CAPÍTOL 9
La Plataforma
d'Amarratge 32 tenia una petita oficina de vendes que servia de sala de reunions.
Va ser allà on Jango Fett i Bossk van trobar a Cradossk assegut en un
escriptori. Apagant un holocomunicador, Cradossk va alçar la mirada cap a Jango
i va dir:
–Em sap
greu que no et saludés en persona, Jango. La meva nau va ser desactivada abans
en el sistema Fondor, i he hagut de fer plans perquè la meva gent s'encarregui
d'ella.
Jango no
va oferir cap comentari.
Cradossk
va dir:
–Fes una
passejada, Bossk. Beu alguna cosa o el que sigui.
Bossk va
sortir de l'habitació. Després que s'hagués anat, Cradossk va dir:
–Que bo
tornar a veure't, Jango.
–No m'agraden
els jocs, Cradossk.
–Què desafortunat.
A mi m'agraden bastant, especialment els d'apostar. Per exemple, quan vaig
enviar a Bossk perquè es trobés amb tu en la teva plataforma d'amarratge, vaig
fer una petita aposta pròpia. Vaig apostar al fet que no mataries a Bossk, i no
ho vas fer.
–No forcis
la teva sort, –va dir Jango–. M'estic començant a cansar de no matar-lo.
Cradossk
va riure.
–I aquí
estava jo, pensant que estàvem començant a agradar-te! Ja saps, Bossk no sap
qui li va disparar al Lunavolver Delta.
–M'he adonat.
–Tampoc sap
que tu vas deshabilitar la meva nau i gairebé ens fas saltar pels aires amb
mines sísmiques... la qual cosa va ser un moviment atrevit de la teva part.
Jango va
dir:
–Vols que
jo l'hi digui?
–Això és
cosa teva, –va dir Cradossk–. Però per ser honestos, no crec que dir-ho a Bossk
fora productiu. No, ell només s'enfadaria més del que és habitual i voldria
matar-te durant el curs de diversos dies, i això és una cosa que no vull que
passi. No vull cap animositat entre nosaltres, Jango. El que vull és que siguis
un membre del Gremi de Caça-recompenses. Ets just el tipus de company que estic
buscant perquè s'uneixi a les nostres files.
–No m'agraden
els grups, –va dir Jango.
Cradossk
va ajuntar les seves mans.
–Ah, bé.
Òbviament, espero que canviïs d'opinió. I si ho fas, ja saps on trobar-me.
Jango
estava a punt de tornar-se per anar-se'n quan Cradossk va dir:
–Oh, una
cosa més, Jango. Només per demostrar-te que practico el joc net, no vaig a
caçar al Senador Rodd després de tot. És tot teu. Generós de la meva part, oi?
–Pots fer
el que vulguis, –va dir Jango. Cradossk va comentar:
–Realment
és una llàstima que no puguem treballar junts. Digues-me, quant t'han ofert per
dur a Rodd, Groodo el Hutt i la Hurlo Holowan?
Jango no
va caure en el parany d’en Cradossk. Mai li havia dit a Cradossk els noms de
les seves preses i no anava a admetre'ls ara. Jango va assentir una vegada cap
a Cradossk, després es va girar i va abandonar l'habitació.
* * *
Un
parell de minuts més tard, Jango va tornar a l'Esclau I. Sabia que alguna cosa anava malament immediatament perquè
la rampa de càrrega no estava de la mateixa manera que l'havia deixat. Estava
oberta.
Jango va
desenfundar les seves pistoles i va córrer per la rampa. Dins l’Esclau I, va trobar al Senador Rodd
despert però grogui, assegut al terra de la gàbia. No hi havia cap senyal d’en
Boba. Jango va abaixar la mirada cap a Rodd i va dir:
–On és
el noi?
Els ulls
d’en Rodd es van obrir com plats.
–No ho
sé.
–Quan el
vas veure per última vegada?
–No ho
sé. No ho sé. No ho sé.
L'home estava
en un estat de xoc.
Jango va
sortir corrent de l'Esclau I i va
escanejar l'interior de la plataforma d'amarratge.
Boba
s'havia anat.
FI
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada