Estrella a Estrella 2 (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

En Tsavong Lah va fixar la seva ment en el ritme captivador de la cançó de la Vaecta i va pensar en els sacrificis de Yun-Yuuzhan, en els ulls que havia lliurat per il·luminar les estrelles i els tentacles a què havia renunciat per formar les galàxies. Tal com havien fet els Déus en el seu moment, així havien de fer els yuuzhan vong. La victòria d'avui establiria la pinça esquerra del seu atac final, i per això havia posat la mà esquerra en el bloc de tall. Comprenia quin era el lloc de la fe com no ho havien entès els seus antecessors; i per això ell triomfaria allà on ells van morir o es van quedar sense saber què fer.

Per això havia sol·licitat el retorn del sacerdot Harrar, el seu guia espiritual i l'única persona en qui confiava perquè li aconsellés sobre les ofrenes necessàries per garantir la victòria dels yuuzhan vong. Li hauria agradat que el mateix Harrar realitzés el ritual, però no volia insultar la Vaecta. Avui en Harrar romandria al seu costat com a testimoni i amic, no com a sacerdot.

Mentre la Vaecta beneïa l'arpa de radank que els cuidadors anaven a posar-li en lloc de la mà sacrificada, en Tsavong Lah mirava al vaporós disc blau verdós que era Borleias, ara embolicat en una llampegant xarxa de rajos d'energia i esteles de plasma. Era un món mancat de recursos útils per a l'enemic, però era la base ideal per a un atac contra el mateix Coruscant i, per tant, estava molt fortificat i de forma molt intel·ligent. Els infidels havien disposat les defenses orbitals en tres capes, amb les plataformes pesades a l'exterior, les més petites i ràpides en disparar a l'interior i una densa capa de mines espacials al mig.

Una bola de plasma de la mida d'una petita lluna va acabar sobrecarregant els escuts d'una plataforma pesada i va reduir aquesta abominació sense vida a una massa de metall fos, però la nau-illa que la va atacar va pagar car el seu èxit. Un con de trets de turbolàser d'un metre de gruix va convergir en la nau, va aclaparar els seus projectors de singularitat i va obrir quatre grans esvorancs, al casc. La nau va començar a escorar-se, mentre la vida del seu interior era arrossegada a l'espai obert i un eixam de projectils infidels va zigzaguejar des de la plataforma per rematar-la.

La Seef, la seva ajudant de comunicacions, es va presentar davant seu portant el víllip ja revertit d'en Maal Lah, un astut oficial del domini del propi Mestre Bèl·lic i comandant suprem al càrrec de garantir la victòria d'avui. Encara que en Tsavong Lah podia veure l'alarma a la cara del seu subordinat, va esperar humilment que la Vaecta conclogués la seva benedicció, després va fer un gest cap al víllip.

-Està permès?

La Vaecta va assentir.

-Els Déus mai s'ofenen davant qui compleix el seu deure.

La sacerdotessa va donar immediatament inici als acataments requerits a Yun-Yuuzhan i als altres Déus abans de dedicar el sacrifici del Mestre Bèl·lic a l'Aniquilador, i en Tsavong Lah es va tornar cap al víllip.

-Els teus comandants es tornen massa atrevits -Va dir.

-Estan impacients per guanyar-se la teva estima -Va replicar el víllip. Tenia la imatge d'un guerrer de mandíbula quadrada amb tantes espirals de combat tatuades que s'havia vist forçat a començar a fer-se tatuatges vermells sobre els blaus-. Els he avisat que no ho obtindran arriscant aquí les seves naus.

-Però tu afavoreixes les tàctiques arriscades -Va concloure en Tsavong Lah.

-Comprenc la necessitat de conservar les naus, Mestre Bèl·lic. Coruscant està ben defensat.

En Tsavong Lah es va sorprendre. Hi havia esperat que, després de perdre la gran nau, el comandant suprem sol·licités un atac d'inserció per situar trampes de gravetat amb dovin basal en l'anell interior de les plataformes defensives. Per costosa que fos aquesta tàctica, buidaria ràpidament el camí cap al planeta ja que atrauria el camp de mines a l'anell interior de plataformes orbitals. I en el cas que sobrevisquessin suficients homes de la força d'assalt com per arribar a executar el pla, també telegrafiaria la tàctica que pensava fer servir per aclarir les defenses molt més formidables que envoltaven a Coruscant.

-Se't felicita per la teva paciència, Maal Lah -el Mestre Bèl·lic desvià la mirada cap a la batalla, on la lluna fosca de Borleias estava desapareguda a l'horitzó, i petites motes de foc carmesí traçaven en la seva fosca faç una línia rotació. -Com van les coses a la lluna?

-Els infidels oposen forta resistència, però no aguantaran molt més. Els dovin basal arribaran a la superfície en menys d'una hora.

Havien enviat tres divisions d'assalt a la fosca lluna per instal·lar un dovin basal gegant. Però, en lloc d'estavellar el satèl·lit contra el planeta, com havia fet el pretor Vong a Sernpidal, usarien el dovin basal per descol·locar totes les defenses del planeta. Atès que la lluna tenia una òrbita de trenta-dues hores, es requeriria més d'un dia per executar completament l'estratagema, però també els hi permetria conservar naus i evitaria alertar als infidels del pla que tenien per a Coruscant.

La Vaecta va treure el coufee d'en Tsavong Lah de la seva funda i va començar a tallar una ofrena ritual de la cuixa del cuidador que uniria l'arpa de radank al seu canell. Conscient que només tenia uns moments abans de veure's consumit per la cerimònia, el Mestre Bèl·lic tornà la seva atenció al víllip d'en Maal Lah.

-Tens la situació molt ben controlada, servidor meu -En Tsavong Lah no podia deixar d'estar secretament decebut. El seu privilegi com a Mestre Bèl·lic era decidir el que havia de fer i com, però, un cop començava la batalla, els seus subordinats eren els encarregats de portar-ho tot a terme-. Però dubto que sigui d'això del que desitjaves informar-me.

-Jo mai li molestaria només per informar-lo que estic complint les seves ordres, gran Mestre Bèl·lic. El yammosk m'informa que els seus petits perceben pulsacions gravitatòries a l'exterior del sistema proper al planeta.

En Tsavong Lah estava tan sorprès que es va oblidar de tot i gairebé aparta la mà del bloc de tall. El yammosk era el coordinador bèl·lic d'en Maal Lah, amb qui compartia pensaments, i els seus petits, els dovin basal units al sistema de sensors de cada nau.

-Pulsacions gravitatòries, servent meu?

-La modulació és maldestre i erràtica, Mestre Bèl·lic, però és un codi d'algun tipus. Alguns elements són fins i tot semblants als nostres. El mapatge de masses identifica la font com un iot espacial cuirassat semblant a l'Ombra de Jade, una nau que va estar present a la batalla de Duro i que després es va confirmar com de propietat Jeedai.

-Jeedail -Segons l'espia d'en Tsavong Lah, els Jeedai seguien a Coruscant, reaprovisionant i rearmant la seva flota. Els seus Lectors li havien assegurat que no arribarien a Borleias fins a un dia després del final previst de la batalla-. Quan ha entrat en el sistema?

-Es desconeix -Va dir en Maal Lah-, però és improbable que la nau estigués aquí quan vam arribar.

-En què et bases?

-D'haver estat aquí els Jeedai quan vam arribar, haurien establert contacte amb Borleias i establert una manera més segura de comunicació. Tenen diversos mètodes que encara no podem detectar, així que no necessitarien cridar l'atenció sobre la seva presència enviant senyals al planeta de forma tan oberta.

-I saps quin és el seu propòsit a córrer aquest risc?

El víllip va semblar incòmode.

-Gran Mestre Bèl·lic, els meus coneixements sobre aquestes qüestions són com els d'un insecte brill al costat de la nova de la seva saviesa, però no estarà el seu espia de Coruscant muntant a banda i banda del Rajat?

En Tsavong Lah va guardar silenci, meditant en la probabilitat d'això. Era possible que hagués subestimat en aquesta Viqi Shesh, que li estigués manipulant com a un idiota o fins i tot que la secta d'espionatge de la Nova República sabés de la seva relació amb ells i li subministrés informació falsa perquè la hi comuniqués. Tampoc podia dipositar cap fe en les videotransmissions de l'HoloRed que havien emprat els Lectors per conformar la seva informació; doncs la secta d'espionatge de l'enemic podia haver-la plantat amb la mateixa facilitat amb la qual ell mateix podia infiltrar agents entre l'equip que s'ocupava dels escuts planetaris.

Mentre en Tsavong Lah meditava sobre la importància de l'informe del comandant suprem, la Vaecta va tallar una tira de carn de la seva pròpia cuixa i, després de deixar que corregués la sang negra, la va trenar amb la que li havia tret al cuidador. Diposità el resultat en una safata de petxina de gatag i, abans de mostrar-lo al Mestre Bèl·lic, el va beneir en nom de Yun-Yammka.

-Un moment.

En Tsavong Lah va apartar la mà del bloc de tall. Els ulls d'en Harrar es van desorbitar incrèduls.

-Demanes als Déus que esperin?

-Ho comprendran -En Tsavong Lah es va tornar cap a Maal Lah-. És la primera pulsació-missatge de l'enemic que hem interceptat, no?

En Maal Lah va assentir.

-Que jo sàpiga, si.

-Llavors, per què he de pensar que intenten contactar amb Borleias? -clavà la mirada en la Seef-. Descobreix el que li va passar al yammosk de Talfaglio, i ordena a tots els comandants suprems que destrueixin els seus coordinadors bèl·lics en cas que puguin ser capturats.

La Seef va assentir, amb els ulls tan oberts com els d'en Harrar.

-Així es farà.

-Assignaré a un grup la captura de la nau Jeedai -Va dir en Maal Lah.

-Seria preferible ignorar la nau i així els Jeedai no sabran que han tingut èxit -Va suggerir en Harrar. Va fer un gest cap al bloc de tall-. Si us plau, Mestre Bèl·lic. Els Déus esperen.

-Només un moment més -En Tsavong Lah va transmetre el suggeriment d'en Harrar al comandant suprem en forma d'ordre i va afegir-: I ja no vull que la lluna faci el nostre treball. Ordeni un atac d'inserció per col·locar les trampes gravitatòries.

-Però què passarà amb Coruscant? -L'expressió d'en Maal Lah denotava tanta sorpresa com la d'en Harrar i la Seef-. Si tens raó sobre els yammosk, no necessiten trair-nos ara.

-Potser no, però de vegades l'insecte brill té raó i la nova s'equivoca -En Tsavong tornà la mà al bloc de tall, va mirar l'escut defensiu que protegia Borleias i lliscà el braç fins que el colze va quedar sota la serra del cuidador -. Avui la nostra necessitat serà gran.

-Donem-li el braç.

 Següent