El Jedi més Fosc (XXI)

Anterior

21

La llançadora d'assalt camuflada va flotar en el buit de l'espai, esperant rebre la confirmació, fins que l'Acadèmia de l'Ombra va desconnectar els seus escuts d'invisibilitat. L’ominós anell eriçat de protuberàncies metàl·liques de l'estació d'ensinistrament imperial es va fer visible amb un parpelleig iridescent durant el temps suficient perquè en Zekk donés l'ordre d'atracar. El jove, no molt segur de com el rebria en Brakiss, va sentir que una creixent tensió s'apoderava d'ell a mesura que s'anaven acostant a l'estació.

La Tamith Kai, immòbil al seu costat al pont de comandament, bullia d'ira en silenci. Els seus llavis color vi estaven frunzits en una prima línia, però no deia res. En Zekk no només havia perdut al grup de soldats de les tropes d'assalt que es trobava directament sota les seves ordres a la ciutat arbòria, sinó que també havia perdut dues de les aliades més poderoses de la Germana de la Nit. Tant la Vonnda Ra com la Garowyn havien estat donades per mortes, i ningú esperava que tornessin de les profunditats de les jungles de Kashyyyk.

En Zekk no havia estat amb cap de les dues Germanes de la Nit quan van morir o van desaparèixer, però la Tamith Kai el considerava culpable d'aquella catàstrofe, igual que de la mort d’en Vilas, qui havia estat el seu millor estudiant. La Tamith Kai no podia suportar la seva presència..., encara que teòricament tant ella com en Zekk feien quant estava a les seves mans per assegurar la victòria final del Segon Imperi. En Zekk pensava que qualsevol pèrdua havia de ser considerada simplement com el preu a pagar per aquell triomf futur.

Però la Tamith Kai no estava gens complaguda amb el jove i amb el seu comportament a Kashyyyk. Com a conseqüència, en Zekk s'havia mantingut lluny de la Germana de la Nit durant tot el viatge de tornada d'aquella fatídica missió, i havia evitat el contacte directe amb ella.

El jove va dirigir la maniobra d'aproximació de la nau d'assalt, assegut a la butaca de comandament mentre altres pilots imperials manejaven els controls i anaven guiant la nau cap a l'interior de l'hangar d'atracada de l'Acadèmia de l'Ombra. Quan van estar dins van veure una altra llançadora blindada, un impressionant transport imperial envoltat per mortífers camps d'energia, i es van preguntar què hauria passat durant la seva absència.

La malmesa nau d'assalt, amb la seva preciosa càrrega de components d'ordinador robats, es va posar sobre la coberta de l'hangar amb un so curiosament semblant a un sospir d'alleujament mecànic.

- Hem arribat, noble Zekk -va dir el pilot.

L'oficial tàctic va estudiar els controls.

- El sistema de camuflatge de l'Acadèmia de l'Ombra ha estat reactivat -va dir -. L'estació torna a ser indetectable per als sensors rebels.

Les escotilles es van obrir i la tripulació va començar a sortir de la nau. Els soldats de les tropes d'assalt van sorgir de l'interior de l'Acadèmia de l'Ombra per envoltar la malmesa llançadora, preparant-se per descarregar els components robats en quan en Zekk ho permetés.

La Tamith Kai havia estat immòbil al costat d'ell en la carlinga. La Germana de la Nit va tirar enrere la seva negra capa eriçada de punxes amb un veloç moviment de l'espatlla. Els seus dits de llargues ungles es van tensar fins a esdevenir punys mentre intentava contenir la fúria que bullia dins d'ella. El foc elèctric que flamejava en els seus ulls violeta bombollejava com una erupció de lava.

En Zekk va tancar els seus ulls maragda rivetejats de cercles foscos i va respirar fondo per centrar els seus pensaments i reforçar la seva concentració. El jove va permetre que la ira s'estengués per la seva ment com una onada incontenible, i després va deixar que s'anés dissipant. La seva major preocupació era en Brakiss i com s'enfrontaria a ell. El seu mestre esperava grans coses d’en Zekk, i potser es mostrés encara més disgustat que la Tamith Kai. Pensar en la probable desil·lusió del seu mentor resultava més dolorós per al Zekk que qualsevol exhibició d'ira que pogués dur a terme la sempre tafanera i insuportable Germana de la Nit de Dathomir.

El jove va aixecar les espatlles, va passar les mans per sobre de la seva cuirassa de cuir i es va posar bé la capa negra folrada de carmesí. Després va recollir la seva llarga cabellera al clatell i es va tornar cap a l’escotilla de la llançadora d'assalt, convertint-se en una silueta imponent, ominosa i amenaçadora. En Zekk havia après aquelles postures observant la mateixa Tamith Kai, i li va divertir pensar que podia utilitzar les seves pròpies tècniques d'intimidació contra ella.

Amb l'alta i prima silueta de la Germana de la Nit seguint-lo, en Zekk va baixar per la rampa com un heroi que tornés de la victòria..., però la por anava creixent dins del seu cor amb cada pas que donava.

El seu mestre, bell com una estàtua i igual d’impassible, estava esperant al final de l'hangar, des d'on havia contemplat el procediment d'atracada. Quan en Zekk va sortir de la nau, en Brakiss avançà cap a ell amb les seves fluides i àgils gambades. La seva túnica platejada surava al seu voltant com una aurèola de murmuris.

En Zekk va mantenir dret el mentó i va sostenir la límpida mirada d'en Brakiss. El senyor de l'Acadèmia de l'Ombra va ajuntar les mans davant d'ell.

- Bé, jove Zekk, el més tenebrós de tots els meus Cavallers Foscos... Has tornat de la teva primera missió. Presenta’m el teu informe. Heu tingut èxit?

En Zekk va empassar saliva i va relatar els fets.

- Per desgràcia, noble Brakiss, la nostra missió no es va desenvolupar amb tanta fluïdesa com havíem planejat. Durant les nostres batalles a la fàbrica fortificada dels wookiees, vam perdre catorze caces i bombarders TIE, així com també a onze soldats de les tropes d'assalt.

» També tinc el deure d'informar que vam perdre a dues de les Germanes de la Nit que ens acompanyaven: vam perdre la Vonnda Ra en els nivells inferiors de la selva, i també hem perdut la Garowyn, que pel que sembla va ser assassinada quan intentava recuperar la nostra Caçadora d'Ombres.

En Brakiss no va mostrar cap reacció i va esperar en silenci.

- Però els components d'ordinador, els sistemes tàctics i de guiatge... -Va dir per fi -. Vau aconseguir obtenir aquests recursos vitals que tant necessita el Segon Imperi?

En Zekk va trigar uns moments a respondre.

- Sí, noble Brakiss -va dir per fi -. Tots els components d'ordinador estan emmagatzemats dins d'aquest transport d'assalt, a punt per ser distribuïts al Segon Imperi.

En Brakiss va aplaudir.

- Excel·lent! Llavors la vostra missió ha estat un èxit, i les pèrdues de personal són acceptables. Aquests altres... contratemps resulten insignificants en el nostre conflicte global. Heu aconseguit assolir la nostra fita més important.

Els ulls de la Tamith Kai es van omplir d'ira i el seu rostre, normalment tan pàl·lid, es va cobrir de taques vermelloses.

- Noble Brakiss! -Va xiuxiuejar -. En Zekk també afirma haver eliminat a aquests mocosos Jedi. Però encara que la Vonnda Ra va acompanyar-lo en aquest enfrontament, en Zekk va tornar sol..., afirmant haver obtingut la victòria.

En Zekk va romandre rígidament immòbil.

- Els joves Cavallers Jedi han deixat de suposar un problema per a nosaltres -va dir -. Ho juro.

Estava clar que la Tamith Kai no el creia. Però en Brakiss sí el va creure, i això era tot el que importava.

En Zekk no sabia durant quant de temps podria seguir amb aquella mascarada. S'havia lliurat al costat fosc..., i també havia protegit als seus amics. Les dues coses semblaven incompatibles. Tard o d'hora, en Brakiss s'assabentaria del que havia fet..., i llavors en Zekk s'enfrontaria a una elecció impossible. Però, com sempre, ningú podia decidir per ell..., i ningú més s'enfrontaria a les conseqüències de les seves decisions.

- El Segon Imperi aplaudeix els teus esforços, Zekk -va dir en Brakiss -. La història de la galàxia et recordarà com un guerrer que va exercir un paper importantíssim en la victòria de la nostra gran causa.

En Zekk sabia que s'hauria d'haver sentit millor, més orgullós del que havia fet..., però semblava incapaç de sentir cap emoció a part de la por i l'amargor d'haver estat infidel a si mateix. No estava segur on acabarien portant-li les decisions que havia pres en el passat.

Un dels soldats de les files de tropes d'assalt que seguien en posició de ferms davant de l'hangar es va remoure nerviosament. En Zekk va centrar la seva atenció en aquell soldat tan corpulent..., i el va identificar instintivament com al Norys. En Qorl estava al costat del perdonavides, i va dirigir un arrufament de celles de desaprovació a la blanca armadura del seu estudiant. El líder dels Perduts encara estava ressentit amb Zekk, i el resultat d'aquest ressentiment era una actitud perpètuament malhumorada.

Un sobtat parpelleig iridescent va fer tremolar l'aire en l'enorme hangar. En Zekk va alçar la mirada mentre els soldats de les tropes d'assalt retrocedien. En Brakiss es va encarcarar al seu costat, gairebé com si tingués por, però va aconseguir mantenir-se ferm davant la projecció.

Una imatge es va formar en l'aire: era un gegantesc cap encaputxat, amb els ulls grocs i la cara devastada pel pas del temps, que emanava un fosc poder. Les faccions de l'Emperador Palpatine podien distingir-se amb increïble claredat, com si la transmissió procedís d'algun lloc molt, molt proper.

- Súbdits de l'Acadèmia de l'Ombra -va dir l’aterridora veu de l'Emperador -, companys de lluita per la causa del Segon Imperi... Em complau saber que aquesta missió s'ha vist coronada per l'èxit! Gràcies a les nostres diferents incursions i a què hem anat reunint les restes disperses de la meva perduda glòria imperial, ara comptem amb el poder necessari per passar a la fase següent del nostre pla de conquesta. Els nous nuclis hiperimpulsors i bateries turbolàser ja han estat instal·lats a la nostra flota de batalla secreta. He ordenat que els nous components d'ordinador siguin incorporats immediatament. Hem de tornar a atacar mentre els rebels encara estan trontollant.

En Zekk va sentir que una esgarrifança gelada anava recorrent la seva columna vertebral per sota de la cuirassa de cuir.

- Ara hem d'eliminar l'única autèntica línia defensiva contra nosaltres de què disposen els rebels. Em vas prometre una força invencible de Cavallers Jedi Foscos, Brakiss. Ha arribat el moment d'utilitzar-la.

- Junts, i com a campanya principal del Segon Imperi, atacarem i destruirem l'Acadèmia Jedi d’en Luke Skywalker. Els Jedi del costat de la llum seran aixafats i quedaran convertits en pols sota els nostres peus.

- Us ordeno que us poseu en marxa. Que les forces de l'Acadèmia de l'Ombra es posin en moviment. Hem de transportar la nostra estació fins a la lluna selvàtica de Yavin IV sense més tardança. Un cop hem eliminat als nous Cavallers Jedi, la galàxia estarà indefensa i podrem conquerir-la.

En Zekk havia quedat completament atordit. En Brakiss va contemplar la imatge de l'Emperador amb el rostre ple de sorpresa i va veure com s'anava esvaint davant els seus ulls. Després, com si algú hagués accionat un interruptor, tots els soldats de les tropes d'assalt es van posar en moviment.

L'Acadèmia de l'Ombra es va disposar a preparar-se per a la més gran de totes les seves batalles.

Següent