Relats de la guia per a contrabandistes de la Platt

Relats de la guia per a contrabandistes de la Platt

 

Peter Schweighofer

El contraban és un negoci dur. La majoria de la gent en aquesta professió va a la fallida, té enormes deutes amb els senyors del crim, és disparada per caça-recompenses, o capturada per l'Imperi. Per què aprendre aquest apassionant ofici a través de costosos i dolorosos errors? Platt Okeefe et porta en un recorregut guiat pel fosc món dels traficants d'armes i "transgressors de la llei independents" per ensenyar-te els secrets d'aquesta perillosa professió:

La jove es va recolzar en la barana de la coberta d'observació, mirant com s’enlairaven i aterraven els transports en l'infinit rusc de badies d'atracada que formaven el Port Independent de Votrad. A la torre de comandament que s'alçava sobre ella, els controladors de tràfic monitoraven les naus, dirigint-les a les badies d'aterratge o lliurant-los vectors de sortida. Havia estat allà dalt una vegada, en una excursió del col·legi. Dirigir als pilots no li interessava... volia pilotar una d'aquestes naus.

Havia canviat la seva túnica acadèmica per altres robes que havia comprat en secret; un abillament més apropiat per treballar en un vaixell de càrrega que per atendre a avorrides lliçons. La roba era una mica més gran del que volia; l'armilla li arribava gairebé als genolls, i els pantalons estaven ficats dins de les botes en un cert intent d'aparentar que li quedaven bé. Havia ocultat aquesta roba i la resta del seu equip prop de la porta del complex residencial de la seva família. Ningú havia advertit que la seva motxilla escolar estava una mica més plena quan va sortir al matí. Ningú ho hauria entès. S'esperava que la filla d'una prominent casa comercial de Brentaal assistís a l'acadèmia de comerç i es convertís en una important baula del negoci familiar. No era precisament la vida més emocionant possible. Uns quants anys darrere d'un escriptori a l'escola ho havien demostrat.

Una brisa va regirar el seu cabell blanc mentre seguia observant els transports. Havia passat moltes tardes allà, seguint amb la mirada les naus vagabundes mentre s'elevaven veloçment en l'atmosfera, o seguint el lent descens de les llançadores. Avui faria una mica més que mirar. Avui abandonaria Brentaal.

Una llançadora de passatgers va aterrar en una badia propera, mostrant en la seva cua la insígnia del creuer de línia sullustà Núvol Llum d'Estels. La Platt va recollir la motxilla d'equip que descansava als seus peus, se la va penjar de l'espatlla, i es va dirigir a les badies d'atracada.

**

La Platt es va acomiadar afectuosament de la tripulació del Ravelev. Treballar a bord del transport li havia proporcionat una mostra de la vida com a transportista autònom. Havia servit dos anys a bord del vaixell de càrrega del Capità Kassler, i abans d'això dos anys com a hostessa de cabina en el creuer de línia sullustà. Una vegada més era el moment d'avançar per la galàxia.

Havien aterrat en el port estel·lar de Boztrok, en l'extrem més allunyat de la Via Hydiana, just abans del Sector Corporatiu. Kassler era reticent a deixar-la allà, però Platt va assegurar al vell viatger espacial canós que se les arreglaria perfectament pel seu compte. Afirmava que trobaria treball en el port estel·lar i així podria estalviar els crèdits per comprar-se la seva pròpia nau.

En lloc d'això, Platt anava a unir-se al Gremi de Comerç Klatooinà.

Les operacions del Gremi a Voorlach l'havien impressionat. Tothom semblava de bon humor, amb molts crèdits per gastar i amb una qualitat de vida decent. Allà, un dels peons de càrrega li havia recomanat que s'unís al Gremi com a pilot de transport. Al principi Platt tenia els seus dubtes, però l’estibador va dir que el Gremi proporcionava naus a canvi d'uns quants anys de servei. Platt volia la seva pròpia nau més que res al món.

L'única vegada que va esmentar la idea d'unir-se al Gremi, el Capità Kassler li va advertir que no ho fes. Afirmava que el sindicat pràcticament esclavitzava als seus empleats, encadenant-los amb deutes, obligacions i xantatge. El Gremi de Comerç Klatooinà era un bitllet ràpid per a la misèria, va dir.

Però la temptació de tenir el seu propi vaixell de càrrega era massa gran.

Després d'intercanviar comiats amb els seus antics companys, Platt va sortir a buscar la seva fortuna. Vagarejà pels túnels i ponts que connectaven el port estel·lar, seguint les indicacions que un soldat de seguretat del Gremi li havia donat. La gegantesca torre de Pok Nar-Ten, el representant del Gremi a Boztrok, semblava tenir plataformes d'atracada brollant dels robusts murs com una espècie d'arbre estrany. Va poder veure uns quants vaixells de càrrega lleugers atracats allà; Un d'aquests és meu, va pensar la Platt.

L'entrada voltada estava oberta de bat a bat, així que la Platt es va limitar directament a entrar. Pilots de naus, manipuladors de càrrega, guàrdies i mecànics caminaven entre empentes per un vestíbul central. Un viatger espacial que passava va indicar-li la porta que conduïa a la càmera d'audiències de Nar-Ten.

Conforme Platt s'acostava al santuari tènuement il·luminat, un advozse amb un tros de tela cobrint la major part de la seva banya va sortir al seu pas per interceptar-la. El majordom de Nar-Ten li va preguntar sobre les seves intencions, va prendre algunes notes en la seva tauleta de dades, i després la va conduir de la mà a l'interior de la càmera.

Pok Nar-Ten estava assegut entre esplendor sota una elevada cúpula. El nimbanel vestia les millors túniques d’aquest costat de la Vora Exterior. El seu escriptori era poc més que una diminuta taula comparada amb el seu ornamentat tron de fusta greel. Tothom —cortesans, funcionaris i guàrdies discretament armats— va alçar la vista del seu treball per mirar fixament la Platt.

El majordom advozse la va conduir al centre de la càmera, i llavors va fer una pronunciada reverència davant Nar-Ten i va estendre el braç, convidant-la a parlar. Ella va posar les mans en els seus malucs i va forçar un somriure confiat.

—Em dic Oakie —va mentir la Platt. El Capità Kassler li havia ensenyat el valor d'usar un nom fals de tant en tant—. Tinc entès que contracta pilots de vaixells de càrrega.

Tot el saló va esclatar en riallades; un somriure retorçat va florir en el musell de Pok Nar-Ten. Quan es va calmar la commoció, va començar a parlar.

—El Gremi sempre està buscant pilots experimentats disposats a servir als seus propòsits —va dir—. Quina experiència posseeixes?

Platt li va parlar de la seva fugida de Brentaal, el seu servei en el creuer de línia i el seu posterior viatge pel Cúmul Anarid a bord del Ravelev, afegint alguns adorns sobre la marxa. Mentre parlava, Platt observava al nimbanel, advertint en ell un aire d'oportunitat i astúcia; una espurna d'apreciació d'un emprenedor espavilat, o tal vegada les més fosques ambicions d'un mestre manipulador, no estava segura.

Quan Platt va haver acabat, Pok Nar-Ten va riure entre dents per a si mateix.

—Si aquest Capità Kassler sabés que estàs aquí, el miserable estúpid assaltaria la torre i tractaria d'arrencar-te d'una ocupació profitosa. —Va fer un senyal al majordom—. El Gremi de Comerç Klatooinà se sentirà privilegiat de tenir una pilot tan estimable com tu transportant els seus carregaments —va declarar—. Faré que el meu ajudant Gjeel prepari la paperassa necessària. —Pok va assenyalar amb el cap a l’advozse que l'havia conduït a la sala—. Una vegada que s'hagi signat el contracte, seràs un membre oficial del Gremi, i capitana d'un estupend vaixell de càrrega lleuger. Tinc en ment la nau perfecta.

Platt no podia esperar.

**

El majordom advozse a qui Nar-Ten hi havia anomenat Gjeel va conduir-la fora de l'oficina, creuant el vestíbul principal, fins a una de les plataformes d'aterratge que penjaven precàriament del mur de la torre. Parlava en veu baixa a un comunicador mentre caminava, girant-se de tant en tant per assegurar-se que Platt li estava seguint.

La plataforma d'atracada proporcionava una excel·lent vista del port estel·lar: torres que s'alçaven de la riba del mar; ponts que unien les torres amb coves en les parets del penya-segat, que conduïen a la resta de la ciutat; l'ampli cel blau. Però Platt no estava interessada en les vistes; els seus ulls estaven fixos en el vell i baquetejat Ghtroc que descansava en la plataforma. Tenia el seu cor posat en una d'aquestes naus corellianes d'aspecte esvelt, però aquesta hauria d’ésser suficient de moment.

Una jove va sortir d'un conducte de manteniment i es va reunir amb Gjeel. Portava el cabell subjectat en el clatell amb una cueta, i el seu rostre i el seu abillament estaven bruts amb taques de greix. Mirà la Platt amb aire escèptic mentre Gjeel parlava.

L’advozse finalment es va tornar cap a la Platt i li va presentar a la mecànica.

—Nazrita és el nostre cap de tècnics —va dir—. Ella et mostrarà la nau mentre m'ocupo de certes tasques administratives associades. Necessitaré algunes de les teves dades personals, per als diversos permisos i llicències, per descomptat; i un nom per a la nau.

Platt va teclejar unes quantes respostes en la tauleta de dades d’en Gjeel. Nazrita mirava per sobre de la seva espatlla, i llavors va riure per a si mateixa quan va veure el nom que Platt havia triat per a la seva nau.

—Princesa de Brentaal? —va preguntar—. Això és bastant pretensiós.

Platt va retornar la mirada a la tècnic. Gjeel va donar mitja volta i es va encaminar de nou a la torre, amb un lleuger somriure apuntant en el seu rostre.

—Oblida-ho —va dir Nazrita—. Vine amb mi. —Va pujar per la rampa d'entrada del Ghtroc i va conduir-la a la cabina—. Aquí tens tot l'equip estàndard —va dir, indicant-li que s'acomodés en el seient del pilot—. Hem fet algunes modificacions: potència augmentada als canons làser dobles superiors, nous motors iònics, millors controladors de flux en els escuts, i una mica de blindatge extra en el casc. Però això és el meu autèntic goig i orgull. —Nazrita va assenyalar un panell d'armament addicional al costat dels controls de foc dels làsers—. Tub de torpedes de protons, muntat just sota la cabina. Presenta el mateix aspecte que un port de sortida de gasos; cap inspector notarà la diferència. El sistema pot albergar cinc torpedes, encara que ara només tenim carregats tres. El sistema d'emmagatzematge està ocult sota la placa de la coberta de manteniment principal de la cabina.

—Hauries de desmuntar la nau per trobar-ho —va advertir la Platt.

—Aquesta és la idea —va dir Nazrita—. Vine, t'ensenyaré el celler.

La badia de càrrega estava coberta de xarxes de subjecció escampades i unes quantes caixes. Un droide treadwell trastejava en una escotilla de servei oberta en una de les mampares.

—Aquest és B-0B —va dir Nazrita—. Serà el teu droide de manteniment. Coneix aquesta closca gairebé tan bé com jo. Digues hola, B-0B.

El droide va seguir treballant a l'interior de l’escotilla de servei. Nazrita va donar una suau puntada en les rodes de cadena del droide. Els sensors visuals del treadwell van girar, van escanejar de dalt a baix a la Platt, va mostrar la seva aprovació amb una sèrie de xiuletades i xiulades, i després va tornar al treball.

—Està fent alguns ajustos d'última hora —va dir Nazrita—. Millorant la sintonia dels nous motors iònics.

—Què hi ha en les caixes? —va preguntar Platt.

—El teu primer carregament. —Nazrita va entretancar els ulls.

—Què hi ha dins?

—Gjeel no t'ho va dir, veritat? Aquest petit advozse astut. És millor que no preguntis. Pok vol que el transportis a uns amics a Zhar.

—L'enclavament imperial?

Platt es va acostar a una de les caixes i va obrir el tancament: components electrònics. Rebuscà una mica i va trobar un condensador de la grandària de la seva mà. El va agitar, i va escoltar alguna cosa semblat a sorra sonant en el seu interior.

—Espècia?

—Ryll —va dir Nazrita, amb un somriure sardònic creuant el seu rostre—. D'alta qualitat. Que no t'atrapin amb això.

—Però com se suposa que aconseguiré passar tot això davant de l'Imperi? Si m'atrapen, m'enviaran a Kèssel...

—Aquest és el teu problema. —Nazrita es va girar i li va mirar durament—. Benvinguda al Gremi de Comerç Klatooinà.

**

Platt havia pres la seva tauleta de dades de permisos i havia començat a acostar-se a l’escotilla principal fins i tot abans d'escoltar el cop metàl·lic de la passarel·la d'atracada del Destructor Estel·lar classe Victòria contra el casc de la seva nau. Sabia que els imperials eren protectors amb la seva plataforma d'atracada orbital sobre Wroona, però no pensava que molestessin al tràfic local de naus. Platt esperava que els seus preparatius distraguessin qualsevol inspecció d'aquesta caixa refrigerada que es trobava al fons de la badia de càrrega; sota la capa de peix frella congelat, estava repleta de ryll. Si perdia aquest carregament, seria el tercer pagament de la nau que es retardava. Pok Nar-Ten no tolerava els errors, especialment quan afectaven als seus crèdits.

L’escotilla d'abordatge es va obrir lliscant-se amb un dolorós so grinyolant. Un jove tinent imperial i el seu escorta de soldats d'assalt la van travessar. Platt es va limitar a recolzar-se amb aire casual en la mampara i va estendre la mà que sostenia la tauleta de dades.

—Bon dia, capitana —va dir l'oficial, encara que Platt no estava d'acord. Ell va prendre la tauleta de dades i va començar a inspeccionar els permisos. Els soldats d'assalt planaven ominosament darrere d'ell. El tinent va alçar la mirada i va escrutar l'aparença de la Platt. Ella va somriure i es va passar la mà pel cabell. L'oficial no estava content.

—Ha entrat en una zona restringida d'entrenament, Capitana Palata —va declarar el tinent, retornant-li la tauleta de dades amb els permisos—. L'Armada Imperial està usant el sistema Wroona per a maniobres pràctiques.

—No havia escoltat res sobre aquest tema —va dir Platt—. Creia que el servei duaner del port estel·lar de Kelada realitzava habitualment aquestes inspeccions.

—No ha comprovat el canal de comunicacions de MEAESP?

—Ups. Se'm deu haver oblidat.

—El comandament de la flota ha posat al Sentinella a càrrec d'interceptar i interrogar les naus que entrin en el sistema durant aquestes maniobres. L'Imperi sempre està preocupat per mantenir la seguretat enfront de l'amenaça terrorista rebel. Anem a inspeccionar la seva nau.

Va passar de llarg al costat de la Platt sense si més no advertir la seva mirada innocent i encantadora. Els soldats d'assalt li van seguir. Ella va anar darrere, no massa a prop; els imperials gairebé van ensopegar amb B-0B, el seu vell i atrotinat droide treadwell que esperava lleialment just dins de la comporta de la badia de càrrega. B-0B va rodar fent-se a un costat i va deixar passar a l'equip d'inspecció.

El tinent va fer un cop d'ull al celler amb gest de desaprovació. Les caixes estaven apilades aquí i allà de qualsevol forma. Diversos panells de manteniment estaven oberts, exposant el cablejat de les retorçades entranyes de la nau. Les xarxes de subjecció de la càrrega s'amuntegaven en un desordenat embull en un racó.

—Veu alguna cosa que li agradi? —va preguntar Platt, mirant per sobre de l'espatlla del tinent.

—Aquestes caixes no tenen els segells duaners oficials de l'imperi.

—Normalment els obtinc quan passo per les duanes de Wroona —va dir Platt—. Però, com pot veure, encara no he arribat allà, perquè vostès els polidament vestits oficials de l'Armada Imperial gasten el seu preciós temps en labors de control de duanes.

El tinent li va arrufar les celles amb gest sever i es va tornar cap al sergent dels soldats d'assalt.

—Enviï part de la seva esquadra a registrar la resta de la nau, i deixi aquí dos perquè realitzin una inspecció d'aquestes caixes.

La meitat de l'esquadra va seguir al sergent, i l'altra meitat va començar a ensumar en les caixes. Diverses estaven obertes, encara que els soldats d'assalt tenien problemes a introduir els seus punys cuirassats entre les capes superiors de peix frella congelat. El tinent va examinar l'exterior de diversos contenidors... incloent el que tenia el ryll.

B-0B es va acostar rodant cap al tinent i el va escanejar amb els seus sensors de vídeo. Els seus braços manipuladors es van agitar mentre xiulava i trinava. L'oficial va apartar la mirada de la caixa i va mirar amb desdeny al droide.

—Traieu aquesta màquina d'aquí.

B-0B va gemegar i va deixar anar una sèrie de xiuletades, després va afermar les seves cadenes en el pis i va començar a rodar cap a l’escotilla de la badia de càrrega. En el seu camí va xocar contra un soldat d'assalt, va girar, i després va atropellar a un altre. El droide va aconseguir molestar a tothom abans de sortir del celler.

—Què és això? —va preguntar el tinent, assenyalant un dels detectors de tòxics encastats en la mampara. El producte químic del seu centre havia passat de blau fosc a taronja fluorescent.

—Oh, no es preocupi —va dir Platt, acostant-se a ell, arrencant-lo de la paret i llançant-lo a una cantonada—. Una de les meves caixes refrigerades es va quedar sense energia i el peix frella de l'interior es va fer malbé. La caixa està just aquí, per si vol que la hi obri...

L'oficial va retrocedir bruscament.

—No, això no serà necessari.

Els altres soldats d'assalt van tornar de la seva cerca.

—Res a informar, senyor —va dir el sergent—. Tot està en ordre.

—Bé. Asseguri's que tot passa la inspecció en el port estel·lar. —L'oficial es va tornar per marxar-se—. I la propera vegada no oblidi comprovar els MEAESP. L'Armada Imperial no tolera la falta de respecte als seus exercicis militars.

—Així ho faré, senyor —va dir la Platt amb una ràpida salutació marcial i un somriure captivador.

**

Platt caminava precipitadament pels carrers del port espacial de Wroona. Havia passat el dia veient a gent, negociant tractes i fent plans. Una parada més i ho tindria tot preparat per al seu viatge de tornada a Boztrok.

Després d'enganyar al tinent imperial que havia registrat la seva nau, Platt va passar el ryll per les duanes en el costat fosc del post estel·lar de Wroona. Havia tractat abans amb el buròcrata d'inspecció. Si Platt flirtejava prou amb l'agent Allia —i li convidava a uns glops més tard en el Descans de l’Espaciant—, li deixaria passar per la inspecció de duanes amb la meitat de tota l'espècia de Kèssel. Després es va dirigir a Equipament per a Naus Estel·lars de Tulagn per arreglar una cita a la seva sala posterior més tard aquella mateixa nit. Havia passat la resta de la tarda rondant la badia d'atracada, lliurant els béns que havia passat de contraban i regatejant el preu amb l'agent del punt de lliurament. El propietari de l'hangar li havia fet un favor i hi havia reproveït el Princesa de Brentaal per la meitat de la taxa de servei habitual. Platt li va prometre alguna fotesa del mercat negre de Boztrok la propera vegada que passés per Wroona.

Ara es trobava maniobrant pels foscos carrerons secundaris del districte comercial del port estel·lar de Wroona. Platt evitava les avingudes principals; els laberíntics passatges protegien la porta posterior de la tenda de Tulagn. Només havia estat allà un parell de vegades abans, així que va prendre el gir equivocat i va haver de retrocedir diverses vegades abans de trobar la porta posterior. Era un portal solitari en l'extrem sense sortida d'un carreró. Platt va copejar amb els artells tres vegades.

La porta es va obrir lliscant-se i va aparèixer un somrient rodià.

—Lo hong, nechak —va dir, indicant-li que entrés. Platt va entrar a la «sala posterior», una zona de magatzem repleta de caixes de mercaderia sense marcar. Tulagn va tancar la porta i li va conduir a un paquet amb etiqueta de Chandrilà disposat sobre un contenidor—. Zhovat sufa nee hlinga —va dir—. Zhar daa...

Platt va mirar amb desdeny la caixa, i després va fulminar amb la mirada a Tulagn.

—Vas dir que tindries una caixa del millor tovash gruvià que poguessis trobar —va dir Platt—. No vull aquesta porqueria, puc trobar-la en el magatzem de qualsevol importador del planeta.

El rodià va lliscar els seus dits gomosos en les butxaques del brut davantal que portava, amb el logotip difuminat de «Equipament per a Naus Estel·lars».

—Abee sufa nechak...

—No m'importa a qui haguessis de subornar —va dir ella—. Per això et pago aquests preus tan ridículament elevats.

Els dos es van mantenir la mirada mútuament durant un instant, i llavors Tulagn es va rendir. Es va ficar en un magatzem, murmurant per a si mateix. Quan va tornar, portava una caixa similar amb un segell de duanes de Grúvia estampat.

—Molt millor —va dir Platt. Va comptar cinc-cents xips de crèdit. Tulagn va fregar entre sí dos dels seus dits i va estendre la mà—. No —va dir Platt—. Vas dir 500 crèdits per una caixa petita. No m'importa el que prometessis al teu importador.

Tulagn va entretancar els ulls, i Platt va saber que estava pensant si havia o no de deixar marxar la caixa per 500 crèdits o guardar-la per a una altra persona.

—Sakef vooda seffa lasha.

—Un petit favor, eh? —va dir la Platt, considerant l'oferta—. Molt bé, però haurà de ser un favor petit. Què et sembla la propera vegada que estigui en el port?

El rodià va assentir, amb un somriure apuntant lentament en el seu musell.

Platt es va tirar la caixa a l'espatlla.

—Un plaer fer negocis amb tu, Tulagn.

Va creuar la porta i es va endinsar en els carrerons, amb Tulagn observant com desapareixia en la nit. Una vegada que diposités el tovash gruvià en la nau, tornaria al Descans de l’Espaciant a prendre uns quants glops amb Allia... per sostreure-li informació.

**

Platt avançava pels carrerons posteriors del port estel·lar de Wroona. Portava la petita caixa de tovash gruvià acuradament equilibrada sobre l'espatlla. Esperava que fos un bon regal per a Pok Nar-Ten. Prou bo, tal vegada, per ajudar-li a oblidar com de retardada que anava en els pagaments de la seva nau estel·lar. Platt va girar una cantonada i es va detenir. Una figura li bloquejava el camí. Una figura cuirassada. Una caça-recompenses.

—Vas a alguna part, contrabandista? —va preguntar la gèlida veu femenina. Platt sabia que era Zo’Tannath, una caça-recompenses humana aficionada a l'armadura ubesa. Era una mercenària. Aquesta setmana semblava que treballava com a agent recaptador per a Pok Nar-Ten.

—Mira, precisament anava a anar a veure al teu cap —va dir Platt—. Amb els crèdits que obtingui d'aquest treball, podré posar-me al dia en els meus pagaments. A més —va dir, indicant el tovash gruvià que portava a l'espatlla—, tinc una petita ofrena de pau per a Pok.

—Pok està fart de les teves lamentables excuses —va dir amb desdeny Zo’Tannath—. Et vol a tu i a la teva nau. Pot donar el vaixell a algun pilot que se’l mereixi més, i vendre't a algun esclavista amiguet seu. És probable que només amb això, el vell nimbanel obtingui els crèdits suficients per pagar-me i cobrir els interessos que li deus per la nau.

—Tractem d'arribar a un acord —va dir Platt—. Quant vols per dir que no vas poder trobar-me a Wroona?

—No la hi jugo als meus caps —va dir la caça-recompenses, activant la seva pica de força—. Especialment quan treballo per al Gremi de Comerç Klatooinà. Hauries de saber-ho. Ara deixa la caixa en el terra i posa les mans contra la paret. Lentament.

Platt va sospirar. Es va agenollar i va deixar la caixa suaument en el terra. En aixecar-se, no obstant això, va desviar una mà cap al blàster pesat que portava en un costat. Es va aixecar de cop i va extreure l'arma. Abans que Platt pogués disparar si més no, la pica de força de la Zo’Tannath va tallar l'aire i li va arrabassar l'arma de les mans. Malgrat les plaques d'armadura i el casc, la caça-recompenses es movia amb una letal agilitat femenina. Va fer girar l'altre extrem de la pica de força i va copejar-la en la panxa. La contrabandista es va doblegar sobre si mateixa mentre Zo’Tannath la noquejava amb un cop ben col·locat en el cap.

Mentre la Platt s'esfondrava en el terra i la seva visió es difuminava, va sentir com Zo’Tannath tancava grillons de contenció sobre els seus canells, i la va veure recollir la caixa de tovash gruvià.

—M'asseguraré que Pok Nar-Ten rebi això —va dir la caça-recompenses—. Però com un regal de la meva part.

FI