Estrella a Estrella 2 (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La Jaina va arribar a dalt de l'última duna d'una llarga sèrie de dunes de guix i va trobar un caminant imperial sortint des de la següent, amb la seva blanca cabina i l'embalum del seu passatger cuirassat siluetejats contra la foscor més profunda del passadís. Xiuxiuejà una advertència als que anaven darrere i es va amagar en posició defensiva mentre desenganxava el sabre làser de l'arnès. L'últim que esperava veure dins d'una mónnau yuuzhan vong era un obsolet AT-AT, un Transport Armat Tot Terreny, però cent missions amb l'Esquadró Murri li havien ensenyat a no sorprendre's mai per res. Quan una barra lluminosa cobrà vida dins de la carlinga, va cedir als seus instints aguerrits en combat i es va llançar vessant avall en una sèrie de tombarelles en ziga-zaga.

Mentre saltava, va sentir que s'apoderava d'ella aquest estrany estat d'entumiment emocional que aquests dies semblava acompanyar-la en cada baralla. Altres pilots parlaven de vegades de sentir-se desconnectats i al marge de si mateixos quan entraven en combat, normalment dues missions abans que cometessin algun error idiota i deixessin que un caratallada els convertís en una nova, però això s'assemblava més a la resignació, a una acceptació pesada de l'horror i el dolor que era el combat. Li hauria agradat atribuir aquests sentiments a la seva fe en la Força, però sabia que no era així. La seva reacció era una armadura emocional, una forma d'evitar l'angoixa que li produïa veure morir de forma horrible a un amic o un company d'esquadró, i de negar la por que aviat li arribaria el torn.

Va arribar al fons embolicada en un núvol de guix i va rodar fins aturar-se. Es va posar dreta, en posició de combat i va moure el sabre làser al seu voltant, i llavors va sentir un xiuxiueig familiar.

-Escuradents, hauria de créixer-te una cua -Va dir en Tesar Sebatyne-. Potzer així no series tan maldeztre.

Això va arrencar una sèrie de riallades a la Krasov i la Bela.

-Molt graciós -Va replicar la Jaina. Va notar la diversió silenciosa de la resta del grup fins i tot sense la fusió de combat que en Jacen havia reduït per intentar esmorteir la creixent discòrdia-. Podries haver dit alguna cosa.

-També podria arrencar-me les ezcames que tinc sobre el cor -Va dir la Bela-. Però no ho faig.

Més xiuxiuejos.

La Jaina va sortir del núvol de guix per trobar-se que els barabels l'esperaven amb l'Ànakin i els altres, amb els vestits de buit ja plegats i ficats en les seves bosses protectores i enganxades als arnesos d'equipament. Estaven coberts de pols de la caputxa als talons, més semblants a fantasmes Jedi que a Cavallers Jedi, asseguts contra la paret del passadís, atents als coralites que sempre semblaven arribar per empolvorar algun agent nerviós cada vegada que s'aturaven. Dues sèries d'empremtes, una d'elles enorme i evidentment d'un wookiee, es dirigien cap a l'AT-AT.

La Jaina va buscar mitjançant la Força i va sentir a Lowbacca dins del caminant amb Jovan Drark.

-D'on ha sortit aquesta cosa?

-Els ensinistradors són molt conscienciosos -Va explicar la Lomi-. Mantenen una ciutat sencera d'esclaus perquè manegen equip capturat amb el qual habituar als seus voxyn a aquestes abominacions sense vida. No hi ha res que no farien per lliurar a la galàxia dels Jedi.

-Fins i tot tenen un transgalàctic en una gruta hangar -Va afegir en Welk.

La idea d'estavellar una nau d'un milió de tones contra el centre de clonatge va començar a omplir la ment de la Jaina.

-Està...?

-Li han tret els convertidors energètics -Va dir la Lomi-. Fins i tot els caminants i els aerolliscadors es mouen amb bateries de baixa capacitat en comptes de combustible. No poden allunyar-se molt més de la ciutat dels esclaus.

-És clar -Va sospirar la Jaina.

Amb alguns recursos i una mica de temps, en Lowbacca i ella podrien trobar la manera de recuperar la màquina, però ja portaven trenta hores dins i l'últim que podia fer el grup d'assalt era donar als yuuzhan vong més temps per reaccionar. Un pàl·lid tint verd començava a omplir el passadís de guix, i la Jaina va alçar la mirada per veure que el disc maragda que era Myrkr apuntava per un tram desigual de membrana de finestra emprat per arreglar una esquerda de trenta metres al casc extern de la mónnau. Tot d'una es va sentir rejovenida, una mica menys nerviosa i preocupada. Hi havia alguna cosa en l'aparició d'un brillant cos celestial que la feia sentir-se com si acabés de despertar d'un llarg somni en una càlida llit.

La veu d'en Jovan Drark brunzí pel comunicador.

-La Força ens afavoreix avui. Les bateries encara tenen càrrega, però els enllaços energètics han quedat aïllats per secrecions minerals.

Un calfred de perill solcà l'esquena de la Jaina.

-Secrecions?

-Sembla un niu d'insectes. En Lowbacca l'està netejant ara.

-Quina classe d'insectes? -Va dir la veu d'en Jacen pel comunicador. Encara que el seu germà sempre estava interessat en conèixer noves criatures, el seu llaç amb ell li deia que no ho preguntava per curiositat-. Semblen cucs amb potes...

-No és un rusc d'insectes xutadors -Va dir en Jovan-. Són com petits brunzidors, completament inofensius.

-Res del que fan els yuuzhan vong és inofensiu -Va dir l'Alema a l'Ànakin-. És un parany.

-Per a tu tot és un parany -Va objectar la Tahiri. Mentre parlava, la carlinga del caminant es va encendre, projectant una banda de llum pàl·lida en la següent duna-. Per què no pot acompanyar-nos la Força per una vegada? A tots ens vindria bé que ens portessin.

-Què saps tu d'aquestes coses? -li va preguntar l'Ànakin sàviament a la Lomi.

-Que són un risc innecessari -Va assenyalar a la part on s'acabava aquell passadís, en una paret llisa de corall yorik-. Ja gairebé hem arribat al nostre destí. El principal laboratori de clonatge està un quilòmetre més enllà d'aquesta paret.

-Ja era hora -Va dir en Zekk, unint-se a la resta del grup-. Començava a pensar que ens estaves retardant.

La Lomi va somriure amb amargor.

-Comprendràs que prefereixi seguir viva a anar de pressa. Aquí tots compartim el mateix destí.

-Fins ara ens ha mantingut fora de perill -Va afegir l'Ànakin, arrufant les celles davant el to provocatiu d'en Zekk. A diferència de tots els altres membres del grup, no semblava preocupar-li el temps que els havia portat creuar la zona d'entrenament-. Anem sobre segur i evitem el caminant. De totes maneres, en dues hores haurem acabat amb això i estarem camí de casa. Quatre, com a molt.

-Amb compte, Ànakin -Va dir la Jaina-. Comences a sonar com el pare.

Malgrat el seu somriure jovial, la Jaina estava molt alterada per l'excés de confiança que mostrava el seu germà. En haver perdut només l'Ulaha i als dos droides malgrat tants contratemps, l'Ànakin semblava creure que el grup d'assalt era intocable, que ni tan sols sobretot una mónnau plena de yuuzhan vong podia amb un únic grup de Jedi ben entrenats. Potser fos cert, però la Jaina havia après a l'Esquadró Suprem que ser el millor no et garanteix res, que els plans li surten malament a qualsevol, i sempre passa en el pitjor moment possible.

L'Ànakin va fer un senyal amb el cap als barabels, que mai semblaven cansar-se de caminar davant i el grup d'assalt va començar a pujar la duna embolicat en un núvol de pols. La Jaina es va mantenir al costat del seu germà, debatent si seria intel·ligent recordar-li el destret en què estaven.

Abans de sortir d'Eclipsi, l'Ulaha i els estrategs havien calculat que les possibilitats d'èxit de la missió es reduirien en un dos per cent per cada hora que passés, així que les possibilitats del grup havien d'estar rondant ja el zero. Si a això li afegia que els yuuzhan vong s'havien avançat al seu assalt prou com per a tendir-los una emboscada i enviar a Nom Anor a recapturar-los, les possibilitats havien de ser ja minúscules.

Fins i tot l'Esquadró Espectre hauria renunciat en aquest moment i sol·licitat que els traguessin d'allà, però això no era una opció. Havien sabut des del principi que qualsevol flotilla de suport que pogués enviar seria destruïda quan intentés creuar la zona de guerra o un cop fora detectada en les rodalies de Myrkr. Tot i això, i en veure aquí una possibilitat de salvar la galàxia, l'Ànakin havia insistit a anar, argumentant que si el grup necessitava ser rescatat, ja podien anar donant-se per perduts als Jedi, i a la Nova República amb ells. I per molt que li espantés, la Jaina creia que tenia raó.

-Jaina? -Va preguntar l'Ànakin quan estaven a punt de coronar la duna.

Ella el va mirar i li va sorprendre com d'alt que estava el seu germà, com de guapo que s'havia tornat, fins i tot amb la barba de diversos dies que es veia a través del guix del seu rostre.

-Sí?

-Què fas fora de la fila? -ell la va mirar de dalt a baix i va parlar en veu tan baixa que va haver d'usar la Força per portar les paraules a les seves orelles-. Vols dir-me alguna cosa?

-Doncs sí -La Jaina va somriure. Va allargar la mà i li va estrènyer l'avantbraç-. Estàs fent una bona feina, Ànakin. Si aconseguim fer això, serà gràcies a la teva confiança i decisió.

-Gràcies, Jaina -L'Ànakin havia de voler que el seu somriure de costat fora de xuleria, però a la seva germana li va semblar més de sorpresa, potser fins i tot d'alleujament-. Ho sé.

-Segur que sí -Va respondre ella rient. Li va donar a l'espatlla un cop de puny prou fort com per fer que trontollés-. Però no oblidis estar sempre en guàrdia.

Van coronar el cim i es van trobar mirant a la finestra de transpariacer d'un AT-AT. Al principi la Jaina va pensar que la llum de l'interior havia disminuït, però llavors va veure sobresortir de darrere del panell d'instruments els malucs d'en Lowbacca coberts pel mico i es va adonar que la penombra no es devia a la il·luminació sinó a eixams de brunzidors. Tants insectes hi havia que el principal túnel d'accés no era visible, fora d'un lleuger enfosquiment allà on la cabina es comunicava amb el compartiment de passatgers.

L'Ànakin va parlar a l'instant pel comunicador.

-Floquets, què esteu fent aquí? Us vaig dir...

En Lowbacca va grunyir una rèplica tensa, mentre la seva mà peluda treia un filtre de la consola.

-L'amo Lowbacca informa que només intenta rescatar un equip que necessitem -Va traduir M-TD per als que no entenien el shyriiwook-. I que si us plau li perdonin la brusquedat. Els brunzidors estan començant a picar-li.

-A picar-li? -Va repetir la Jaina. Va calcular la distància fins a la carlinga i va començar a fer apilament de la Força per donar un llarg salt-. I tu, Jovan?

-Jovan? -Va repetir l'Ànakin no rebent resposta.

El pelut cap d'en Lowbacca va aparèixer darrere de la consola d'instruments i es va tornar cap a la part posterior de la cabina. Bordà una pregunta al túnel d'accés, i després es va aixecar, amb un segon filtre a la mà.

-El Jedi Drark no respon -Va dir M-TD-. L'amo Lowbacca no el veu.

-Penja d'una ezcotilla de la part inferior -el va interrompre en Tesar-. La Krasov el pot baixar.

En Lowbacca va grunyir en agraïment i, després es va gratar furiosament sota el coll del mico, va tornar a la consola d'instruments.

-Lowbacca? -Va cridar la Jaina-. Què fas? Surt d'aquí!

El wookiee va grunyir una explicació confusa sobre que necessitaven més màscares respiradores i va caure pesadament de genolls per tornar a la feina. Un llarg braç va aparèixer a la vista i va amuntegar barroerament un grapat de canonades amb filtres, i després va lliscar darrere de la consola i no va tornar a aparèixer.

-Cels -Va dir M-TD-. Sembla que l'amo Lowbacca se li ha penjat el processador.

La Jaina va usar la Força per superar els cinc metres extra d'altura i saltà des de la duna de guix per aterrar suaument al sostre de la cabina, i va estar a punt de caure cap enrere quan l'Ànakin i en Zekk van aterrar al seu costat. L'Ànakin va connectar el sabre làser i el va enfonsar a la ranura de l'escotilla d'escapament de la carlinga. La Jaina va encendre el seu propi sabre làser i va començar a fer el mateix en direcció contrària, mentre en Zekk s'ajeia i es penjava per la part davantera per mirar per la finestra.

-No m'ho puc creure! -Va dir-. Segueix intentant aconseguir les màscares.

-Potser s'està cansant de carregar amb Jedi inconscients -Va dir la Lomi, aterrant al costat dels altres. Va assenyalar dues plaques en costats oposats de l'escotilla-. Talleu allà i allà. La Jaina i l'Ànakin van seguir les seves instruccions, i els seus sabres làser van grinyolar agudament fonent el forrellat de l'escotilla i les frontisses reforçades.

Mentre treballaven, pels comunicadors els va arribar la veu d'en Ganner.

-Jovan és viu, però marejat i malalt. La la Tekli creu que el podrà salvar.

-Salvar-lo? -Va respondre l'Ànakin sorprès.

-Hauries de veure'l -comunicà la Tahiri-. No sabia que els rodians poguessin inflar-se així.

L'Ànakin va empal·lidir i no va dir res, concentrant tots els seus esforços a treure a Lowbacca.

-Ordres? -Va demanar en Ganner.

-Hem de retirar-nos i provar per un altre camí -Va suggerir la Lomi.

L'Ànakin va negar fermament amb el cap.

-Mai.

Dins de la cabina va sonar un cop esmorteït.

-Baba de hutt! S'ha desmaiat -Va dir en Zekk.

El sabre làser de la Jaina va acabar amb el forrellat de l'escotilla amb un últim xiuxiueig. Va apagar la fulla i se'l va penjar el mànec del seu arnès d'equipament.

-Potser hauries d'escoltar-la, Ànakin -Va dir nerviosa-. Si això és un parany, vindran a per nosaltres.

-I què si ho fan? -els seus artells es van emblanquir mentre seguia tallant-. Som Jedi, no?

-El valor d'un sacrifici té un límit fins i tot per als yuuzhan vong -li va prevenir la Lomi-. Ens mataran abans de permetre que arribem al laboratori de clonatge. Hem de donar la volta.

-Em pensava que per això havíem vingut per aquí -Va dir en Zekk mirant-la per sobre l'espatlla.

-se'ns han anticipat -es va limitar a dir la Lomi-, però hi ha altres camins.

-I quan s'anticipin en aquests? -Va preguntar l'Ànakin, mentre tallava l'últim centímetre de frontissa reforçada.

-Llavors provarem amb un altre i amb un altre -Va dir la Jaina. Sabia que la seva situació només empitjoraria a mesura que passés el temps, però també que seria fatal que els esdeveniments pressionessin a l'Ànakin a prendre una decisió apressada-. Tard o d'hora caldrà lluitar amb ells, però que sigui en els nostres termes i no en els seus.

El suau xiuxiueig d'un segell en trencar-se va brollar de l'escotilla quan es va deixar anar per fi aquesta i van aposentar-la en el seu marc circular. L'Ànakin va desactivar el seu sabre làser, i es va apartar, sense respondre encara a la Jaina o la Lomi.

-Ànakin, pel congost s'apropa un núvol de pols, i no crec que sigui un aerolliscador de la Nova República -Va dir en Ganner-. Què ens ordenes?

-De seguida! -Va exclamar l'Ànakin. Va respirar per calmar-se, i es va agenollar al costat de l'escotilla i va mirar a la Jaina-. Llesta?

-Llesta -Fins i tot sense la fusió de combat, potser fins i tot fins sense la Força, seguia estant prou a prop del seu germà com per saber el que ell volia que féssim. Amb cura.

La Jaina va fer levitar la pesada escotilla fora del seu marc i la va moure a un costat. Uns pocs brunzidors van sortir per l'obertura, emetent amb les ales un brunzit a penes audible quan van envoltar a l'Ànakin i van començar a posar-se-li a la cara. Aquest no els va prestar atenció i va mirar a la carlinga i va usar la Força per aixecar a Lowbacca fins a l'escotilla. Els brunzidors eren visibles a la cara fins i tot a través de l'espès pèl, sobretot en les parpelles i movent-se dins del seu negre nas. Galtes i llavis se li havien inflat fins al doble de la seva mida, i respirava amb estrangulada tos.

Les enormes espatlles del wookiee van resultar ser massa amples per fer-lo passar per l'escotilla i l'Ànakin va haver de baixar-lo de nou a la cabina. Quant l'obertura va estar lliure, van començar a sortir núvols de brunzidors, que van anar a atacar la cara de l'Ànakin i li van arrencar una maledicció quan li van començar a picar. Es va recolzar en l'AT-AT i va agafar a Lowbacca primer pels braços perquè fossin el primer a sortir. La Jaina i en Zekk es van posar al seu costat i van tirar cadascun d'un braç perquè l'Ànakin es concentrés en passar a l'inconscient wookiee per l'estret espai. Les mans i la cara de la Jaina van esclatar de dolor quan els brunzidors van anar a per ella. La Lomi es va posar darrere i va fer un feble intent d'invocar un vent amb la Força que va fracassar en emportar-se als insectes.

Quan el tors d'en Lowbacca va començar a passar per l'escotilla munts de brunzidors inflats de sang van començar a caure de les seves mànigues. Tenia les mans en carn viva i li estaven brollant ampolles porpres de la mida de les puntes dels dits de la Jaina.

L'única reacció de l'Ànakin va ser acabar-lo de treure. Un núvol creixent de brunzidors van sortir darrere del wookiee, obligant a la Jaina a buscar la tapa de l'escotilla. Les picades l'estaven marejant ja, i sentia una picor tan enorme que va necessitar un segon per concentrar-se abans de poder levitar el pesat tros d'acer. Quan es tornar, va ser per trobar-se la Lomi fent levitar per l'escotilla un grapat de filtres i màscares respiradores.

-No hem d'oblidar d'això -La Lomi agafà l'equip en els seus braços i es va dirigir cap a la part frontal de la cabina, on l'Ànakin ja baixava a Lowbacca cap a les dunes-. El wookiee ha arriscat la vida per això.

La Jaina va tornar a posar l'escotilla al seu lloc, i va sentir la mà d'en Zekk en el seu braç. Li va sorprendre descobrir-se ensopegant mentre ell la feia baixar darrera dels altres. Tot i que la caiguda era breu, n'hi havia prou perquè al seu estómac malalt li donés un tomb. Va aterrar amb duresa entre l'Ànakin i la Lomi, caient de genolls i quedant-se en aquesta postura, ofegant-se per la pols de guix, embogida pels picors i intentant no vomitar.

Darrera d'ella, la Lomi preguntava:

-Què dius ara, jove Solo? Segueixes decidit a lluitar?

L'Ànakin va pensar un moment.

-Rajos làser! -ajudà a la Jaina a aixecar-se i la va enviar oscil·lant cap a la part de darrere de la duna. Després va activar el comunicador-. Ganner, marxem. De retirada.

Següent