula del que dius.

–Difícilment vaig a comprometre la seguretat d'aquells en la resistència només per reconfortar-vos, –va dir Joylin.

–No et demanem que revelis identitats ni secrets–, li va dir Ànakin–. Però què et fa pensar que pots enderrocar a Teda tan fàcilment? Quan vas a fer-ho? Què passarà quan ho facis? Ens estàs demanant que confiem en tu. Tu has de confiar en nosaltres. Estem corrent un risc per vosaltres. Has de fer el mateix.

Joylin va vacil·lar. Els va mirar a tots dos. No va mirar enrere al grup ombrívol observant.

És decisió seva, va pensar Ànakin. Ell és el cap.

–La revolta serà la nit de la recepció, –va dir Joylin.

Algú darrere seu va panteixar. Algú més va dir:

–No!

Joylin mig es va girar.

–Hem de dir-ho! Un cop ho sàpiguen, ens ajudaran. –Es va girar de tornada cap a Ànakin i Ferus–. Començarem interrompent els sistemes de comunicació... només algunes interferències de baix nivell al principi. Ja ens hem infiltrat en el Control de l'Administració de Seguretat de Teda. Tenim una oportunitat de sabotejar els controls CIP de l'exèrcit de droides que fa servir Teda per controlar la ciutat i protegir el mur. Si colpegem simultàniament amb la captura de tots els oficials del govern i el mateix Teda, podem guanyar sense vessament de sang. Simplement tancarem als oficials i les seves tropes personals dins de casa seva. Sense els oficials, sense l'exèrcit droide, podem prendre el poder.

Ferus i Ànakin no van dir res durant un moment.

–Pots assegurar-nos que l'exèrcit droide estarà sota el teu control? –va preguntar Ferus.

–Sí.

–Ens pagaràs la taxa doble? –va preguntar Ànakin. Va donar nom a la xifra.

–El tenim. Ens ha portat anys, –va dir Joylin–. Cada família, cada individu, s'ha quedat sense res per alimentar la nostra tresoreria.

–No estem interessats en com ho vau aconseguir, –va dir Ferus amb un gest de la seva mà–. Però necessitem assegurar-nos per nosaltres mateixos que el teniu. Meitat abans, meitat després de la revolta.

–Accepto, –va dir Joylin.

–Necessitem informació més detallada sobre on podem trobar els codis, –va dir Ànakin, en to de negocis.

–Tot el que heu de fer és passar pels guàrdies. Entenc que vosaltres d'alguna manera sou experts en això.

Ànakin i Ferus va assentir.

–Hem de portar això de tornada a Slam i Valadon, –va dir Ànakin–. Ens caldrà una forma de contactar amb vosaltres.

–Nosaltres us contactarem demà al matí–, va dir Joylin–. No ens busqueu. Estarem allà. Ara, jo us escoltaré fins al mur. Estic segur que us van dir que està plantat de ceps de flors-núvol. Potser no us sorprengui esbrinar que no és el cas. Com la pau i la justícia de Romin, el nom del mur és només una il·lusió.

Ànakin i Ferus es van aixecar.

–Només una cosa més, –va dir Ànakin.

Joylin el va mirar. Amb un tracte tan a prop de tancar-se, la seva ansietat havia augmentat. Ànakin podia percebre-ho brunzint com una càrrega en l'aire.

–Estem interessats en una de les residents aquí, –va continuar Ànakin com si res–. Una científica anomenada Jenna Zan Arbor. Heu de garantir un passatge segur perquè surti del planeta. Nosaltres prepararem el transport.

Els ulls d’en Ferus va parpellejar amb sorpresa davant la proposta d'Ànakin. I si Joylin retrocedia? Ànakin sabia que no ho faria. Joylin era bo ocultant. Era gairebé una forma de vida per a ell. Però Ànakin podia percebre la seva fam.

Si el cop anava com estava planejat, Zan Arbor estaria desesperada per escapar. Els Slams podien oferir-li una sortida. Amb el col·lapse d’en Teda, la seva seguretat s'enfonsaria. Ella necessitaria ajuda.

–Això no és un problema–, va dir Joylin–. Mentre estigueu dins.

Següent