CAPÍTOL 8
Jango
Fett es va col·locar contra la paret. Es va adonar que el droide havia d'haver
estat amagant-se darrere de la xemeneia en forma de columna. També es va adonar
que era millor que fes alguna cosa per aturar al droide abans que li fes miques.
El Menjanavalles
es va llançar cap a Jango, però Jango va saltar des de la paret abans que el
droide pogués agafar-lo. El droide va colpejar la paret amb força, i Jango
ràpidament va agafar l'antic Àudiobulb del hutt. Mentre el droide es tornava
per dirigir els seus fotoreceptors vermells cap a la seva presa, Jango va
llançar l’Àudiobulb al cap del droide. Aparentment inconscient de la
combustibilitat de l'antiguitat, el Menjanavalles va obrir les mandíbules i va
atrapar l’Àudiobulb amb la boca.
Va ser
l'última cosa que el droide atraparia. Jango va tancar els ulls mentre el Menjanavalles
mastegava el reproductor de música. Hi va haver un brillant flaix i una forta
explosió. Jango va obrir els ulls. Tot el que quedava del cap del droide era la
seva mandíbula inferior. Les juntes dels genolls del droide van cedir, i el seu
cos va col·lapsar a terra.
El
Senador Rodd va cridar i va començar a córrer fora de l'habitació. Just mentre
el peu esquerre d’en Rodd queia sobre el llarg tapís, Jango va estendre el braç
cap avall, va agafar el tapís, i li va donar una estirada abrupte. El tapís va
lliscar de sota Rodd, i hi va haver un malaltís cop sec mentre aterrava amb la
barbeta. Jango va anar fins al cos d’en Rodd i va comprovar els signes vitals
de l'home. Rodd estava inconscient, però respirava amb normalitat.
Mentre
el hutt observava nerviós, Jango va centrar el cos del Senador Rodd al llarg
tapís, després el va embolicar, net i llest. Tornant-se cap al hutt, Jango va
preguntar:
–Qui ets
tu?
–Boonda,
–va dir el hutt–. Fill de Groodo.
–On són
el teu pare i Holowan?
–Registra’m,
–va dir Boonda, després va afegir–: Vull dir, no ho sé. No els he vist des que
vam marxar del sistema Fondor, i ells em van deixar aquí. –Boonda va colpejar
una de les seves carnoses mans sobre els seus llavis i va dir–: Uups! Crec que
se suposava que no havia de fer esment Fondor.
Jango va
dir:
–Sé sobre
els droides a l’espaiport de Fondor.
Boonda
va sacsejar el seu ampli cap amb tristesa.
–Oh, bo.
Sabia que els plans bojos del meu pare li ficarien en problemes un d'aquests
dies. En qualsevol cas, ell i Holowan em van deixar aquí, després van marxar.
No em van dir on es dirigien.
–Es van anar
abans que aparegués el Senador Rodd?
–Correcte.
No estava segur de si hauria de deixar que el Senador es quedés, però en certa
manera ha insistit. Va dir que necessitava protecció. De tu, suposo. –Boonda va
mirar les restes del Menjanavalles caigut i va afegir–: Ei, sento fer que
Sparky t’ataqués.
Jango va
ignorar la disculpa i va dir:
–Quants Menjanavalles
més hi ha al complex?
–Tres.
Jango va
desenfundar un blàster, el va apuntar a Boonda, i va dir:
–Desactiva’ls.
–S... si,
–va quequejar Boonda. Va apuntar a l'ascensor i va dir–. Hi ha un dispositiu de
control remot sota les escales que els s'apagarà.
Jango va
dir:
–Tens braços
forts?
–Bé, tracto
de mantenir-me en forma, –va dir Boonda. Tot i que els hutts semblessin fofos,
eren notòriament forts.
–Agafa al
Senador, –va dir Jango–. Porta’l fins a la meva swoop.
Boonda
va aixecar la forma embolicada en el tapís del Senador Rodd sobre la seva
espatlla, després va anar amb Jango a l'ascensor i va baixar fins a la primera
planta. Boonda li va mostrar a Jango on era el control remot, i Jango li va
donar a un interruptor per apagar als tres Menjanavalles restants.
Portant
a Rodd, Boonda va dur a Jango fora de la fortalesa i l'altre costat del
complex. Jango portava el control remot. Els tres Menjanavalles desactivats
estaven a la vista. Estaven quiets com estàtues amb els seus fotoreceptors
atenuats fins a un negre mort. Però conforme Jango va passar al costat d'un Menjanavalles,
els seus ulls de sobte van brillar en vermell i va caminar cap endavant amb un
fort clanc.
Sorprès
davant el soroll, Boonda va panteixar i gairebé va deixar anar al Senador Rodd.
Tant Boonda com Jango es van tornar per mirar al Menjanavalles reanimat. Jango
va fer una ganyota:
–Què has
fet?
–Res!
–va dir Boonda–. Ho juro! Ha de tenir un transistor avariat!
Jango va
provar el control remot. No funcionava, i el droide seguia venint.
–Què tal
una ordre verbal per fer-lo parar? –va preguntar Jango.
–Oh, sí!
–va dir Boonda–. És... és... oh, com era? No l'he usat en tant de temps...
–Pensa ràpid,
–va ordenar Jango mentre treia dos blàsters-, o em reservaré l'últim tir per a
tu. –Va començar a disparar al droide. Els raigs energitzats van martellejar el
cos del droide, però no van perforar la seva superfície.
–Vés a
dormir, Mandíbulesdacer! –va cridar Boonda. El droide va seguir venint–. Maledicció!
Jango va
seguir disparant. Entre trets, Jango va dir:
–Ho dic
de debò, Boonda. Moriràs abans que jo.
El Menjanavalles
estava gairebé a sobre d’en Jango quan Boonda va exclamar:
–Ho tinc!
Nits-nits, Boca-de-metall!
Increïblement,
el droide va arribar a aturar-se. Jango va mirar a Boonda i va dir:
–Suposo que
és el teu dia de sort. Ara en marxa!
Sortint
a través de l'entrada principal del complex, Boonda -encara portant la forma
embolicada d’en Rodd- va lliscar al costat de Jango, de camí cap a l’swoop
robada, que romania aparcada prop de l'entrada de la mina. Mentre Jango
assegurava a Rodd sobre la part posterior de l’swoop, Boonda va preguntar:
–Vas a
matar el meu pare?
Jango va
contemplar si hauria de respondre, després va dir:
–Pel que
val... no.
–Oh, –va
dir Boonda–. Creus que hi ha alguna probabilitat que torni a Esseles?
–No podria
dir-ho, –va dir Jango.
El hutt va
sospirar, després va arronsar les espatlles i va dir:
–Oh, bo.
Suposo que això significa que podria estar heretant una mica abans del que
s'esperava.
–Podria ser,
–va dir Jango. Va enfilar-se fins a l’swoop i va sortir brunzint amb Rodd
inconscient darrera, deixant enrere a Boonda en un núvol de pols. Seguint el
seu propi rastre, Jango va tornar a Calamar i la plataforma d'amarratge que
contenia l'Esclau I.
Dins de
la plataforma d'amarratge, Jango va arribar a aturar l’swoop, va baixar,
després va estirar el cos d’en Rodd de la part posterior i se’l va pujar a
l'espatlla. Portant a Rodd, Jango caminava cap a la rampa de càrrega de l’Esclau I quan una veu darrere ell va
dir:
–No et
moguis. –Jango va ignorar l'ordre i va respondre alliberant la seva adherència
sobre el tapís que contenia a Rodd. Mentre el tapís queia, va girar ràpid i va caure
sobre un genoll mentre desenfundava ràpidament les seves pistoles blàster per
apuntar a l'ésser que s'havia dirigit a ell. El tapís va colpejar el sòl i
Rodd, encara ocult dins, va produir un grunyit esmorteït.
Els blàsters
d’en Jango estaven apuntant a Bossk, que estava apuntant el seu propi rifle blàster
cap a Jango. El cap d’en Bossk estava embolicat en una ampla bena i els seus
ulls van registrar sorpresa davant la rapidesa amb què el caçador amb armadura
havia desenfundat les seves armes. Recuperant la seva atenció, Bossk va dir:
–Quan algú
et diu «No et moguis,» se suposa que no t'has de moure.
–Això he
sentit, –va dir Jango.
–Sóc
Bossk, fill d'en Cradossk, líder del Gremi de Caça-recompenses.
–Digues alguna
cosa que no sàpiga.
–El meu
pare em va enviar aquí perquè vol reunir-se amb tu.
–Hauria d’haver
vingut ell mateix, –va dir Jango.
–Això és
el que jo li vaig dir, –va deixar anar Bossk, cruixint de dents. Va baixar el
seu rifle blàster, i Jango va relaxar els braços lleugerament, però tots dos caçadors
van mantenir els dits als gallets de les seves respectives armes. Bossk va dir:
–Estic buscant
a un paio que em va disparar fa un parell d'hores. El mateix paio que va
deshabilitar la nau del meu pare. Va ocórrer en una estació espacial giratòria
en el sistema Fondor. El meu pare diu que tu podries saber qui és aquest paio. –Bossk
va mirar la catifa enrotllada que ocultava el cos del Senador Rodd i va dir–:
Espero que aquest no sigui el paio, perquè el vull per a mi sol.
Jango es
preguntava si Bossk estava jugant amb ell, però el seu instint li deia que
Bossk estava dient la veritat. Només podria haver un motiu pel qual Bossk no
sabés que Jango li havia disparat al Lunavolver
i que estava involucrat en desactivar la nau d’en Cradossk: Bossk no ho sabia
perquè Cradossk no li ho havia dit.
Jango va
inclinar el casc lleugerament, un assentiment cap a la figura embolicada en el
tapís, i va dir:
–Aquest no
és el paio que estàs buscant.
–Bé, –va
dir Bossk, mostrant les seves dents en un horrorós somriure.
Jango va
preguntar:
–On és
Cradossk?
–Plataforma
d'amarratge 32, –va dir Bossk–. Se suposa que he de portar-te allà.
–Hauràs d'esperar,
–va dir Jango. Ell va xutar el tapís enrotllat i va dir–: He de portar això a
la meva nau primer.
–Et puc
donar un cop de mà?
–No.
–Tu mateix,
–va dir Bossk–. Però fes-ho ràpid.
El trandoshà
va caminar cap a una de les portes de la plataforma d'amarratge i va observar
al trànsit passar.
* * *
Boba es
va alleujar de veure el seu pare entrar a l'Esclau
I. Mentre ajudava a Jango a desembolicar el cos inconscient del Senador
Rodd del tapís i col·locar-lo dintre d'una gàbia de presoners, Boba va dir:
–Et vaig
veure parlant amb el trandoshà a través de la finestra. Era aquest Cradossk?
–No, –va
dir Jango mentre assegurava la gàbia–. És Bossk. Ha vingut perquè Cradossk vol
reunir-se amb mi. M'està esperant ara.
–Hi aniràs?
–Sí.
Cradossk no li va dir a Bossk que jo vaig ser qui li va atordir. Vull saber per
què.
Boba va
fer un gest cap a l'interior de l'Esclau
I i va dir:
–Hi ha alguna
forma en què pugui ajudar?
Jango va
assenyalar a les altres gàbies de presoners i va dir:
–Si anem
a capturar a Groodo, necessitarem un lloc per contenir-lo. Cap d'aquestes
gàbies és prou gran. Haurem de combinar tres gàbies i reforçar la paret del darrere.
Ja saps on és el tallador de fusió.
–Sí, senyor,
–va dir Boba.
Jango va
sortir de l'Esclau I, i la rampa de
càrrega es va tancar darrere seu.
Boba va
agafar el tallador de fusió i va anar a treballar a les gàbies de presoners.
Estava orgullós del seu pare. No li havia dubte que Groodo i Holowan aviat
s'unirien a Rodd en les seves pròpies gàbies de presoners, i després que la
feina estigués feta, esperava que el seu pare pogués prendre’s algun temps de
descans. Mentre feia servir el tallador de fusió per a reconfigurar un joc de
barres, va imaginar com ell i el seu pare podrien passar el temps junts.
En
l'única gàbia ocupada, el Senador Rodd va gemegar.
–On estic?
-ell va panteixar.
Boba va
dir:
–Res de
parlar, presoner!
Llavors
va somriure. Se sentia bé estar en control de la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada