El moment de la veritat (IX)

Anterior

Capítol 9

Fins i tot amb l'ajuda del llançador de cables, li va portar hores a Obi-Wan escalar el cim. El sol s’estava posant mentre arribava el cim i s'asseia per descansar sota un sortint de roques que havia creat una cova petita. Necessitaria de totes les seves forces per a la seva tasca.

Sobre l’ampli avenc de sota, va veure el campament. Estava prou a prop com per veure sense electrobinoculars a éssers movent-se per allà. Va observar mentre un petit transport anava cap a ell. Sabia que no podia ser vist, així que va ser capaç d'estudiar la línia de vol de la nau. Brunzia per sobre del seu cap, semblant prou a prop com per tocar-la, i després brunzia avall per aterrar a la plataforma d'aterratge del campament.

Obi-Wan tocà el seu llançador de cables. Si el sincronitzava exactament bé, hauria de ser capaç d’ancorar-lo a la part inferior d'un transport de vol baix. No serien capaços de sentir l'arrossegament de tan curta distància. Es deixaria arrossegar pel transport i després cauria a terra durant l'aterratge. Si tot anava bé.

Si alguna cosa anava malament, seria aixafat com un insecte contra el lateral d'un cràter.

Va rodar dins de la seva capa tèrmica i es va forçar a dormir. Preocupar-se per Ànakin només interferiria amb el descans que necessitava. Tot i així el cel es va tornar negre i molts estels havien aparegut abans que sentís el somni apoderar-se d'ell.

Va olorar l'alba en el seu somni abans de despertar-se. La frescor de l'aire es va infiltrar en els seus somnis, i quan va obrir els ulls es va sentir esperançat.

Es va estirar al fred, tractant d'escalfar els músculs. Mossegà una tableta de proteïnes mentre feia els seus preparatius. Va provar el cable diverses vegades. La seva vida depenia de la seva força.

Confia en els teus materials, però prova'ls dues vegades.

Sí, Qui-Gon.

El primer transport va entrar massa alt. El segon, massa ràpid. Obi-Wan es va ajupir a l'ombra de les roques. La paciència era necessària. No podia cometre ni un error.

El següent transport va arribar baix i va seguir reduint velocitat. Era un creuer mitjà, prou gran com per no sentir el cop del llançador o l'arrossegament del seu cos... esperava. No creia que fos a tenir una millor oportunitat.

Mentre l'ombra del creuer tocava el cim, Obi-Wan va apuntar i va llançar volant el cable. Es va enganxar a la base de la nau. Va ser llançat cap amunt amb tanta força que gairebé va perdre la consciència. Hi havia esperat una sacsejada brusca, però no tant. Amb el vent xiulant per les orelles i el seu cos rodant i aletejant, va tractar de portar les seves mans al voltant del cable. Havia de tranquil·litzar-se si això anava a funcionar.

Els seus braços estaven gairebé fora de les seves conques mentre s'agafava al cable. Va clavar els genolls cap amunt i la barbeta cap avall. Mantenia el dit en el control del cable. Es va acostar més al cos de la nau, sabent que no podia acostar-se massa o seria abrasat pel tub d'escapament mentre la nau començava a aterrar.

Un penyal s'alçava per davant. Va activar el llançador per apropar-se més a la nau. Brunzí cap amunt mentre la roca s'aproximava, passant per sota d'ell per un parell de metres. Va activar el llançador per deixar-se caure de nou, fora de l'abast del tub d'escapament del coet. No podia estar tan a prop quan la nau comencés a aterrar o seria abrasat en cendres.

Una gran formació de roques va aparèixer del no-res. Obi-Wan ràpidament va alçar les seves cames, però la nau va saltar en un corrent d'aire i la seva espatlla va xocar contra la roca. El dolor es va disparar a través d'ell. Va aguantar. La nau es va inclinar, gairebé aixafant-lo contra la paret d'un cingle.

Potser aquesta no era una idea tan bona.

Els músculs en els seus braços i cames van començar a tremolar, i els seus dits es van estrènyer en l'esforç d'aguantar-se al cable.

Obi-Wan va invocar la Força perquè l'ajudés. Era part de la nau, part de l'aire, part del propi cable. Es mouria quan necessités moure’s, permetria que la gracilitat de la nau tirés d'ell cap a un aterratge segur...

Al pilot del transport aparentment li agradava lluir-se. Va enfonsar el transport de costat i va moure les seves ales. Obi-Wan va ser sacsejat de costat a costat.

Aterratge segur? Tindré sort si ho aconsegueixo sense ser aixafat.

La plataforma d'aterratge era al davant. Hauria de deixar-se caure ràpidament, molt a prop de la paret del perímetre. Si no, podria ser vist.

La nau va frenar i es va enfonsar. Obi-Wan va comptar els segons. En l'últim moment possible, va desenganxar el cable. Preparant-se, va caure a través de l'aire, aterrant durament. Va sentir la sotragada fins a les celles. Va rodar i es va ajupir darrere d'una nau aparcada.

Va agafar alè mentre la nau en la qual havia viatjat arribava a aturar-se. Els droides van començar a descarregar la càrrega. Va veure un petit cobert d'utilitats a prop i ràpidament es va dirigir cap a ell.

El cobert contenia eines i equip. Obi-Wan va buscar i es va alegrar de trobar el que estava buscant, un contenidor ple de micos greixosos. Es va posar un d'ells. Després ràpidament va sortir corrent del cobert. La seva vigilància a través dels electrobinoculars li havia donat un bast perfil del campament. Sabia que els presoners sortien en fila al pati en aquesta hora. Sempre hi havia certa confusió quan sortien dels edificis. No podia haver arribat en millor moment.

Va caminar bruscament per la plataforma d'aterratge com si pertanyés a allà. Llavors va sortir cap a la tanca del camp. S’hi havia ficat un servoconductor a la butxaca, i pretendria estar comprovant la tanca d'energia mentre es movia, buscant en la multitud a Ànakin.

Va veure la Shalini. Ella estava asseguda, apartada dels altres, prop de la tanca. El seu cap estava inclinat i les seves mans tancades davant d'ella. Es va obrir pas per la longitud de la tanca cap a ella.

Ella va alçar el cap mentre ell s'apropava. Al principi no el va veure. La seva mirada va passar sobre ell, només un altre dels seus raptors, mentre ella buscava el cel. Quan ella va tornar la seva mirada cap a ell. Obi-Wan va admirar la seva disciplina. No va donar cap senyal que li havia reconegut.

En canvi es va moure cap enrere com si res fins que va estar més a prop de la tanca. Absent dibuixava al terra amb un dit, semblant desinteressada.

–Tot va bé? –va preguntar Obi-Wan, inclinant-se amb el servoconductor.

–Sí. Però s'han dut a l’Ànakin. Ningú sap per què.

–On?

–Hi ha un edifici gris a l'altre costat del complex. Sense marcar. Va ser portat allà. Escolti, no saben qui som encara. No saben que ell és un Jedi. La qual cosa em fa pensar.

Estava ansiós per trobar a l’Ànakin, però Obi-Wan es va inclinar més a prop per escoltar el que la Shalini diria.

–Si Mezdec hagués anat directament a Vanqor, ja estaria allà ara mateix. Els hauria dit que estàvem viatjant per l'espai aeri de Vanqor i ells haurien esbrinat qui som. La qual cosa em diu que Mezdec no va anar a Vanqor.

–On creu que va ser?

–Crec que va anar a Typha-Dor. Suposaria que o vam ser capturats o encara estàvem obrint-nos pas allà.

–Per què aniria a Typha-Dor?

–Per lliurar els plans d'invasió. Però no els reals.

Obi-Wan va deixar escapar l'aire.

–Per descomptat. Acceptarien qualsevol cosa que els portés com a real.

–Ens destruirà amb una sola mà–, va dir la Shalini, la seva veu crua–. Tot està perdut.

–No, –va dir Obi-Wan–. Si aconseguim tornar a temps...

–Ànakin té el disc. Ha...

–Tu aquí! –una veu enfadada va tallar a través de les paraules de la Shalini–. Comprovació d'assistència!

–Trobi-li i vagin-se. No es preocupi per nosaltres. Salvi a Typha-Dor.

Shalini es va alçar i se'n va anar caminant, sense voler exposar a Obi-Wan.

Obi-Wan es va ficar el servoconductor a la butxaca i va marxar a la recerca de l'edifici que Shalini li havia indicat. Sabia per la seva experiència que portar un mico brut i dur un pas decidit li faria gairebé invisible.

Va trobar l'edifici i va decidir que la seva millor ruta era caminar directament dins. Estava improvisant els seus plans ara sobre la marxa, comptant amb la seva connexió amb la Força per guiar-lo. Es va trobar a si mateix en un petit vestíbul. Un punt de control de seguretat estava just dins de la porta de duracer llisa.

–Comprovant aquelles vàlvules en els conductes d'aire, –va dir Obi-Wan.

L'oficial va abaixar la mirada a la seva pantalla de dades.

–No he rebut cap alerta.

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–Tornaré després. Probablement no esclatin.

L'oficial va assentir, després s’ho va repensar.

–Esperi. Probablement?

Obi-Wan va arronsar les espatlles de nou.

L'oficial va sospirar.

–No se’m culparà d'aquesta. Vinga entri. –Va pressionar un botó, desactivant l'escut de seguretat. Obi-Wan va caminar dins, com si tingués tot el temps del món.

Tan aviat va estar fora de la vista, va caminar ràpidament pels passadissos, mirant a les portes obertes i les finestres d'observació. Moltes de les habitacions estaven buides. Va envoltar una cantonada i va veure un parell de portes dobles. A través d'una finestra va veure un pati banyat de la llum del sol.

Es va acostar més a la finestra. Ànakin estava assegut en un banc, les seves mans a la falda. No semblava que haguessin abusat d'ell. No estava adolorit. Res sobre ell havia estat alterat, i tot i així... semblava diferent d'alguna manera.

Quelcom anava malament. Alguna cosa se li estava passava per alt. I Obi-Wan no tenia temps d'analitzar-lo. Havia de treure a l’Ànakin d'aquí.

Següent