dissabte, 3 de febrer del 2018

El moment de la veritat (X)

Anterior



Capítol 10

Ànakin estava pensant en el despreniment. Era la meta de l'entrenament Jedi. Era una disciplina que requeria anys aprendre. No era sobre controlar l'emoció, sinó de permetre que fluís a través teu.
Bé, certament se sentia desprès. Sabia que d'alguna manera havia estat drogat, la química del seu cervell alterada, encara que no estigués segur de com havia estat fet. Era així com se sentia, sent realment un amb la Força?, es va preguntar. Era un lloc pacífic en el qual estar, tan diferent a les batalles que normalment lluitava en la seva ment i cor. Era tan terrible assolir aquest lloc a través d'un procediment simple, en lloc de través d'anys d'estudi i proves? Hi havia admirat la serenitat d'Obi-Wan, l'havia envejat. Ara la tenia. Per què sentia que Obi-Wan no ho valoraria?
La resplendor d'irritació... que sentia davant el seu Mestre va desaparèixer en un moment, gairebé abans de sentir-la. Ànakin va somriure. Certament era una cosa que era incapaç de fer pel seu compte. Ser capaç de pensar en el seu Mestre sense emoció era una experiència interessant.
La llum del sol va resplendir a les portes dobles. Algú estava entrant al jardí. Al principi el sol estava en els seus ulls. Després va veure que era el seu Mestre, vestit amb una granota. Sens dubte havia vingut a rescatar-li. Ànakin va sentir que hauria d’alegrar-se. Tot i així no ho feia. Se sentia decebut? No podia localitzar un sentiment real.
–Ànakin? Estàs bé? –La veu d'Obi-Wan era baixa.
–Estic bé, –va dir ell.
–Hem de sortir d'aquí. Tinc una sortida.
–Està bé. –Estava bé que Obi-Wan tingués una sortida. Ànakin es va aixecar. Es va moure amb la mateixa consciència que sempre havia tingut, però alguna cosa era diferent. Era com si estigués observant-se des de dalt.
Tot i així que bo era estar a un pas al costat d’Obi-Wan. Bé perquè se sentia tan en pau. Què plaent era ser el company d'Obi-Wan i tot i així no haver de preocupar-se sobre l'emoció connectada amb això.
Obi-Wan va mirar la seva cara.
–Què t'han fet?
Ànakin va decidir en aquell moment que no havia d’explicar-li al seu Mestre el que li havien fet. No hi havia motius per fer-ho. Sens dubte l'efecte es passaria aviat, i fins llavors volia gaudir la pau que havia trobat sense que Obi-Wan jutgés com l'havia trobat.
–Res. –Tècnicament, això era cert. No hi havia rebut drogues que ell sàpigues–. Suposo que tenien plans per a nosaltres.
Obi-Wan li va llançar una mirada ràpida, com si no li cregués. Però no tenien temps d'aturar-se.
Obi-Wan el va portar a un armari d'utilitats. Allà, li va donar a Ànakin una capa de metge blau pàl·lid.
–Encara tens el disc?
El disc. Que estrany que no hi hagués pensat en això. Però Obi-Wan sí, és clar. Era això pel que havia vingut el seu Mestre? Pel disc. No per ell. Hi havia hagut un temps en què hauria meditat sobre això, i el pensament li hauria donat dolor.
Ànakin va portar la seva ment de tornada a la pregunta d'Obi-Wan. Semblava requerir més esforços del que hauria de recordar el que li havia passat al disc.
–Sé on és. Està amb el meu sabre làser.
Obi-Wan li va fer una mirada estranya.
–I on és això?
–On ens vam banyar. Hi ha contenidors d'emmagatzematge.
–Ensenya-m’ho.
Obi-Wan va seguir a l’Ànakin de manera que no semblés que estaven junts. Ànakin el va portar a l'habitació amb els grans tubs. Estava buida. Va caminar cap al contenidor d'emmagatzematge, que estava ple de les mateixes túniques i cinturons.
–Aquí dins.
Amb un so d'exasperació, Obi-Wan va ficar les mans al contenidor. Va sortejar a través de les túniques i cinturons. Ànakin es va ajupir per ajudar-lo. Va trobar el seu cinturó i va recuperar el disc. Obi-Wan li va donar el seu sabre làser. Llavors va agafar el disc d'Ànakin i el lliscà dins de la seva túnica.
–Un cop sortim d'aquí, ens dirigirem directament a la plataforma d'aterratge–, va dir Obi-Wan crispat–. Haurem de robar un transport. Pots fer això?
Per què estava Obi-Wan parlant-li com si fos un estudiant de quart any?
–Per descomptat.
–Segueix-me llavors.
Obi-Wan va liderar el camí. Mentre s'aproximaven al taulell de seguretat, Obi-Wan va començar a parlar fort.
–Si jo dic que l'apagat de la vàlvula està trencat, llavors està trencat. No hi ha necessitat de parlar amb el meu superior. –Obi-Wan va posar els ulls en blanc davant l'oficial de seguretat–. Li dirà el mateix que jo li he dit. He dit que està trencat, ha d'apagar el sistema. Si vol saber sobre un bany de bacta, vagi a un metge. Si vol saber sobre vàlvules, vingui a mi. Entén? –Obi-Wan va seguir parlant mentre el guàrdia de seguretat alliberava l'escut de seguretat. Obi-Wan va activar la porta i va esperar que Ànakin la travessés–. Ell li dirà el mateix. Ha d’apagar el sistema...
La porta xiuxiuejà tancant-se darrere d'ells. Obi-Wan es va dirigir baixant pel camí. Ànakin va caminar al seu costat. Estava content amb seguir el pla del seu Mestre.
Ningú els va detenir mentre caminaven pel complex i es movien cap a la plataforma d'aterratge.
–Això sembla ràpid. –Obi-Wan va grimpar a una petita nau estel·lar–. Necessitem alguna cosa que pugui portar-nos a Typha-Dor. –Ell va accedir a la cabina de comandaments i va saltar dins–. Anem, Ànakin.
Ànakin va saltar a la nau estel·lar i va lliscar a la cabina de comandaments al costat del seu Mestre. Ell va mirar als controls.
–Hauré de fer-li un pont–, va dir ell.
–Aquesta és la idea, –va respondre Obi-Wan.
Ànakin va obrir el panell sensor. Tot i que encara existís en la bombolla de la seva calma, va recordar exactament què fer. Va intercanviar cables i va alimentar l'arrencada. Després va tancar el panell i va lliscar de tornada al seient del pilot. El motor es va encendre al primer intent.
–Genial, –va dir Obi-Wan amb alleujament–. Sortim d'aquí. Ara, –va afegir urgentment, mentre un oficial de seguretat començava a fer-los gestos frenètic. Sens dubte suposava que s'havien oblidat dels procediments de comprovació de partida.
Ànakin va empènyer el propulsor. La gràcil nau es va alçar, i es va disparar des del campament.
Obi-Wan va deixar sortir un sospir audible.
–Les coses normalment no són tan fàcils.
Ànakin va mirar els indicadors de la cabina de comandaments.
–No ho són aquesta vegada, tampoc. Aparentment en fer un pont a la nau, ens hem saltat un pas essencial en el procediment.
Un llum vermell estava parpellejant a la consola. Obi-Wan es va inclinar cap endavant.
–Què és això?
–Hauríem d’haver introduït un codi en terra. És un sistema per evitar fugides, suposo.
–I quin és? –va preguntar Obi-Wan impacientment.
–La nau està programada per autodestruir-se, –va respondre Ànakin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada