El moment de la veritat (XIV)

Anterior

Capítol 14

Un gundark havia esgarrapat l'esquena d'Obi-Wan amb les seves arpes. Un altre li havia llançat contra la paret. La seva cama esquerra s'estava adormint. Hi havia matat un gundark, hi havia ferit de mort a un altre... però vindrien més? S'estava debilitant. Estava perdent. Estava atrapat en la foscor amb les bèsties rugents, violentes, i no tenia cap dubte que seria estripat extremitat a extremitat. Sabien que li havien ferit, i estaven envoltant-li per matar-lo.

Si allà era on es tornaria un amb la Força, que així fora. Tot i així lluitaria fins al seu últim alè per evitar-ho. Preferiria un final menys espantós que aquest.

Obi-Wan va llançar el seu sabre làser cap al coll vulnerable d'un gundark. El cop va fer que el gundark cridés d'agonia i es retirés. Obi-Wan va rodar i es va retirar mentre un altre saltava cap endavant, els seus ulls vermells cremant amb l'aroma de la matança.

Tot d'una va sentir la Força omplir l'espai cavernós. Una resplendor de llum va aparèixer sobre el seu cap, i Obi-Wan va escoltar un soroll de xiulet. Era Ànakin, saltant just cap al cercle de gundarks, el seu sabre làser alçat en posició d'atac.

Quan Obi-Wan s'havia preguntat si Ànakin l'havia abandonat, no li havia culpat. Sabia que la seva missió exigia que l'Ànakin fora a Typha-Dor. Però li havia ferit pensar que el seu Padawan pogués abandonar-lo.

Com podia haver tingut tal pensament? Ànakin mai li hauria abandonat. Ànakin mai li trairia.

Ànakin va aterrar sobre l'esquena d'un gundark. Va clavar el seu sabre làser en el teixit tou del seu coll. Mentre el gundark atacava, Ànakin va saltar cap avall i, girant-se per evitar una arpa que baixava, va tallar cap al següent gundark, tallant-li dos dels seus braços.

Ànakin li havia donat a Obi-Wan temps per respirar una mica. Estava obstaculitzat per la seva cama i la seva espatlla, però va ser capaç d'unir-se a ell, forçant als gundarks a retrocedir cap a la cova profunda que s'havia format sota la corba de la paret del cràter. Ànakin liderava, lluitant brillantment, el seu sabre làser movent-se per reflectir així com atacar, el seu joc de peus sempre pressionant cap enrere als gundarks mentre protegia a Obi-Wan d'un altre assalt.

Des d'una altra cova, tres gundarks van tractar de flanquejar als Jedi. Ànakin els va percebre moments abans que Obi-Wan. El Padawan va fer una tombarella cap a ells, agafant-los amb la guàrdia baixa. Mentre Obi-Wan esquivava per atreure l'atenció del primer grup, va observar a l’Ànakin saltar al mig del segon grup. Un gundark va perdre una cama, un altre la seva visió. Un tercer es va encongir mentre Ànakin tallava el seu pit.

Els gundarks es van apilar enrere en la cova, udolant i cridant per les seves ferides.

–Gràcies per venir! –va cridar Obi-Wan sobre el soroll.

–Quan sigui.

Hi va haver una resplendor a la mirada d'Ànakin que coneixia bé. Els seus ulls estaven brillant.

Alguna cosa ha canviat, va pensar Obi-Wan. Ànakin ha tornat.

–No han abandonat–, va dir Obi-Wan–. Estan esperant. –Va assenyalar cap a la seva cama–. No puc enfilar-me molt bé.

Ànakin va activar el seu llançador de cables.

–Llavors anirem pel camí fàcil.

–Hi ha nius de gundarks a les parets de la cova.

–Els vaig veure camí avall. –Ànakin no estava pertorbat per saber-ho, això estava clar. Va agafar a Obi-Wan com si no pesés res i va activar el cable.

Van aterrar en un sortint que estava buidat de nius. Ànakin va activar el cable de nou.

–Vas planejar el viatge de tornada mentre baixaves, –va dir Obi-Wan.

Van aterrar de nou, i Ànakin va activar l'altre cable.

–Sí.

Obi-Wan es va meravellar davant això. Era el que feia a l’Ànakin un gran Jedi. La seva ment de combat era total i anava a tot arreu. Veia cada possibilitat, planejava cada moviment, i fins i tot havia planejat la seva fugida.

Van aconseguir la superfície i van grimpar sobre la vora del cràter. Obi-Wan va agafar aire profundament, alleujat d'haver abandonat el terrorífic niu.

Es va preparar per prendre cobertura quan van sortir, però el cel estava buit. Podia veure metall retorçat i droides delmats escampats.

–Vas acabar amb tots ells?

–No, quedaven tres STAPS, més dos guàrdies en swoops, –va dir Ànakin, ancorant el seu llançador de cables de tornada al seu cinturó–. Vaig pensar que era hora d'anar a per vostè. Vaig aconseguir que semblés com si una explosió m'hagués enviat al cràter. Imagino que quan em van veure caure al niu de gundarks, van pensar que estava acabat.

–És el més probable. Ningú sobreviu a un niu de gundarks. –Obi-Wan va mirar voltant–. Ara què? L'únic lloc on robar un transport és el campament. I no crec que colar-se dins sigui tan fàcil la propera vegada. –Va mirar les restes escampades dels STAPS explotats–. Pots trobar alguna cosa en tot això que voli?

Ànakin va fer un cop d'ull a les restes de metall a terra.

–Ho diu de debò? No podria fer ni tan sols un casc amb això.

–Què hi ha del combustible?

–Possiblement, però com sap, els STAPS no porten molt.

–Vaig deixar una swoop a uns vint quilòmetres d'aquí. Podríem proveir-la.

–No arribarem lluny, –va dir Ànakin–. Dic que tornem al campament. Potser pugui esbrinar el codi de sortida de manera que no explotem. Com va arribar al campament, en qualsevol cas?

–No vulguis saber-ho. –Va grunyir Obi-Wan. Certament no estava ansiós per ancorar-se a un transport volant de nou.

El comunicador d'Obi-Wan va donar un senyal i, sorprès, va respondre a ell.

Una veu familiar va sonar seca a l'orella.

–Bé, sóc aquí per rescatar la teva planyívola persona un cop més. Honestament, no sé què faries sense mi.

Obi-Wan va somriure.

–Crec que hem trobat un transport, –va dir a l’Ànakin.

Següent