Deixeble fosc (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

—Arribes tard —va dir l'home que estava assegut en el sòrdid i malament il·luminat bar del Nivell 1313. Portava una armilla folrada en pell, una campera marró i algunes coses que ho identificaven com a caçador de recompenses. Aguts ulls miraven des de l'interior d'una caputxa. La seva veu era suau i avesada, exactament el contrario del seu aspecte desmanegat i brut.

—Ets impacient —va respondre Vos. Li va fer un senyal al bàrman i va apuntar a la beguda que el seu company sostenia a la seva mà bruta. Un moment després, una droide BD-3000, amb suau rostre pàl·lid de metall i el seu tors pintat d'un color escarlata virolat, va posar un got ple davant d’en Vos. Una parpella articulada es va tancar sobre un ull en blanc en una picada d'ullet, i després la droide es va retirar caminant sigil·losament.

Vos va prendre un xarrup. Com era d'esperar, la beguda no era molt forta. Obi-Wan Kenobi evitava sempre les begudes més pesades quan estava en una missió.

—Ho sóc, bastant —va respondre Kenobi—, i no sóc l'únic. He estat rebent pressions del Consell. Com van les coses amb Ventress? Has fet algun progrés?

—Bé, sóc el seu soci ara —va informar Vos. Va prendre la feble beguda i va fer senyals perquè li servissin una altra vegada—. Hem estat fent diverses coses junts i engreixant bastant el dia de pagament, haig d'afegir. Ah —va preguntar, mantenint el seu rostre inexpressiu—, em quedaré amb els diners després d'aquesta missió?

Kenobi es va fregar els ulls i va donar un llarg i sofert sospir.

—No pots jugar al caçador de recompenses per sempre.

Vos va posar una falsa mala cara i li va fer l'ullet a la BD-3000 mentre deixava un altre got amb més aigua que una altra cosa davant d'ell.

—Ara que vostès dos han establert una bona relació —va continuar Obi-Wan—, has de trobar la manera de motivar-la contra el Comte Dooku.

La jovialitat de Vos es va dissipar.

—Ella té abundant motivació —va dir en veu baixa. Obi-Wan va fingir ignorar la sobtada solemnitat de Vos.

—Bé, llavors, ajuda-la a aprofitar-la. Aviat.

—Ja trobaré la manera.

—Estic segur que ho faràs. —Amb la seva beguda sense acabar, Kenobi va llançar uns crèdits sobre la taula i es va aixecar. Va recolzar un moment la seva mà sobre l'espatlla de Vos. Després se’n va anar. Vos va quedar sol en el bar ple de gent, la mirada fixa en el seu got.

Vos va ordenar un altre glop i el va fer baixar. Després va jugar amb el got entre els seus dits. Molts Jedi aixecarien les celles davant la idea de meditar en un bar, però Vos ja ho havia fet. Era simplement una qüestió de poder mantenir part de la seva ment conscient alerta, mentre que la resta s'enfonsava en el més profund. I francament, Vos es preguntava de vegades si altres clients, capcots sobre les seves begudes i la mirada fixa en aquestes, no estaven fent les seves pròpies versions de la mateixa cosa.

Deliberadament va baixar la velocitat de la seva respiració i el seu ritme cardíac, deixant que la seva mirada se suavitzés mentre observava les últimes gotes blaves en el got.

L'essència de la seva tasca podria resumir-se en tres paraules: «matar a Dooku». Això s'expandia d'aquí a «obtenir l'ajuda d’Asajj Ventress per fer-ho». A mesura que l'anell s'engrandia, com les ones produïdes per una pedra llançada a l'aigua quieta, fins a incloure: «Sense que ella se n'adoni».

La seva respiració compassada es va detenir un instant, i després es va reprendre. Aquí era on apareixia el conflicte. Ell s'havia guanyat la confiança de Ventress, i fins i tot ella li havia arribat a agradar. Això ocorria de vegades en aquest tipus de treball. Però Ventress era única. Fins i tot el Consell ho sabia, en cas contrari no li hauria demanat a ell que treballés amb ella.

Quins eren els seus valors clau? Quins deutes tenia, amb si mateix i amb els altres?

Què li devia a l'Orde Jedi en el seu conjunt, al Consell... que li devia a la seva «sòcia»? Ell era un Jedi, sortit del Temple, on excepte néixer, ho havia fet tot. Segurament els hi devia la seva absoluta obediència. La tasca era noble. Si algú en l'univers necessitava ser detingut, aquest era Dooku. Vos es va permetre imaginar a totes les persones assassinades per Dooku en un sol lloc, i la imatge era tan horrible que va sentir que el seu ventre es retorçava amb veritable dolor físic.

Però què passava amb la Ventress? Ella li havia salvat la vida en més d'una ocasió durant les seves caceres de recompenses. Estava en deute amb ella. I què dir de si mateix?

El pensament va treure instantàniament a Vos de la seva meditació. Els Jedi no pensaven en si mateixos, en els seus propis desitjos, necessitats o mancances. Mantingues-ho tot junt, es va dir. Tu l'estàs utilitzant a ella, sí, però no estàs fent res que ella no vulgui. I saps que quan arribi el moment, ella voldrà matar a Dooku.

Ni tan sols el seu raonament va poder eliminar la sensació que alguna cosa estava fent malament, i ja no va poder tornar a la seva meditació.

Va ordenar un altre glop i va romandre assegut a la taula durant un llarg temps.

***

Ventress va interrompre la soldadura quan Vos es va acostar. Ella havia necessitat prendre's un parell d'hores en relativa seguretat per instal·lar algunes modificacions en la Banshee. Havien optat per aterrar allà, en una plataforma que s'estenia des de la corba interior d'un dels enormes portals per on es descendia camí a la ciutat subterrània de Coruscant. Vos havia aprofitat l'oportunitat per proveir-se de provisions. Ventress es va permetre meravellar-se en silenci davant el fet que ella havia deixat que algú més prengués els seus durament guanyats crèdits i davant el fet que no s'hagués preocupat ni un moment per si ell i les provisions tornarien. Es va aixecar la màscara de protecció i li va dirigir un somriure.

—Sembles estar de bon humor —va observar ell.

—Suposo que així és —va respondre ella—. No hi ha raó per no estar-ho. Tenim suficients provisions, les noves modificacions a la nau estan gairebé acabades... i a més ja tenim un altre treball per a nosaltres. —Va apagar el bufador i es va llevar la màscara.

Vos va caminar fins a la rampa de la Banshee, va arribar fins a ella i van seguir caminant amablement junts.

—I? Cap a on anem?

—Anem al planeta Oba Diah a veure als pykes.

Vos va fer una ganyota amarga. Ventress va suposar que no podia culpar-lo. Vos era un tipus gairebé incòmodament alegre —no, es va corregir, eliminem el «gairebé»— i els pykes no eren precisament un poble divertit. Al Sindicat Pyke li agradava considerar-se una família, però els impulsava, qualsevol cosa menys l'amor familiar. Era un sindicat del crim el focus del qual estava en la distribució d'espècia altament il·legal de tot tipus, des de la més lleu fins a les destructores de la ment.

—Un barril de riures per al teu company.

—Ningú diu que hagis d'acompanyar-me —va suggerir Ventress.

—Ah, però m'estranyaries. Tu saps que és així.

Ella no va respondre, només va arquejar una cella. Però havia d'admetre, encara que només per a si mateixa... ell tenia raó.

***

—Sembla que tenim un comitè de benvinguda —va observar Vos. Oba Diah era un món tan hostil com els seus habitants. Embolicada en la boira, la principal ciutat estava tallada en els excel·lents cingles d'obsidiana de l'inhòspit terreny. Segles enrere, els pykes havien construït estructures d'un material que semblava cristall fumat de color verd profund. Des d'aquestes imponents estructures inquietantment belles, els rics i poderosos miraven a través de lluminoses finestres blau-verdoses als menys afortunats de sota. Ventress va portar la Banshee fins a una de les moltes plataformes d'aterratge construïdes sobre bigues que sobresortien de la principal ciutadella pyke i va mirar per la finestreta.

—Fife —va dir—. És el majordom de Marg Krim. He treballat amb ell abans. En general pensa que ell és més que suficient per manejar qualsevol situació. Això serà interessant. Som-hi.

No menys de vuit guàrdies fortament armats flanquejaven a Fife, que fatxendejava. Ventress es va avançar, Vos anava només a un pas darrere d'ella i es va detenir davant del pyke. Més enllà de la quantitat de vegades que un hagués interactuat amb ells, sempre es necessitava un temps per acostumar-se a l'espècie. Més alts i més lleugers que una humana mitjana, els pykes tenien cames llargues i primes, i braços que tenien tres dits. Els seus caps eren grans, estilitzats i allargats, amb un crani afusat, i les seves cares eren desproporcionades, petites com les d'un nen. L'efecte general era inquietant.

—Fife —va dir ella fredament.

Ell no la mirava a ella. Els seus brillants ulls color magenta miraven en direcció a Vos, que es mantenia en silenci (afortunadament, va pensar Ventress), encara que tenia els braços creuats sobre el seu pit i mirava a Fife als ulls.

Ventress va mirar a Fife per un moment, i després, amb l'esperança que una breu presentació fos suficient per l'obertament curiós pyke, va dir sense molt èmfasi:

—El meu soci Vos.

El cap de Fife va retrocedir en el característic gest pyke per mostrar sorpresa.

Es va quedar mirant a Ventress.

—Un soci? Tu? Això és nou. —Mirà a Vos de dalt a baix i li va dir—: Deus ser bastant bo perquè aquesta confiï en tu.

—Ho sóc —va respondre Vos amb naturalitat.

Fife els hi va fer senyals perquè li seguissin. Els vuit guàrdies van marxar silenciosos i amenaçadors darrere d'ells mentre File els portava pels passadissos del palau pyke.

Van travessar una entrada de marbre amb un càlid pis de pedra color sorra flanquejat per enormes columnes fosques que emetien una il·luminació verda. El disseny i l'artesania de la porta d'entrada eren bells i Ventress va poder albirar lents moviments en els nínxols a cada costat i el breu centelleig d'ulls vidriosos. Era difícil no tossir a causa de l'embafadora olor esdolceïda d’espècies. El lloc era atractiu, però el que passava allà era desagradable per cert.

Ella va tornar la seva atenció a Fife.

—Ens coneixem des de fa un temps —va dir ella, accelerant els seus passos per mantenir el pas amb ell—. Pots dir-me alguna cosa que pugui servir-me abans d'escoltar al teu cap?

Ell la va mirar per un moment i després va parlar en veu baixa.

—El que puc dir és que Sol Negre està tractant d'entrar en el Sindicat Pyke. Marg Krim ha quedat en una posició terrible. Molt està en joc per a ell. Sol Negre vol tots els seus negocis. Corre el risc tant de ser humiliat davant el nostre sindicat com... bé, la resta ho deixo perquè ell ho expliqui.

Van arribar al peu del tron. Marg Krim va parpellejar davant d’ells, el seu cos es retorçava per l'ansietat. En la Força, la preocupació, la ira i la por es desprenien d'ell. Portava el tocat que indicava la seva posició, una màscara metàl·lica col·locada en el seu enorme crani que semblava llançar rajos de sol o estendre plomes d'algun ocell.

Fife va fer una profunda reverència, tocant el terra amb els seus braços desmanegats.

—Oh, Il·lustre Imperator, Marg Krim —va saludar—. He portat als cercadors de recompenses requerits per Sa Majestat.

Krim va seguir mirant a Vos i a Ventress durant tant temps que Ventress va pensar que l'Il·lustre Imperator podria estar massa drogat com per mantenir una conversa coherent. Després va parlar i no va malgastar ni una sola paraula.

—La meva parella i els meus dos nens han estat capturats per Sol Negre i portats a Mustafar.

—Sant cel —va murmurar Vos en veu baixa.

—Vostès els trobaran i els portaran de tornada amb vida. —La seva veu tremolava per l'emoció, i va prendre una altra glopada del seu narguil en un intent de mantenir-se serè.

Ventress va triar acuradament les seves paraules.

—Abans de començar —va dir ella, traspuant calma en la Força—, hi ha algunes coses que necessitem saber. Per exemple...

—Per què no estàs enviant als teus propis homes per portar-los de tornada? —va interrompre-la Vos.

Ventress li va donar un cop de colze i li va murmurar amb duresa a cau d'orella:

—Perquè llavors nosaltres no cobraríem res!

Afortunadament Marg Krim estava massa perdut en la seva pròpia confusió com per advertir aquest intercanvi.

—Jo hauria de poder fer-ho, no? Però no puc. Els meus suposadament devots homes estan disposats a deixar morir a la meva família si això significa que no han d'unir-se a Sol Negre. Aquest odiós grup veu aquest atac a la meva família com una victòria de qualsevol manera, perquè saben que va a fer-me mal. La meva família ha de ser restituïda fora de perill... i en secret. Això mostrarà tant a Sol Negre com als meus propis homes que Marg Krim segueix sent un poderós membre de la Família Pyke. —Va tancar els ulls i va murmurar—: Família...

—No es preocupi —va dir Vos amablement—. Anem a portar a la seva família amb vida.

—Sempre que els trobem d'aquesta forma —va afegir Ventress. Ella no volia que els consideressin responsables d'un fracàs si als segrestadors de Sol Negre se'ls anava la mà amb el gallet.

—Portin-los a casa —va insistir Krim, la seva veu buida. Després va afegir, en un murmuri—: Si us plau.

 Següent