El moment de la veritat (I)

El moment de la veritat

Jedi Quest 7

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

Hi ha una tensió creixent entre Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker. Ànakin encara se sent responsable per la mort d'un membre del Consell Jedi, una culpa que no creu que Obi-Wan li pugui ajudar a superar.

Obi-Wan sent que és un Mestre poc perfecte, que intenta ensenyar a un aprenent també poc perfecte.

És amb aquests sentiments que Obi-Wan i Ànakin es dirigeixen als últims planetes lliures del sistema Uziel per fer un audaç rescat. Quan aquest surt malament i Ànakin és fet presoner, el Mestre i el Padawan hauran de superar els seus conflictes... o un planeta morirà.

Capítol 1

No havien parlat en moltes hores, no des que abandonessin el Nucli. Ànakin Skywalker mantenia els ulls en els indicadors del panell de comandaments, fins i tot encara que estiguessin viatjant en l'hiperespai i la nau estigués volant amb l'ordinador de navegació. El seu Mestre, Obi-Wan Kenobi, llegia atentament les cartes estel·lars en una pantalla de dades. De tant en tant alçaria una carta en una vista hologràfica amplificada i caminaria a través d'ella, estudiant els planetes de més a prop.

Ànakin sovint admirava la minuciositat del seu Mestre, però avui se sentia irritat per això. Obi-Wan estudiava coses. Feia conclusions lògiques i planejava estratègies. Què sabia sobre saltar sobre la base de la intuïció, somnis, riscos, impulsos, saber que un pas podria significar un desastre però donar-lo igualment? Què sabia–, va pensar Ànakin amargament, sobre la culpa?

Una Mestra Jedi era morta, i Ànakin l'havia vist morir. La Mestra Yaddle havia estat penjant sobre ell en una nit plena d’estels, sostinguda per la Força. Hi havia salvat a una població absorbint el poder destructiu d'una bomba amb el seu propi cos. S'havia convertit en una amb la Força. La gran llum li havia enviat xocant de genolls. Havia pensat que mai seria capaç d'aixecar-se de nou. I havia sabut que tan aviat com pogués sentir de nou, tan aviat com pogués pensar, se sentiria responsable de la seva mort.

Abans d'aquella missió havia experimentat una visió que li havia embruixat. L'única cosa sobre ella que havia estat clara era que involucrava a la Mestra Yaddle. Durant la missió havia pensat que entenia el que la visió significava. Tot i així havia seguit cap endavant, havia seguit pressionant. Havia pensat que podria canviar el destí en qualsevol moment. I pel fet que havia pensat aquelles coses, Yaddle havia fet un gran sacrifici –un sacrifici que ell hauria d'haver fet– i ella havia mort per aquesta raó.

Els Jedi havien mantingut un servei funerari a la Gran Sala del Temple. Centenars de Jedi havien abarrotat la sala i els balcons i plantes que l'envoltaven. Les llums brillants havien estat apagades abruptament. Diminutes llums blanques van ser projectades al sostre. Llavors, de les milers de llums, una s'havia anat. Utilitzant la Força per dirigir-les, cada Jedi havia tornat i dirigit els seus ulls cap a aquest lloc buit. El record de la Yaddle havia premut per l'habitació. Ànakin havia sentit el poder de cada ment i cor concentrat en un ésser. L'absència de la Yaddle va créixer fins que va omplir la gran sala.

I és culpa meva que s'hagi anat.

L'espai en blanc s'havia expandit en la seva ment fins que havia semblat prou enorme com per empassar-se'l. No podia donar-li l'esquena. No podia revelar la seva emoció als Jedi que l'envoltaven. Li va requerir tota la seva disciplina, tota la seva voluntat, mantenir els seus ulls fixos en el punt. El dolor s'havia enroscat en el seu pit com una gran serp, estrenyent l'aire dels seus pulmons.

No podia perdonar-se a si mateix pels errors que havia comès. No sabia com arribar a un lloc on pogués perdonar-se.

Encara portava aquest sentiment. No podia trobar una forma de viure còmodament amb el dolor, com podia fer-ho Obi-Wan. Ànakin recordava els dies que van seguir immediatament a la mort d’en Qui-Gon. Ànakin sabia que Obi-Wan havia estat profundament afectat per la mort del seu Mestre, tot i així Obi-Wan havia continuat en el mateix camí ferm. Com podia haver sentit tant, i tot i així no haver canviat?

No sent les coses com jo.

Era això? Es preguntava Ànakin. Sentia massa per ser un Jedi? No hi havia encara aconseguit arribar a la distància de la Força Viva que els altres Jedi podien mantenir. Com podia aprendre a fer callar els seus sentiments, a tancar una porta contra ells i seguir endavant?

Obi-Wan va desactivar els mapes que estava estudiant i va arribar a posar-se dret darrere d'ell.

–Estem arribant al sistema Uziel, –va dir Obi-Wan–. Podríem topar-nos amb patrulles Vanqor quan sortim de l'hiperespai. –Es va inclinar cap endavant. El panell d'instruments exercia una lluentor verda en el seu front.

–Sembla preocupat, Mestre–, va dir Ànakin.

Obi-Wan es va aixecar.

–No preocupat. Cautelós. –Es va detenir–. Bé, potser preocupat, també. Crec que el Consell hauria d'haver enviat més d'un equip Jedi en aquesta missió. És un senyal de com de justos ens hem estès.

Ànakin va assentir. Era una font de discussió entre tots els Jedi últimament. Les sol·licituds per a les missions de pacificació estaven augmentant, gairebé massa perquè els Jedi les manegessin.

–La nostra millor possibilitat d'èxit és colar-nos sense ser detectats, –va dir Obi-Wan–. Haurem de confiar en el teu talent per al vol evasiu.

–Ho faré el millor que pugui, –va dir Ànakin.

–Sempre ho fas, –va respondre Obi-Wan.

El to del seu Mestre era lleuger, però Ànakin sabia que significava molt més del que havia dit. Era una de les diverses formes en què el seu Mestre li estava tractant d'ajudar. Obi-Wan sabia que la mort de la Yaddle li colpia. Hi havia hagut un temps, va reflexionar Ànakin, en què l'amabilitat d'Obi-Wan ho hauria fet tot millor. Ara l’apreciava, però no feia una osca en la seva pròpia culpa. Obi-Wan volia ajudar-lo, però Ànakin no volia la seva ajuda. Ànakin no sabia per què.

Concentra't en la missió. T’ho farà passar.

S'havia alegrat quan Mace Windu els havia informat d'aquesta missió. Hi havia volgut alguna cosa difícil per perdre.

El planeta de Typha-Dor havia pregat l'ajuda del Senat. Eren l'últim assentament en el sistema Uziel contra les invasions agressives del planeta més gran del sistema, Vanqor.

Un exèrcit de lluitadors de resistència dels altres planetes en el sistema havia trobat refugi a Typha-Dor i havien format una força de coalició per protegir l'últim planeta lliure. Fins al moment Typha-Dor havia aconseguit aguantar contra els esforços de colonització de Vanqor. Tot i així sabien que la invasió era imminent.

Una de les eines d'èxit que les forces de Typha-Dor havien usat era un assentament de vigilància en una lluna remota. L'assentament havia estat capaç de rastrejar els moviments secrets de la flota Vanqor. Recentment Typha-Dor havia sabut que Vanqor estava apuntant a l'assentament de vigilància per atacar-lo. L'assentament estava en una àrea remota de la lluna, ocult per una cobertura de núvols gruixuts. El terreny estava ple de neu i gel durant mesos, la qual cosa també significava que era gairebé impossible fer que les tripulacions entressin i sortissin.

Havia arribat informació fiable als Typha-Dorencs que els vanqorins estaven prop de localitzar la posició. Era imperatiu que les notícies que abandonessin l'assentament arribessin a la tripulació. No hi havia hagut notícies de la tripulació en diverses setmanes, i la por era que les unitats de comunicació haguessin caigut, o que el pitjor hagués passat i l'assentament ja hagués estat atacat. Ànakin i Obi-Wan havien estat enviats per descobrir què estava passant i, si encara hi eren, portar de tornada a la tripulació fora de perill.

La nau va sortir fàcilment de l'hiperespai amb tot just una sacsejada. Instantàniament l'equip de vigilància brunzí encenent-se.

–Res del que preocupar-se–, va dir Ànakin, programant la següent ruta.

–Encara, –va murmurar Obi-Wan.

Ànakin va traçar una ruta que el mantindria ben lluny de les carreteres espacials. Van viatjar en un silenci observador. La lluna de Typha-Dor, tan fosca que no li havien posat nom, s'alçava. Era coneguda per les seves coordenades: TY44. Ànakin la va veure al radar i llavors va rebre una imatge visual. No podia veure la pròpia lluna, només l'atmosfera al seu voltant. Els núvols no oferien cap bon cop d'ull de la superfície del satèl·lit.

–Allà està.

–Radar albirat, –va dir Obi-Wan de sobte–. Sembla una gran nau de combat.

Sense baixar la seva velocitat, Ànakin va revertir i es va enfonsar. Si podien sortir de l'abast del radar, podrien no ser vistos. El caça estel·lar Galan era prou petit com per a ser confós per enderrocs espacials fins que la nau s'acostés.

–No ens ha vist, –va dir Obi-Wan–. Crec que hem esquivat aquest.

Ànakin va mantenir la velocitat, volant lleugerament i erràticament per imitar la runa espacial.

La nau de combat de sobte va canviar de ruta.

–Ens té, –va dir Obi-Wan crispat–. Sis canons làser quàdruples, tres a cada costat. Dos llançamíssils de commoció. Quatre... no, sis canons turbolàser.

–En altres paraules, estem una mica superats en armes, –va dir Ànakin.

–Suggereixo l'evasió com la nostra millor ruta, –va estar d'acord Obi-Wan secament.

El foc de canó làser va explotar al seu voltant.

–Míssil a l'esquerra! –va cridar Obi-Wan.

–El veig! –Ànakin es va alçar, fent un gir brusc per evadir el dispositiu de rastreig. El míssil va prémer el seu camí. En l'últim segon, Ànakin va virar, i el míssil va passar al costat d'ells per un parell de metres.

–Prop, –va dir Obi-Wan–. Estan accelerant. No podem escapar, Ànakin.

–Només doni’m una oportunitat.

–Massa arriscat. Només fes-nos baixar. Aterrarem a la lluna de Typha-Dor.

–Però estem lluny de l'assentament–, va dir Ànakin.

–Tindrem una millor probabilitat aquí baix. –Un altre míssil va passar cridant. La petita nau va ser llançada per les reverberacions del foc de canó–. Enviaran una nau d'aterratge, però tindrem avantatge.

L'explosió va estar a prop. Ànakin va agafar els controls i va serrar les dents. La seva elecció hauria estat seguir volant, però havia d’obeir al seu Mestre.

Va sentir la resposta de la nau mentre canviava de ruta. Es va estremir, com si hagués rebut danys. Va mirar a les llums indicadores. Res parpellejava cap a ell. Havia d'haver danys superficials a l'ala. No era problema per a un pilot experimentat.

Ànakin va enfonsar la nau i es va submergir en la cobertura de núvols densos de sota.

Següent