Esperits afins

Esperits afins

Christie Golden

Asajj Ventress s'uneix a la capitana pirata Lassa Rhayme per a un treball enfrontat a Hondo Ohnaka i la seva banda.

─Aquesta empresa està condemnada al fracàs ─va murmurar Asajj Ventress. Portava les mans fermament lligades a la seva esquena, i la seva llarga túnica fosca i la seva pesada capa l'asfixiava sota l'abrasador sol de Florrum.

─Només si tu ho fas malbé ─li va contestar Lassa Rhayme en un xiuxiueig. La pantorana de pell blava portava les robes de la Ventress: botes negres amb canyelleres protectores, pantalons ajustats i una brusa negra de coll alt sota una túnica. Hi havia més plaques protectores a l'espatlla esquerra i en els malucs, i molts llocs on subjectar gran varietat d'equip. La capitana pirata semblava haver nascut per portar aquest conjunt.

Ventress no tenia intencions de «espatllar-ho», però per descomptat estava tenint seriosos dubtes sobre aquest pla.

Acceptar aquesta recompensa havia semblat bona idea en el seu moment. El treball havia aparegut en el llistat al costat d'un impressionant nombre de crèdits, i Ventress recentment havia invertit una considerable quantitat en reparar la Banshee.

A la recerca de mitja dotzena de pilots de caça experimentats per servir com escorta de la nau de càrrega Pas Ferm. Sense preguntes. La meitat del pagament en tancar el tracte, l'altra meitat després del lliurament fora de perill del carregament del Pas Ferm.

«Contrabandistes més carregament és igual a pirates» era una equació que Ventress havia après molt temps enrere, així que l'atac sobre el Pas Ferm no va ser una cosa inesperada. El que sí va ser inesperat va ser el fet de ser rescatats per un segon grup de pirates, l'Orde de l'Os Sagnant, que també planejava saquejar el vaixell de càrrega.

─Portàvem setmanes planejant això ─li havia dit Lassa Rhayme─. Pots imaginar la meva sorpresa quan, en arribar l’Oportunitat a les coordenades adequades, les úniques naus que vam veure van ser caces surant a la deriva en l'espai.

Ventress havia estat l'única supervivent. Rhayme havia portat a la dona ferida a la infermeria de la seva nau i li havia curat les ferides. També hi havia remolcat la Banshee per reparar-la.

─Per què? ─Havia preguntat Ventress, amb curiositat.

─En veure que la teva nau estava en tan mal estat i tu seguies viva, vaig tenir un pressentiment. Va resultar correcte. Vam trobar això. ─Rhayme es va posar les mans a l'esquena, va treure el sabre de llum de la Ventress, i l'hi llançà─. Em vindrà bé la teva ajuda per recuperar el Pas Ferm.

Ventress va rebre el familiar pes de l'arma a la mà. Hi havia esperat trobar a faltar els seus sabres de llum vermells bessons, però ara s'alegrava que se'ls haguessin robat. Els vells li recordaven massa a Dooku, i va descobrir que preferia la llum groga d'aquest.

─Podria estar disposada a ajudar-te... sempre que pugui quedar-me amb certa part del carregament.

─Quin seria?

─Això seria cosa meva ─va respondre Ventress.

Rhayme va aclucar els ulls daurats mentre mirava escrutadorament a la dona que havia rescatat.

─Un objecte?

─Un objecte.

Ella va assentir.

─Ajuda'm a recuperar el vaixell de càrrega, i sigui el que sigui, és teu.

Rhayme havia enviat un membre de la seva tripulació infiltrat en el Pas Ferm. Ell havia informat que Hondo Ohnaka, el pirata responsable del robatori, no es trobava actualment a la base de Florrum; únicament quedava una tripulació mínima liderada per un subaltern per descarregar el Pas Ferm.

─És un alleujament per a nosaltres; Hondo és espavilat, un os dur de rosegar, fins i tot per ser un weequay.

Weequay.

─Ara tens tota la meva atenció ─va dir Ventress─. No... no m'agraden massa els weequays.

Era un eufemisme. Ventress menyspreava l'espècie, amb les seves pells colrades i arrugades i el seu temperament agre. Pirates weequay havien assassinat tant al seu mestre esclavista com, més tard, a Ky Narec, el Jedi que l'havia pres com a Padawan. La seva mà es va tensar sobre el seu sabre de llum amb l'expectació.

─No et deixis anar massa amb això, ─va advertir-la Rhayme, assenyalant l'arma amb el cap─. A mi no m'agraden massa les llargues llistes de baixes. Matem quan és necessari, no per esport.

─Somnies com un Jedi ─va dir Ventress amb menyspreu.

─No m’insultis.

Jiro, el pirata al comandament en absència d’Hondo, havia quedat intrigat per la proposició de la Lassa quan van contactar per holograma, i els hi va permetre aterrar a la depressió plana i rocosa davant del complex d’Hondo. La zona estava coberta de runa. No gaire temps enrere, algú havia descobert aquest amagatall, i decididament no mostrava el seu millor aspecte. Ventress havia localitzat el Pas Ferm -destacable per estar completament intacte enmig de les ruïnes-, que estava sent descarregat mentre les «escortaven» a punta de blàster a l'interior del que quedava d'un gran complex de diversos nivells.

─Estic començant a pensar que això no ha estat tan bona idea ─va continuar Ventress mentre creuaven una porta triangular i passaven de la llum del sol a la penombra.

─Ep, res de parlar! ─Un dels pirates clavà un blàster al costat de la Ventress. Ella va serrar les dents per evitar llançar una empenta de Força contra la desagradable criatura, enviant a l'altre extrem del pobrament anomenat «gran saló».

Alguns dels pirates es dedicaven a activitats com beure, flirtejar amb els membres femenins de la tripulació, barallar-se per flirtejar, apostar en les peles, i el bell art de relliscar d'una cadira completament borratxo. Però hi havia altres, les fredes mirades es van posar en els nouvinguts, que arponaven menjar amb navalles com si simplement estiguessin practicant per tallar carn. Jiro esperava a Ventress i Rhayme a l'extrem oposat. Assegut a una llarga taula en una estrada elevada, es recolzava còmodament en una cadira ornamentada que li proporcionava la millor vista.

Era un dels weequays més lletjos que Ventress hagués vist mai, amb una fila de flocs de cabell sorgint com pues del seu cap desproporcionadament gran, i dues trenes més llargues caient sobre la seva esquena. El pirata que havia conduït a les dues dones li va parar el sabre de llum de la Ventress. Jiro el va mirar detingudament, després a Ventress, i finalment a Rhayme.

─Deus ser algú especial, per atrapar a una Jedi. Com ho vas aconseguir?

─La magnífica capitana Rhayme ─i Lassa va escopir a terra─ envia a la seva tripulació per buscar notícies de naus que assaltar. Així és com em vaig creuar amb ella. ─Va mirar amb menyspreu la Ventress─. La vaig trobar ferida de bastant gravetat, no sé per què o per qui, però encara viva. La vaig portar a la meva nau, la vaig curar (prou perquè pogués caminar, almenys), i vaig contactar amb vosaltres.

Ventress va oferir a Lassa una mirada en la qual esperava es veiés tant desafiament com cansament. Jiro es va recolzar en la seva cadira, reposant les seves brutes botes sobre la taula. A la taula del costat, algú va rotar.

─He sentit parlar de Lassa Rhayme. Sembla que no és la teva millor amiga.

─No gaire ─va dir Rhayme, mostrant exactament la quantitat adequada d'odi, torçant el llavi lleugerament. És bona, va pensar Ventress─. Aquesta bruixa és brutal. Un cop vam abordar una nau separatista, i va robar el seu droide de tortura. Rhayme sempre havia estat dura amb la seva tripulació, però ara... ─La «caça-recompenses» va bellugar el cap color lavanda─. Faria qualsevol cosa per escapar de les seves urpes.

─Com trair a la teva capitana i unir-te a la Banda de Hondo, eh? Com podríem confiar en una giracamises?

Rhayme va somriure dolçament.

─Hondo et va donar a tu una segona oportunitat quan li vas trair, no és cert?

Ventress va reprimir un somriure quan la cara d’en Jiro es va enfosquir pel record. Ella i Lassa havien fet els seus deures. Rhayme va creuar els braços.

─Mira; si menteixo no tinc res a guanyar, i tot a perdre. Us estic lliurant a una Jedi. El rescat que pagarà l'Orde per la seva tornada sana i estàlvia serà sorprenent. I a més... ─Col·locà les mans sobre la taula i va acostar la cara al d’ell─. Et diré tot el que cal saber sobre els plans de Lassa Rhayme. Hondo tornarà per descobrir que, en la seva absència, tu has vençut a una perillosa capitana pirata i capturat la seva nau, obtenint una nova tripulant lleial i una presonera Jedi en el tracte. Potser fins i tot et nomeni el seu segon al comandament.

Jiro va pensar en això, retirant les botes de la taula i inclinant-se cap endavant.

─No obstant, per què no quedar-te la Jedi per a tu mateixa i reclamar la recompensa?

La paciència de la Ventress s'havia esgotat. Com més els pressionava el weequay, més probable era que es limités a ordenar que els disparessin a les dues i reclamés tota la glòria per a si. És hora de bellugar una mica les coses.

El sabre de llum va volar de les mans d’en Jiro a les de Ventress just quan ella es girava per recollir-lo. No podia fer-lo servir per tallar els seus lligams amb les mans a l'esquena, però podia lluitar. Amb un crit, va saltar sobre Rhayme, girant en l'aire i inclinant el seu sabre de llum amb tal precisió que només va fregar la trena color lavanda de la Rhayme.

─Què...? ─va exclamar Jiro, i després es va llançar sota la taula buscant protecció.

La Rhayme va panteixar i va mirar fixament a la Ventress. Va estrènyer les seves brillants ulls daurats i es va llançar cap al blàster més proper, que va resultar estar en possessió del pirata que les havia conduït a l'interior. Per tant, Ventress no va quedar descontenta quan Lassa el va fer servir com a escut mentre disparava a la «Jedi».

Els trets gairebé impacten en Ventress. Rhayme semblava furiosa. El seu color era més pronunciat i ensenyava les dents en una ganyota de pur odi.

Oh, no. Creu que l'he traït.

Era una suposició perfectament raonable. Hi havia hagut una època, no gaire llunyana, en què hauria estat la correcta. Però no avui. Ventress hauria d'esperar que Lassa Rhayme entengués el que estava fent... i que Jiro no ho entengués.

Donant l'esquena a Rhayme, Ventress va usar la Força per sentir els trets i retornar-los amb el sabre. Va escoltar un crit de dolor a l'esquena, però decididament no era femení. Bé. Va saltar sobre la taula, donant voltes en cercle per tota la seva longitud i aconseguint qualsevol braç o tors prou desafortunat per estar en el brillant camí groc del seu sabre de llum.

─Rendeix-te, Jedi! ─va dir la forta i clara veu de la Lassa.

Ho havia entès ja? D'una manera o altra, tant si continuava amb el pla com si acabava amb ell, Rhayme hauria de detenir-la. Dos weequays es van abalançar sobre la taula, alçant els seus blàsters. Ventress va anar a trobar-los d'un salt, llançant puntades amb tots dos peus. La punta de cada bota va trobar a un sorprès pirata sota la barbeta. Els seus caps es van inclinar cap enrere i es van esfondrar, ja fos inconscients o morts.

En aterrar, una potent cop de peu a la part baixa de la seva esquena la va enviar donant tombs. Li van arrabassar el sabre làser de les mans i un instant després el dolor li va esclatar als canells. Lassa Rhayme, capitana pirata, li va plantar la bota a l'esquena; Ventress va inclinar el cap a un costat i va alçar la mirada, encara insegura de si Rhayme era amiga o enemiga. Rhayme va col·locar la brunzinaire punta del sabre de llum tan a prop de la cara de la Ventress que es va veure obligada a aclucar els ulls per la brillantor.

Va prendre alè amb prou feines.

─Em... Em rendeixo ─va panteixar finalment.

─No creia que fossis realment capaç de capturar-la ─va dir Jiro, lleugerament a contracor, mentre s’emportaven a la «Jedi vençuda» ─. Estic... impressionat.

A Rhayme li feia mal l'espatlla, i aviat tindria diversos blaus, però els havia tingut pitjors.

─Sens dubte, els Jedi són durs de pelar. Tinc sort que no estigui en el seu millor moment.

Es va subjectar el sabre de llum en el cinturó amb aire casual, com si no hi hagués cap dubte que li pertanyia a ella. Jiro va advertir el gest, però ho va deixar passar, raonant sens dubte que la quantitat que la banda rebria del Consell Jedi li compensaria de sobres per un sabre de llum perdut.

─Llavors suposo que estem d'acord? ─va continuar Rhayme─. Obteniu la recompensa per la Jedi i m’accepteu com a membre de la tripulació, i jo us dic on trobar la flota de la Lassa Rhayme.

─Bé ─va dir Jiro a manera d’evasiva─, és Hondo qui ha de prendre la decisió final.

Ella va prendre seient sense haver estat convidada i, de nou, Jiro no va protestar.

─No em sorprèn. És la seva banda, després de tot. Esperaré. Quan s'espera que torni?

Això va prendre a Jiro per sorpresa.

─No ho va dir. Però jo podria parlar bé en el teu nom si em diguessis a mi on trobar aquesta flota. Perquè pugui, eh, preparar les naus i deixar-les totes disposades, vaja.

Perquè puguis enviar ara als teus homes i emportar-te tot el mèrit, vaja, va pensar Rhayme, divertida. I probablement, de passada, tractant de matar-me. Rhayme va fingir no haver arribat a aquesta conclusió òbvia.

─És una gran idea! ─va dir. Jiro es va relaxar visiblement─. Ara... deixa que comenci dient quantes naus té la Rhayme sota el seu comandament, de quin tipus, i els seus noms. ─va somriure─. Crec que un glop m'ajudaria a deixar anar la llengua... si volguessis acompanyar-me.

Jiro li va llançar una mirada lasciva, va prendre una tassa que sens dubte no estaria gens neta, i va abocar un brillant líquid verd en ella.

***

Les cremades als canells de la Ventress eren exquisidament doloroses, però no li importava. En reduir-la, Lassa havia danyat prou els grillons atordidors perquè Ventress pogués alliberar-se... i això significava que Lassa la creia. Podia suportar una mica de dolor.

Una vegada que les portes del gran saló es van tancar darrere d'ella i els seus escortes, Ventress no va perdre temps. Va usar la Força per fer trossos les restes de les manilles i va estendre les mans a cada costat, amb els palmells cap amunt. Dos dels pirates van colpejar amb força els murs. Ella es va llançar contra el tercer, que anava cap a ella amb el puny alçat i mostrant les seves dents podrides. Ventress li va colpejar a la gola. El quart li va agafar del braç. Ella es va retorçar, usant el seu impuls i la Força per llançar-lo per sobre del seu cap, llançant-li un cop a la mandíbula en la seva caiguda.

Tots semblaven estar vius, però inconscients. No obstant això, més valia prevenir que lamentar. Ventress va despullar als guàrdies dels seus blàsters, i després es va aturar. Rhayme li havia demanat matar només quan fos necessari. Amb un sospir, va posar un dels blàsters en atordir, i va oferir als pirates una nova dosi de món dels somnis.

Ara, a pel Pas Ferm... i a assegurar-se que l'objecte que li havien assignat protegir seguia encara a bord.

***

Una vegada que Lassa va explicar a Jiro on tenia la seva suposada base la flota de la Capitana Rhayme, ell, per descomptat, va decidir prendre la iniciativa immediatament i enviar les naus que hi hagués a Florrum per atacar. Lassa el va animar a enviar a tots els seus homes, però ell va negar obstinadament amb el cap.

─Hondo va dir que volia que es descarregués el carregament ─va insistir.

Això realment era una llàstima, però Lassa es consolava en saber que acabava d'enviar a una caça de gamusins espacials a totes les naus intactes de Florrum i a tots els pirates excepte Jiro, els qui dormisquejaven tirats a terra i els pocs que descarregaven el Pas Ferm. Amb delit, Lassa va relatar atroces històries dels terrors que la «malvada Capitana Rhayme» perpetrava contra la seva treballadora tripulació, guanyant temps per a Ventress. Jiro s'ho empassava tot, ja que pel que sembla havia decidit que, ja que havia vençut a una Jedi, Lassa era enterament digne de confiança.

Un moviment va captar l'atenció dels ulls de la Rhayme. L’esvelta figura encaputxada de la Ventress es barrejava tan bé amb les ombres que era fàcil no advertir-la. És molt bona, va pensar Rhayme.

─Digues més sobre aquesta cervesa que la teva Capitana Rhayme acapara només per a ella ─va dir Jiro, deixant caure la seva copa buida i tractant d'omplir-la.

─Cervesa? Oh, no, és whisky tevraki ─va dir la Rhayme, observant a Ventress de cua d'ull sense deixar de somriure a Jiro─. I és la cosa més delicada que mai hagin tocat els teus llavis.

Els ulls d’en Jiro van brillar lascivament davant la invitació implícita. Ventress es va obrir pas fins a la porta i es va esmunyir cap a l'exterior. Lassa va esperar, mentre seguia oferint a Jiro suggestius comentaris. Va esperar uns quants minuts més, i llavors va col·locar discretament les dues mans sobre la taula, va prémer un botó en el seu braçalet, i va oferir a Jiro un brillant somriure.

─Bé, no puc dir que això no hagi estat divertit, però hauria de marxar. ─Va assenyalar la copa de líquid verd─. Gràcies pel... eh... el que vulgui que sigui això.

Jiro va aclucar els ulls.

─De què m'estàs parlant?

─El meu transport hauria d'estar aquí... ─Inclinà el cap, i va ser recompensada per l'inconfusible so d'una nau aterrant a la plaça exterior─. Ara mateix.

Més ràpid del que ella li hauria cregut capaç, donada la quantitat de l'alcohol que havia empassat, Jiro va saltar per sobre de la taula amb un rugit. Rhayme es va allunyar ràpidament, prement l'interruptor del sabre de llum. Es va activar amb un espetec xiuxiuejant, gairebé sorprenent-la per la seva velocitat. En qualsevol cas, una espasa era una espasa, i Lassa Rhayme sabia com fer servir una. Jiro va tractar d'arribar a un blàster que algú havia deixat sobre la taula, però Rhayme va fer baixar el sabre de llum, tallant tant el blàster com la taula amb tan poc esforç com si estigués travessant mantega. Jiro grunyí i li va llançar un tamboret. De nou, Rhayme va traçar un arc amb la brunzinaire fulla groga i va tallar la peça de mobiliari per la meitat.

Es rigué amb autèntic delit. Quina arma tan gloriosa! La va fer oscil·lar simplement per escoltar el so que feia.

─Qui de vosaltres és la Jedi? ─va exclamar Jiro.

─Jedi? ─va dir una suau veu tremolant d’indignació─. En el meu saló? De nou?

Jiro i Rhayme es van girar simultàniament per veure la silueta d'Hondo Ohnaka retallada a la porta triangular. Portava una electrovara amb espurnes magenta a cada extrem esmolat i s'alçava com un aristòcrata, amb el cap alt, una mà al maluc i el seu guardapols onejant a la seva esquena. L'efecte quedava deslluït per la granota-llangardaix kowakiana enfilada a la seva espatlla. Hondo avançar cap a ells, vibrant d'indignació.

─Jiro! Imbècil! Què has fet? On és la meva tripulació?

Va ignorar per complet a la dona que sostenia el sabre de llum encès. Rhayme va passar la seva mirada d'un a un altre, sense saber molt bé si atacar o esclatar en riallades.

─Oh, Hola, cap ─va dir Jiro amb to apocat─. Aquesta dama aquí present ha vingut dient que volia desertar de l'Orde de l'Os Sagnant i unir-se a nosaltres. Per descomptat. Tothom sap que Lassa Rhayme és una tirana. M'equivoco? Hmm?

Va mirar atentament a Rhayme, esperant confirmació. Ella va assentir sense dir una paraula.

─I... Ens ha portat... vull dir que li ha portat a vostè, cap... una Jedi que ha capturat. Diu que podem mantenir-la per demanar rescat i...

─Ta-ta-ta-ta! ─Hondo el va interrompre amb un imperiós gest d’irritació─. Et deixo només durant mig dia... Mig dia! I mira quina has armat. S'ha acabat això de demanar rescat per la Jedi! Això mai acaba bé. És dolent per al negoci.

─Però... Era com si una bella fruita acabés de caure just a la meva falda! ─va al·legar Jiro.

Hondo va sospirar i posar dos dits a la seva templa per sota del casc, com si li fes mal.

─Quantes vegades he de dir-t'ho, Jiro? No pots confiar en aquests regals inesperats. La fruita mai cau en la teva falda, llevat que sacsegis abans l'arbre! ─va mirar a Rhayme, obrint els braços en gest d’indefensió─. Ja veus amb el que he de tractar.

─I tant ─va dir Rhayme, no sense simpatia.

─Bé, llavors ─va dir girant-se cap a ella─, què vols realment?

Rhayme es va posar seriosa i es va aixecar, mirant-li fixament als ulls.

─Recuperar el que és meu. ─Li va apuntar amb el sabre de llum─. M'has robat el meu botí, Hondo Ohnaka. Perquè, saps? ─va somriure feroçment─. Jo sóc Lassa Rhayme.

─Tu? L’aterridora capitana de l'Oportunitat? ─La va examinar de dalt a baix─. No ets el que m'esperava. En absolut. ─Va fer petar la llengua i va sacsejar el cap amb tristesa─. Nena ─va dir─, creies que havia vingut sola?

I la càmera, fins aquest moment buida, va ressonar amb el soroll d'armes en ser desenfundades.

Lassa va somriure.

─I tu creies que jo sí?

Sobtats crits perplexos de dolor i ràbia van arribar des de la zona de l'entrada del gran saló, seguits per foc de blàster. Hondo es va tornar a mirar, i en aquest moment Lassa va saltar.

Va traçar un arc descendent amb el sabre de llum, però Hondo es va recuperar a temps de bloquejar-ho amb la seva electrovara. Aclucà els ulls darrere de les seves ulleres protectores.

─Aquesta és una lluita que no pots guanyar, estimada. Potser tinguis l'espasa làser, però no tens la Força.

─No la necessito.

Ell va llançar un escombrat baix amb la vara, però ella va saltar per sobre i la vara només va colpejar aire. Un segon salt la va col·locar a sobre de la taula i va llançar un cop amb el sabre de llum. Aquesta vegada, ell va parar el cop amb força, i l'impacte va fer tremolar l'espatlla adolorida de Lassa. Serrant les dents, va llançar una puntada, i l’electrovara va sortir volant de mans d’Hondo.

─No està malament ─va admetre Hondo. Va recuperar l'arma i va saltar per unir-se a ella, brandant un dels extrems espurnejants de la vara com si fos una llança. Ella ho va bloquejar, però va deixar que li enderroqués fora de la taula, fingint haver perdut l'equilibri. La fina boca d'Hondo va dibuixar un somriure i va llançar un atac, esquivant el cop de Lassa i baixant la vara. En l'últim segon, Rhayme va canviar de direcció i es va llançar a terra per recollir un blàster que algú havia deixat oblidat. Amb un gràcil moviment, el va agafar, va disparar a Hondo, i va llançar el sabre de llum cap a la porta.

Ventress... no em fallis...

***

Ventress havia estat utilitzant una combinació de la Força i els propis blàsters dels pirates per anar acabant metòdicament amb ells. Gairebé era massa fàcil. Ja havia incapacitat a la mitja dotzena que havien estat descarregant la nau de càrrega, i Hondo només havia portat a altres deu més amb si. Hi havia un ampli ventall de coses que llançar-los; gerres, una caixa i les eines de vora esmolada que contenia, tasses, tamborets, fins i tot els propis pirates podien usar-se per fer caure als seus col·legues. Era un bon exercici, i Ventress va agrair l'oportunitat de suar una mica al mateix temps que lluitava amb odiosos weequays. Respectuosa amb els desitjos de la Rhayme, no va disparar a matar, però diversos d'ells estaven a terra retorçant-se de dolor per trets de blàster en els seus braços o cames.

Tot d'una Ventress va sentir una sobtada i brillant urgència en la Força. Es va donar la volta, mirant cap a l'extrem oposat de la sala, i va veure el seu sabre de llum volant per l'aire.

Donava voltes sobre si mateix, encara encès. Alguns dels pirates d’Hondo van tractar d'agafar-lo en ple vol, i ho van pagar amb els seus dits. D'altres, més sàviament, es van apartar del seu camí. Ventress va estendre la mà i l'empunyadura va colpejar el seu palmell. Va somriure amb maldat en veure com es disparava la tensió dels quatre pirates restants. En aquest moment, va escoltar el so d'una altra nau aterrant a l'exterior, i va sentir la presència de dues dotzenes de formes de vida corrent pel camp d'aterratge.

Va somriure, i es va dirigir cap allà.

***

─No tan ràpid! ─va advertir Hondo quan Lassa es va tornar per disparar-li. La va colpejar de ple en el pit amb un extrem de l’electrovara i Lassa va deixar anar un panteix, agitant-se indefensa mentre el corrent elèctric recorria el seu cos. Es va esfondrar, panteixant, i va caure com un pes mort fora de la taula, sacsejant-se en espasmes a terra.

Ell va saltar a terra amb lleugeresa i la va mirar.

─Un bon esforç, estimada. Estic impressionat. Gairebé fas honor a la teva...

Rhayme va aixecar el blàster i el va apuntar directament al pit d’Hondo.

─... reputació ─va concloure el pirata.

─Està ajustat per matar ─li va advertir ella─. Deixa anar la vara.

─Segur que podem resoldre això com dos pirates civilitzats ─va protestar ell, però va fer el que li ordenava.

Lassa es va posar dempeus, sentint encara els efectes de la vara, però obligant-se a no mostrar-ho.

─De genolls, les mans darrere del cap.

De nou, Hondo va obeir.

─Au vinga, Capitana Rhayme, no ens afanyem.

Ella va fer un pas endavant, col·locant-li el canó del blàster entre els ulls.

─Abans et vas burlar de mi. Crec que has canviat de cançó.

─I tant ─va dir. Per ser justos amb ell, la seva veu sonava completament calmada.

─Vaig a emportar-me el que és meu.

I va disparar.

***

─En realitat, Hondo era bastant encantador ─va dir Lassa, acabat de relatar la seva història. Ella i Ventress estaven assegudes en la seva cabina de l’Oportunitat. A la taula al costat de la caça-recompenses descansava una anodina caixa metàl·lica d'uns trenta centímetres d'alt─. Per descomptat, no l’anava a matar, però ell no ho sabia. Serà divertit escoltar quina mena de rumors difondrà.

─Ben fet ─va dir Ventress mentre Rhayme destapava una ampolla de whisky tevraki anyell─. Jo... m'he estat fent una pregunta.

─Dispara.

─No tens cap tatuatge.

S'havia adonat immediatament quant va conèixer la Rhayme. Tots els pantorans que Ventress havia conegut adornaven els seus rostres amb brillants tatuatges grocs. No estava segura de què significaven ─Afiliació familiar, rang social, èxits personals─, però tots els tenien.

─Això és perquè no tinc cap lleialtat a part de la meva tripulació ─va dir Lassa─. Ells són la meva família. D'altra banda... només em pertanyo a mi. Sóc la meva pròpia mestressa.

Ventress va assentir. Això li agradava. Va pensar en els seus propis tatuatges i en el molt que significaven per a ella. Òbviament, la cara intacte de la Rhayme transmetia el mateix orgull.

Rhayme va alçar la seva copa.

─Per l'èxit... i, potser, pels nous amics.

Asajj es va sorprendre de la seva pròpia reacció. Ella no tenia «amics». Però havia arribat a admirar-la, i l'altra dona havia mantingut cada detall del seu tracte. I... era una companyia agradable. Ventress no va dir res, simplement va esbossar un fugaç somriure mentre xocaven les seves copes. El whisky era deliciós; un consol càlid i lent lliscant per la seva gola.

─Molt millor que el que serveixen als bars del Tretze-Tretze ─va dir Ventress─. Podria arribar a acostumar-me a beure això.

─I per què no? ─va dir Lassa─. Puc proporcionar-te uns ingressos esporàdics però substanciosos, llit i menjar, aventura, un tracte just i la companyia de la dona que va vèncer a Hondo Ohnaka en combat singular. ─Li va picar un dels seus ulls daurats.

Sonava bé. Molt bé. I, per un llarg instant, Ventress va estar temptada d'acceptar. Però llavors va pensar en tota la companyia que ella portaria amb si; les ombres de la mort, les restes de records foscos, i una desconfiança que probablement mai s'esvairia. Ventress mai confiaria en ningú, no del tot, ni tan sols en aquesta admirable dona amb la qual s'havia associat durant un breu temps. Sempre estaria sola, i ella ho acceptava així.

─Encara que és una oferta atractiva ─va dir─, he de rebutjar-la.

Va sentir la genuïna decepció de la Rhayme, però la pantorana es va recuperar ràpidament.

─Si alguna vegada canvies d'opinió, l'oferta segueix en peu.

─I si mai necessites un caça-recompenses, no sóc difícil de trobar.

─Tracte fet. ─Es van encaixar les mans─. Mentrestant ─va dir la Rhayme─, fem una ullada a aquest objecte que ha donat tants problemes.

Ventress va mirar la caixa que hi havia al seu costat.

─Part del tracte era que jo no ho miraria.

─Has treballat molt dur per la teva recompensa aquest cop, Asajj. Endavant. Sempre pots dir que estaves assegurant-te que no va patir danys durant la lluita.

Ventress va pensar en això.

─Crec que, com a tractant, Sheb sabria apreciar aquesta precaució.

El pany era fàcil de forçar, i Ventress va aixecar la tapa amb suavitat. Un petit camp de força a l'interior de la caixa impedia la manipulació no autoritzada. Ventress rarament es deixava commoure per la simple bellesa, però aquesta vegada els seus ulls es van obrir com plats mentre Rhayme deixava anar un suau panteix de sorpresa.

L'objecte que li havia donat tants problemes no era una gemma, ni una arma, sinó una simple estatueta. Un mamífer marí amb quatre aletes i un musell allargat representat en un moment de joiosa llibertat, amb petites gemmes brillants per ulls i el seu esvelt cos corbat de manera que la seva cua es fonia amb l'onada que formava la base. La pedra en la qual estava tallat era d'un impressionant to de blau. Tota la imatge ─la seva sensació d'acció, de gracilitat, poder i alegria, el seu delit en el moviment, fins i tot la seva tonalitat─ semblava per a Ventress un reflex de la dona pantorana que seia davant seu.

La vida pirata... però no la meva, va pensar.

─És una llàstima que no puguis quedar-te-la ─va dir Rhayme.

Ventress es va limitar a assentir. Amb insòlita delicadesa, va tancar la tapa i va bloquejar el tancament.

─Faig la meva feina ─va dir, i va allargar la copa perquè la hi tornés a omplir.

FI