Punt de Ruptura (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

LA GUERRA DELS JEDI

Dels diaris privats d’en Mace Windu.

Segueixo somiant amb Geonosis.

Però ara els meus somnis són diferents.

Menys de quaranta-vuit hores estàndard després d'arrestar a Kar Vastor va arribar un destacament de la República per prendre possessió de Haruun Kal i del sistema Al'har. Pel que sembla, els havien enviat amb anterioritat, en resposta a una trucada d'auxili del comandant en funcions del Halleck.

Van aterrar sense trobar cap oposició.

La República no ocuparà Haruun Kal. Emprant la meva autoritat com a general del Gran Exèrcit de la República, vaig requalificar les Terres Altes de Korunnal. Ja no és territori enemic, i Haruun Kal ha deixat de ser zona de guerra. El Senat ha seguit les meves recomanacions i ha declarat que les operacions de combat a Haruun Kal són accions policials.

Perquè he decidit tractar la Guerra de l'Estiu com si fos un problema de manteniment de la llei.

És el que hauria d'haver estat des del principi, si els interessos financers que hi ha darrere del comerç d'escorça de thyssel no haguessin comprat a alguns senadors i coordinadors judicials del sector.

Estem desarmant als exploradors selvàtics i les bandes de guerrillers korunnai que queden. La cosa marxa sorprenentment bé. Els jups tenen una por atroç als soldats de la República, i les bandes de korunnai estan massa esgotades i malaltes. Quant comprenen que no se'ls tractarà malament, la majoria es limiten a rendir-se. S'estan investigant totes les acusacions d’atrocitats. Els responsables als quals es pugui identificar seran jutjats i castigats.

La milícia planetària segueix existint, però d'una forma molt reduïda. Els regulars de la milícia es convertiran ara en el que sempre haurien d’haver estat.

Guardians de la pau. No soldats.

Molts d'ells s'han presentat voluntaris a l'Exèrcit de la República.

Incloent, de forma inesperada, el coronel Geptun.

No se li ha acusat de cap crim. La gran majoria de les atrocitats comeses contra els korunnai van ser obra d'exploradors selvàtics, no de milicians. Fins i tot la seva amenaça d'una massacre al pas de Lorshan va resultar ser un farol. No hi havia ordenat res semblant. De fet, les regles de reclutament de la milícia prohibeixen expressament l'atac contra civils.

No només l’he recomanat perquè sigui acceptat al Gran Exèrcit de la República, sinó que ja he redactat el seu traspàs a les oficines del Servei d'Intel·ligència.

L’anem a necessitar.

Nick –o hauria de dir el major Rostu– continua convalescent aquí, en un centre mèdic de Coruscant. No sé si podré mantenir la meva promesa d’oferir-li un treball en el qual pugui ensenyar tàctiques de guerra no convencionals, però no tinc cap dubte que podrem trobar-te alguna cosa. Ja he enviat una recomanació al Senat perquè li confirmin el rang.

I perquè se li concedeixi la medalla al valor per notable valentia en combat i per actes més enllà del simple compliment del deure.

També he fet una petició pòstuma per la Chalk. El seu veritable nom, que he descobert fa poc, era Liane Trewal, i aquest nom apareixerà en els registres del Senat. També he sol·licitat que se la consideri candidata a rebre la mateixa medalla.

No tinc una altra forma d'expressar el meu respecte per la persona que era.

El seu gran akk, Galthra, ha desaparegut. Quan mor el company en la Força d'un akk és costum sacrificar l'animal, ja que no és estrany que els akks que han perdut el seu company es tornin bojos i salvatges.

Galthra es va perdre a la jungla. Espero que no surti d'ella.

Anem a reconstruir Pelek Baw. El comerç de thyssel dóna massa diners com per permetre que el seu epicentre romangui molt temps en ruïnes. Les baixes...

Consten en un altre lloc. És una quantitat aclaparadora.

Ningú a Haruun Kal oblidarà mai aquesta nit.

Kar Vastor s'està recuperant de les ferides. Li van salvar les mans i és aquí, detingut, al Temple Jedi, on el seu poder no pot afectar els seus carcellers.

No se’l jutjarà immediatament per l'assassinat d’en Terrel Nakay, només se l’acusarà d'això en el supòsit que es lliuri del càrrec principal. Per jutjar-lo, hem reviscut una categoria de crim pel qual no es jutja a ningú des de fa quatre mil anys, des dels temps de les Guerres Sith.

A Kar Vastor se l'acusa de crims contra la civilització.

I la Depa...

La Depa afrontarà els mateixos càrrecs.

Algun dia.

Si alguna vegada es la declara competent per presentar-se a judici.

Després de llegir el meu informe sobre Haruun Kal, el Canceller Suprem Palpatine, amb un gest típicament càlid i compassiu en ell, va buscar temps entre els seus deures més apressants per venir al Temple i veure personalment la Depa.

Ho va fer acompanyat per Yoda i per mi. Els tres vam romandre a soles en una enfosquida sala d'observació, contemplant en l’holopantalla com tres sanadors Jedi atenien la pobra Depa. Estava suspesa en un tanc de bacta. Tenia els ulls oberts, ja que en estar submergida en bacta no necessitava parpellejar, i mirava fixament a través del transpariacer cap a alguna cosa que només podia veure ella.

Depa no ha dit res, ni s'ha mogut, des que es va ensorrar. Els millors sanadors Jedi del Temple no aconsegueixen trobar cap defecte orgànic en ella. El bacta li ha curat les ferides físiques, però no pot tocar la resta.

Quan els sanadors la toquen a través de la Força, l'únic que troben és foscor. Vasta i sense trets.

Depa està perduda en una nit infinita.

El Canceller Suprem la va observar només un o dos moments, abans de sospirar i moure el cap amb tristesa.

–Haig d’assumir que no hi ha progressos?

Yoda em va mirar amb gravetat mentre jo forcejava per trobar paraules amb què respondre. Per fi, ell va sospirar i es va apiadar de mi.

–Acabar amb la seva vida va intentar ella. Enfonsar-se tant en la desesperació com per no veure la llum molt tràgic és. Però allà seguir-la no devem. Aferrar-nos a l'esperança devem. Recobrar-se potser pugui. Algun dia.

La veritat es va obrir pas en mi, encara que potser no ho hauria d'haver admès.

–Casi hauria preferit perdre el planeta, si així hagués pogut salvar-la.

–I sap què la va fer enfonsar-se així? –Palpatine va pressionar la mà contra l’holopantalla, com si pogués arribar fins a ella i acariciar-li el pèl–. Crec recordar que un dels objectius de la seva missió a Haruun Kal era descobrir precisament això, però el seu informe no ofereix cap conclusió definida.

Ho vaig admetre amb lentitud.

–Sí. Ho sé.

–I?

–Resulta difícil d'explicar. Sobretot a algú que no és Jedi.

–Té alguna cosa a veure amb la cicatriu del seu front? On estava el seu... com la va anomenar?

–La Marca Major de la Il·luminació.

–Sí. On era la seva Marca de la Il·luminació? Me n'adono de com de dolorós que deu resultar això, Mestre Windu, però feu-me el favor. Els Jedi són vitals per a la supervivència de la República, i la Mestra Billaba no és l'únic Jedi que hem perdut en la foscor. Tot el que puguem saber sobre el que fa que un caigui a la foscor és d'inqüestionable importància.

Jo vaig assentir.

–Però no puc oferir-li una resposta concreta.

–Doncs, expliqui’m llavors això de la cicatriu. És que la van torturar?

–No ho sé. És possible. Però també és possible que la ferida fos autoinfligida. Potser no ho sapiguem mai.

–Es una pena que no li puguem preguntar –va murmurar Palpatine.

Van passar diversos segons abans que jo pogués respondre.

–Jo només puc especular en termes generals, en funció del que ella em va explicar i de les meves pròpies experiències.

Les celles de Palpatine es van arquejar.

–Les seves?

No vaig poder enfrontar la seva mirada. Quan vaig ajupir el cap em vaig trobar amb la mirada d’en Yoda. El seu savi rostre arrugat era ple de venerable compassió.

–Tu no vas caure –va dir en veu baixa–. D'això forces trauràs.

Jo vaig assentir i em vaig descobrir novament capaç de mirar al Canceller Suprem.

–És la guerra –vaig dir–. No només aquesta guerra, sinó la guerra en si; quan qualsevol decisió que es pren implica la mort, quan salvar innocents vol dir que altres innocents han de morir. No sé si algun Jedi podria sobreviure molt temps amb aquest tipus de decisions.

Palpatine va passejar la mirada de Yoda fins a mi. El seu rostre era una màscara de compassiva preocupació.

–Qui hauria suposat que lliurar una guerra podria tenir un efecte tan terrible en un Jedi? Fins i tot guanyant –mussità–. Qui hauria pogut imaginar una cosa així?

–Si –no podia deixar d'estar d'acord–. Qui ho hauria pogut imaginar?

–Preguntar-nos hem –va dir Yoda a poc a poc–, si aquesta la pregunta més important de totes és...

En això li va seguir un silenci llarg i incòmode que va acabar trencant Palpatine.

–Ah, és una pena que les qüestions filosòfiques han de quedar per als temps de pau. Ara ens hem de concentrar a guanyar aquesta guerra.

–Es el que va fer la Depa –vaig dir jo–. I miri el que li va fer.

–Ah, però alguna cosa així mai podria passar-li a, per exemple, vostè –va dir Palpatine amb calidesa. Els seus llavis van dibuixar un enigmàtic somriure–. Oi que no?

No li vaig dir que si podia haver-me passat. Que gairebé em passa.

Aquests dies penso molt en això. Penso en la Depa. En tot el que ella em va dir.

I el que em va fer.

Penso en la jungla.

Ella tenia raó en moltes coses.

Tenia raó en allò del Jedi del futur. Per guanyar aquesta guerra contra els separatistes hem de renunciar al que ens fa Jedi. Si, vam poder guanyar a Haruun Kal perquè el nostre enemic va cedir davant l'ímpetu de la monstruosa crueltat de Kar Vastor.

Els Jedi som guardians de la pau. No som soldats.

Si ens convertim en soldats, deixarem de ser Jedi.

Però, tot i així, no desespero.

Ella també es va equivocar en algunes coses.

Perquè ella es va perdre en lluitar en una guerra aliena. Estava combatent l'enemic equivocat.

Els separatistes no són els veritables enemics dels Jedi. Són enemics de la República. I serà la República la que guanyi o perdi les batalles de la Guerra Clon.

Ni tan sols els Sith renascuts són els nostres enemics. La veritat és que no.

El nostre enemic és el poder que es confon amb la justícia.

El nostre enemic és la desesperació que justifica l'atrocitat.

El veritable enemic del Jedi és la jungla.

El nostre enemic és la mateixa foscor, l'aclaparador núvol de por, desesperació i angoixa que comporta aquesta guerra. Que enverina la nostra galàxia. Per això els meus somnis de Geonosis són ara diferents.

En els meus somnis, segueixo fent les coses com cal.

Però el que faig en somnis és just el que vaig fer al circ.

Si les profecies són certes, si Ànakin Skywalker és de veritat l'Escollit, el qui portarà l'equilibri a la Força, llavors és l'ésser més important que viu avui dia. I si ell viu avui es deu a què els meus instints Jedi van funcionar a la perfecció.

Perquè, llavors, l'error que vaig creure cometre a Geonosis no va ser en absolut un error.

Si hagués fet el que la Depa va dir que hauria d’haver fet, si hagués guanyat la Guerra Clon deixant anar una bomba de baràdium a Geonosis, jo hauria perdut la veritable guerra. La guerra dels Jedi.

Ànakin Skywalker pot ser el punt de ruptura de la nostra guerra contra la jungla.

Si ho és. Si Ànakin és l'ésser que ha nascut per guanyar aquesta guerra, serà igual si moren tots els altres Jedi de la galàxia.

Mentre Ànakin visqui hi haurà esperança. Per molt fosca que es posi la situació, per molt perduda que pugui semblar la nostra causa.

Ell és la nostra nova esperança d'un futur Jedi.

Que la Força ens acompanyi a tots.

FI