Deixeble fosc (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La fúria va sorgir dins de Ventress i la seva veu va caure al seu timbre més baix i perillós.

—Qui ets tu.

Moregi encara es regirava contra l'intrús. L'home, no obstant això, li va somriure a Ventress una altra vegada.

—Relaxa't. Tinc a aquest, amor. —I li va dirigir una picada d'ullet de debò.

—Amor?

Asajj Ventress va fer un pas endavant, va separar el raig làser mental que subjectava a la seva presa i li va donar un cop de puny directe a la mandíbula a l'intrús.

Amb un grunyit de satisfacció, va caure espatarrat, mirant-la incrèdul mentre es portava una mà a la boca. Moregi, igualment incrèdul, va passar la seva mirada salvatge de Ventress a l'intrús. Després, amb un cloqueig de plaer, es va aixecar d'un salt i va partir rabent en un tres i no res.

Ventress va partir en la seva persecució i la seva indignació li donava més velocitat. No es va molestar a dirigir-li una altra mirada a l'intrús. Fos quin fos l'objectiu de l'idiota, ja sigui un seriós intent de robar-li la seva recompensa o simplement una excessiva i desafortunada exhibició de superioritat masculina, només havia demorat l'inevitable.

Moregi tenia ja un parell de segons d'avantatge sobre ella. Un perseguidor ordinari l’hauria perdut enmig de la innecessària i molesta arquitectura dels sostres, però Ventress va poder mantenir-ho a la vista fins que ell es va llançar cap a un grup d'arbres a una altra àrea del parc. Ella es va detenir per recuperar l'alè, tractant d'apel·lar a la Força per trobar-lo, però hi havia tantes formes de vida en les proximitats que no va ser possible. En silenci, va passejar d'un costat a un altre amb tots els sentits atents. Estava bastant segura que no havia saltat a un altre sostre arbrat; la bretxa hauria estat massa gran perquè qualsevol que no tingués accés a al Força pogués fer-ho sense necessitat d'eines, i el volpai no en tenia cap.

Algun món realment necessitava aquesta quantitat d'arbres en les seves teulades? Si no hagués estat per la interferència del desconegut, ja hauria detingut a Moregi tres vegades a hores d’ara. Per descomptat, ella havia estat la que va perdre la calma i s'havia rendit a l'impuls de colpejar al ximplet envanit.

Va sentir una presència darrere d'ella i va tancar els ulls, reunint forces.

—Normalment vas per aquí robant les preses d'una altra gent? —li va etzibar quan l'idiota de pèl fosc es va lliscar al seu costat, pistola blàster en mà—. O aquest va ser només el meu dia de sort?

Ell va fer un pas endavant, movent-se amb gràcia i destresa mentre mirava al seu voltant entre els arbres.

—Les recompenses són blancs lliures. Has de ser nova en això. —Ella va arquejar una cella. Ell va somriure—. Juga bé, pot ser que tinguis sort després!

L'intent de coqueteig era tan atroç que Ventress ni tan sols podia trobar en ell les forces per sentir-se ofesa.

—Tens sort que no et mati ara mateix —va murmurar ella, lliscant-se al voltant del tronc d'un arbre. No es veia al volpai per enlloc.

—Sort és exactament el que va necessitaràs per matar-me —va respondre.

Crac.

Va ser un soroll feble, però tots dos es van posar tibants. Moregi devia haver pensat que estaven tan ocupats amb l'intercanvi de burles que podia moure's i passar al costat d'ells. El respecte de Ventress per l'anònim lladre de recompenses va pujar una miqueta. Poques oïdes eren suficientment agudes com per haver detectat el suau soroll. Era el moment de posar fi en això. La seva paciència —tant respecte de l'idiota com de la seva presa— s'havia esgotat.

Ventress es va concentrar en la font del so, va tendir una mà, i sense esforç va arrencar l'arbre darrere del qual Moregi s'havia estat amagant. Aquest la va mirar, els seus quatre ulls molt oberts per la sorpresa, i després va fugir cap a la vora del sostre.

Ventress el va seguir, i també ho va fer l'idiota. Ella el va empènyer a un costat, irritada.

—Ni tan sols ho pensis —li va etzibar—. És meu.

Es va preguntar què tindria Moregi en ment, si és que tenia alguna cosa. No anava a poder saltar al següent terrat i la caiguda era...

Va saltar.

Ventress i l'idiota es van detenir en la vora i van treure el cap per veure al volpai balancejant-se amb agilitat en els rètols penjants de diverses botigues, usant els seus dos braços extra de manera excepcional. Amb l'habilitat d'un wookiee, va passar de BARRETS FINS OGGSOR a MODES DE F’JLK, i després a UNA MESURA PER A TOTS ELS PEUS mentre Ventress i l'idiota el seguien des de dalt de la teulada. La persecució els havia portat des dels parcs públics fins al que era clarament una zona comercial d'alta moda, i Ventress va dedicar un moment per divertir-se amb els abillaments dels pantorans rics i ben vestits mentre seguia nerviosament les piruetes del volpai.

Havent quedat sense agafadors convenients, Moregi penjava del cartell oscil·lant que proclamava ESTAMPATS DE CAIXMIR PIKOBI, i mentre vacil·lava sobre on saltar després, Ventress es va llançar directament cap a ell. Les seves mans es van agafar de la camisa d'ell. El seu impuls els va portar cap endavant, per xocar amb un altre cartell amb imatges de postres diverses.

Ventress va estirar una mà i es va aferrar d'una canonada que recorria tot l'ample de l'edifici. La camisa d’en Moregi es va esquinçar i ell es va desprendre de les mans d'ella, però Ventress va estendre la mà per segona vegada i es va apoderar de la mà d'ell. Aquest es va aferrar a ella, disposat a córrer el risc en lloc de caure diversos pisos fins a l'implacable paviment.

Ventress va usar la Força per bloquejar els dits agafats a la canonada, i va reforçar el seu control sobre la mà d’en Moregi. Però la mà d'ell estava suosa de tant córrer i va començar a lliscar-se inexorablement cap avall.

—Tu, relliscosa bola de bava de quatre braços! —va cridar.

Ell va caure, sis extremitats agitant-se frenèticament com un insecte, amb la boca oberta en un crit.

Ventress ja estava movent els seus dits per atrapar-lo amb la Força quan Moregi va colpejar a baix, en el capó d'un aerolliscador que passava. Ella es va quedar bocabadada, sorpresa davant la increïble bona sort del volpai, mentre ell grimpava a la recerca d'una millor adherència a bord del vehicle. Va estirar el coll i va aixecar un dels seus braços en un gest groller.

—Me juez ku, wermo! —«Ens veiem, cabrons!».

Has d'estar bromejant, va pensar Ventress. Increïble. Bé, no hi havia cap més remei que començar la persecució. Per quarta vegada. Ventress va caure àgilment al nivell del carrer i va començar a córrer. Ella era forta i estava en forma, però estava començant a pensar que aquesta podria ser una persecució excepcionalment llarga, de manera que va emular a la seva presa i va saltar a la part posterior d'un vehicle vermell brillant que passava rabent per aquí. Mantenia la mirada fixa en l'aerolliscador blau al que s'aferrava la seva presa com un poll a un bantha.

En girar una corba, l’aerolliscador va desaparèixer de la vista de Ventress per l'espai d'un instant, i quan el seu «propi» lliscant va girar, la superfície blava brillant del vehicle estava clarament lliure del volpai polissó.

La seva mirada va saltar a les voreres, on va poder veure algun moviment, i àgilment va saltar de la part posterior del lliscant que havia robat. Però per quan va acabar de rodar per posar-se dempeus, la seva presa havia desaparegut entre la multitud.

Ventress va sospirar. Va desaccelerar la seva marxa a un ritme menys cridaner i es va moure entre la gent, sempre buscant a Moregi. Semblava que hi havia algun festival de carrer d'algun tipus a la zona aquest dia, si la profusió de comerciants i l'olor apetitosa dels aliments eren indicadors confiables.

Va sortir a la plaça principal de la ciutat, el centre de la qual estava dominat per una enorme estàtua. L'home de barba, amb un rostre d'amabilitat paternal, havia adoptat una posi dramàtica damunt d'un pilar. Quatre narglatxes de pedra, depredadors temibles amb una crinera d'espines carnoses, rugien en silenci a la base.

Ventress va detectar al molest intrús darrere d'ella una altra vegada i, creuant els braços, es va tornar per mirar-lo. Era agradable als ulls, amb aquesta cabellera de rastes negres, trets forts amb el poc usual tatuatge d'una franja groga, i un cos esvelt i alhora musculós. Però el seu aspecte agradable no va disminuir un àpex la seva ira.

—Tu no saps quan abandonar, veritat?

—Saps, això seria molt més fàcil si treballem junts —va dir ell, com si ella ni tan sols hagués parlat. Va estendre una mà, llest per encaixar la d'ella. Ella la va apartar bruscament.

—Jo treballo sola.

—Molt bé, companya! —va respondre ell alegrement.

—Jo no sóc la teva companya! —va replicar ella, avançant-se-li, i va saltar al graó superior del monument. La seva mirada va recórrer la gent que hi havia per allà.

—Sens dubte, ets molt aplicada —va comentar ell darrere d'ella.

Ventress li va apuntar directament a la cara amb el dit índex rígid.

—No em posis a prova... —Li va sostenir la mirada per un moment, i després va tornar a la seva cerca.

—Mira, no és la meva culpa que l’hagis perdut.

Aquest va ser el límit.

Ella es va donar la volta i li va posar la mà sobre la boca.

—No et fiquis en el meu camí —li va advertir. Va sentir que els llavis d'ell es movien contra la seva mà i va prémer més, sacsejant-lo per la mandíbula com a un gos emmordassat—. Ho dic de debò.

Una altra vegada ell va moure els llavis, però els seus ulls no la miraven a ella, i va aixecar una mà per assenyalar.

—Mmmmm —va dir.

Ella es va tornar per veure que Moregi havia emprès una altra carrera. Sense deixar anar la boca tancada de l'idiota, Ventress va dir:

—Sembla que ets útil després de tot. —El va empènyer cap enrere, va saltar sobre el llom d'un narglatx de pedra, i després es va llançar sobre un lliscant d'una sola plaça allà estacionat. El rodià en els controls va protestar, però Ventress li va donar una puntada en el pit i ell va caure al paviment, recuperant-se prou com per insultar-la mentre ella partia a l’encalç de la seva presa.

Ella va reduir la bretxa entre ells ràpidament. Abans que ell pogués saltar a un altre vehicle, Ventress es va aixecar en el seu seient i va preparar el seu arc. Encara en moviment, no podia fallar en aquesta distància.

Moregi la va sorprendre, no va sortir fugint, sinó que va saltar directament cap a ella. Ventress es va trobar estirada de cap per amunt en la part posterior d'un vehicle estret que es movia a tota velocitat amb el volpai de quatre braços damunt d'ella, tractant d'aixafar-li la tràquea amb el seu propi arc. Van caure fora del lliscant robat sobre el capó d'un altre. Ventress grunyí, l'aire va abandonar els seus pulmons una altra vegada pel pes del sorprenentment vigorós Moregi. Ella va empènyer cap amunt, però ell li va arrencar l'arc de les seves mans i el va llançar lluny.

Per Ventress, l'hora de les delicadeses havia acabat: aquest arc l'hi havien regalat les seves Companyes de la Nit. Grunyint com un animal, va usar la Força per augmentar la seva pròpia força, per cert gens menyspreable, va donar volta al volpai i es va asseure a cavall sobre ell. Li hi havia immobilitzat dos braços, però el segon parell i les seves poderoses cames van treballar junts per immobilitzar-la i després fotre-li una coça al cap.

Ella gairebé cau fora del vehicle —que el seu conductor pantorà estava molt probablement desesperat, lamentant-se de la seva decisió de sortir aquest matí— però levità per tornar a quedar sobre el vehicle. Una cama volpai li va donar una puntada i quan ella va rodar a un costat, un dels dos braços inferiors en moviment la va colpejar en les costelles; solament els seus instints agudament esmolats li van permetre preparar-se per rebre el pitjor del cop. Es va posar dempeus d'un salt i va reaccionar amb un bon ganxo, però fins i tot utilitzant la Força per anticipar els moviments de Moregi, ella estava en desavantatge lluitant contra algú que tenia quatre punys. Es va ajupir per esquivar un altre cop, el va colpejar en l'espatlla per desequilibrar-lo i la va sacsejar per un ganxo d'esquerra que va arribar directament a la seva mandíbula. Mentre s'esforçava per recuperar l'equilibri, ella seguia estrenyent el puny que l’aferrava a ell, va sentir que un tros de l'armadura de l'espatlla es deixava anar per quedar a la seva mà i després es va trobar caient.

L'aire passava a gran velocitat al costat d'ella. El cap encara li seguia girant després del cop de Moregi i va recórrer a la Força per frenar la seva caiguda...

... llavors va ser atrapada per una mà forta que va aparèixer veloç del no-res.

Penjada a pocs metres per sobre del carrer, Ventress va mirar cap amunt per veure a l'idiota que la mirava des d'un altre lliscant. Hàbilment va fer baixar el seu vehicle per deixar-la anar, fent que caigués de forma segura sobre el paviment, i després va portar el seu lliscant robat al terra.

Ventress es va tocar la boca i va moure la mandíbula amb cautela. No estava trencada, però feia moltíssim mal.

—És el quart braç el que sempre et colpeja —va murmurar ella. Mirà a l'idiota, esperant l'inevitable comentari frívol.

En canvi, ell va serrar els llavis i va sacsejar el cap.

—L’hauríem atrapat si m'haguessis deixat ajudar-te.

Ella va arrufar les celles. Li feia mal la boca.

—Ja t'ho vaig dir, jo no necessito la teva ajuda!

—Bé —va dir ell, estirant la mà cap enrere—. No semblava ser així fa solament un moment. —A la seva mà sostenia l'arc d'ella. Ventress va mirar l'arc i després el va mirar a ell. Li va treure l'arc de la mà.

—Se suposa que haig d'estar agraïda per la teva intervenció? Mentrestant, vas deixar que la presa escapés!

—Ep... No vaig ser jo qui el va deixar escapar.

Ventress es va avançar amb freda determinació.

—Hauries de deixar de parlar. En aquest mateix moment —va dir. L'idiota va retrocedir quan ella se li va acostar—. O et juro que et faré volar de tornada a onsevulla que sigui el forat del que vas sortir. —Li va posar una mà en el pit, la va deixar allà el temps suficient i després el va empènyer per treure’l del camí.

Va sentir que ell l'observava mentre ella s'allunyava. No li importava. Que miri tot el que vulgui. La seva esquena seria tot el que anava a veure alguna vegada.

La seva presa s'havia escapat, estava cansada, la seva mandíbula estava en flames, i havia hagut de bregar amb algú que va resultar ser l'home més molest que ella mai hagués conegut.

Decididament, havia de prendre un glop.

 Següent