El moment de la veritat (i XVIII)

Anterior

Capítol 18

Els Jedi estaven a la plataforma d'aterratge de la ciutat capital de Sarus-Dor. Els Typha-Dorencs havien prestat una brillant nau estel·lar Gen-6 a Obi-Wan i Ànakin, que estaven sortint rere els passos de la Zan Arbor. Garen i Clee Rhara havien preparat els seus transports per tornar a la seva missió interrompuda.

Ànakin es va inclinar contra la paret amb Tru. Va sentir el profund cansament en els seus ossos, però estava ansiós per posar-se en marxa, ansiós per deixar aquesta missió enrere com un record.

Si tan sols no s'estiguessin dirigint a trobar la Jenna Zan Arbor. Ànakin no tenia por de la científica, però no estava ansiós per enredar-se de nou amb algú que va poder posar-li a la Zona d'Auto-Confinament.

–Ha de ser el drenatge, sense importar el que digués el metge–, va dir Tru–. És probablement això el perquè.

Ànakin va somriure lleument.

–El perquè què? –Tru tenia un hàbit de pensar en veu alta, habitualment just a la meitat.

–El què sembles cansat. El metge va dir que no havia trobat efectes secundaris, així que no em preocuparia per això. –Tru el va mirar amb simpatia.

–No estic preocupat–, va dir Ànakin. Es va detenir–. Alguna vegada et preguntes sobre la desafecció, Tru?

Un dels motius pels quals Tru era el seu amic era que no havia d’explicar-li les coses.

–Per descomptat. És la lliçó Jedi més dura, –va dir Tru–. Em pregunto sobre això tot el temps. Com podem seguir els nostres sentiments i tot i així tenir desafecció? El Mestre Ry-Gaul diu que sentir profundament és necessari per a tots els éssers vius. És com utilitzem aquests sentiments el que és crucial. Si els deixem determinar les nostres accions, podem desviar-nos.

–Suposo que encara no sé com alliberar-me a mi mateix, –va dir Ànakin.

–Jo tampoc. Suposo que és pel que nosaltres som Padawans, i ells són Mestres, –va dir Tru–. La qüestió és no preocupar-se.

–Sí, –va dir Ànakin–. Aquesta és la qüestió. –Es va adonar de Ferus mirant cap a ells. Ferus ràpidament va apartar la mirada–. Què li passa a Ferus? –va preguntar Ànakin.

Tru semblava incòmode.

–Res.

–Digues-m’ho. Tot just m'ha dit ni una paraula. No és que m'importi.

Tru es va bressolar.

–Ell va dir... bo. Es preguntava per què no li havies dit al teu Mestre que havies patit aquest tractament. Estava clar que no l'hi havies dit. Tots ens ho preguntem. Després de tot, és estrany.

Ànakin va mirar cap a Ferus, que s'havia unit a la Siri, que estava dient adéu a Obi-Wan.

–Ell sempre es fica en els meus assumptes.

–Ell només va dir en veu alta el que tots pensàvem, –va dir Tru amb la seva habitual honestedat–. Aposto al fet que Obi-Wan ho està pensant també.

–No estic segur de per què no l'hi vaig dir, –va dir Ànakin–. Li ho anava a dir. Alguna vegada t'ha passat que volies pensar primer, abans de dir res a ningú?

–No, –va dir Tru–. Suposo que m'agrada parlar.

Ànakin va riure. Tru sempre era sincer. Ànakin podia veure a través d'ell com si fos aigua. Així de clar era. I l'única cosa que veia era bondat.

Ferus es va aixecar.

–És hora de pujar a bord, –va dir a Tru.

–He sentit que t'estàs preguntant per què no li vaig explicar a Obi-Wan sobre el que va passar al campament de presoners–, va dir Ànakin en un to desafiant.

Ferus el va mirar.

–Sí, m'ho preguntava–, va dir ell–. Però després ho vaig esbrinar.

–Oh, de veritat? Per què no ens il·lumines? –va suggerir Ànakin.

–Tenies por de dir-ho a Obi-Wan perquè ho vas gaudir–, va dir ell–. Vas gaudir de no sentir res. Fins i tot va sobrepassar la teva lleialtat.

–Res sobrepassa la lleialtat d'Ànakin al seu Mestre, Ferus–, va dir Tru abruptament–. I no és assumpte teu, en qualsevol cas. No vas estar allà. No saps el que va passar. No tens cap dret a jutjar.

Ferus va semblar lluitar contra les paraules d’en Tru durant un moment. Després va inclinar el cap.

–Tens raó, Tru, com sempre. Em disculpo, Ànakin. No ho hauria d'haver dit.

És cert, Ferus. Et vas passar de la ratlla. Però potser Ànakin li’n devia una, després de la seva missió a Andara.

–Està bé, –va dir Ànakin. Va notar que Ferus no havia dit que s'hagués equivocat. Igual que ell no ho hauria d'haver dit.

–Adéu–, va dir Ferus–. I que la Força t'acompanyi.

Ànakin merament fer que sí amb un comiat fred.

–Ferus és el Padawan perfecte, recordes? –Va dir Tru mentre Ferus pujava a bord de la nau, tractant de fer sentir millor a Ànakin–. Sent que ha de corregir-nos a tots.

–Gràcies per defensar-me–, va dir Ànakin–. Et trobaré a faltar, amic.

–Cuida't, Ànakin, –va dir Tru–. Cuida't.

Tru es va anar caminant. Ànakin va sentir una punxada diminuta per les paraules d’en Tru. No les havia dit amb la intenció d'un comiat afectuós. Les havia dit amb la intenció d'advertència.

Obi-Wan va esperar mentre Garen i Siri caminaven per la rampa. Es va tancar lliscant. Obi-Wan va retrocedir un parell de passos per observar les dues naus enlairar-se. Després va caminar lentament al costat d'Ànakin. Van observar fins que les dues naus eren només franges vermelles al cel, punts de llum. Després es van disparar a màxima velocitat i van desaparèixer.

–Vas dir turment, –va assenyalar Obi-Wan, encara mirant al cel.

–Disculpi? –Ànakin va pretendre confusió, però sabia exactament a què s'estava referint Obi-Wan.

–Vas dir, les coses que normalment et turmenten no et molesten en absolut. No les coses que et pertorben, sinó que et turmenten. –Obi-Wan es va girar per encarar-lo–. Va ser una paraula forta. Què et turmenta, Ànakin?

Va mirar a terra.

–Potser vaig parlar més fortament del que pretenia!

–Aquesta no és una resposta.

–A vegades no vull ser l’Escollit–, va dir Ànakin. Les paraules van sortir lliures. Se sentien com pedres a la boca.

–Això no és sorprenent, –va dir Obi-Wan–. Molts dons poden ser càrregues.

–La Força és tan poderosa. Puc sentir-la tant. Sento tant. No vull sentir tant! –Ànakin tot just reconeixia la seva veu, ofegada i adolorida. Obi-Wan semblava sorprès davant la seva vehemència–. Per què sóc l’Escollit? Per què jo? No puc rebutjar-la? Pot deixar-me que la rebutgi? Pot treure-me-la?

–Ànakin...

–Tregui-me-la. Si us plau, Mestre. –Ànakin volia caure de genolls. Una profunda marea de sentiments, de terror, s'havia alçat en el seu interior i li havia ofegat. Va sentir les llàgrimes a la part posterior de la seva gola. Fins i tot el seu amic Tru tenia por per ell. Igual que Ferus. Igual que el seu propi Mestre, la persona que el coneixia millor. Què veuen ells que jo no puc veure?

El pànic sobtat li va atordir. Hi havia saltat tan abruptament. No pretenia dir el que havia dit. Ni tan sols sabia que hi havia estat sentint-ho. Ara ho sentia com la cosa més certa que hagués dit mai. El terror sempre hi era. Vivia amb això, però no ho entenia. Només volia que marxés.

La profunditat del xoc d'Obi-Wan i la seva compassió va banyar els seus ulls, de la forma en què suaument va posar les mans a les espatlles d'Ànakin.

–El meu Padawan. Faria qualsevol cosa per tu. Suportaria les teves càrregues per tu si pogués. Però no puc.

Ànakin va inclinar el cap. El pànic i la por s'arremolinaven al seu interior, i estava avergonyit.

Obi-Wan es va inclinar més a prop per parlar suaument. No va alliberar l'adherència sobre l'espatlla d'Ànakin.

–Però t'ajudaré. Sempre t'ajudaré. No t'abandonaré.

Les paraules van reverberar com una campana. El toc d'Obi-Wan va portar a Ànakin de tornada en si mateix. Va alçar el cap.

–Les coses entre nosaltres no han anat suaus últimament, –va dir Obi-Wan–. Però mai has de dubtar de la meva entrega cap a tu.

–I la meva cap a vostè, –va dir Ànakin.

La brisa es va alçar i va sacsejar les seves túniques. Feia una olor fresca i neta. Era al matí, i havien de complir amb certes coses, un viatge que fer.

Es van tornar, i junts, van caminar cap a la nau. Ànakin va mirar cap endavant cap a la següent missió, i la por va tornar. Obi-Wan estava portant-lo directament cap a la creadora del procés que li havia provocat tants dubtes i pànic. La seva por de cop i volta es va refrescar i va aguditzar. Ara era una seguretat que la seva següent missió li portaria massa a prop d'una veritat que no volia enfrontar.

FI