Capítol 11
–Suposo que
tenim prop de quatre segons–, va dir Ànakin mentre augmentava la velocitat de
la nau, dirigint-se cap a la superfície.
–Suposes?
Ànakin
va tallar la velocitat, gairebé llançant a Obi-Wan a terra. Ell es va inclinar
fora de la nau.
–Serà millor
que saltem.
La calma
d'Ànakin estava arribant a Obi-Wan.
–Excel·lent
consideració. –Considerant que la nau està a punt d'explotar.
Ànakin
va alçar la cúpula de la cabina de comandaments. Van saltar sobre els seus
seients. Obi-Wan sabia que tenia prop de dos segons per escollir un lloc en el
qual aterrar. Ànakin havia planejat la ruta bé. No estaven sobre roques, sinó
en una costa gradual. Tot i així, l'aterratge seria atrafegat.
–Salti! –va
cridar Ànakin mentre la sirena començava a sonar.
Van
saltar. La Força premia al seu voltant. Obi-Wan va abaixar la mirada cap al dur
terra de sota. Es va tornar menys que sòlid en la seva ment, una acumulació de
partícules i pedretes. Cediria davant seu. Cauria tan lleugerament com una
fulla.
Va
aterrar amb força per segona vegada aquest dia. Obi-Wan va grunyir. La Força
estava amb ell, sí, però el terra encara era dur. Va aterrar més com un tronc
que com una fulla. Va caure sobre la seva espatlla. Va sentir la seva túnica
esquinçar-se i una roca esgarrapar la seva galta.
Ànakin
va aterrar més gràcilment, aparentment sense esforç, i va anar a rodar per
absorbir el xoc. Sobre ells, la nau va explotar.
Ara el
perill estava en els trossos de metall cremant que queien. Obi-Wan i Ànakin van
seguir rodant per la costa, agafant velocitat ara. Obi-Wan va veure un munt de
penyals per davant i simplement va rodar just cap a ells. Ànakin va fer el
mateix. Es van ajupir sota el refugi del penyal més gran, veient el metall
caure a la superfície i cremar.
Obi-Wan
es va inclinar contra el penyal.
–Això va
ser divertit.
–Em sap
greu, Mestre. No em vaig adonar.
–No és
culpa teva. No hi havia manera de saber-ho. –Va sospirar Obi-Wan–. Sense
transport, tenim un problema–, va dir ell–. Estem a la meitat d'una espessor
infestada de gundarks.
–Tenim un
altre problema–, va dir Ànakin. Va assenyalar al cel. Una flota d’STAPS[1]
i dos transports de seguretat amb canons làser acoblats es dirigien cap a ells.
–Sens dubte
el sensor d'autodestrucció envia un senyal de tornada al campament que una
fugida està tenint lloc, –va dir Ànakin.
–Sens dubte,
–va dir Obi-Wan secament. Va escanejar l'àrea a la recerca de cobertura.
L'única bona cobertura estava en els profunds cràters–. Aquí hi ha una
pregunta. Preferiries córrer el risc amb una flota d’STAPS o amb un niu de
gundarks?
El
primer foc de canó làser va fer un estrèpit. Obi-Wan i Ànakin van intercanviar
una mirada, llavors van començar a córrer. Correrien el risc en els cràters i
esperarien evitar els gundarks.
El foc
de canó va esquinçar el terra darrere d’ells mentre corrien. L'aire va rodar
cap a ells amb el xoc de l'explosió. Era difícil quedar-se dret mentre corrien
cap als cràters profunds.
–En aquest
no! –va cridar Obi-Wan mentre l'explosió del foc de canó feia estrèpit al
costat de les seves orelles. Va reconèixer les petjades de gundarks fora del
cràter.
Ànakin
va virar. Estava corrent ràpid, movent-se i oscil·lant, però Obi-Wan no captava
cap comunió amb ell, cap connexió amb la Força. Era com si estigués corrent amb
un estrany.
Ànakin
li havia mentit. Sabia això. Alguna cosa li havia passat en aquest edifici
mèdic. El que fora que fos d'alguna manera havia evitat que Ànakin li parlés a Obi-Wan
referent a això? O era decisió d'Ànakin ocultar-li alguna cosa?
No sé la resposta en això. I això vol dir que
no confio en ell. No per complet. Ja no.
Un dels
transports de seguretat es va enfonsar cap a ell. Els canons làser duals van
esclatar. Obi-Wan va saltar, però l'impacte de l'explosió contra les roques li
va llançar més lluny en l'aire. El següent que va saber és que estava caient,
llançant-se de cap, profundament cap al forat negre d'un cràter... i un niu de
gundarks.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada