Deixeble fosc (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Les coses anaven molt bé per al comerciant de Koorivar, Sheb Vahad. Molt bé certament. Havia arribat al Centre Otor —sens dubte el lloc adequat per estar si un comerciava amb certa mercaderia—, un any abans que esclatés la guerra. Mentre uns altres s'apressaven a triar de quin costat anaven a estar, Sheb s'havia convertit a si mateix en un «amic poderós» de tots dos contendents. A tothom li agraden les quincalles: joies, pintures, estàtues, elaborats narguils fets de materials exòtics i tatxonats amb gemmes de mons llunyans. I si els creadors de tan exquisides peces havien trobat destinacions desagradables, bé, això simplement feia que el que havien creat fora encara més valuós. Moltes vegades, Sheb esperava que les destinacions desagradables es complissin i el deixessin en posició de beneficiar-se’n. En altres ocasions ell adoptava un enfocament... més directe.

Oh, no, ell mateix, no, no. Les seves mans estaven fetes per manejar diners i acariciar objectes de valor. Hi havia un munt d'altres persones disposades a acceptar els seus crèdits per fer el treball brut a fi d'augmentar el valor de certs objectes. Es va acomodar en la seva butaca i va aspirar pel filtre del seu narguil de hookah, amb aire absent, portant la seva mà a acariciar les elaborades talles en la banya que sobresortia del seu crani.

«Una banya de koorivar és l'orgull d'un koorivar», li havia dit el seu pare. Això li deia al món tot el que necessitava saber sobre l'individu que ho lluïa. La banya d’en Sheb era gran, retorçada i ricament decorada. Grans —i morts— artesans havien tallat el seu treball en ell, i les pedres precioses atrapaven la tènue il·luminació en la rebotiga plena de fum de la seva «botiga».

Es va servir un dels delicats pastissos que eren l'especialitat del seu xef privat, després li va fer un senyal a l’androide de protocol de color blau dempeus al costat de la porta. Algú més estava també allà, ferm, el sempre fiable Thurg, un corpulent gamorreà.

—Fes passar al nostre convidat, Blau —va ordenar Sheb.

—Per descomptat, el meu molt gloriós amo. —Sheb s'havia decidit per una versió personalitzada de la unitat de protocol més recent. Blau venia equipat amb dos programes especialitzats: «Adul-8» i «B-Petit». El primer calmava a Sheb, i l'altre havia mostrat ser molt entretingut.

Blau va sortir per la porta amb cortines cap a la sala d'espera que hi havia a l'altre costat, mentre Thurg, amb aspecte una miqueta avorrit, furgava a les seves grans i groguenques dents. Sheb esperava que Blau li sorprengués fent això. El repte que l’androide li donaria a Thurg seria sense dubtes una delícia. Encara que probablement Blau es mostraria agraït que només fossin les dents el que el gamorreà estava furgant i no les fosses nasals porcines del guardaespatlles.

—Amo Tal? —va dir l’androide amb la seva veu segura i precisa—. El molt honorable, respectable i molt raonable comerciant d'objectes de valor i artefactes d'alta qualitat, Sheb Valaad, ha accedit amablement a concedir la seva petició d'una audiència.

—No, no! —es va sentir l'alegre veu de Tal. En Sheb va agafar un altre pastís, somrient, i va servir el te per al seu client. En els dos últims mesos Tal s'havia convertit en un client habitual, i Sheb es va preguntar què reservava avui la llengua loquaç de Tal per al pobre Blau—. Veig que estàs preparat amb una sobrecàrrega verbal, Blau. Ja t'ho he dit, no em diguis «amo».

—Em temo que l'ajust del programa d'avui no em permetrà anul·lar aquesta designació, amo Tal. —L’androide es va dirigir cap a la cortina i amablement la va sostenir a un costat perquè Tal pogués entrar sense dificultat.

Tal Khar era un home alt, un ben musculós espècimen kiffar que es movia amb una gràcia fàcil. Com sempre, els seus ulls brillaven amb bon humor sobre l'estret tatuatge de color groc que li travessava la cara en tot el seu ample. Thurg li va barrar el pas amb un grunyit i va romandre a l'expectativa.

Tal va mirar cap amunt.

—Sheb, crida al teu bantha. Mai he portat una arma fins ara. —El gamorreà va vacil·lar, mirant al seu amo, confós.

—Thurg, tu coneixes les regles.

Tal li va somriure a Thurg.

—Endavant. Però tu saps que no porto armes.

—Sé que no tens armes —va dir Thurg en un bàsic gutural, palpant a Tal de dalt a baix per després retrocedir—. Està desarmat.

—Ara pot ingressar a la presència radiant del meu magnífic amo —va anunciar Blau, tocant-li el braç per si de cas.

—Ep, Blau —va preguntar Tal—, quants sinònims del teu nom existeixen?

—En bàsic, hi ha...

Tal va fer un gest amb la mà.

—No, no, en tots els teus idiomes. I pots dir-me quins són?

Un so una miqueta ofegat va sortir de l’androide, i se’l va veure aclaparat. Després:

—Blau: els meus bancs de dades registren quaranta mil, onze milions, set-cents quaranta-dos mil nou-cents vuitanta-tres sinònims acceptats per al color blau. Començant amb bàsic, són, en ordre alfabètic: ao, aqua, azure...

—No has d'obeir aquesta instrucció, Blau —va intervenir Sheb.

—Oh, gràcies, el meu més meravellós amo, estic extremadament agraït.

Sheb va assenyalar la font de pastissos.

—Tal, Tal —va dir amb un sospir—. Estàs tractant de produir un curtcircuit en el meu androide?

—... Podria ser —va respondre Tal, amb la boca plena.

—Bé, si alguna vegada ho aconsegueixes, espero que m'indemnitzis per les reparacions —va replicar el comerciant—. Ara neteja't les mans. Avui tinc una cosa molt extraordinària per a tu.

Tal va obeir amb l'entusiasme d'un nen a l'espera d'un regal, mirant expectant a Sheb. Aquest li va fer un senyal a una de les seves ajudants. La dona twi’lek va acostar una safata, sobre la qual hi havia alguna cosa coberta per un tros de tela. Amb gest teatral Sheb va descobrir el seu més recent tresor.

El convidat va llançar un sospir de gran satisfacció, la qual cosa no va sorprendre a Sheb de cap manera. L'objecte en la safata era mil·lenari, però semblava haver sortit del taller de l'artista amb prou feines uns moments abans. Era una petita estatueta d'una criatura aquàtica, tot rastre de la seva espècie ja oblidat, que alguna vegada hi havia saltironejat —presumiblement hi havia saltironat, si el moviment juganer capturat per la talla de pedra era fidel al model— en els oceans d'un món que igualment s'havia perdut en el temps. Petites gemmes servien d'ulls, i la cua es corbava sota el seu cos de quatre aletes que es fusionaven amb una base que semblava la cresta d'una ona.

Tal va estirar la mà cap a ella, després es va detenir, alçant les celles a manera d'interrogació. Sentint-se com una deïtat benvolent, Sheb li va concedir el seu permís per prendre el preciós artefacte. Tal ho va fer, amb gran cura.

—Cap, aquesta escòria diu que ha de veure't. —Thurg es va obrir pas entre les cortines. Les seves grans mans subjectaven els peluts braços d'un mahrani, que no es resistia de cap manera. Mirava al voltant seu, observant-ho tot.

—Maco, molt bufó —va dir. La seva mirada es va posar en Tal.

Tal li va mirar per un moment, després va deixar escapar un sospir.

—Desh. Què estàs fent aquí?

—Vaig venir a buscar-te.

—Bé, estic ocupat.

Encara que subjectat pel gegantesc gamorreà, el mahrani que, pel que semblava, coneixia a Tal, i el nom del qual era, pel que semblava, Desh, va aconseguir encongir les espatlles.

—Ho sento.

—Què... —Sheb no trobava les paraules adequades, tractant de donar sentit a l'absurda situació—. Tal, coneixes a aquest...?

—El conec... des de fa molt. Se suposa que no hauria d'estar aquí encara. Bé, suposo que el que està fet, fet està. —Sacsejant les seves llargues rastes de pèl negre, delicadament Tal va posar l’estatueta en la taula, lliscant-la per allunyar-la de si. Es va posar dempeus—. Llàstima. Em van agradar els pastissos.

Va estendre una mà en direcció a Sheb, després la va sacsejar cap amunt. El comerciant va deixar escapar un crit agut de sorpresa quan es va trobar retorçant-se en l'aire. En el mateix instant el mahrani es va retorçar i va aixecar els braços, alliberant-se de l'agafada de Thurg com si això no fos res, després va aferrar el braç del gamorreà i el va derrocar.

—Oh, què és això —va xisclar Blau en pànic, es va dirigir cap a la porta amb els braços enlaire—. Socors... socors...

Quatre guardaespatlles armats van entrar veloços. Els rodians, amb els seus enormes ulls negres fixos en Tal, van atropellar al desventurat androide. Blau va rodar sorollosament fins a un racó, i els rodians van començar a disparar contra els intrusos.

—No, res de blàsters! —va cridar Sheb, pensant en els irreemplaçables objectes exposats a la sala, però no li van fer cas. El vermell foc làser xiulava per tot arreu, i Sheb, encara suspès en l'aire, cridava enmig dels trets, primer adolorit en veure destrossada la seva bella mercaderia, i després una altra vegada quan un raig li va travessar les vestidures que flamejaven, perillosament prop del tors.

Hi havia també altres dues llums que brillaven enmig de tot allò, d'un metre de llarg, una verda, una blava, que Tal i l'intrús manejaven com si fossin espases. Sabres de llum! Això volia dir...

Tal va mantenir una mà estesa, sostenint a Sheb en l'aire, i amb l'altra atallava i retornava els vermells trets amb una facilitat gairebé d'indiferència. Estava aquest home... taral·lejant?

—Ai! —va exclamar el koorivar quan una explosió li va cremar una cuixa.

Tal va fer un gest de dolor.

—Ho sento —es va excusar, somrient-li tímidament a Sheb, al mateix temps que donava una tombarella cap enrere que va acabar en una forta puntada, perfectament dirigida al centre del cos d'un guardaespatlles. El gamorreà trompassà per caure quan Tal li va assestar un cop en la templa amb l'empunyadura del sabre de llum.

—Jo no havia acabat encara —va dir Tal, dirigint la seva atenció a Desh. El més petit i més prim dels Jedi (doncs Sheb es va adonar que tots dos havien de ser Jedi) estava sobre la taula en aquest moment. Va estendre la seva mà de quatre dits i va aixecar al rodià en l'aire. Per un boig instant, ell i el seu patró van surar mirant-se als ulls, amb el musell tubular del rodià que es movia llançant protestes, i després el guardaespatlles de pell verda es va estavellar contra la paret.

—Bé, no culpis al missatger —va dir el mahrani. Ni tan sols respirava amb dificultat—. Em van dir que anaves a ser reassignat.

—Dues setmanes més i hauria completat l'operació —es va queixar Tal. També ell parlava amb gran calma, com si tot aquest diàleg s'estigués produint a la seva pròpia casa, compartint glops amb amics—. No podia el Consell esperar aquest temps?

—Sembla que no, —Desh va baixar de la taula al terra donant un salt cap enrere, prenent dues cadires en el procés i llançant-les a l’aracnoide de quatre ulls aqualish que seguia disparant-li sense parar a Tal, encara que infructuosament. Els mobles van colpejar amb precisió al guardaespatlles, que va caure espatarrat al terra, braços i cames embullats en el respatller i les potes de la cadira en angles que segurament eren dolorosos. La pistola blàster va sortir volant de les seves mans.

El mahrani la va atrapar sense esforç. Va xiular en examinar-la.

—Bella.

—Oh, no, no ho facis, Blau —va dir Tal. L’androide de protocol s'havia apressat a arribar al costat d'un dels guardaespatlles caiguts i va agafar un intercomunicador. Sense deixar de sostenir amb una mà a Sheb, el Jedi va saltar cap a l’androide i va tallar la mà de Blau des del canell. L’androide va llançar un agut xiscle—. Au, vinga, això pot arreglar-se —va exclamar Tal—. No et portis com un bebè.

—Així que jo vaig arruïnar tota la missió? —va preguntar Desh. Va prémer l'empunyadura del sabre de llum amb el polze i amb un espetec la fulla va quedar desactivada.

—No tota la missió. Només la part plaent de debò del tancament. —Miraculosament, l'estàtua de la criatura oceànica havia sobreviscut intacta. Tal la va agafar, somrient—. Però amb això n’hi haurà prou. Tinc un munt d'informació útil sobre un munt de tipus molt desagradables que vaig prendre d'aquesta figureta.

—Això que fas de tocar les coses i sentir alguna cosa resulta molt pràctic.

—Es diu psicometria, moltes gràcies.

Mentre escoltava, Sheb es va adonar de per què Tal —que, per descomptat, de cap manera era el seu nom Jedi— sempre s'havia mostrat tan ansiós per tocar-ho tot abans de comprar alguna cosa. Ara que si un ho pensa, no havia comprat molt, però certament havia tocat... Sheb va ploriquejar.

—Tu ho saps tot —va dir, amb la veu tibant.

—Bé, no tot —va replicar Tal que no era Tal—. Vull dir, no sé tots els sinònims de «blau», per exemple. Blau, què et sembla?

—Sant cel —va xisclar l’androide.

—I quant a tu, Sheb; ha estat un plaer fer negocis amb tu. Això pot doldre una mica, però estic segur que els Jedi que estaran aquí en un moment i s'ocuparan de tu.

Tal va aixecar la mà. I mentre el miserable androide de protocol començava a fer la llista dels milers de milions de sinònims del seu nom, Sheb gairebé va pensar que li vindria bé la inconsciència que era a punt de caure sobre ell mentre Tal, amb expressió de demanar disculpes, va retirar la seva mà per enviar al comerciant del mercat negre a tota velocitat contra la paret.

 Següent