Deixeble fosc (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

—Tinc un respirador Aquata, però m'agradaria recomanar-te que entrenessis amb ell i sense ell —li va dir ella mentre menjaven aquella nit—. Les llacunes en la caverna són opaques, per la qual cosa la teva visió serà limitada. Tal vegada també et serveixin un parell d’ulleres de busseig que et permetin veure més enllà de l'espectre visible.

Vos ho va pensar mentre tallava un tros del petit llangardaix que girava a l’ast, després va negar amb el cap.

—No. Això no em sembla correcte. L'objectiu d'aquesta prova, com jo l'entenc, és que jo el domini amb la meva habilitat en la Força, no amb tecnologia.

—Amb la teva habilitat manejant el Costat Fosc de la Força —li va recordar Ventress.

Ell va assentir amb el cap i va mossegar el tros de carn de suau gust.

—Bé, què més pots dir-me?

Ventress es veia frustrada.

—Menys del que volgués. Sé que és gran, aterridor a la vista i físicament poderós. I com he dit, la seva voluntat és impressionant.

—Vas parlar de natació i de contenir la respiració —va dir Vos—. Calculo que hauré de lluitar sota l'aigua, no?

—L'ideal seria que no —va respondre Ventress—. El Dorment pot ser atret cap a la terra i, per descomptat, tu tindries l'avantatge allà. Però has d'estar preparat per a tot.

—Bé... llavors... quin aspecte té aquesta cosa? —va voler saber Vos. Es va obligar a menjar més de l'habitual. Aviat anava a cremar milers de calories per dia en l'entrenament.

—Això varia de persona a persona —va explicar ella—. Karis assegurava que era del mateix to blau de l'aigua. Luce va dir que era d'un blanc pur. Talia em va comentar que El Dorment tenia ulls enormes i pinces. Naa’leth deia que no, que tenia tentacles. L'única cosa en què totes estaven d'acord és que estaven aterrides. Sembla que si un no el controla ràpidament i és arrossegat a l'aigua, presumiblement per les seves pinces o els seus tentacles, es corre el risc d'entrar en contacte amb la substància que un està tractant de collir. Això pot causar al·lucinacions. —Va baixar la mirada—. Talia va veure que la seva germana bessona simplement es va congelar. Ella estava paralitzada per la por. El Dorment la va arrossegar cap avall amb ell.

—Eh... —va intervenir Vos, estrenyent-li l'espatlla amb una mà—. Tinc molt respecte per les Germanes de la Nit i les seves habilitats en la Força. Però jo no sóc un nen, sóc un adult amb les habilitats i l'entrenament d'un Mestre Jedi. I —va afegir, amb l'esperança de millorar-li l'estat d'ànim— tinc el millor entrenador de l'univers, que té un interès personal en què jo sobrevisqui.

Ventress li va mirar, amb els ulls buscant els d’ell. Li va tocar la cara i els seus dits li van acariciar els llavis. Ell es va estremir i la va rosegar amb suavitat.

Amb un riure suau, ella va retirar la mà i li va donar un copet en el nas.

—No t'oblidis d'això, Idiota.

—Mai —va assegurar ell i la va besar.

Dathomir no mancava d'oceans, i Vos aviat es va familiaritzar a fons amb ells. Van començar amb una simple immersió. L'entrenament Jedi d’en Vos li donava un excel·lent control tant sobre la seva ment com sobre el seu cos, la qual cosa seria la clau del seu èxit. Si es mantenia en calma tot el temps, el seu ritme cardíac es mantindria lent i el seu cos no cremaria més oxigen del que era absolutament necessari. Molt conscient que si no establia i mantenia el control sobre el Dorment des del principi, segurament s'anava a veure embolicat en un combat, va practicar també lluita contra criatures submarines.

—El teu entrenament va bé —va aprovar Ventress una nit mentre menjaven un guisat preparat amb un peix burra que Vos havia matat aquell dia.

—M'alegro que pensis així —va dir ell. Va vacil·lar, i després va preguntar—: Què farem... després?

Ella li va mirar mentre se servia més guisat.

—Què passa després?

—Quan hàgim matat a Dooku.

Ventress va mirar de nou l'olla de guisat que bombollejava alegrement en el foc. Va abaixar el cap perquè ell no pogués veure el seu rostre en la pampalluguejant llum. No tenia ganes de pensar en el que succeiria després. Aquest temps junts era molt valuós... i prohibit. Els Jedi mai anaven a acceptar a un dels seus amb una... companya, i molt menys una que era una ex-Sith. Quan Dooku morís, també moriria la seva connexió. Vos l'abandonaria i ella quedaria sola. Una altra vegada.

I ella ho entenia. Ventress sabia com estar sola, i sempre havia sabut que fins i tot aquest breu temps amb Vos era un regal. Ella va mantenir el seu to col·loquial.

—Serà difícil que tornis als Jedi, però és possible.

—Asajj.

Ella es va quedar immòbil. Vos va agafar el bol d'ella, el va apartar, i li va sostenir les mans entre les seves. Mirà els seus forts dits, els seus callosos palmells plens de cicatrius, després va serrar els llavis sobre cadascun d'ells successivament.

—Jo no vull tornar —va assegurar-li. Ventress va tancar els ulls, amb prou feines atrevint-se a creure en aquestes paraules—. Vull estar amb tu.

En aquest moment, ella es va arriscar a mirar-li. El rostre d'ell brillava amb intensitat, els seus ulls càlids atrapaven la llum del foc per sobre de la franja groga que adornava les seves faccions.

—No puc sortir d'això, i no vull. Tu sí?

Per un moment, Ventress no va poder parlar.

—No —va aconseguir dir—. Jo no vull tampoc. Però, Quinlan... has d'estar segur. És l'única cosa que sempre has conegut.

—Et conec a tu ara —va contestar Vos, estrenyent-li les mans per donar èmfasis—. I si ser Jedi significa que no puc estar amb tu... També sé el que haig de triar.

Li va deixar anar les mans i es va descordar el braçal dels Jedi per deixar-ho en el terra. Ella l’observava amb una cella arquejada en gest d'estar confosa. Va trobar una pedra, la va llançar a l'aire i la va atrapar.

Vos la va mirar amb solemnitat.

—Comença ara. —I amb la pedra va trencar el botó de l’holocomunicador, interrompent el contacte amb els Jedi ara com ara, i... per sempre? Podria fer-ho realment? Ventress es va quedar mirant aquesta peça trencada de l'equip d'ell, després va aixecar la mirada cap a ell.

Vos li va somriure, plenament, lliurement. Ni una ombra de penediment es veia en ell, només una serena certesa. Una emoció es va apoderar de la Ventress i era tan aliena a ella que gairebé no la va reconèixer com a alegria. El nom d'un altre sentiment, més ric i profund, rondava sense ser pronunciat entre ells, va ballar en els seus llavis... tal vegada en els d’ell també. Tenien un vincle real, vibrant i fort, que a ella li semblava infrangible.

—Junts —va dir ell, amb la veu ronca per l'emoció.

Ventress no es va atrevir a parlar. En canvi el va agafar, arrossegant-lo cap a ella, i el va besar apassionadament. Vos va respondre immediatament, retornant-li el petó amb una feresa que va augmentar el desig d'ella. Tots els sentits estaven alerta, expectants, i cada toc tenia la intensitat d'una cosa més que física. Ell es va posar dempeus, portant-la amb ell, la va besar amb força i després la va prendre en els seus braços i es va dirigir cap a la nau.

Una petita llum vermella intermitent va aparèixer en la foscor. Ventress va tancar els ulls i grunyí. Vos rigué amb tristesa, el seu càlid alè li va agitar el pèl mentre la besava en la part superior del cap per després deixar-la en el terra.

—Has d'atendre això.

—El moment podria haver estat millor triat —va dir Ventress, i va treure el seu holocomunicador. Va aparèixer una petita figura a la gatzoneta i arrugada. Va balbucejar amb entusiasme.

—Kuck chi sol ildi.

Ventress va sentir una sacsejada en el seu interior. Tan aviat? La seva mirada va saltar a Vos, qui va aixecar una cella amb curiositat. Pel que sembla, el gossam no era un idioma que ell entenia.

—Ja veig —va dir Ventress a la imatge hologràfica—. Ho has fet bé, Sumdin. I on es realitzarà aquesta reunió?

Sumdin va aixecar sense gràcia una mà de tres dits i va manipular alguna cosa que Ventress no podia veure. En el lloc de la gossam va aparèixer l'holograma d'un planeta verd i blau, agradable de veure.

I llavors Vos va entendre.

—Vas trobar a Dooku!

Ventress va contemplar el petit món per un moment més i després va desactivar l’holocomunicador.

—Estarà a Raxus. Sé el dia i l'hora.

Vos va fer una lleu ganyota.

—El seu propi terreny. —Raxus era la capital de la Confederació de Sistemes Independents. La seguretat sense dubtes seria extremada—. Però si l’has trobat, hem d'anar.

Ventress no va respondre. El seu front es va arrufar en estat de confusió.

—I bé?

—Quinlan... Em preocupa que no estiguis llest. Amb prou feines has començat a explorar el Costat Fosc, per no parlar de dominar l'habilitat de caminar pel tall del ganivet. No has cridat al Dorment i si no pots fer això... si ens anem ara, podries estar en perill.

Ell li va dirigir un somriure tort.

—Més del que ja estic?

—Més del que puguis imaginar.

—Entenc la teva preocupació. Però no podem donar-nos el luxe de perdre aquesta oportunitat.

Ventress no va respondre immediatament. Havia esperat tenir més temps. Més temps perquè Vos s'entrenés, per dominar la voluble i poc fiable naturalesa del Costat Fosc; més temps per estar junts abans d'enfrontar-se a un enemic indiciblement perillós... i més temps perquè ella reunís el coratge necessari a fi de dir-li la veritat sobre el seu Mestre. Però no podia fer-ho, no en aquest moment. L'hi diria després, quan ja haguessin matat a Dooku i veritablement deixat enrere el seu passat. Quan estiguessin junts i les coses estiguessin més calmades.

Tot i que ell l'entengués i la perdonés, seria una sorpresa per a ell, almenys al principi. Per tenir èxit en la seva missió, ella necessitava que Quinlan Vos estigués en el seu millor estat i ben concentrat... i només podia ajudar l'odi personalitzat que ella li havia inculcat falsament pel Comte.

També... ell tenia raó. Era impossible saber quan anaven a aconseguir una segona oportunitat. El Comte era esmunyedís com una anguila de Mon Calamari.

Ell li va posar les mans sobre les espatlles i la va mirar.

—Asajj... ho admeto. El Costat Fosc m'ha fet poderós. M'has obert els ulls a tantes coses, però no m'ha fet mal. L'única cosa que ha fet és fer que jo cregui que podem tenir èxit.

Ventress va somriure amb tristesa.

—Aquest és el perill.

Ell va sospirar.

—Deixa'm demostrar-t'ho. Sé que estic llest per invocar al Dorment... i derrotar-lo.

Ventress no compartia la seguretat d'ell. No era la seva capacitat d'utilitzar la Força el que estava en qüestió. Era la seva habilitat per usar només el Costat Fosc d'ella. Vos era un bon home. A ella li preocupava, fins i tot en aquest moment, que ell encara pogués ser massa bo.

Ella va tancar els ulls i va respirar.

—Molt bé —va dir—. Som-hi.

 Següent