CAPÍTOL 9
-A això
li dius una drecera?
-Confia
en mi -En Han va apartar la mirada del remolí sense estrelles de la nebulosa
gasosa negra de fora i va somriure a la seva dona-. Si els vong que van atacar a
Booster volien protegir alguna cosa, ho descobrirem al final d'aquesta ruta. És
l'única manera d'arribar a la regió del Nucli sense ensopegar amb una mina.
-I per
què no ensopegarem amb una mina? -Va preguntar la Leia.
-Perquè
no n'hi ha cap. La Nova República no coneix aquesta ruta. No la coneix ningú.
-Ningú?
-Bé, en
Lando si -En Han va tornar a mirar els sensors de llarg abast i va començar a
escanejar a la recerca de centres de massa perillosos-. I Chewbacca també. I
Roa. I Talon Karrde, és clar, sempre l'ha conegut.
-Així que,
bàsicament m'estàs dient que aquesta drecera la coneix qualsevol contrabandista
o jugador que hagi tingut alguna vegada motius per entrar a Reecee?
-Sí.
Ja et dic, ningú.
Havien
fet cinc salts en altres tantes hores i ara pilotaven el Falcó cap al cor de tinta del Bantha Negre. El Bantha, classificat
erròniament en molts mapes com a zona de risc tipus gamma per a la navegació,
que normalment solia referir-se a un forat negre sense localitzar, era en
realitat una protoestrella, un petit núvol de gas relativament fred que es
contreia lentament per esdevenir una estrella. En uns quants milions d'anys es
contrauria el suficient per començar a fusionar hidrogen, però de moment el més
perillós que emetia el seu nucli era una aura imprecisa de calor infraroig.
Qualsevol bon pilot podria travessar-la a una velocitat propera a la llum,
sempre que no toqués el seu anell de pols i evités el púlsar de raigs gamma de
l'altre costat, que no figurava en cap mapa.
Una
alerta va dringar una vegada, dues, mitja dotzena de vegades, i va esdevenir un
dringueig constant. Un munt de formes fosques va aparèixer a la pantalla,
davant del Falcó i una mica més
avall, cadascuna amb un conjunt de lectures numèriques a sota.
-Han -Va
preguntar la Leia-. Què és això?
-Un camp
d'asteroides -Va dir en Han-. Se suposa que havia d'estar més lluny, però
estarà derivant cap al centre.
-De veritat?
-La Leia son`s dubitativa-. Asteroides corrents de mineral de ferro?
-Això és
-En Han mirà les lectures i immediatament va entendre a què es referia. Els
contactes eren massa uniformes per ser asteroides, i no prou densos. Va fer
girar el Falcó bruscament i va apagar
els motors d'ions per no il·luminar la seva posició-. Et vaig dir que els
trobaríem aquí.
-Al
final de la ruta.
-Sembla
que aquest és el final de la ruta.
A
mesura que suraven en la protoestrella van seguir apareixent formes fosques a
la pantalla.
La Leia
va activar un gravador de dades i va començar a fer una anàlisi. En Han va activar
la resta dels sensors i va centrar la seva atenció en les formes fosques a
mesura que aquestes reduïen la marxa i començaven a desplegar naus guia. De
moment no semblaven adonar-se que estaven sent vigilats, la qual cosa no li
estranyava, els sensors del Falcó
estaven a la última amb els de qualsevol nau de reconeixement, i un dels petits
avantatges que tenia la Nova República en aquesta guerra estava en els seus
sistemes de vigilància. Tot i això, no passaria molt de temps sense que una de
les naus guia se'ls acostés prou com per detectar la seva presència.
-Bé,
Leia, crec que serà millor anar-se'n.
-Encara
no. Això és massa important.
-Aquesta
és la qüestió.
-No,
Han. Vull dir que és important de debò. No es preparava la Nova República per
fer el salt fins a Reecee?
-En unes...
-En Han mirà al cronòmetre del panell d'instruments-... tres hores.
Extraoficialment, és clar.
-No crec
que vagin a trobar res. Aquí deu haver unes mil naus.
En Han
va començar a preguntar a la Leia què volia que fes al respecte, però es va
adonar que ja ho sabia. La retorçada ruta hiperespacial que tenia darrere
zigzaguejava a través de les colònies fins a la vora de la regió del Nucli. Des
d'allà, els yuuzhan vong tindrien el camí lliure per atacar tant Eclipsi com
Coruscant, i al Han ni se li passava pel cap que en Tsavong Lah pogués enviar
mil naus per atacar Eclipsi.
-No vull
fer això. -Massa vegades en la seva vida havien estat en el lloc adequat en el
moment adequat. Ja no tenia gràcia-. De veritat que no vull fer-ho.
-Prepararé
un missatge -Va dir la Leia.
-Envia'l
a Adarakh i la Meewalh. Potser només puguem intentar-ho una vegada, i ells
estan més ben situats per fer que la notícia li arribi a Wedge i Garm.
-Ja hi
havia pensat en això.
-I digues-los
que busquin al Lando. Per si la flota necessités un guia.
-També
ho havia pensat.
-I digues-li
al Luke...
-Han!
-Escolta,
venir aquí no ha estat idea meva. Jo només vull ajudar...
La Leia
li va clavar una mirada que suggeria que seguís en això.
En Han
es va arriscar a fer un escaneig subespacial i va localitzar el veritable camp
d'asteroides on esperava que estigués, just dins de l'anell de pols de la
protoestrella. Va traçar un rumb de propulsió escàs que els allunyaria dels
yuuzhan vong, i en un angle oblic que els situés rere del camp d'asteroides. Un
cop allà, fora de perill, podrien vigilar el núvol gasós sencer amb sensors de
llarg abast i transmetre les dades a la flota de la Nova República en quant hi arribés,
sempre i quan hi arribés, és clar. Sempre hi havia la possibilitat que en Fey'lya
o qualsevol altre buròcrata s'espantés i decidís mantenir la flota a casa.
-Caldrà
arriscar-se a encendre un moment el motor d'ions -Va dir en Han-. No crec que
ho vegin dins d'aquest núvol, però si el veuen...
-Ja he
traçat un salt d'emergència -Va dir la Leia-. No serà molt llarg, però ens donarà
temps per preparar alguna cosa millor. El paquet de dades ja està llest.
-Agafa't
bé. Girarem en rodó i anirem directament a per ells.
-Meravellós.
Sempre he desitjat passar per això. La Leia va aferrar els braços del gran
seient de copilot i va assentir amb serietat. En Han va serrar les dents, va
activar el motor d'ions i connectà les toveres d'altitud. Tot i que el
compensador d'acceleració estava graduat al màxim, el Falcó va girar sobre si mateix de manera tan brusca que la xarxa
protectora dels seients va cruixir per la tensió.
En Han
va estar a punt de deixar-se anar dels comandaments i va tenir la sensació de
caure de costat. Llavors, el seu estómac es va rebel·lar i va haver de serrar
les dents per no vomitar-se a sobre.
El
compensador va reaccionar quan ja tornaven a viatjar en línia recta, i la Leia
va obrir un canal subespacial a Coruscant. Només va necessitar uns segons
perquè el senyal trobés el seu camí entre el laberint de relés fins al seu
apartament a Portest, mentre en Han emprava el temps en comprovar l'estat dels
sensors i veia com una parella de coris se separava dels altres per investigar.
Si hagués vist la brillantor de la tovera, els yuuzhan vong haurien enviat una
flotilla completa, així que era probable que la parella només seguís l'estela
que el Falcó estava traçant en la
nebulosa. En Han va començar a desviar l'energia als escuts de partícules amb
una pauta vertical amunt i avall, intentant confondre les lectures de l'enemic
i donar a la seva nau la signatura variable d'un asteroide perdut, i va
desplegar el recollidor de gasos per a emergències. Si calia, el reactor de la
nau podia utilitzar de combustible hidrogen en brut.
Per fi
els hi va arribar la veu de la Meewalh pel subespai, una mica trencada per la
pèrdua de senyal dins de la nebulosa.
-Lady
Vader, no esperàvem notícies seves. Va tot bé?
-De moment
-La Leia començà a enviar les dades-. Procura que aquesta informació arribi...
La Leia
es va sobresaltar i va interrompre la frase. Es va dur una mà al pit i la seva
expressió es va tornar adolorida i distant.
-Lady
Vader?
-Leia?
-En Han allargà la mà per tocar-li el braç, però ella li va fer senyals perquè
esperés.
-Ara,
Meewalh -La Leia tancà els ulls i va semblar reunir totes les forces. I després
va continuar-: Necessito que t'encarreguis que aquestes dades arribin a Wedge
Antilles i Garm Bel Iblis en el Comandament de la Flota, i de seguida; fes el
que calgui. Envia una còpia al Luke i al Lando Calrissian, juntament amb el meu
suggeriment que ofereixin els seus serveis a l'almirall Sovv. Això podria
suposar la guerra.
-Així es
farà, Lady Vader.
El to
de veu de la Meewalh era tan inexpressiu que bé podria haver promès dir-li a un
veí que els Solo no podrien arribar a casa a temps per a l'aperitiu, però en Han
compadia al pobre sentinella o buròcrata prou imprudent com per negar-li
l'accés al Comandament de la Flota. Per sort, els noghri eren tan creatius com
discrets, i segur que sorprenia als generals al bany o alguna cosa així,
evitant un innecessari vessament de sang.
Per
minúscula que fos la fricció dins d'una nebulosa gasosa, el retard que
provocava era suficient perquè haguessin de seguir usant els motors iònics dos
segons més. En Han mirà nerviós mentre el camí del Falcó es creuava amb el de les naus exploradores, intentant
endevinar quan li delataria la llum de les toveres, però els coralites van continuar
el seu camí fins que per fi es va apagar. Va respirar alleujat quan va veure
que frenaven per situar-se darrere d'ell, en una maniobra estàndard
d'aproximació a un contacte desconegut, i que les seves trajectòries no es creuarien
abans d'arribar al camp d'asteroides. Seguien sense saber el que tenien davant.
En Han
va trobar la Leia mirant per la finestra, amb la cara del color de les perles i
una expressió distant i reservada. En recordar el seu inexplicable sobresalt
d'abans, i el seu costum de diplomàtica de no mostrar les seves emocions mentre
no les tingués sota control, es va disposar a preguntar-li què li preocupava.
Ella
el va interrompre abans que parlés.
-Després,
Han -en el seu coll hi havia una tensió alarmant, però també alguna cosa
implacable que ell havia descobert que era tan flexible com el duracer-. Presta
atenció al pilotatge.
Una
alarma de variació va sonar quan van passar al costat d'un asteroide endarrerit
prou gran com per tenir estirada gravitatòria pròpia. En Han silencià l'alarma
i traçà la seva nova trajectòria sense fer la correcció suggerida. Qualsevol
canvi d'aquest tipus alertaria instantàniament als coris de la veritable
naturalesa del Falcó i arruïnaria
qualsevol possibilitat que la Nova República enxampés desprevinguda la flota.
La
nova trajectòria portava al Falcó a
través de l'anell de pols, on en Han es veuria obligat a retreure el recollidor
de gas per no embussar els filtres. Encara lluitava amb la forma d'aconseguir
això sense alterar la signatura del seu vol quan va tornar a sonar l'alarma de
variació i un altre asteroide els va acostar més al camp.
En Han
traçà la nova trajectòria i va veure que xocarien, i molt aviat. Era un
asteroide molt gran, prou com perquè la seva pròpia gravetat li hagués donat la
forma d'una esfera, i cada vegada els alterava més la direcció. A l'altre
costat del transpariacer, en Han només veia els negres tentacles gasosos de la
nebulosa, però l'asteroide seguia estant allà, a la seva esquerra, movent-se
cap al centre de la finestreta i fent-se més gran a cada moment.
Que
era just el que necessitava.
En Han
es va tornar cap a l'ordinador de navegació i va començar a ficar ràtios
d'impacte i pautes d'acceleració. El resultat va ser més elevat del que li
hauria agradat, i va haver de contenir-se per no maleir en veu alta.
-Leia,
coneixes aquest truc que sempre fa en Kyp amb les bombes ombra?
-Defineix
coneixes.
-Un quilòmetre
per segon. Puc obtenir certa acceleració inicial pressuritzant el tub de
projectils...
-El tub
de projectils, Han?
-... I
volant la resclosa -acabà-. Però estaríem just darrere d'ell quan detonés el
cap, i ni tan sols en Han Solo és tan ràpid.
La Leia
empal·lidí.
-No aniràs
a...
-No tenim
molt de temps -Va dir en Han, armant el projectil-. Pots fer-ho?
La Leia
va tancar els ulls.
-Quin d'ells?
-El de
babord.
En Han
ordenà a l'ordinador que obrís el tub, després va desactivar el motor d'ions
del projectil i va anul·lar les mesures de seguretat. Quan va acabar de fer tot
això, una obscuritat més profunda començava a emergir de la boira giratòria de
la nebulosa, amb una immobilitat que no deixava cap dubte sobre la seva naturalesa
sòlida.
En Han
va deixar anar el disparador i va sentir un suau espetec quan es va obrir la
tapa de la resclosa. El projectil, absorbit a l'exterior per la descompressió
sobtada, va vagar entre les mandíbules de càrrega del Falcó i va semblar aturar allà.
-Aquest
seria un bon moment -li va urgir en Han.
-Ho intento!
El
projectil va avançar. Anava agafant velocitat, però a poc a poc.
-Bé, era
una idea -Va dir en Han preparant els motors d'ions per a una sortida ràpida. La
Leia no era Jedi, mai havia tingut temps per entrenar-se, però podia controlar
la Força i ell l'havia vist moure coses més pesades que un míssil. Pot ser que
la nebulosa interferís amb la Força o alguna cosa així-. Bon intent, però...
El
míssil va sortir disparat i va desaparèixer en la foscor.
-...
Podria funcionar -Va acabar en Han.
Va posar
la mà al motor dels repulsors i va esperar. A la pantalla de sensors, els coralites
van ometre el desviament provocat pel primer asteroide i es van dirigir
directament al següent.
Tindrien
una visió clara de l'impacte, però amb sort no tan clara com per veure la
silueta negra mat del Falcó contra la
fogonada.
Quan
el primer esclat de llum va fer que els vidres tintats de la carlinga s'enfosquissin,
en Han va activar els repulsors i es va allunyar, desaccelerant i girant de
forma gairebé tan tancada com abans.
Els coralites
estarien ja en una posició que els hi permetria escanejar, però els repulsors
no eren tan visibles com els motors iònics, i apostava a quà l'esclat d'energia
del míssil d'impacte anul·laria el que fos que usessin els coris com a sensors.
Ja
estaven a l'horitzó abans que la fogonada comencés a esvair-se. En Han va volar
amb els sensors apagats i només amb els instruments. Va colar el Falcó per una profunda esquerda, va
orientar el morro cap amunt i va usar el tren d'aterratge per encaixar contra
les parets, de manera que les góndoles de les toveres no resultessin danyades.
-I ara
què? -Va preguntar la Leia.
-Esperarem
que acabin la seva exploració.
-Creus
que seguiran explorant? Aquest míssil d'impacte va deixar un cràter molt
convincent.
-Sí, però
és una flota molt gran. Ho registraran tot i després tornaran a registrar-lo.
En Han
va apagar tots els sistemes del Falcó
que poguessin alliberar encara que només fos un fotó d'energia i després es va
recolzar en el seient, igual que la Leia. Els dos van mirar a la foscor. Hi
havia escollit a propòsit una esquerda que mirés a l'interior del Bantha,
perquè fins i tot les estrelles estiguessin massa embolicades en el gas de la
nebulosa per poder comptar-les. Li recordava quan va estar congelat en
carbonita, només que no va passar tot aquest temps conscient.
-Quant
creus que caldrà esperar? -Va preguntar la Leia.
-Més del
que ens agradaria -En Han tenia un mal pressentiment sobre el sobresalt que
ella havia tingut abans i volia preguntar-li sobre això, però sabia que no
havia de pressionar-la-. Ho sabrem.
-Com?
-Ens cansarem
d'esperar.
Van
estar en silenci una mica més i llavors la Leia ho va dir:
-L'Ànakin
està ferit. -El cor d'en Han es va col·lapsar com un forat negre.
-Ferit?
Va
començar a pressionar botons i a moure interruptors. La seqüència d'encesa del Falcó era notablement ràpida per tenir
tants sistemes apagats i els motors freds. Sortirien i estarien en camí en
menys de tres minuts.
-Han?
-Hi havia fragilitat en la veu de la Leia-. On anem?
-Eh? -Encebà
els motors iònics i va iniciar un compte enrere de vint segons-. On creus que
anem?
-No tinc
ni idea. Perquè sé que mai hauries permès que l'Ànakin participés en aquest
absurd pla de rendició si hi hagués alguna altra manera d'arribar a Myrkr.
El
compte enrere va arribar a quinze. El dit d'en Han es va moure automàticament
cap a l'activador i es va quedar allà surant, esperant el vint. Per fi es va adonar
de per què havia esperat la Leia a què el Falcó
es refredés abans de dir-ho, i va deixar de comptar.
-No hi
havia una altra manera -desactivà els encebadors i va començar a apagar els
altres sistemes. Només llavors va trobar forces per preguntar: És molt greu?
L'única
resposta de la Leia va ser un assentiment.
En Han
volia fer alguna cosa, protegir l'Ànakin o ajudar la Leia amb el que devia
estar sentint a través de la Força, però com defensar un fill que estava a mil
anys llum de distància? O assumir la càrrega de la Leia quan ell no podia
sentir la Força i molt menys sentir la ferida de l'Ànakin a través d'ella?
-Almenys
no està sol -En Han va allargar la mà cap a ella. Va notar que li tremolava la
mà, però la va posar de totes maneres en el seu braç-. La Jaina està allà.
-I en
Jacen.
-Sí, i
en Jacen -Donades els últims dubtes morals que tenia en Jacen sobre com usar la
Força, en Han no estava acostumat a pensar en el seu fill gran com a guerrer
Jedi, però va ser en Jacen qui es va enfrontar a Tsavong Lah a Duro i va salvar
la vida de la Leia-. Els bessons tindran cura d'ell.
-Cert
-La Leia va assentir amb aire absent, pensant en Myrkr, a mil anys llum de
distància-. Té als bessons.
L'última
llum va desaparèixer dels panells de la carlinga i es van sumir en la foscor,
tot sol amb els seus pensaments i prou a prop l'un de l'altre com per sentir-se
respirar.
Amb el
temps, en Han no va poder suportar-ho més.
-Tant de
bo no li hagués dit aquestes coses quan va morir Chewbacca -Va dir-. Tant de bo
no li hagués tirat la culpa a l'Ànakin.
Una mà
càlida va trobar la seva.
-Això ja
va passar, Han. De veritat.
Van
esperar en silenci, donant voltes durant el que va semblar una eternitat a les
mateixes preguntes sense resposta: Com de greu?, Com li ha passat?, Estarà ja
fora de perill?. En una ocasió, en Han va veure una lleugera brillantor porpra
creuar l'esquerda, però era tan feble i fugaç que li va semblar més una
il·lusió dels seus ulls ansiosos de llum que la brillantor de la carlinga d'un
yuuzhan vong. La major part del temps la van passar asseguts i esperant,
incapaços de confirmar si la Nova República enviaria o no una flota d'atac, ja
que l'antena receptora subespacial del Falcó
estava bloquejada per diversos quilòmetres d'asteroide de ferro.
Amb el
plat de sensors apuntant al cor del Bantha només podien fer passades
periòdiques per actualitzar les seves dades. Amb el temps va resultar evident
que els yuuzhan vong estaven congregant naus no només de la flotilla que havia
atacat Reecee, sinó de totes les seves estacions actives de la galàxia. La
majoria de les naus que arribaven anaven directament al centre de la flota i
s'alineaven per rebre aliments i municions de les grans naus proveïdores. En Han
va sentir alleujament en veure que els yuuzhan vong només eren una mica més
ràpids en fer aquest procés que la seva pròpia flota quan ell era general. Al
ritme que s'estava reaprovisionant l'enemic, fins i tot el pesat Comandament de
la Flota de la Nova República tindria temps per prendre una decisió. Només
esperava que arribessin amb naus suficients.
El
primer indici d'acció el van tenir quan un escombrat dels seus sensors els hi va
mostrar dues naus, gairebé amb seguretat què els havien seguit fins
l'asteroide, dirigint-se a tota velocitat cap al cor del Bantha. En Han va sentir
un calfred per totes les vegades que havien parlat de sortir de l'amagatall i
va activar tots els sistemes d'escaneig passius. Després va passar els
resultats a la pantalla principal de dades. Era com si algú hagués rebentat un
niu de brunzivespes assassines sobre la pantalla, amb les fragates i corbetes
de corall Yorik dirigint-se a l'altra vora de la protoestrella i més d'un
centenar de creuers i destructors desplaçant-se al centre de la formació,
configurant una esfera protectora al voltant de les enormes naus proveïdores.
-Per descomptat,
no sembla una formació de salt -Va comentar la Leia.
-No, és
la seva formació d'enxampats per sorpresa. Emmagatzema això per analitzar-lo,
no és una formació que la Nova República hagi vist abans.
En Han
va encendre en fred els motors repulsors i va treure al Falcó de l'esquerda. Tot just havien sortit quan van sentir la veu
d'una oficial de comunicacions per la unitat tàctica de comunicacions.
-...
Trucant al Falcó Mil·lenari -els
efectes absorbents d'energia de la nebulosa van fer que la veu de la jove sonés
feble i plena d'estàtica-. Repeteixo, aquí la nau exploradora Gabrielle, As la Nova República, trucant
al Falcó Mil·lenari. Si us plau,
respongui a la banda S-6-0-9.
-Les seves coordenades no tenen sentit pel que fa
a la batalla -Va dir la Leia. Va donar un copet a la pantalla de dades,
indicant una posició a un quart de distància del lloc on es dirigien corbetes i
fragates, i al costat de Reecee del Bantha-. No estaran fent-nos els yuuzhan
vong un hutt amic?
-Si algun
traïdor els ha dit que som aquí, per què no? -un hutt amic era una vella
tàctica imperial amb la qual s'intenta enganyar a una presa perquè reveli la
seva posició-. Però caldrà arriscar-se. No és moment per ser covards, no estant
la guerra en joc.
En Han
no va afegir i menys amb els nostres fills arriscant la vida, però la Leia ho va
sentir igual. Quan ell va començar a connectar els altres sistemes, ella va
activar el transmissor subespacial i va entrar les coordenades que els hi
havien donat.
-Aquí el
Falcó Mil·lenari.
-Gràcies
a la Força! -Va exclamar en Wedge Antilles-. Fa una hora que intentem contactar-vos.-
Vaig pensar que us havia passat una desgràcia.
En Han
i la Leia es van mirar, però no van dir res de l'Ànakin.
-Teníem
un parell de coris a sobre -els dits de la Leia van volar per l'ordinador-.
Aquestes són les dades que us vam prometre.
Mentre
parlava, a la pantalla de sensors van aparèixer els primers esclats d'estàtica
de la batalla. La flota d'assalt en si estava massa lluny per ser detectada a
través del gas de la nebulosa, fins i tot amb sensors actius, però en Han podia
deduir pels trets que només atacaven uns pocs centenars de naus. Així i tot,
dotzenes de fragates i corbetes yuuzhan vong desapareixien en estrelles d'energia
en dispersió abans que poguessin organitzar-se per formar una defensa. El Falcó estava massa lluny de la batalla
per detectar una cosa tan petita com un caça, però en Han sabia que els hi havia
de donar les gràcies a les espurnes d'estàtica de les explosions, que
apareixien amb massa freqüència entre les naus yuuzhan vong.
Ara la
flota de la Nova República tenia les seves pròpies naus de vigilància
controlant la batalla, però en Han i la Leia van mantenir la seva posició i van
continuar enviant dades en aquest lloc de comandament posicionat de manera tan
estranya. En un conflicte d'aquesta mida, la informació resulta més valuosa que
les naus, i tots dos contrincants s'esforçaven a destruir, encegar o confondre
les naus de reconeixement de l'enemic. Això feia que el Falcó, com a recurs d'observació no detectat, fos més important per
a l'atac què tres destructors estel·lars junts.
Les
fragates i corbetes dels yuuzhan vong van superar lentament, dolorosament, la
seva desorganització inicial i van començar a mantenir els caces a ratlla. Un
cop controlada aquesta amenaça, les grans naus capitals van deixar els seus
llocs en el centre de la formació i van passar al capdavant per donar suport a
les seves companyes de menor grandària. A mesura que s'anaven posant a l'abast
de les naus capitals de la Nova República, brillants barres d'energia van
començar a avançar i retrocedir en la pantalla de dades, de vegades il·luminant
amb tanta potència que en Han no podia veure res més. Amb el temps, la batalla
va començar a derivar en la direcció equivocada i en Han va saber que la seva
llarga espera havia estat per res.
Va
activar el micròfon subespacial.
-Wedge,
estàs rebent això?
-Ho rebem,
Han, però ets l'únic que segueix informant de la situació al cor de la protoestrella.
Si us plau, segueix aquí.
-Per què?
-Va grunyir en Han-. En Sovv no ha portat suficients naus. Digues-li que es
retiri i salvi el que pugui.
-No,
Han -En Wedge no semblava prou preocupat-. No podem fer això.
L'anàleg
yuuzhan vong d'un destructor pressionà massa fort en el seu atac i va esclatar
en una bengala lluminosa de dos segons, mentre fragates i corbetes seguien
desapareixent de forma constant. Però la batalla va seguir desviant-se cap a
les línies de la Nova República. Aviat va aparèixer una obertura clara entre
les naus capitals que participaven en l'atac i les que s'havien quedat enrere
per protegir les enormes naus proveïdores. En un gest que havia de ser l'últim
menyspreu als comandants de la Nova República, la quarta part de les naus grans
van tornar a les naus proveïdores i van continuar reaprovisionant-se.
-Això sí
que és passar-se d'arrogant -Va comentar en Wedge-. L'almirall Sovv ha de
donar-los una lliçó.
-Espero
que renyi millor que compta -Va mussitar en Han.
-Han...
-li va avisar la Leia.
En Han
la va ignorar i va continuar parlant amb amargor:
-El nostre
missatge deia que hi havia un miler de naus, i que arribaven més a cada moment!
-Però jo
només tenia nou-centes llestes per al combat -Va dir una veu sullustana una mica
molesta-. I el teu missatge també deia que ens donéssim pressa.
La Leia
va tancar els ulls i va baixar la barbeta de cop.
-Almirall
Sovv, si us plau, disculpi la impaciència del meu marit.
-No cal
que es disculpi -Va dir l'almirall Sovv-. Estarem fora de contacte durant vuit
minuts, però els hi envio l'ordre de batalla. Podrà tenir una actualització
tàctica llesta per quan tornem a fer contacte?
En
comptes de contestar, la Leia es va tornar cap al Han amb una expressió
expectant.
-Això,
és clar -Va dir en Han. Quan la Leia li arrufar les celles, va afegir: -
Almirall.
-Bé -Era
en Wedge-. Tenim una petició d'Eclipsi. Volen el yammosk i apreciaran qualsevol
indicació que pugueu proporcionar-nos.
-Els has
de dir que intentarem reduir les possibilitats a no més de cent naus -En Han va
posar els ulls en blanc mentre en Wedge i l'almirall tallaven la comunicació, i
es va tornar cap a la Leia-. Suposo que en Luke ha hagut de trobar els arpons
d'abordatge.
-O ha
fet que algú se'ls faci. Espero que serveixin en el corall Yorik.
Els
arpons d'abordatge eren un invent recent utilitzat legal o il·legalment en tota
la galàxia per forces de seguretat, pirates i tot el que volgués abordar una
nau. Eren bàsicament hipodèrmiques gegants plenes de gas coma que travessaven
el casc de l'objectiu fonent-se amb una punta supercalent. Un cop s'enganxaven
al forat, estenien una membrana de flexicristall per segellar l'entrada i
injectar el gas. Depenent de la mida de la nau i el sistema de ventilació, tota
la tripulació quedava inconscient en un termini que oscil·lava entre el minut i
el quart d'hora. En Han esperava que fos més aviat un minut, pel bé dels Jedi
que anessin a utilitzar-lo.
Van
passar els següents minuts escanejant el cor de la protoestrella, identificant
objectius prioritaris, calculant probabilitats d'abast i quant trigarien les
naus capitals de primera línia a abandonar el combat i tornar al cor de la
protoestrella. En menys de cinc minuts van tenir un informe de la situació que
deixava molt clar que el millor era atacar de forma previnguda i conservadora,
tot i l'avantatge de la sorpresa. No és que fos el cop decisiu que esperava en Han,
però les dades eren indiscutibles.
Llavors
la Leia va arrufar les celles, va dir que sentia que alguna cosa no estava bé i
va començar a treballar a l'ordinador. En Han escanejar una vegada i una altra
el Bantha i mirà les dades sense parpellejar. A ell tot li semblava bé. Fins
aconseguir reduir la localització probable del yammosk a tres anàlegs de
destructor i mitja dotzena de creuers grans.
La Leia
seguia treballant a l'ordinador, mussitant dintre seu i prenent notes en un
datapad, quan els contactes de la Nova República van començar a moure's en la
pantalla de sensors, apareixent gairebé directament en el combat a causa de
l'ombra de massa dispersa de la protoestrella. Quan la nau capitana de
l'almirall Sovv va sortir de l'hiperespai, les naus a l'avantguarda ja tenien
una hemorràgia de caces i castigaven les naus capitals yuuzhan vong amb les
bateries de turbolàser.
L'oficial
de comunicacions va establir de seguida una connexió i la Leia va enviar
l'actualització tàctica per un canal de dades codificat. Mentre esperaven que en
Wedge i l'almirall Sovv digerissin la nova informació, al Han li va sorprendre
veure a les naus capitals yuuzhan vong mantenint-se a prop de les naus
proveïdores en lloc de córrer a enfrontar-se a la flota que s'acostava i
guanyar temps perquè els seus camarades tornessin de la batalla.
Va
obrir un canal de veu.
-Wedge,
igual hauries de retenir les teves naus d'avantguarda. Aquestes pedres amaguen
alguna cosa.
-Sí, així
és -Va dir la Leia, alçant per fi la mirada del datapad-. Però no els
retinguis. Aquestes naus no s'han reaprovisionat encara. Això és el que
oculten.
L'almirall
Sovv es va posar de seguida al canal.
-Estàs
segura?
-Ho estic,
almirall. El nostre ordinador assigna un identificador a cada contacte, i acabo
de fer una història completa de cada un. Cap ha atracat amb les proveïdores.
-Ja veig
-Va dir en Sovv-. I la seva recomanació és?
La Leia
va mirar al Han abans de respondre. Si el seu anàlisi era encertat, la tàctica
que seguiria a partir del seu informe seria massa conservadora, i potser
proporcionaria a l'enemic una oportunitat d'abandonar el combat i escapar. Però
si s'equivocava... No s'equivocava. Sentia que en Han estava amb ella.
Ell va
assentir.
La Leia
li va somriure, i llavors va parlar:
-Vagi a
per sàbacc, almirall. La nostra recomanació és que aposti la flota.
-Ja veig
-En Sovv amb prou feines era capaç d'assimilar-ho: els sullustans poques vegades
són jugadors feliços-. És una forma inusual de plantejar-ho, però... Gràcies
pel seu suggeriment.
En Han
va fer una ganyota i es va assegurar que no estiguessin transmetent.
-És el
dolent de posar sullustans al comandament. Estan més interessats en
construir-se una carrera que a guanyar batalles.
-Crec que
aquest no.
La Leia
va assenyalar a la pantalla, on la major part de la flota de la Nova República,
inclosos tots els destructors estel·lars i la majoria dels creuers que atacaven
les naus proveïdores, s'allunyaven d'ella i es dirigien en ventall cap a
l'altre extrem del Bantha. Els seus turbolàsers ja castigaven la rereguarda de
la línia de combat yuuzhan vong. Diversos anàlegs de creuer i dues naus de la
mida de destructors van començar a enfonsar-se. Els van seguir altres quan van
fer mitja volta per enfrontar-se a la nova amenaça i es van veure atacats per
darrere. Els dos fronts de naus de la Nova República van començar a unir-se,
aixafant entre ells als desorganitzats yuuzhan vong.
Al cor
de la protoestrella, un remolí de naus petites es va precipitar contra les naus
proveïdores i els seus escortes. Els yuuzhan vong van contenir el seu atac fins
que van tenir l'enemic gairebé a sobre, i llavors van alliberar una andanada
tan intensa que en Han i la Leia van poder veure com la resplendor il·luminava
el cor del Bantha com l'estrella que seria un dia. Els sensors van necessitar
gairebé tot un minut per aclarir-se, i quan ho van fer havia desaparegut la
quarta part dels contactes de la Nova República.
La Leia
va tancar els ulls.
-Han, he...
-Són
Yuuzhan vong, Leia. Sabies que contraatacarien... amb pedres si calia.
Van
mirar amb aprensió com els escortes dels proveïdors seguien cobrint el cor del
Bantha amb boles de plasma i míssils de magma, de vegades eliminant fragates
senceres amb una sola andanada. Al final, els trets van començar a disminuir i
els anàlegs de destructor van començar a encaixar trets enemics. Esquadrons
sencers de la Nova República van passar al costat de les brases de les naus per
colpejar les indefenses naus proveïdores amb torpedes de protons i míssils
d'impacte. Només es van necessitar uns minuts de bombardeig perquè el nucli de
la protoestrella tornés a il·luminar-se fins i tot amb més intensitat que
abans, quan una nau proveïdora rere d'una altra es van anar desintegrant a causa
de la calor emesa pel seu propi carregament quan explotava.
Uns minuts
després, els va arribar la veu d'en Luke pel comunicador:
-Han, pots
apropar-te per aquí? Tenim un carregament que has de portar a Eclipsi.
-Un carregament
viu? -Va preguntar la Leia. La Danni Quee portava volent capturar un yammosk
viu des d'abans que en Booster els hi expliqués la caiguda de Reecee.
-Afirmatiu.
-Sàbacc!
-Va dir en Han-. És sàbacc pur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada