El moment de la veritat (II)

Anterior

Capítol 2

Obi-Wan va abaixar la mirada a la superfície mentre baixaven més. Encongint els ulls contra la brillantor. Les densos núvols no disminuïen l'efecte. El terra estava cobert de neu i glaceres, i la llum rebotava i es refractava, fent-lo difícil de veure. Ànakin va sobrevolar el terreny, buscant un lloc per aterrar.

–Necessitarem connectar els sensors, –va dir Ànakin–. Sense parlar de com de profunda és aquesta neu.

Obi-Wan ja s'havia tornat cap al bloc de sensors de la nau estel·lar.

–Estic rebent una lectura sòlida. El gel és de diversos metres de gruix. Aguantarà la nau. –Obi-Wan va llegir les coordenades–. Per la vora d'aquest sortint de roques d'allà. Estem prou lluny com per no portar-los a l’assentament, però serà una petita caminada.

Ànakin va guiar la nau a un suau aterratge. L’escotilla de la cabina de comandaments va lliscar cap enrere. Al principi el silenci era aclaparador. El fred es va acomodar a la cabina de comandaments lentament. Al principi, Obi-Wan ho va sentir a la punta de les orelles. Després en els seus dits. Després al clatell. Aviat cada mil·límetre de pell exposada se sentia adormida.

–Fred, –va dir Ànakin.

–Això és un eufemisme, –va dir Obi-Wan, bolcant-se sobre el seient en direcció cap a l'armari de subministraments. Va agafar l'equip de supervivència i va llançar un conjunt a l’Ànakin. Llavors va treure una lona blanca–. Si col·loquem això sobre la nau guanyarem una mica de temps–, va dir ell–. Almenys ho tindran difícil per tenir una visual.

Després de posar-se l'equip de supervivència i les ulleres, van passar un parell de minuts col·locant la lona sobre la nau i lligant-la.

Ànakin va mirar al cel.

–Quant creu que tenim?

–Depèn de com de bons que siguin rastrejant, –va dir Obi-Wan–. I com d’afortunats que siguem. Tinguem el temps que tinguem, ha de ser suficient.

Van començar a sortir pel paisatge congelat. El gel s'havia convertit en una fina capa sobre el sòl, fent que caminar fora traïdor. En les seves botes de sola gruixuda, els Jedi tenien tracció, però requeria concentració moure’s ràpidament sense relliscar sobre el gel. Obi-Wan va sentir els músculs de la cama tensar-se, i va saber que estarien cansats al final del seu viatge. Només esperava que el que hi hagués al final fos un descans curt, almenys. No hi havia manera de dir què trobarien a l'assentament.

Després d'un parell de minuts Obi-Wan es va acostumar al ritme del seu viatge i al so esgarrifós del vent bufant la neu sobre el gel, creant un xiulet baix que s'enfonsava dins i fora de la seva oïda. La seva ment es va desconcentrar de la missió. Es va inquietar, com feia sovint aquests dies, per l'alt noi silenciós al seu costat.

Quan hi havia tingut l'edat d'Ànakin, setze anys, el pensament de la mort d'un Mestre Jedi havia estat inconcebible. Havia estat en dificultats amb Qui-Gon –el seu Mestre fins i tot havia estat capturat per una científica dement anomenada Jenna Zan Arbor, que li havia empresonat per estudiar la Força– però mai se li havia ocorregut que Qui-Gon pogués ser assassinat. Hi havia suposat que un ésser tan poderós en la Força podria enganyar a la mort.

Ara sabia que no era així. Havia vist caure a Mestres Jedi. Encara recordava l'horror que va sentir mentre va veure la vida drenar dels ulls d’en Qui-Gon a Naboo. Recentment l'Orde Jedi havia perdut a un altre Mestre, Yarael Poof.

La galàxia era un lloc més dur, més difícil. L'anarquia estava creixent. Obi-Wan sabia ara que els Jedi estaven lluny de ser invencibles. Aquest saber li havia fet més acurat, potser una mica menys disposat a arriscar massa. La qual cosa podia ser bo, i dolent, depenent. Mentre s'acomodava en la seva vida com a Mestre Jedi, Obi-Wan estava molt al corrent que la seva necessitat de controlar les situacions, de mirar a tots els costats d'un assumpte, podria entrar en conflicte amb els desitjos del seu aprenent tossut. Veia el conflicte davant però també es veia incapaç d'aturar el seu moviment cap a ell.

Ànakin era poderós. Ànakin era jove. Aquests dos fets podien topar amb el poder i la calor d'un forn de fusió.

Obi-Wan havia repassat una i altra vegada el que havia passat amb la Mestra Yaddle. No podia veure cap forma en què pogués haver-ho evitat.

El seu Padawan havia confiat en el seu domini de la Força i en la seva absoluta convicció que estava prenent l'únic camí possible, i els esdeveniments li havien aclaparat. Obi-Wan no tenia dubtes que Yaddle havia vist la seva pròpia mort arribar. Hi havia decidit que era necessari que es convertís en una amb la Força. Ella ho havia fet per salvar incomptables vides, i hauria d'haver vist que el camí d'Ànakin estava traçat d'una altra manera.

Obi-Wan no sabia quant es culpava Ànakin, però sabia que el seu aprenent estava inquiet sobre el que havia anat malament. Era apropiat que ho fes, però no era apropiat per a ell culpar-se a si mateix.

Així i tot com puc fer que deixi de fer-ho, si jo mateix li culpo?

La culpa no era una cosa que se suposava que havia de sentir un Jedi. Obi-Wan sabia que s'equivocava. Va tractar de mirar el que havia succeït de forma mesurada, però seguia donant-li voltes al fet que en el seu cor, creia que Ànakin podria d'alguna manera haver evitat la mort de la Yaddle.

Es deia a si mateix que si Ànakin havia comès errors, venien d'un lloc que era pur. No era propi del codi Jedi qüestionar les decisions d'un altre Jedi. Però Obi-Wan sabia que les seves paraules de consol tenien un cor buit, i sospitava que Ànakin ho sabia també.

La distància entre ells va continuar creixent. La mort de la Yaddle els havia canviat a tots dos.

No, Obi-Wan es va corregir a si mateix. La distància havia estat creixent abans d'allò. Potser sempre havia estat allà. Potser no volia veure-la.

La connexió pura d'Ànakin amb la Força significava que en certa manera Obi-Wan tenia poc a ensenyar-li. Almenys semblava que Ànakin estava començant a pensar això. Tot i així Obi-Wan sabia que encara tenia molt a lliurar-li. Ser un Jedi involucrava quelcom més que dominar la Força... involucrava la serenitat interna necessària per accedir en aquesta Força de la millor manera. La mort de la Yaddle havia sacsejat a Obi-Wan fins al nucli. Era possible que Ànakin tingués massa poder?

Obi-Wan no podia abandonar amb Ànakin. Era el seu deure com a Mestre ensenyar al seu aprenent, ajudar-lo a convertir-se en Cavaller Jedi. Tot el que sabia era que mai semblava tenir temps per dirigir-se al problema de la tensió entre ells. Cada dia era ple de coses a fer, amb viatges, amb missions o reunions del Consell. La galàxia era plena de problemes. El Senat de vegades estava enfangat de procediments. Els problemes d'un aprenent i el seu Mestre es perdien en el caos que els envoltava.

Obi-Wan era ben conscient que la culpa i la vergonya podien calar i convertir-se en ràbia, i estava alerta davant els senyals d'ella. Fins al moment, Ànakin simplement semblava remot. Això, havia de recordar-se a si mateix, era normal per a un jove de setze anys.

Això és el que segueixes dient-te a tu mateix. Però és cert?

La seva ment li havia donat voltes al començament. Obi-Wan va deixar sortir un sospir d'exasperació, el qual va esperar que Ànakin no sentís. Es va concentrar en els seus passos a través de la neu gelada.

Els quilòmetres passaven en silenci. L'assentament estava ficat en un sistema de muntanyes que s'alçava de les glaceres. Obi-Wan pensava que podia entreveure el seu perfil en la distància amb els electrobinoculars, però era difícil estar segur. La terra i el cel es fonien en un mar de blanc. Els núvols semblaven baixar mentre caminaven, i un parell de flocs es van separar de la manta gruixuda sobre ells i baixava vagament a la deriva. Aviat els flocs es van tornar més gruixuts i el vent va refrescar, portant la neu contra les seves cares.

Obi-Wan va mirar a l'horitzó. Un munt de neu platejada semblava estar caient ràpidament contra el cel blanc. Però no estava veient flocs de neu. Era un creuer.

–Vigilància, –va dir crispat a Ànakin–. Ajup-te.

Era l'única cosa a fer. No hi havia cobertura. Van caure a terra, les seves cares a la neu. Des de dalt, els seus vestits de supervivència blancs podien barrejar-se amb el paisatge. Van escoltar el brunzit dels motors a dalt i es van quedar perfectament quiets. La nau estava viatjant lentament, assimilant l'àrea en un escombrat. Obi-Wan va frenar la seva respiració i els seus processos vitals, una tècnica Jedi. Sabia que Ànakin podia fer el mateix. Faria difícil que un sensor de formes de vida captés el seu rastre. El fred podia ajudar-los també.

Obi-Wan no pensava en el fred, o en el perill imminent. Va deixar que la seva ment s'alentís com els seus processos corporals ho havien fet. Es va quedar en blanc, només un altre tros de neu contra el fons blanc.

El brunzit dels motors es va suavitzar i va minvar. Van esperar fins que no van poder sentir res, concentrant-se tant que Obi-Wan escoltava en diminut plinc plinc dels flocs de neu picant a terra al seu costat.

Ànakin va rodar. El gel s'havia amuntegat en el seu pèl. Va parpellejar per treure’s la neu de les seves pestanyes.

–Em sento com un jujasickle congelat.

–T’hi assembles a un també. Però és millor que ser disparats.

–Si vostè ho diu. –Ànakin es va aixecar i es va treure la neu de les cames.

–Tornaran. Serà millor que ens donem pressa. –Obi-Wan va consultar el mapa en el seu panell de dades–. Estem a prop. Haurem de tenir cura ara. No volem portar els vanqorins a l'assentament.

–Esperem que no trobin la...

Una forta explosió va sonar de sobte. Obi-Wan i Ànakin es van donar la volta cap al camí pel qual havien vingut. Obi-Wan es va posar els electrobinoculars als ulls. Va veure una fina columna de fum.

–Han volat la nostra nau–, va dir ell.

No necessitaven dir en veu alta el que estaven pensant. Si la nau de l'assentament no era operable, podien estar atrapats a la lluna per algun temps. Si l'assentament estava destruït, no tindrien refugi.

Van trobar les forces per moure’s més ràpid. No quedava molta llum del dia, i viatjar en la foscor seria difícil. Almenys moure’s més ràpid els mantenia més calents. La neu continuava caient i es va convertir en un torb. La temperatura caient va transformar els flocs en sediments de gel que perforaven les seves galtes. Malgrat la seva incomoditat, Obi-Wan estava agraït per la tempesta. Dificultaria els esforços de recerca dels vanqorins.

–La ruta més curta serà sobre les glaceres, –va cridar sobre el soroll de la tempesta a l’Ànakin–. També és la més dura.

–Fem-ho, –va respondre cridant Ànakin. Tots dos sabien que com més aviat trobessin refugi, més fora de perill estarien.

Les glaceres s'alçaven per davant, alts blocs de gel de centenars de metres de gruix, alguns alçant-se per crear muntanyes de gel. Van començar a enfilar-se, utilitzant els seus llançadors de cables per impulsar-se directament per la cara llisa del gel. Malgrat els seus guants tèrmics, els seus dits se sentien congelats. Era difícil agafar el cable i trobar adherència al gel. Obi-Wan veia l'esforç i la lluita a la cara del seu Padawan, i ho va sentir en el seu propi cos mentre pressionava cap endavant, cada metre una batalla ara.

Després de diverses hores de dur enfilar-se, estaven prop de les coordenades de l'assentament. L'escalada era més gradual ara, i van ser capaços de moure’s més ràpid. La foscor creixia al seu voltant.

Obi-Wan va comprovar les coordenades.

–L’assentament hauria d'estar just aquí.

Va encongir els ulls cap endavant a la llum ara penombrosa. No va veure res, només el mateix blanc pel qual havien estat viatjant des que van començar. Havia estat afectada la seva visió? Va comprovar les coordenades de nou.

–Sé on és–, va dir Ànakin tot d'una, caminant cap endavant.

Obi-Wan li va seguir. Ell confiava en les coordenades. Ànakin confiava en les seves percepcions. No ho podia veure, però podia percebre-ho.

Al davant, el que al principi semblava ser un cingle de gel nu era en realitat la paret de l'assentament. Obi-Wan podia veure ara que el gel havia cobert completament l'estructura, la qual estava feta d'un gruix material blanc capaç d'aguantar el fred extrem sense esquerdar-se.

No semblava haver-hi entrada, ni forma d'alertar a ningú de dins que estiguessin aquí. Ànakin va colpejar la paret. No hi va haver resposta.

Ara estaven en silenci, el vent i el fred tallava el seu interior, insinuant freds dits dins les seves robes. Obi-Wan es preguntava si haurien de muntar un campament i provar de nou al matí.

Just llavors el gel va començar a gemegar. Una porta lentament es va obrir fàcilment, empenyent contra el gel que la cobria. Es va aturar a la meitat.

Una dona humana prima estava dreta, les seves mans en un blàster apuntant cap a ells.

–Som Jedi, enviats per Typha-Dor, –va dir Obi-Wan–. Vostè ha de ser Shalini.

Havia estudiat els documents de text de la tripulació durant el viatge des del Temple. Shalini era la líder de la tripulació. El seu marit, Mezdec, era l'oficial de comunicacions.

Lentament, el blàster va baixar. Els ulls platejats de la Shalini li van llançar una mirada esmolada.

–Així que els nostres líders han recordat que existim.

–No podien comunicar-s’hi. La seva unitat de comunicació ha caigut.

–Sóc conscient d'això. Ha estat caiguda durant un mes. Que bé que decidissin fer-nos una ullada. –Ella es va fer a un costat–. Entrin.

Obi-Wan va ajupir el cap per travessar l'entrada. Estaven a l'entrada d'una petita habitació. Els llums estaven a mitja potència. Una fila d'armes estava a un costat. A l'altra hi havia una consola amb equip de vigilància i de dades. Una altra consola era a prop de l'entrada. Obi-Wan va notar que estava danyada, amb marques de calcinació assenyalant un foc blàster proper. Posicionats al voltant de l'habitació hi havia altres quatre membres de la tripulació, tots amb blàsters apuntant a l'entrada.

–Està bé, –va dir la Shalini–. Han estat enviats per Typha-Dor. –Ella es va ficar el blàster en el seu cinturó.

Un home es va inclinar contra la paret i va tancar els ulls. Semblava feble i pàl·lid.

–Ja era hora.

Una dona alta, musculada lliscà el seu blàster a una funda a l'espatlla.

–Ja ha passat l'hora.

La benvinguda no era tan amistosa com Obi-Wan havia imaginat. Llavors un home alt amb un gruixut abric va caminar cap endavant.

–No ens ho tinguin en compte. Ha estat un llarg camí. Ens alegrem de veure'ls.

–Aquest és Mezdec, –va dir la Shalini–. És el nostre primer oficial. Jo sóc Shalini, la líder del grup. Els altres són Thik –l'home d'aspecte feble va assentir cap a ells– Rajana, i Olanz. –La dona musculada va fer que sí cortesament cap a ells, i l'altre home, calb i tan alt com Mezdec va alçar una mà a manera de salutació.

–Però on està la resta? –va preguntar Obi-Wan–. Se suposava que hi havia deu de vostès.

–Ja no, –va dir Shalini–. Vam tenir a un sabotejador entre nosaltres. Samdew era l'oficial de comunicacions. Vam descobrir que era un espia per als vanqorins. Va destruir el nostre sistema de comunicacions just després que fóssim capaços d'interceptar els plans d'invasió de Vanqor.

–També va deshabilitar el nostre transport, –va dir Mezdec–. Així que ens hem quedat atrapats aquí. Gairebé ens hem quedat sense menjar, així que estem especialment contents de veure'ls.

–En aquest cas, comencem amb un dinar. –Obi-Wan va estendre el braç cap al seu pack de supervivència–. Vam portar racions extra per si de cas.

Ell i Ànakin van treure els packs de proteïnes. El grup es va asseure i va dividir el menjar. Mentre menjaven, Obi-Wan va escanejar l'equip. Va donar un segon cop d'ull a la consola de control de comunicacions danyada.

–Què va passar?

–Va ser al mig de la nit, –va dir Mezdec. Empassà i va empènyer la resta del seu menjar–. Estava despert, i vaig escoltar a Samdew en la unitat de comunicacions. Vaig pensar que estava fent un escombrat... monitoràvem els canals constantment, i vaig suposar que estava comprovant per veure si alguna cosa havia aparegut. Estava despert de totes maneres, així que em vaig aixecar per veure si estava passant alguna cosa.

–Hi havia una mica de xerrameca en el sistema, –va dir Shalini–. Els vanqorins sabien que havíem estat capaços de monitorar els seus canals de comunicacions. Per confondre'ns ens havien inundat amb informació. Això feia a Samdew un membre crucial del nostre equip. Era el nostre analista d'informació sènior.

–Estava a l'entrada. No em va escoltar–, va dir Mezdec, els seus ulls ennuvolant-se davant el record–. I vaig veure que no estava monitorant transmissions. Estava transmetent a la flota Vanqor. Em vaig adonar que era un espia. Vaig rebentar la consola. No sabia què més fer. Era la forma més ràpida de detenir-lo. No volia matar-lo. Però ell es va girar i es va moure cap a mi, i el següent tret li va colpejar al pit.

–Està bé, Mezdec, –va dir Shalini en silenci. Ella li va posar la mà en el braç.

–Jo vaig escoltar el foc blàster, –va dir Rajana, prenent el relat, mentre que Mezdec havia quedat en silenci–. Vaig escoltar a Samdew caure, i vaig córrer cap a dins. Mentre ell era a terra–, va tractar de disparar a Mezdec just mentre Thik venia darrere meu. Thik va ser colpejat al genoll i va caure. –Rajana va mirar a Mezdec–. Jo vaig ser l'única que va fer el tret letal. No tu.

–Samdew va morir–, va dir Shalini–. El que no vam saber era que abans de morir, va activar el sistema de foc en els dormitoris. L'habitació entra en tancament, i tot l'oxigen és succionat.

–Hi havia desactivat la sirena d'advertència, però no el procediment. Quatre de la nostra tripulació eren allà dins–, va dir Mezdec–. Es van ofegar. Per quan ens vam adonar del que havia passat, estaven morts.

–Pretenia que tots vostès estiguessin allà dins–, va dir Ànakin.

–Sí, –va dir Shalini–. Imaginem que estava enviant la seva última transmissió. No necessitava estar encobert més, i el més fàcil era lliurar-se de nosaltres.

–Si els vanqorins saben la seva localització, per què no han atacat? –va preguntar Obi-Wan.

Shalini va sacsejar el cap.

–No creiem que ho sàpiguen. Pensem que Samdew estava en una profunda cobertura. Mai va enviar una transmissió abans d'aquesta nit, i Mezdec el va detenir abans que la transmissió passés. Totes les transmissions estaven codificades i sincronitzades, així que ho hauríem sabut si hagués estat en contacte amb els vanqorins. Suposem que la seva missió era quedar-se fins que haguéssim crackejat el codi de Vanqor i sabéssim alguna cosa vital.

–La qual cosa vam fer–, va dir Rajana.

–Sí, tornem a això–, va dir Obi-Wan–. Què han sabut?

–Tenim els detalls dels plans d'invasió de Vanqor, –va dir Shalini–. Moviments de tropes, coordenades, llocs d'invasió. Ho tenim tot aquí. –Shalini va alçar un petit disc–. És crucial que portem la informació a Typha-Dor.

–Haurem de marxar des d'aquí–, li va dir Obi-Wan–. Tenim bons motius per creure que els vanqorins han destruït la nostra nau. Em temo que és només qüestió de temps abans que trobin aquest assentament.

–Samdew va sabotejar el transport, –els va recordar Mezdec–. Puc arreglar qualsevol cosa, però aquest no puc arreglar-ho.

Ànakin es va aixecar.

–Deixi'm intentar-ho.

Següent