dimecres, 7 de febrer del 2018

El canvi de la guàrdia (XI)

Anterior



Capítol 11

Obi-Wan no s’ho podia creure. Per descomptat, ell no era cap ment mestra criminal, però sentia que era capaç, amb l'ajuda de la Força, de robar un arxiu de codis de seguretat d'una oficina protegida. Hi havia passat per alt una alarma silenciosa en algun lloc, una de la qual l'espia d’en Joylin no havia sabut.
En qualsevol moment els guàrdies vindrien. Obi-Wan va portar la seva impaciència amb ell mateix fora de la seva ment. Era una distracció. Només estava a mig camí de la seva tasca. Amb alarma o sense, havia de completar-la.
Va introduir el codi de seguretat que Joylin li havia donat. Va obrir el panell al lateral de la taula ornamentada que usava Teda. Per a la seva sorpresa, era un desastre. Duralàmines, holollibres, discos, embolcalls d'algun tipus de dolç. Alguns dels dolços s'havien fos i entollat ​​en un desastre enganxós, enganxant juntes les duralàmines.
–No hi ha res pitjor que un dictador desastrós–, va murmurar Obi-Wan. Va alçar un estoig vermell amb un disc dins. Joylin li havia dit que eren els codis de seguretat.
L'alarma sonant a les orelles, va sentir la Força esclatar mentre el primer droide sentinella volava a través de la porta. Va saltar sobre l'escriptori, el sabre làser ja activat, i el va tallar. Quatre més van entrar volant, disparant en un arc giratori que va il·luminar l'habitació de foc blàster. Obi-Wan va rebutjar el foc i va carregar cap a la porta. Però abans de poder-hi arribar, un panell va caure, bloquejant la sortida. Un altre va lliscar sobre l'única finestra. Òbviament el pla era atrapar a l'intrús dins amb els droides letals.
Mentrestant, el foc blàster continuava rebotant en línies transversals que estaven dissenyades per localitzar la seva posició i reduir-lo a cendres. Obi-Wan es va llançar cap als droides, simultàniament traient el sabre làser de la Siri i saltant amb la Força ben alt per tallar-los. Per quan els droides jeien fumejant als seus peus, va escoltar el so dels guàrdies fora de la porta i la finestra tancades.
Pregunta. Hauria de tallar un forat a la làmina de la finestra o la porta i carregar fora, trobant-se amb els blàsters de cap? O hauria d'esperar que entressin?
Obi-Wan va decidir esperar. Tindria un parell de segons de sorpresa de la seva part. Entrarien esperant trobar-lo mort o malferit.
Va retrocedir contra un armari, fora de la línia de visió immediata de la finestra i l'entrada. Es va pressionar contra l'armari. Per a la seva sorpresa, es va moure.
Va saltar mentre la paret de l'armari lliscava cap enrere. Becka hi era. Obi-Wan ràpidament va posar els sabres làser fora de la vista.
Becka va assimilar la visió dels droides fumejants.
–Estrelles i noves, ets bo. –Ell va fer un gest–. Per aquí.
Obi-Wan va vacil·lar.
–Si surts per aquesta finestra, et trobaràs amb la meitat de les forces de seguretat. L'altra meitat està a l'altre costat d'aquesta porta. Estan esperant que els droides et matin abans d'obrir els panells. Tens prop de dotze segons. Tens els codis?
–Sí, –Obi-Wan va saltar al passadís secret–. Suposo que tu ets el meu espia.
–Treballo amb Joylin. Anem a sortir al passadís a prop de les cuines. Simplement queda't amb mi.
–He de trobar a la meva banda.
–Diria que has de sortir d'aquí, però està bé. Potser tanquin el complex un cop trobin l'habitació buida.
Becka el va portar a través de diversos girs. Van arribar a un panell perfilat de groc. Va pressionar un botó i el panell es va obrir lliscant.
Obi-Wan es va trobar en un petit armari, ple de draps i capes.
Becka va obrir la porta lleugerament.
–Vés.
Obi-Wan va sortir fora. Becka el va seguir.
La multitud estava nerviosa. Obi-Wan podia olorar el pànic. Sens dubte una multitud de criminals no se sentia segura quan una alarma de seguretat havia saltat. Després es va aturar abruptament, i el silenci va ser pitjor.
–Falsa alarma, nois! –va cridar Becka–. Tan sols divertiu-vos! –Ell va fer un gest cap als músics–. El Gran Líder Teda us ordena que seguiu tocant!
La visió d'algú amb un uniforme d'oficial va tenir cert efecte. Els músics van començar a tocar, i els convidats van començar a murmurar.
–Per aquí. –Becka va portar-lo per un passadís i després cap a la gran sala per una altra porta. Va veure a Ànakin i Ferus, encara monitorant el passadís pel qual Obi-Wan havia desaparegut. Obi-Wan sabia que el seu aprenent era a prop de carregar pel passadís darrere d'ell.
Va córrer cap allà.
–Està bé. Becka va a ajudar-nos. On és Valadon?
–Ella està fora, preparada per cobrir-te en cas que surtis per la finestra.
Becka, Obi-Wan, Ànakin i Ferus van córrer fora. Els llums il·luminaven el mur. Els droides brunzien per sobre dels seus caps. Van veure la Siri al lateral del palau, just fora de l'anell de guàrdies que envoltaven la finestra. El panell de duracer s'havia aixecat, i alguns dels guàrdies havien saltat dins de l'habitació.
Obi-Wan va enviar una crida a la Siri, usant la Força. Ella es va girar i el va veure. Va veure l'alleujament a la seva cara. Ella va sortir corrent cap a ell.
Becka estava observant la posició dels guàrdies cura. Tot d'una, un grup d'ells es va girar i va sortir corrent cap a les portes. Les llums van començar a parpellejar rítmicament sobre el mur.
–Això no és bo, –va dir Becka–. Van a entrar en tancament.
Obi-Wan va mirar al voltant.
–Alguna idea?
–Jo vaig explorar el mur posterior–, va dir Ànakin–. Crec que podem aconseguir-ho.
–No crec que hagueu d’intentar-ho–, va dir Becka–. Si us veuen, només empitjorarà les coses. La seguretat estarà buscant-vos fins que us atrapin. Deixeu-me això a mi. Tot el que necessitem és una mica de pànic per donar-nos cobertura.
La multitud estava ja a la vora del pànic. No sabien què estava passant. Els guàrdies de seguretat estaven ara irrompent al palau, comprovant documents d'identitat. Esbarts de droides sentinelles brunzien sobre els seus caps. La festa sumptuosa s'havia convertit en una rèplica d'una presó... un lloc que ningú a la festa estava particularment interessat a tornar a visitar.
–Només espereu aquí un moment–, va dir Becka.
Va anar de grup en grup, parlant silenciosament. Tan aviat els va deixar, els grups van parlar entre ells, i després amb altres. Aviat, les veus van començar a aixecar-se.
–Això és ultratjant!
–No seré detingut!
–Vaig venir en aquest planeta a la recerca de seguretat i pau...
Becka va reaparèixer al costat d'Obi-Wan.
–Simplement sortiu amb els altres.
–Ningú s'està marxant.
–Vosaltres lidereu el camí. Els convidats us seguiran. Els he dit que Teda els està retenint indefinidament per a un interrogatori. Estan furiosos i tenen por. Teda haurà de deixar-vos marxar. Depèn dels seus suborns per sobreviure. No els aturarà. Ja veureu. Aneu.
Siri va mirar a Obi-Wan i va arronsar les espatlles.
–Val la pena intentar-ho. –Obi-Wan es va embolicar en la seva capa.
–Jo per exemple no vaig a quedar-me per això, –va dir amb força–. Me’n vaig!
–Sí, marxem immediatament, –va estar d'acord la Siri.
Els caps es van tornar. Mentre Obi-Wan i Siri s'anaven caminant, seguits per Ànakin i Ferus, alguns dels convidats més valents els van seguir. Al principi era un degoteig, després una onada.
Tot va passar com Becka va dir que ho faria. La multitud es va aproximar als guàrdies de seguretat nerviosos a la porta. Van desenfundar els seus blàsters però no van disparar mentre Obi-Wan i Siri continuaven caminant cap endavant. Un oficial va parlar ràpidament per un comunicador. Òbviament, estava contactant amb Teda.
En tan sols uns segons, les portes de seguretat es van obrir. Teda no comprometria la seva tresoreria enfadant a aquells que impulsaven el seu règim.
Així que Obi-Wan i els Jedi van marxar del complex de palau d'una manera que no havien sospitat quan van arribar... liderant un gran grup de criminals enfadats fora de les portes davanteres.
Joylin estava esperant als Jedi en el punt predefinit, en un carreró estret darrere de les botigues exclusives del bulevard.
–He sentit que ho heu passat malament–, va dir Joylin.
Obi-Wan li va donar els codis.
Joylin ràpidament va accedir al petit disc i va escanejar els seus continguts.
–Tot val la pena. –Ell va alçar la mirada–. Els nostres operatius estan en posició. Anem a colpejar el centre de seguretat primer i apagar el CIPS. Després traurem la resta.
–Recorda, –va dir Obi-Wan–, volem a Zan Arbor.
Joylin va assentir.
–Part del tracte. No ens retractarem. Contactarem amb vosaltres a l'alba i ens direu com voleu procedir. La vostra nau estarà proveïda i tindreu permís per marxar, si és el que voleu. Tenim plans de confiscar tots els altres transports, així que sereu els únics als quals se'ls permeti sortir del planeta.
Obi-Wan va fer que sí. Bé. D'aquesta manera, els Slams serien l'única opció de la Zan Arbor.
–Fins llavors, el meu suggeriment és que torneu a la vostra vila i us ajupiu. Les coses van a posar-se pitjor abans de posar-se millor.
–Vaig pensar que vas dir que aquesta seria una revolució sense sang, –va dir Ferus.
–Vaig dir que pretenia que ho fos–, va dir Joylin–. Encara ho faig. –Va mirar cap amunt. Els droides sentinella estaven començant a patrullar els carrers, escombrant àrees fosques amb panells de llum–. Ara serà millor que apagui aquesta CIP.
Es va tornar i va desaparèixer pel carreró fosc. Obi-Wan i Siri van intercanviar una mirada preocupada. Rarament havien vist una presa del govern que fos fàcil o sense sang.
Tot i així tot el que podien fer era esperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada