El moment de la veritat (III)

Anterior

Capítol 3

Ànakin va desaparèixer en l'hangar de transports. Obi-Wan no tenia dubtes que si algú podia arreglar el vehicle, seria Ànakin. Tenia una genialitat per reparar allò irreparable.

Shalini semblava preocupada.

–Mezdec ha intentat durant setmanes arreglar la nau. Amb tot el respecte possible pel seu aprenent, mai serà capaç de fer que s'alci i corri. Està segur que res pot ser recuperat del seu transport? Potser podríem provar d’anar-hi caminant. No sabem amb seguretat que els de Vanqor hagin preparat una emboscada. Podria haver parts que podríem utilitzar. Jo hi aniré, si pot donar-me les coordenades.

–Shalini, no, –va protestar Mezdec–. És massa perillós.

–No, no ho és, –va dir Shalini–. Cal.

–Mai ho aconseguiries per la nit, –va protestar Mezdec–. L'equip de supervivència no et pot protegir d'aquest tipus de fred. A més, ja coneixes la norma. Només anem en parelles. –Ell li va tocar la mà–. Com tu i jo ho fem–, va dir ell en un to gentil.

Ella va somriure, però va sacsejar el cap.

–Hauríem de provar cada possibilitat. Sóc responsable d'aquest disc. –Ella va tocar el seu cinturó, on havia ficat el disc en un compartiment ocult–. Tinc una altra idea. Podríem tornar a la nau Jedi, esperant una emboscada. Uns pocs de nosaltres podrien pretendre rendir-se. Llavors els altres podrien atacar la nau Vanqor. Podríem sortir del planeta en el seu transport.

–Aquest és un escenari altament improbable, –va dir Obi-Wan–. I un últim recurs. Donem-li a Ànakin una oportunitat abans de prendre aquesta decisió.

Tothom va ignorar a Obi-Wan.

–Potser hauríem de dividir l'equip–, va dir Olanz–. Un parell de nosaltres podria anar amb Shalini a l'alba. Podríem agafar el llançamíssils i alguns llançadors de fletxettes.

–La nostra força està en els nostres números, –discutí Rajana–. Hauríem de romandre junts.

–Thik no pot viatjar, –va assenyalar Mezdec.

–Jo puc viatjar–, va dir en Thik–. Només que no molt ràpid.

–I què hi ha dels que es queden enrere? –va preguntar Rajana–. Gairebé ens hem quedat sense combustible de calefacció. Qui es quedi estaria enfrontant-se a la mort.

–Ens hem estat enfrontant a la mort tot el temps, –va dir Thik.

–Això no vol dir que hauríem de convidar-la a entrar–, va dir Mezdec.

Thik va somriure lleugerament.

–Això és igual que el nostre planeta natal. Passem tant de temps discutint sobre quina és la millor forma de fer alguna cosa que mai aconseguim fer res.

–Això no vol dir que hàgim de ser envaïts–, va dir Rajana abruptament.

Shalini es va tornar cap a Obi-Wan.

–Hem estat tancats massa temps–, va dir ella. Li va fer un somriure tens–. Quan no hem estat tractant de trobar una manera de sortir d'aquesta lluna, hem estat discutint sobre la millor forma de fer-ho. Thik té raó.

–Typha-Dor té sort, –va dir en Thik–. Som rics en recursos. Tenim sol i aigua abundants. El nostre món és gran i variat. Tenim una gran força de treball. Tot i així mai hem après com manipular els nostres recursos i convertir-los en les riqueses que necessitem.

–Sí, sí, –va dir Rajana impacient–. I Vanqor és un planeta petit i polsós. Tot i així han après a com obtenir el màxim del que tenen. Les seves indústries són increïbles. Són més rics que nosaltres, malgrat la seva petita grandària. Això no vol dir que mereixin conquistar el nostre sistema estel·lar!

–No estic defensant l'agressió de Vanqor, –va dir Thik–. Ho saps, Rajana. Per què sóc aquí, si no és per sacrificar la meva vida si cal pel meu planeta natal? Només estic dient que fins i tot Vanqor podria tenir lliçons que ensenyar-nos.

–Els vanqorins són avariciosos i implacables–, va dir ombrívol Mezdec–. Si tenen alguna cosa que ensenyar-nos, no tinc cap desig d'aprendre-la.

–És aquesta actitud el que ens va ficar en el conflicte en primer lloc–, va dir Thik–. Si haguéssim estat més disposats a negociar fa anys, no estaríem enfrontant-nos a una invasió ara.

Mezdec es va aixecar.

–Estic començant a preguntar-me qui és el traïdor aquí! –va bramar ell.

Shalini va posar la mà al braç del seu marit.

–Seu–, va dir ella suaument.

Després d'un moment de deliberació, Mezdec es va asseure.

–A algú li ve de gust una altra barra de proteïnes? –provà Obi-Wan. Tothom el va ignorar de nou.

La tensió era densa a l'habitació. No era d'estranyar, va pensar Obi-Wan. Havien estat junts durant un any. Havien estat caçats pels vanqorins. Havien tingut un sabotejador enmig d'ells. Tenien por de no aconseguir mai sortir del planeta.

Ell entenia la seva desgana, però no estava massa excitat per haver d’escoltar-la.

–Crec que aniré a veure a l’Ànakin–, va dir ell.

L'hangar estava localitzat a la part posterior, passant la sala d'utilitats. Només hi havia un transport i un parell de motos speeder que havien estat desmantellades per les seves parts. Tot el que Obi-Wan podia veure eren les cames d'Ànakin, sortint de sota el transport. Obi-Wan es va inclinar.

–Hi ha sort?

La veu d'Ànakin estava esmorteïda.

–Potser. Però el que donaria per un droide mecànic.

–Considera’m un droide mecànic–, va dir Obi-Wan–. Què puc fer?

Ànakin va lliscar fora.

–Necessita alguns servoconductors per mans i una bomba de greix en lloc de nas. –Va dir les paraules malhumorat.

–Bé, deixa’m fer alguna cosa, –va dir Obi-Wan–. Has localitzat el problema?

–És clar, –va dir Ànakin–. Aquesta és la part fàcil. És el generador d'energia. Els cables de transferència del motor subllum estan fosos, el que significa que el sistema de fusió està completament rebentat.

–Pots reemplaçar els cables de transferència?

–És clar. Però llavors el reforç d'alimentació d'energia dispararia una resposta.

–I aquesta resposta seria...

–La nau esclataria.

–No és òptim, –va dir Obi-Wan.

–Puc veure on Mezdec va tractar d'improvisar. Però segueix topant-se amb el mateix problema. –Ànakin va passar el dit per la cuirassa de la nau–. Això és el que no puc imaginar–, va dir ell–. Per què Samdew desarmaria la nau del tot? Si matava a tota la tripulació aquí, com sortiria del planeta?

–Potser no necessitava la nau–, va dir Obi-Wan–. Els vanqorins li recollirien.

–Està bé, –va dir Ànakin–. Però si jo fos un espia atrapat en una lluna remota, m'agradaria tenir una porta posterior, només per si de cas. No suposaria que tot anés com estava planejat.

–Les coses rares vegades ho són. –Va assentir Obi-Wan pensatiu–. La qual cosa significa que ha d'haver una forma d'arreglar la nau.

–Simplement no sé el que és encara. –Ànakin es va tornar a ajupir sota la nau–. Però ho trobaré. Passi’m aquest tallador-fonedor, vol?

Obi-Wan va estendre el braç cap a l'eina. Durant la següent hora, silenciosament va ajudar-lo a provar una altra ruta, després una altra, per arreglar la nau. Admirava la concentració d'Ànakin. Era com si el motor fos un organisme malalt que estigués coaccionant per tornar a la vida.

Mezdec va sortir per ajudar, i ell i Ànakin van xerrar. Obi-Wan va perdre el fil de la conversa, la qual passava sobre interruptors fosos, anul·lacions, i explosions. Sabia una mica de motors, però ni de prop tant com Ànakin.

Al final Ànakin va reemplaçar la placa del motor, va entrar a la nau, i es va acomodar al seient del pilot. Va vacil·lar abans d'encendre els motors.

–Podria voler retrocedir–, li va dir a Obi-Wan, que també va entrar a la nau.

–Quant?

–Fins al següent sistema estel·lar. –Ànakin va somriure–. Només feia broma. –Connectà el propulsor i el motor va rugir en encendre’s.

Mezdec va xisclar des de fora.

–El nen sap d0aquestes coses.

–Això fa, –va estar d'acord Obi-Wan mentre sortia.

Ànakin va apagar els motors i va saltar fora de la nau.

–Puc encendre-ho, però no puc restaurar tota l'energia. Això vol dir que no hi ha escuts reflectors. Hem d’enllaçar el sistema de lliurament d'armes per proveir el generador, així que no tindrem turbolàsers tampoc. En altres paraules, tindrem un viatge lent, i estarem exposats si els vanqorins ens localitzen al radar. I després hi ha el problema del combustible.

–Que és?

–Que no en tenim molt. Vaig córrer les nostres opcions amb l'ordinador. L'única forma d'arribar a Typha-Dor és per la ruta més curta. Això ens portarà directament a l'espai aeri de Vanqor.

Obi-Wan va fer una ganyota.

–Això no fa més que millorar. –Va tornar a mirar al refugi, on els quatre membres de la tripulació esperaven–. Haurem de córrer el risc. La nostra única oportunitat és colar-nos a través de la seva vigilància. L'espai és gran.

–L’espai és gran? –Una espurna d'humor va fer brillar els ulls d’Ànakin–. Aquesta és la seva estratègia? Suposo que puc deixar de preocupar-me.

La murrieria als ulls d'Ànakin de cop i volta va il·luminar el cor d'Obi-Wan. Va veure la resplendor d'un noi que havia conegut una vegada, un noi a qui li agradava arreglar coses, un noi que encara havia d'entendre els grans dons que se li havien donat. Un noi que no estava pertorbat per aquells dons que creia que la galàxia es desplegaria per a ell, que li mostraria la promesa dels seus somnis.

No puc deixar que perdi aquest esperit. No puc deixar-li perdre al noi que era.

Li va tornar el somriure.

–Gràcies, –va dir ell–. Només pensava en això.

Mentre intercanviaven somriures alguna cosa va canviar. Alguna cosa es va alleugerir, i la tensió entre ells es va suavitzar, només una mica.

Però llavors, just mentre el moment passava, Obi-Wan va veure tristesa als ulls d'Ànakin. Va captar el mateix sentiment. Ja no era possible arreglar les coses entre ells amb una broma, un moment lleuger. Les coses eren massa profundes per això ara.

–Vaig a pels altres, –va dir Obi-Wan.

Shalini es va aixecar, les seves mans sobre els malucs, observant la sala principal.

–Segur, tinc l’esperança que puguin fer que aquesta cosa enlairi–, va dir ella.

No quedava res al refugi. Ara era una cuirassa buida. Les ordres de l'equip eren destruir qualsevol cosa que pogués ser d'utilitat per als vanqorins. Shalini i la resta havien usat equip de soldadura i eines per fondre i destruir els establiments de comunicacions i vigilància. Havien destruït tots els seus arxius i tot el que no podien portar a bord de la nau.

Ànakin es va asseure darrere dels controls, amb Mezdec al seu costat.

–L’enlairament podria ser mogut–, li va dir als altres–. No tenim energia suficient per a un viatge suau. Un cop arribem a l'atmosfera superior hauria d'estar bé.

Ànakin va encendre els motors. El sostre retràctil l'hangar va lliscar cap enrere. Observant els instruments acuradament, Ànakin li va donar energia als motors i es van alçar, massa lentament per a la comoditat d'Obi-Wan. La nau es va sacsejar amb l'esforç.

La cara d'Ànakin era completament calmada, però Obi-Wan va notar la capa de transpiració en la seva pell. Els controls li sacsejaven a les mans. La nau estremint-se es va alçar sobre l’erm gelat. Va lliscar de costat, perillosament prop del lateral de la muntanya. Obi-Wan va veure a Thik tancar els ulls. Shalini va tocar el seu cinturó, on el disc jeia ocult.

Ànakin va donar un altre impuls a l'energia, i la nau es va disparar cap a l'atmosfera superior.

–Aquesta va ser la part difícil, –va anunciar als altres–. Següent parada, Typha-Dor.

Si tenim sort, va pensar Obi-Wan. Si tenim molta, molta sort.

Següent