CAPÍTOL
21
Asajj!
La desolació i la por es van apoderar de Vos.
Volia córrer cap a ella, ajudar-la, però això només serviria per donar-li a
Dooku l'oportunitat de matar-lo. A l'espai de mig batec del cor, Vos va
recordar la lliçó de Ventress amb el Dorment. Li havia estat aixafant les
costelles i es va veure embolicat per la por primigènia. Havia usat aquesta por
llavors per convertir-ho en odi i matar al Dorment amb ell. En aquest moment Vos
novament va aprofitar i va dirigir el seu propi terror davant el sol pensament
de la possible mort de la Ventress.
La seva ment va quedar buidada, per omplir-se
amb un fred propòsit: matar a Dooku.
Dooku va somriure, com si se sentís
complagut.
—Bé —va reflexionar—. Ella t'ha donat a
provar el Costat Fosc... i tal vegada altres coses també, suposo. Digues-me Vos,
quants vots Jedi has trencat per destruir-me?
Vos es va estremir, com si alguna cosa
l'hagués punxat. En companyia de Ventress, havia estat fàcil pensar en el que
havia guanyat, no en el que havia abandonat i al que havia renunciat per
sempre, si ell fora a quedar-se amb ella.
Per un instant, es va quedar paralitzat. Llavors,
amb un rugit, va atacar. Mai els seus cops van ser tan forts com en aquest
moment, alimentats com estaven amb la seva fúria roent. El seu sabre de llum
era amb prou feines una taca que colpejava. Dooku va retrocedir davant
l'assalt, però a Vos li va semblar que el Comte no tenia molts problemes per
detenir els cops.
—Ell... t'està manipulant —va sentir Vos que
la veu de la Ventress, feble però decidida, li deia—. No l’escoltis!
Estava
viva! Amb renovada voluntat, va colpejar de nou,
però la seva fulla verda va ser detinguda per la vermella de Dooku quan aquest
contraatacà i es va inclinar cap endavant. Els colors dels brillants sabres de
llum i dels focs artificials que aconseguien la seva màxima esplendor en l'aire
llançaven una llum oscil·lant i misteriosa en el rostre del Comte. Estaven tan
a prop que Vos podia olorar l'aroma floral del baf en l'alè de Dooku.
—Puc sentir que el Costat Fosc ja és fort en
tu —li va dir Dooku—. Més fort del que mai va ser en la Ventress!
Vos, sorprès, va fer-li una ràpida mirada a ella.
Ella ja estava dempeus. El seu curt pèl ros estava embullat amb sang, però
sostenia el sabre de llum amb fermesa.
El Comte estava mentint, i Vos no va voler
saber res d'això.
—No pots enganyar-me, Sith! —Va saltar per
sobre de Dooku per aterrar aturat darrere d'aquest home, que era l'única cosa
que s'interposava entre ell i el seu futur amb la Ventress. Va arremetre amb un
cop que hauria d'haver tallat el cap d’en Dooku, però el Comte va esquivar
fàcilment el sabre de llum.
—Oh, no, Mestre Vos. No t'estic enganyant.
Però Ventress sí t'està enganyant!
Vos va sacsejar el cap violentament, però una
remota ombra del dubte ja s'havia lliscat en ell. Ella havia insistit que no
avancés més. Per què? Per què ella no anava a voler utilitzar totes les eines
que tenien a la seva disposició per derrocar al Comte Dooku?
—T'està utilitzant —va afirmar Dooku. Va colpejar
de nou, i Vos va ser obligat a retrocedir contra la paret, detenint cops
desesperadament—. Ella no et va ensenyar el teu veritable potencial. No com jo
puc fer-ho!
—Quinlan!
L'ús del seu nom de pila va sacsejar a Vos.
Ventress rares vegades l’usava, així com ell tampoc li deia Asajj amb
freqüència. Es va donar la volta just a temps per veure-la atacant.
Grievous!
Com va poder el general...?
Vos va plantar la seva bota en l'abdomen d’en
Dooku, prenent al Comte per sorpresa, després va canviar de suport el seu pes i
li va fotre una puntada a Grievous amb la seva altra cama. El cíborg va caure,
cridant, per sobre la barana. Massa tard, Vos es va adonar que Grievous tenia
fermament agafada a Ventress pel braç. Va veure, horroritzat, que els dos
queien junts.
—Asajj! —va exclamar. Instintivament, es va
acostar a la barana. En aquest mateix moment, de cua d’ull, va veure a Dooku
que baixava el seu sabre de llum.
Si
l’ha matat....
Vos va buscar l'última capa de foscor que
havia dormit dins d'ell fins aquest moment. Ventress li havia advertit contra
l'ús d'ella, però per què? La necessitava!
Una nova fortalesa va embolicar a Vos, un
infern d'ombres alimentades pel verí de les seves emocions primàries sense
control. La va alliberar tota. Per un segon, Dooku va semblar alarmat pel nou
atac. Vos va córrer, va saltar i va colpejar...
...
com una serp....
... va saltar per la barana i connectà a
Dooku directament en la cara amb la seva bota. El cap del Comte va caure cap
enrere i per un salvatge i gloriós instant Vos va pensar que li havia trencat
el coll. Però llavors Dooku es va recompondre i va tornar a l'atac. El seu
somriure era ampli i els seus ulls brillaven aprovatoris.
—Sí, usa la teva ira! Segurament Ventress et
va dir que és l'única manera de poder derrotar-me!
Ventress.
Una explosió de por va omplir el pit d’en Vos. La va agafar i la va doblegar a
la seva voluntat. Tenia la gola irritada pels crits primitius mentre anava en
persecució de Dooku amb tot el que tenia.
I aquesta vegada, Dooku va caure.
Va retrocedir sense deixar de parar els cops
des del terra, i aquesta imatge va alegrar el cor d’en Vos. L'única cosa que
havia de fer en aquest moment era anar més enllà de la fulla de l'ancià.
Una finta ràpida al pit, un gir del canell i
el sabre de llum de Dooku va sortir volant.
La fulla verda estava a un centímetre de la
gola de Dooku i el Comte va quedar immòbil, mirant al seu adversari. Vos va
respirar profund i va aixecar la fulla sobre el cap. Volia executar a Dooku amb
tota deliberació, no simplement matar-lo en un combat. Volia veure aquests ulls
molt oberts pel terror quan el Comte veiés que la mort se li acostava.
Hauria d'haver estat preparat per a la
següent jugada de Dooku, però no va ser així. L'home que un segon abans hi
havia estat esglaiat per la por, en aquest moment va agafar el canell de Vos
mentre feia descendir el sabre de llum verda. Una forta estirada i els papers
es van invertir. En aquest moment va ser Vos qui jeia tirat en el terra. Dooku
recolzava fermament un genoll en l'esquena d’en Vos, usant la Força per
augmentar la seva pròpia, i de cap manera menyspreable, fortalesa. Vos no podia
moure's. El Comte li va torçar el braç amb el qual Vos encara sostenia el seu
sabre de llum amb el seu zumzeig característic, estrenyent amb força inhumana
la membrana entre el polze i l'índex. Vos va voler que la seva mà obeís, però
va ser inútil. El sabre de llum va caure i la resplendor verda va desaparèixer.
Aclaparat, Vos el va veure rodar cap a la
vora, entre les baranes de la balconada, on es va balancejar per un moment, i
després caigué per desaparèixer de la vista.
***
El sabre de llum de la Ventress va sortir
volant de la seva mà mentre ella i Grievous queien. Ella va colpejar amb força
el sortint d'un nivell inferior i va quedar amb el cap penjant per la vora.
Grievous estava damunt d'ella, amb els seus daurats ulls ajustats, famolenc de
sang mentre li grunyia amb el peu en la gola d'ella. La va aferrar amb les
seves quatre mans i la va llançar al nivell per sota d'ells. Ella es va
estavellar contra la paret al costat d'una de les elegants finestres i va rodar
cap a la vora.
Estava rebent una forta pallissa, es va
adonar en alguna part distant de la seva ment. L'anterior cop en el cap hauria
d'haver-la matat. Però només la va desmaiar per una bona estona, i el seu cap
en aquest moment li feia considerablement mal. La seva visió era poc fiable, i
en posar-se dempeus un fort mareig es va apoderar d'ella.
No tenia temps per ocupar-se d'això. Va
aixecar la vista i va veure a Grievous que saltava cap a ella, emetent un so
gutural que volia ser un riure triomfal, i ella va rodar cap a la dreta.
Ventress estava ferida, desorientada i havia perdut el seu sabre de llum. No hi
havia res a fer, excepte abandonar o lluitar. Però Ventress no estava disposada
a donar-se per vençuda.
Grunyí i va carregar contra Grievous,
donant-li una puntada amb els seus peus nus que van poder enviar al més gran i
pesat cíborg trontollant-se cap enrere. Ell grunyí, clarament sorprès.
El foc de les pistoles blàster li passava brunzint
molt a prop i Ventress va saltar amb precisió per posar-se a cobert sota una
biga metàl·lica. En escoltar als droides de batalla que s'acostaven marxant, va
aixecar la vista. No l'anaven a atrapar allà. Va recórrer a la Força perquè
l'aixequés, es va ajupir i després va saltar cap amunt, mantenint delicadament
l'equilibri. Li va cridar l'atenció un moviment.
El
sabre de llum de Vos.
Va allargar la mà cap a la Força i es va
apoderar d'ell. Veloç, la Força l'hi va acostar, encara tebi per la mà d’en Vos.
Ventress es va negar a pensar en el que estaria ocorrent-li a ell. Si ella no
eliminava l'amenaça aquí, Dooku i Grievous anirien darrere d'ells dos.
Va saltar al nivell més baix i va començar a
convertir en ferralla als droides de combat. Va batre els trets, retornant-los
directament cap a un, va partir en dos a un segon i donà una coça a un tercer
per treure’l del sortint. Es va tornar cap a Grievous, amb el rostre banyat en
una resplendor verda.
Grievous es va ajupir per recollir els seus
propis sabres de llum i grunyí frustrat en veure que havien desaparegut.
—Detinguin-la mentre vaig a ajudar al Comte!
—Comprès! —va dir el cor de veus agudes dels
droides. Eren deu.
—No tinc temps per a això —va murmurar
Ventress i es va llançar cap endavant.
***
Tot havia acabat i Vos sabia que havia
fallat.
Va sentir les trepitjades d'almenys mitja
dotzena de droides de combat que ja formaven un semicercle al seu voltant.
Dooku, després d'haver recuperat el seu sabre de llum, es va quedar sostenint-lo
mentre mirava la figura caiguda de cap per avall de Vos.
—Endavant —va desafiar Vos amb les dents premudes—.
Acaba amb la teva tasca!
Però Dooku va negar amb el cap.
—Oh, no, Mestre Vos —va protestar—. En
realitat estic bastant impressionat. Ara tinc altres plans per a tu.
La seva mà va sortir disparada. Rajos blaus
van brollar dels seus dits i van ballar per tot el cos d’en Vos. El dolor no es
va assemblar a res del que Vos alguna vegada hagués experimentat.
Simultàniament el cremava i el congelava. Amb tots els músculs tibants i
contrets, el seu cos va sofrir un espasme incontrolable, i el seu cor tractava
de rebentar i sortir-se-li del pit. Va escoltar a algú que cridava, com si
estigués molt lluny, i li va prendre un moment reconèixer la seva pròpia veu.
Després d'un segon, o mil anys, el turment va
acabar. El seu cos va quedar tendit lànguidament sobre la pedra i no podia
oferir cap resistència a les mans metàl·liques que es tancaven sobre els seus
braços i començaven a arrossegar-lo per portar-se’l.
—Quinlan! No!
Ventress
encara estava viva! Reunint les últimes reserves de les
seves forces, Vos va estirar el coll per veure-la.
Va tractar de cridar el seu nom, però li va
sortir com un murmuri sec. Apareixien més droides que passaven al costat d'ell,
tots disparant-li a ella. Disposat a romandre conscient, Vos lluitava
feblement, la mirada posada en Ventress.
Ella es va sostenir i va lluitar. Per un
moment. Però eren massa, fins i tot per Asajj Ventress. L'últim que Quinlan Vos
va veure va ser que la dona de la qual s'estava enamorant donava la volta i
escapava, deixant-lo a la mercè del Comte Dooku. Va ser llavors quan Vos es va
adonar que el collaret en el seu llarg i prim coll estava dissenyat per semblar
una serp.
***
Ventress es va arraulir en els embornals. Per
damunt, escoltava les característiques veus dels droides de combat.
—Res —va informar un dels droides—. No hi ha
cap senyal de l'intrús.
—Les ordres són de seguir buscant —va
respondre un altre—. Vagin a la seixanta-sis passant per la noranta-nou.
—Comprès.
Quan ja no va poder sentir-los, Ventress es
va relaxar. Li feia mal tot el cos. Havia d'ocupar-se de les seves ferides i
descansar. Però per un moment no es va moure. Ventress tenia el sabre de llum d’en
Vos. El va mirar. En veure’l de nou a les seves mans, va recordar quan ell l'hi
havia donat, a Dathomir.
«Cuida’l... perquè voldré que me’l retornis».
«No et preocupis. T'estarà esperant, t'ho
prometo».
L’havia mantingut fora de perill per a ell
llavors; ho faria de nou en aquest moment.
Un dolor que no tenia res a veure amb les
seves ferides físiques amenaçava amb apoderar-se d'ella. Per un moment
salvatge, Ventress va pensar a posar-se en contacte amb Obi-Wan Kenobi. Vos li
havia dit que eren bons amics i que Kenobi havia estat qui li va suggerir la
participació d'ella en primer lloc. Ventress fins i tot sabia quin era el bar
on es reunien els Jedi. Els Jedi... no l’anaven a creure. Ni tan sols a Obi-Wan
Kenobi se li anava a ocórrer la idea que ella mai havia planejat que això
succeís.
Qui més? Ventress no podia fer això sola.
Però estava massa esgotada en aquest moment com per pensar amb claredat. Havia
d'arribar a un lloc segur. I llavors...
Feroçment, va murmurar:
—Quinlan... No vaig a abandonar. No vaig a
deixar que ell s'apoderi de tu. Per la sang de les meves germanes, ho juro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada