El moment de la veritat (XVII)

Anterior

Capítol 17

Després de rebre permís del Senat per a la seva operació, van volar a Vanqor. No van trobar resistència de les naus de Vanqor. El creuer Jedi va volar sobre el paisatge rugós dels Cràters Tomo, i després el campament va aparèixer davant seu. Després la resistència va explotar en la forma de foc de canó làser. Aparentment la General Bycha no havia subestimat la resistència que trobarien en el terreny.

Garen es va enfonsar i va girar, pilotant la nau expertament a través del foc, mai desviant-se de la seva destinació.

Van aterrar enmig d'un fort foc i van carregar cap a fora, els sabres làser preparats. Es van encarregar dels droides de seguretat amb ràpids cops i escombrats de revés. Els guàrdies de Vanqor estaven armats amb rifles blàster, llançacoets de canell, i porres atordidores. Els Jedi van avançar com un flanc sòlid que va trencar i es va reformar mentre saltaven i giraven, utilitzant els seus sabres làser i ocasionalment amb empentes de Força contra un guàrdia de Vanqor que decidia que avui era el seu dia de buscar la glòria. En canvi va acabar amb un crani palpitant mentre era llançat contra una paret.

Era en moments com aquests en què Ànakin sentia alguna cosa a prop del que havia sentit a la Zona d'Auto-Confinament. No era que gaudís de la batalla. La batalla era una necessitat per a una fi. Era que la batalla omplia la seva ment d'una manera en què les altres coses no podien. La concentració era absoluta. Ho va percebre enmig de la Força. Amb els altres Jedi al seu voltant, la Força era especialment poderosa. Feia fàcil cada decisió, cada moviment fluid.

Fins i tot sentia una proximitat amb Ferus. No volia ser amic d’en Ferus, però s'alegrava de tenir-lo al seu costat durant una batalla. Ferus era famós per la seva força i agilitat. Els seus moviments eren perfectes. Tot i així no només lluitava per a si mateix, sinó que exercia la seva ment de batalla com una xarxa, preparat per respondre als altres si el necessitaven. Quan quatre droides sentinella van caure sobre Ànakin, va ser Ferus qui va saltar, aixafant a dos d'ells contra el terra amb un cop.

Aviat els droides havien estat reduïts a ferralla i els guàrdies de Vanqor van decidir que enfrontar-se a un esquadró de Jedi no havia estat a la descripció del seu treball. Van llançar les seves armes i es van rendir.

–Zan Arbor–, va dir Obi-Wan a Ànakin.

–Alliberarem als presoners–, va dir la Siri–. Vosaltres podríeu trobar més resistència allà. Ferus, vés amb ells.

Els tres Jedi van córrer cap a l'edifici metge on Ànakin havia estat contingut. Cap nau s'havia enlairat des que arribessin. Sens dubte Zan Arbor havia sentit la batalla. Podria estar amagada. O podia decidir fer un últim enfrontament. Ànakin estava preparat per a qualsevol cosa.

Els passadissos estaven buits. Les portes estaven ben obertes, i hi havia senyals de desordre en els llis dels matalassos i el menjar rebutjat a les safates. Les llums d'advertència al pati havien estat apagades, i les fulles semblaven encongides i groguenques. Semblava que tota l'operació havia estat abandonada amb presses.

Ànakin va liderar el camí cap a l'oficina de la Zan Arbor. No van necessitar colar-se. La porta estava ben oberta. Els calaixos penjaven oberts, buits. El seu escriptori havia estat buidat. Fins i tot les seves cortines de septoseda havien estat tretes.

Ànakin va sentir un alleujament moure’s a través d'ell. Però per què? No estava segur. Només sabia que no volia enfrontar-se a Zan Arbor altra vegada. Especialment no davant del seu Mestre. Era com si ella guardés un secret d'una part d'ell que no volia compartir.

Quan es va tornar, va veure que Ferus havia vist el seu alleujament. Ànakin va ocultar la seva exasperació. No importava cap a on es girés, Ferus hi era, ansiós per veure el que Ànakin volia amagar. L'habilitat d’en Ferus per sintonitzar amb els seus companys Jedi podia haver estat útil en combat, però Ànakin la trobava profundament molesta en altres moments.

–Massa tard, –va dir Ànakin a Obi-Wan–. Hi ha d'haver sentit sobre la invasió frustrada.

–No va poder haver ocultat totes les evidències–, va dir Obi-Wan–. Ens caldrà recolzar el que va passar aquí. S'afegirà als seus crims.

Obi-Wan va observar l'oficina abandonada precipitadament.

–Sé una cosa, Padawan. Acabem de descobrir la nostra propera missió. Hem de trobar a Jenna Zan Arbor.

Següent