dilluns, 4 de gener del 2016

Estrella a Estrella 2 (IX)

Anterior



CAPÍTOL 9

-A això li dius una drecera?
-Confia en mi -En Han va apartar la mirada del remolí sense estrelles de la nebulosa gasosa negra de fora i va somriure a la seva dona-. Si els vong que van atacar a Booster volien protegir alguna cosa, ho descobrirem al final d'aquesta ruta. És l'única manera d'arribar a la regió del Nucli sense ensopegar amb una mina.
-I per què no ensopegarem amb una mina? -Va preguntar la Leia.
-Perquè no n'hi ha cap. La Nova República no coneix aquesta ruta. No la coneix ningú.
-Ningú?
-Bé, en Lando si -En Han va tornar a mirar els sensors de llarg abast i va començar a escanejar a la recerca de centres de massa perillosos-. I Chewbacca també. I Roa. I Talon Karrde, és clar, sempre l'ha conegut.
-Així que, bàsicament m'estàs dient que aquesta drecera la coneix qualsevol contrabandista o jugador que hagi tingut alguna vegada motius per entrar a Reecee?
-Sí. Ja et dic, ningú.
Havien fet cinc salts en altres tantes hores i ara pilotaven el Falcó cap al cor de tinta del Bantha Negre. El Bantha, classificat erròniament en molts mapes com a zona de risc tipus gamma per a la navegació, que normalment solia referir-se a un forat negre sense localitzar, era en realitat una protoestrella, un petit núvol de gas relativament fred que es contreia lentament per esdevenir una estrella. En uns quants milions d'anys es contrauria el suficient per començar a fusionar hidrogen, però de moment el més perillós que emetia el seu nucli era una aura imprecisa de calor infraroig. Qualsevol bon pilot podria travessar-la a una velocitat propera a la llum, sempre que no toqués el seu anell de pols i evités el púlsar de raigs gamma de l'altre costat, que no figurava en cap mapa.
Una alerta va dringar una vegada, dues, mitja dotzena de vegades, i va esdevenir un dringueig constant. Un munt de formes fosques va aparèixer a la pantalla, davant del Falcó i una mica més avall, cadascuna amb un conjunt de lectures numèriques a sota.
-Han -Va preguntar la Leia-. Què és això?
-Un camp d'asteroides -Va dir en Han-. Se suposa que havia d'estar més lluny, però estarà derivant cap al centre.
-De veritat? -La Leia son`s dubitativa-. Asteroides corrents de mineral de ferro?
-Això és -En Han mirà les lectures i immediatament va entendre a què es referia. Els contactes eren massa uniformes per ser asteroides, i no prou densos. Va fer girar el Falcó bruscament i va apagar els motors d'ions per no il·luminar la seva posició-. Et vaig dir que els trobaríem aquí.
-Al final de la ruta.
-Sembla que aquest és el final de la ruta.
A mesura que suraven en la protoestrella van seguir apareixent formes fosques a la pantalla.
La Leia va activar un gravador de dades i va començar a fer una anàlisi. En Han va activar la resta dels sensors i va centrar la seva atenció en les formes fosques a mesura que aquestes reduïen la marxa i començaven a desplegar naus guia. De moment no semblaven adonar-se que estaven sent vigilats, la qual cosa no li estranyava, els sensors del Falcó estaven a la última amb els de qualsevol nau de reconeixement, i un dels petits avantatges que tenia la Nova República en aquesta guerra estava en els seus sistemes de vigilància. Tot i això, no passaria molt de temps sense que una de les naus guia se'ls acostés prou com per detectar la seva presència.
-Bé, Leia, crec que serà millor anar-se'n.
-Encara no. Això és massa important.
-Aquesta és la qüestió.
-No, Han. Vull dir que és important de debò. No es preparava la Nova República per fer el salt fins a Reecee?
-En unes... -En Han mirà al cronòmetre del panell d'instruments-... tres hores. Extraoficialment, és clar.
-No crec que vagin a trobar res. Aquí deu haver unes mil naus.
En Han va començar a preguntar a la Leia què volia que fes al respecte, però es va adonar que ja ho sabia. La retorçada ruta hiperespacial que tenia darrere zigzaguejava a través de les colònies fins a la vora de la regió del Nucli. Des d'allà, els yuuzhan vong tindrien el camí lliure per atacar tant Eclipsi com Coruscant, i al Han ni se li passava pel cap que en Tsavong Lah pogués enviar mil naus per atacar Eclipsi.
-No vull fer això. -Massa vegades en la seva vida havien estat en el lloc adequat en el moment adequat. Ja no tenia gràcia-. De veritat que no vull fer-ho.
-Prepararé un missatge -Va dir la Leia.
-Envia'l a Adarakh i la Meewalh. Potser només puguem intentar-ho una vegada, i ells estan més ben situats per fer que la notícia li arribi a Wedge i Garm.
-Ja hi havia pensat en això.
-I digues-los que busquin al Lando. Per si la flota necessités un guia.
-També ho havia pensat.
-I digues-li al Luke...
-Han!
-Escolta, venir aquí no ha estat idea meva. Jo només vull ajudar...
La Leia li va clavar una mirada que suggeria que seguís en això.
En Han es va arriscar a fer un escaneig subespacial i va localitzar el veritable camp d'asteroides on esperava que estigués, just dins de l'anell de pols de la protoestrella. Va traçar un rumb de propulsió escàs que els allunyaria dels yuuzhan vong, i en un angle oblic que els situés rere del camp d'asteroides. Un cop allà, fora de perill, podrien vigilar el núvol gasós sencer amb sensors de llarg abast i transmetre les dades a la flota de la Nova República en quant hi arribés, sempre i quan hi arribés, és clar. Sempre hi havia la possibilitat que en Fey'lya o qualsevol altre buròcrata s'espantés i decidís mantenir la flota a casa.
-Caldrà arriscar-se a encendre un moment el motor d'ions -Va dir en Han-. No crec que ho vegin dins d'aquest núvol, però si el veuen...
-Ja he traçat un salt d'emergència -Va dir la Leia-. No serà molt llarg, però ens donarà temps per preparar alguna cosa millor. El paquet de dades ja està llest.
-Agafa't bé. Girarem en rodó i anirem directament a per ells.
-Meravellós. Sempre he desitjat passar per això. La Leia va aferrar els braços del gran seient de copilot i va assentir amb serietat. En Han va serrar les dents, va activar el motor d'ions i connectà les toveres d'altitud. Tot i que el compensador d'acceleració estava graduat al màxim, el Falcó va girar sobre si mateix de manera tan brusca que la xarxa protectora dels seients va cruixir per la tensió.
En Han va estar a punt de deixar-se anar dels comandaments i va tenir la sensació de caure de costat. Llavors, el seu estómac es va rebel·lar i va haver de serrar les dents per no vomitar-se a sobre.
El compensador va reaccionar quan ja tornaven a viatjar en línia recta, i la Leia va obrir un canal subespacial a Coruscant. Només va necessitar uns segons perquè el senyal trobés el seu camí entre el laberint de relés fins al seu apartament a Portest, mentre en Han emprava el temps en comprovar l'estat dels sensors i veia com una parella de coris se separava dels altres per investigar. Si hagués vist la brillantor de la tovera, els yuuzhan vong haurien enviat una flotilla completa, així que era probable que la parella només seguís l'estela que el Falcó estava traçant en la nebulosa. En Han va començar a desviar l'energia als escuts de partícules amb una pauta vertical amunt i avall, intentant confondre les lectures de l'enemic i donar a la seva nau la signatura variable d'un asteroide perdut, i va desplegar el recollidor de gasos per a emergències. Si calia, el reactor de la nau podia utilitzar de combustible hidrogen en brut.
Per fi els hi va arribar la veu de la Meewalh pel subespai, una mica trencada per la pèrdua de senyal dins de la nebulosa.
-Lady Vader, no esperàvem notícies seves. Va tot bé?
-De moment -La Leia començà a enviar les dades-. Procura que aquesta informació arribi...
La Leia es va sobresaltar i va interrompre la frase. Es va dur una mà al pit i la seva expressió es va tornar adolorida i distant.
-Lady Vader?
-Leia? -En Han allargà la mà per tocar-li el braç, però ella li va fer senyals perquè esperés.
-Ara, Meewalh -La Leia tancà els ulls i va semblar reunir totes les forces. I després va continuar-: Necessito que t'encarreguis que aquestes dades arribin a Wedge Antilles i Garm Bel Iblis en el Comandament de la Flota, i de seguida; fes el que calgui. Envia una còpia al Luke i al Lando Calrissian, juntament amb el meu suggeriment que ofereixin els seus serveis a l'almirall Sovv. Això podria suposar la guerra.
-Així es farà, Lady Vader.
El to de veu de la Meewalh era tan inexpressiu que bé podria haver promès dir-li a un veí que els Solo no podrien arribar a casa a temps per a l'aperitiu, però en Han compadia al pobre sentinella o buròcrata prou imprudent com per negar-li l'accés al Comandament de la Flota. Per sort, els noghri eren tan creatius com discrets, i segur que sorprenia als generals al bany o alguna cosa així, evitant un innecessari vessament de sang.
Per minúscula que fos la fricció dins d'una nebulosa gasosa, el retard que provocava era suficient perquè haguessin de seguir usant els motors iònics dos segons més. En Han mirà nerviós mentre el camí del Falcó es creuava amb el de les naus exploradores, intentant endevinar quan li delataria la llum de les toveres, però els coralites van continuar el seu camí fins que per fi es va apagar. Va respirar alleujat quan va veure que frenaven per situar-se darrere d'ell, en una maniobra estàndard d'aproximació a un contacte desconegut, i que les seves trajectòries no es creuarien abans d'arribar al camp d'asteroides. Seguien sense saber el que tenien davant.
En Han va trobar la Leia mirant per la finestra, amb la cara del color de les perles i una expressió distant i reservada. En recordar el seu inexplicable sobresalt d'abans, i el seu costum de diplomàtica de no mostrar les seves emocions mentre no les tingués sota control, es va disposar a preguntar-li què li preocupava.
Ella el va interrompre abans que parlés.
-Després, Han -en el seu coll hi havia una tensió alarmant, però també alguna cosa implacable que ell havia descobert que era tan flexible com el duracer-. Presta atenció al pilotatge.
Una alarma de variació va sonar quan van passar al costat d'un asteroide endarrerit prou gran com per tenir estirada gravitatòria pròpia. En Han silencià l'alarma i traçà la seva nova trajectòria sense fer la correcció suggerida. Qualsevol canvi d'aquest tipus alertaria instantàniament als coris de la veritable naturalesa del Falcó i arruïnaria qualsevol possibilitat que la Nova República enxampés desprevinguda la flota.
La nova trajectòria portava al Falcó a través de l'anell de pols, on en Han es veuria obligat a retreure el recollidor de gas per no embussar els filtres. Encara lluitava amb la forma d'aconseguir això sense alterar la signatura del seu vol quan va tornar a sonar l'alarma de variació i un altre asteroide els va acostar més al camp.
En Han traçà la nova trajectòria i va veure que xocarien, i molt aviat. Era un asteroide molt gran, prou com perquè la seva pròpia gravetat li hagués donat la forma d'una esfera, i cada vegada els alterava més la direcció. A l'altre costat del transpariacer, en Han només veia els negres tentacles gasosos de la nebulosa, però l'asteroide seguia estant allà, a la seva esquerra, movent-se cap al centre de la finestreta i fent-se més gran a cada moment.
Que era just el que necessitava.
En Han es va tornar cap a l'ordinador de navegació i va començar a ficar ràtios d'impacte i pautes d'acceleració. El resultat va ser més elevat del que li hauria agradat, i va haver de contenir-se per no maleir en veu alta.
-Leia, coneixes aquest truc que sempre fa en Kyp amb les bombes ombra?
-Defineix coneixes.
-Un quilòmetre per segon. Puc obtenir certa acceleració inicial pressuritzant el tub de projectils...
-El tub de projectils, Han?
-... I volant la resclosa -acabà-. Però estaríem just darrere d'ell quan detonés el cap, i ni tan sols en Han Solo és tan ràpid.
La Leia empal·lidí.
-No aniràs a...
-No tenim molt de temps -Va dir en Han, armant el projectil-. Pots fer-ho?
La Leia va tancar els ulls.
-Quin d'ells?
-El de babord.
En Han ordenà a l'ordinador que obrís el tub, després va desactivar el motor d'ions del projectil i va anul·lar les mesures de seguretat. Quan va acabar de fer tot això, una obscuritat més profunda començava a emergir de la boira giratòria de la nebulosa, amb una immobilitat que no deixava cap dubte sobre la seva naturalesa sòlida.
En Han va deixar anar el disparador i va sentir un suau espetec quan es va obrir la tapa de la resclosa. El projectil, absorbit a l'exterior per la descompressió sobtada, va vagar entre les mandíbules de càrrega del Falcó i va semblar aturar allà.
-Aquest seria un bon moment -li va urgir en Han.
-Ho intento!
El projectil va avançar. Anava agafant velocitat, però a poc a poc.
-Bé, era una idea -Va dir en Han preparant els motors d'ions per a una sortida ràpida. La Leia no era Jedi, mai havia tingut temps per entrenar-se, però podia controlar la Força i ell l'havia vist moure coses més pesades que un míssil. Pot ser que la nebulosa interferís amb la Força o alguna cosa així-. Bon intent, però...
El míssil va sortir disparat i va desaparèixer en la foscor.
-... Podria funcionar -Va acabar en Han.
Va posar la mà al motor dels repulsors i va esperar. A la pantalla de sensors, els coralites van ometre el desviament provocat pel primer asteroide i es van dirigir directament al següent.
Tindrien una visió clara de l'impacte, però amb sort no tan clara com per veure la silueta negra mat del Falcó contra la fogonada.
Quan el primer esclat de llum va fer que els vidres tintats de la carlinga s'enfosquissin, en Han va activar els repulsors i es va allunyar, desaccelerant i girant de forma gairebé tan tancada com abans.
Els coralites estarien ja en una posició que els hi permetria escanejar, però els repulsors no eren tan visibles com els motors iònics, i apostava a quà l'esclat d'energia del míssil d'impacte anul·laria el que fos que usessin els coris com a sensors.
Ja estaven a l'horitzó abans que la fogonada comencés a esvair-se. En Han va volar amb els sensors apagats i només amb els instruments. Va colar el Falcó per una profunda esquerda, va orientar el morro cap amunt i va usar el tren d'aterratge per encaixar contra les parets, de manera que les góndoles de les toveres no resultessin danyades.
-I ara què? -Va preguntar la Leia.
-Esperarem que acabin la seva exploració.
-Creus que seguiran explorant? Aquest míssil d'impacte va deixar un cràter molt convincent.
-Sí, però és una flota molt gran. Ho registraran tot i després tornaran a registrar-lo.
En Han va apagar tots els sistemes del Falcó que poguessin alliberar encara que només fos un fotó d'energia i després es va recolzar en el seient, igual que la Leia. Els dos van mirar a la foscor. Hi havia escollit a propòsit una esquerda que mirés a l'interior del Bantha, perquè fins i tot les estrelles estiguessin massa embolicades en el gas de la nebulosa per poder comptar-les. Li recordava quan va estar congelat en carbonita, només que no va passar tot aquest temps conscient.
-Quant creus que caldrà esperar? -Va preguntar la Leia.
-Més del que ens agradaria -En Han tenia un mal pressentiment sobre el sobresalt que ella havia tingut abans i volia preguntar-li sobre això, però sabia que no havia de pressionar-la-. Ho sabrem.
-Com?
-Ens cansarem d'esperar.
Van estar en silenci una mica més i llavors la Leia ho va dir:
-L'Ànakin està ferit. -El cor d'en Han es va col·lapsar com un forat negre.
-Ferit?
Va començar a pressionar botons i a moure interruptors. La seqüència d'encesa del Falcó era notablement ràpida per tenir tants sistemes apagats i els motors freds. Sortirien i estarien en camí en menys de tres minuts.
-Han? -Hi havia fragilitat en la veu de la Leia-. On anem?
-Eh? -Encebà els motors iònics i va iniciar un compte enrere de vint segons-. On creus que anem?
-No tinc ni idea. Perquè sé que mai hauries permès que l'Ànakin participés en aquest absurd pla de rendició si hi hagués alguna altra manera d'arribar a Myrkr.
El compte enrere va arribar a quinze. El dit d'en Han es va moure automàticament cap a l'activador i es va quedar allà surant, esperant el vint. Per fi es va adonar de per què havia esperat la Leia a què el Falcó es refredés abans de dir-ho, i va deixar de comptar.
-No hi havia una altra manera -desactivà els encebadors i va començar a apagar els altres sistemes. Només llavors va trobar forces per preguntar: És molt greu?
L'única resposta de la Leia va ser un assentiment.
En Han volia fer alguna cosa, protegir l'Ànakin o ajudar la Leia amb el que devia estar sentint a través de la Força, però com defensar un fill que estava a mil anys llum de distància? O assumir la càrrega de la Leia quan ell no podia sentir la Força i molt menys sentir la ferida de l'Ànakin a través d'ella?
-Almenys no està sol -En Han va allargar la mà cap a ella. Va notar que li tremolava la mà, però la va posar de totes maneres en el seu braç-. La Jaina està allà.
-I en Jacen.
-Sí, i en Jacen -Donades els últims dubtes morals que tenia en Jacen sobre com usar la Força, en Han no estava acostumat a pensar en el seu fill gran com a guerrer Jedi, però va ser en Jacen qui es va enfrontar a Tsavong Lah a Duro i va salvar la vida de la Leia-. Els bessons tindran cura d'ell.
-Cert -La Leia va assentir amb aire absent, pensant en Myrkr, a mil anys llum de distància-. Té als bessons.
L'última llum va desaparèixer dels panells de la carlinga i es van sumir en la foscor, tot sol amb els seus pensaments i prou a prop l'un de l'altre com per sentir-se respirar.
Amb el temps, en Han no va poder suportar-ho més.
-Tant de bo no li hagués dit aquestes coses quan va morir Chewbacca -Va dir-. Tant de bo no li hagués tirat la culpa a l'Ànakin.
Una mà càlida va trobar la seva.
-Això ja va passar, Han. De veritat.
Van esperar en silenci, donant voltes durant el que va semblar una eternitat a les mateixes preguntes sense resposta: Com de greu?, Com li ha passat?, Estarà ja fora de perill?. En una ocasió, en Han va veure una lleugera brillantor porpra creuar l'esquerda, però era tan feble i fugaç que li va semblar més una il·lusió dels seus ulls ansiosos de llum que la brillantor de la carlinga d'un yuuzhan vong. La major part del temps la van passar asseguts i esperant, incapaços de confirmar si la Nova República enviaria o no una flota d'atac, ja que l'antena receptora subespacial del Falcó estava bloquejada per diversos quilòmetres d'asteroide de ferro.
Amb el plat de sensors apuntant al cor del Bantha només podien fer passades periòdiques per actualitzar les seves dades. Amb el temps va resultar evident que els yuuzhan vong estaven congregant naus no només de la flotilla que havia atacat Reecee, sinó de totes les seves estacions actives de la galàxia. La majoria de les naus que arribaven anaven directament al centre de la flota i s'alineaven per rebre aliments i municions de les grans naus proveïdores. En Han va sentir alleujament en veure que els yuuzhan vong només eren una mica més ràpids en fer aquest procés que la seva pròpia flota quan ell era general. Al ritme que s'estava reaprovisionant l'enemic, fins i tot el pesat Comandament de la Flota de la Nova República tindria temps per prendre una decisió. Només esperava que arribessin amb naus suficients.
El primer indici d'acció el van tenir quan un escombrat dels seus sensors els hi va mostrar dues naus, gairebé amb seguretat què els havien seguit fins l'asteroide, dirigint-se a tota velocitat cap al cor del Bantha. En Han va sentir un calfred per totes les vegades que havien parlat de sortir de l'amagatall i va activar tots els sistemes d'escaneig passius. Després va passar els resultats a la pantalla principal de dades. Era com si algú hagués rebentat un niu de brunzivespes assassines sobre la pantalla, amb les fragates i corbetes de corall Yorik dirigint-se a l'altra vora de la protoestrella i més d'un centenar de creuers i destructors desplaçant-se al centre de la formació, configurant una esfera protectora al voltant de les enormes naus proveïdores.
-Per descomptat, no sembla una formació de salt -Va comentar la Leia.
-No, és la seva formació d'enxampats per sorpresa. Emmagatzema això per analitzar-lo, no és una formació que la Nova República hagi vist abans.
En Han va encendre en fred els motors repulsors i va treure al Falcó de l'esquerda. Tot just havien sortit quan van sentir la veu d'una oficial de comunicacions per la unitat tàctica de comunicacions.
-... Trucant al Falcó Mil·lenari -els efectes absorbents d'energia de la nebulosa van fer que la veu de la jove sonés feble i plena d'estàtica-. Repeteixo, aquí la nau exploradora Gabrielle, As la Nova República, trucant al Falcó Mil·lenari. Si us plau, respongui a la banda S-6-0-9.
-Les  seves coordenades no tenen sentit pel que fa a la batalla -Va dir la Leia. Va donar un copet a la pantalla de dades, indicant una posició a un quart de distància del lloc on es dirigien corbetes i fragates, i al costat de Reecee del Bantha-. No estaran fent-nos els yuuzhan vong un hutt amic?
-Si algun traïdor els ha dit que som aquí, per què no? -un hutt amic era una vella tàctica imperial amb la qual s'intenta enganyar a una presa perquè reveli la seva posició-. Però caldrà arriscar-se. No és moment per ser covards, no estant la guerra en joc.
En Han no va afegir i menys amb els nostres fills arriscant la vida, però la Leia ho va sentir igual. Quan ell va començar a connectar els altres sistemes, ella va activar el transmissor subespacial i va entrar les coordenades que els hi havien donat.
-Aquí el Falcó Mil·lenari.
-Gràcies a la Força! -Va exclamar en Wedge Antilles-. Fa una hora que intentem contactar-vos.- Vaig pensar que us havia passat una desgràcia.
En Han i la Leia es van mirar, però no van dir res de l'Ànakin.
-Teníem un parell de coris a sobre -els dits de la Leia van volar per l'ordinador-. Aquestes són les dades que us vam prometre.
Mentre parlava, a la pantalla de sensors van aparèixer els primers esclats d'estàtica de la batalla. La flota d'assalt en si estava massa lluny per ser detectada a través del gas de la nebulosa, fins i tot amb sensors actius, però en Han podia deduir pels trets que només atacaven uns pocs centenars de naus. Així i tot, dotzenes de fragates i corbetes yuuzhan vong desapareixien en estrelles d'energia en dispersió abans que poguessin organitzar-se per formar una defensa. El Falcó estava massa lluny de la batalla per detectar una cosa tan petita com un caça, però en Han sabia que els hi havia de donar les gràcies a les espurnes d'estàtica de les explosions, que apareixien amb massa freqüència entre les naus yuuzhan vong.
Ara la flota de la Nova República tenia les seves pròpies naus de vigilància controlant la batalla, però en Han i la Leia van mantenir la seva posició i van continuar enviant dades en aquest lloc de comandament posicionat de manera tan estranya. En un conflicte d'aquesta mida, la informació resulta més valuosa que les naus, i tots dos contrincants s'esforçaven a destruir, encegar o confondre les naus de reconeixement de l'enemic. Això feia que el Falcó, com a recurs d'observació no detectat, fos més important per a l'atac què tres destructors estel·lars junts.
Les fragates i corbetes dels yuuzhan vong van superar lentament, dolorosament, la seva desorganització inicial i van començar a mantenir els caces a ratlla. Un cop controlada aquesta amenaça, les grans naus capitals van deixar els seus llocs en el centre de la formació i van passar al capdavant per donar suport a les seves companyes de menor grandària. A mesura que s'anaven posant a l'abast de les naus capitals de la Nova República, brillants barres d'energia van començar a avançar i retrocedir en la pantalla de dades, de vegades il·luminant amb tanta potència que en Han no podia veure res més. Amb el temps, la batalla va començar a derivar en la direcció equivocada i en Han va saber que la seva llarga espera havia estat per res.
Va activar el micròfon subespacial.
-Wedge, estàs rebent això?
-Ho rebem, Han, però ets l'únic que segueix informant de la situació al cor de la protoestrella. Si us plau, segueix aquí.
-Per què? -Va grunyir en Han-. En Sovv no ha portat suficients naus. Digues-li que es retiri i salvi el que pugui.
-No, Han -En Wedge no semblava prou preocupat-. No podem fer això.
L'anàleg yuuzhan vong d'un destructor pressionà massa fort en el seu atac i va esclatar en una bengala lluminosa de dos segons, mentre fragates i corbetes seguien desapareixent de forma constant. Però la batalla va seguir desviant-se cap a les línies de la Nova República. Aviat va aparèixer una obertura clara entre les naus capitals que participaven en l'atac i les que s'havien quedat enrere per protegir les enormes naus proveïdores. En un gest que havia de ser l'últim menyspreu als comandants de la Nova República, la quarta part de les naus grans van tornar a les naus proveïdores i van continuar reaprovisionant-se.
-Això sí que és passar-se d'arrogant -Va comentar en Wedge-. L'almirall Sovv ha de donar-los una lliçó.
-Espero que renyi millor que compta -Va mussitar en Han.
-Han... -li va avisar la Leia.
En Han la va ignorar i va continuar parlant amb amargor:
-El nostre missatge deia que hi havia un miler de naus, i que arribaven més a cada moment!
-Però jo només tenia nou-centes llestes per al combat -Va dir una veu sullustana una mica molesta-. I el teu missatge també deia que ens donéssim pressa.
La Leia va tancar els ulls i va baixar la barbeta de cop.
-Almirall Sovv, si us plau, disculpi la impaciència del meu marit.
-No cal que es disculpi -Va dir l'almirall Sovv-. Estarem fora de contacte durant vuit minuts, però els hi envio l'ordre de batalla. Podrà tenir una actualització tàctica llesta per quan tornem a fer contacte?
En comptes de contestar, la Leia es va tornar cap al Han amb una expressió expectant.
-Això, és clar -Va dir en Han. Quan la Leia li arrufar les celles, va afegir: - Almirall.
-Bé -Era en Wedge-. Tenim una petició d'Eclipsi. Volen el yammosk i apreciaran qualsevol indicació que pugueu proporcionar-nos.
-Els has de dir que intentarem reduir les possibilitats a no més de cent naus -En Han va posar els ulls en blanc mentre en Wedge i l'almirall tallaven la comunicació, i es va tornar cap a la Leia-. Suposo que en Luke ha hagut de trobar els arpons d'abordatge.
-O ha fet que algú se'ls faci. Espero que serveixin en el corall Yorik.
Els arpons d'abordatge eren un invent recent utilitzat legal o il·legalment en tota la galàxia per forces de seguretat, pirates i tot el que volgués abordar una nau. Eren bàsicament hipodèrmiques gegants plenes de gas coma que travessaven el casc de l'objectiu fonent-se amb una punta supercalent. Un cop s'enganxaven al forat, estenien una membrana de flexicristall per segellar l'entrada i injectar el gas. Depenent de la mida de la nau i el sistema de ventilació, tota la tripulació quedava inconscient en un termini que oscil·lava entre el minut i el quart d'hora. En Han esperava que fos més aviat un minut, pel bé dels Jedi que anessin a utilitzar-lo.
Van passar els següents minuts escanejant el cor de la protoestrella, identificant objectius prioritaris, calculant probabilitats d'abast i quant trigarien les naus capitals de primera línia a abandonar el combat i tornar al cor de la protoestrella. En menys de cinc minuts van tenir un informe de la situació que deixava molt clar que el millor era atacar de forma previnguda i conservadora, tot i l'avantatge de la sorpresa. No és que fos el cop decisiu que esperava en Han, però les dades eren indiscutibles.
Llavors la Leia va arrufar les celles, va dir que sentia que alguna cosa no estava bé i va començar a treballar a l'ordinador. En Han escanejar una vegada i una altra el Bantha i mirà les dades sense parpellejar. A ell tot li semblava bé. Fins aconseguir reduir la localització probable del yammosk a tres anàlegs de destructor i mitja dotzena de creuers grans.
La Leia seguia treballant a l'ordinador, mussitant dintre seu i prenent notes en un datapad, quan els contactes de la Nova República van començar a moure's en la pantalla de sensors, apareixent gairebé directament en el combat a causa de l'ombra de massa dispersa de la protoestrella. Quan la nau capitana de l'almirall Sovv va sortir de l'hiperespai, les naus a l'avantguarda ja tenien una hemorràgia de caces i castigaven les naus capitals yuuzhan vong amb les bateries de turbolàser.
L'oficial de comunicacions va establir de seguida una connexió i la Leia va enviar l'actualització tàctica per un canal de dades codificat. Mentre esperaven que en Wedge i l'almirall Sovv digerissin la nova informació, al Han li va sorprendre veure a les naus capitals yuuzhan vong mantenint-se a prop de les naus proveïdores en lloc de córrer a enfrontar-se a la flota que s'acostava i guanyar temps perquè els seus camarades tornessin de la batalla.
Va obrir un canal de veu.
-Wedge, igual hauries de retenir les teves naus d'avantguarda. Aquestes pedres amaguen alguna cosa.
-Sí, així és -Va dir la Leia, alçant per fi la mirada del datapad-. Però no els retinguis. Aquestes naus no s'han reaprovisionat encara. Això és el que oculten.
L'almirall Sovv es va posar de seguida al canal.
-Estàs segura?
-Ho estic, almirall. El nostre ordinador assigna un identificador a cada contacte, i acabo de fer una història completa de cada un. Cap ha atracat amb les proveïdores.
-Ja veig -Va dir en Sovv-. I la seva recomanació és?
La Leia va mirar al Han abans de respondre. Si el seu anàlisi era encertat, la tàctica que seguiria a partir del seu informe seria massa conservadora, i potser proporcionaria a l'enemic una oportunitat d'abandonar el combat i escapar. Però si s'equivocava... No s'equivocava. Sentia que en Han estava amb ella.
Ell va assentir.
La Leia li va somriure, i llavors va parlar:
-Vagi a per sàbacc, almirall. La nostra recomanació és que aposti la flota.
-Ja veig -En Sovv amb prou feines era capaç d'assimilar-ho: els sullustans poques vegades són jugadors feliços-. És una forma inusual de plantejar-ho, però... Gràcies pel seu suggeriment.
En Han va fer una ganyota i es va assegurar que no estiguessin transmetent.
-És el dolent de posar sullustans al comandament. Estan més interessats en construir-se una carrera que a guanyar batalles.
-Crec que aquest no.
La Leia va assenyalar a la pantalla, on la major part de la flota de la Nova República, inclosos tots els destructors estel·lars i la majoria dels creuers que atacaven les naus proveïdores, s'allunyaven d'ella i es dirigien en ventall cap a l'altre extrem del Bantha. Els seus turbolàsers ja castigaven la rereguarda de la línia de combat yuuzhan vong. Diversos anàlegs de creuer i dues naus de la mida de destructors van començar a enfonsar-se. Els van seguir altres quan van fer mitja volta per enfrontar-se a la nova amenaça i es van veure atacats per darrere. Els dos fronts de naus de la Nova República van començar a unir-se, aixafant entre ells als desorganitzats yuuzhan vong.
Al cor de la protoestrella, un remolí de naus petites es va precipitar contra les naus proveïdores i els seus escortes. Els yuuzhan vong van contenir el seu atac fins que van tenir l'enemic gairebé a sobre, i llavors van alliberar una andanada tan intensa que en Han i la Leia van poder veure com la resplendor il·luminava el cor del Bantha com l'estrella que seria un dia. Els sensors van necessitar gairebé tot un minut per aclarir-se, i quan ho van fer havia desaparegut la quarta part dels contactes de la Nova República.
La Leia va tancar els ulls.
-Han, he...
-Són Yuuzhan vong, Leia. Sabies que contraatacarien... amb pedres si calia.
Van mirar amb aprensió com els escortes dels proveïdors seguien cobrint el cor del Bantha amb boles de plasma i míssils de magma, de vegades eliminant fragates senceres amb una sola andanada. Al final, els trets van començar a disminuir i els anàlegs de destructor van començar a encaixar trets enemics. Esquadrons sencers de la Nova República van passar al costat de les brases de les naus per colpejar les indefenses naus proveïdores amb torpedes de protons i míssils d'impacte. Només es van necessitar uns minuts de bombardeig perquè el nucli de la protoestrella tornés a il·luminar-se fins i tot amb més intensitat que abans, quan una nau proveïdora rere d'una altra es van anar desintegrant a causa de la calor emesa pel seu propi carregament quan explotava.
Uns minuts després, els va arribar la veu d'en Luke pel comunicador:
-Han, pots apropar-te per aquí? Tenim un carregament que has de portar a Eclipsi.
-Un carregament viu? -Va preguntar la Leia. La Danni Quee portava volent capturar un yammosk viu des d'abans que en Booster els hi expliqués la caiguda de Reecee.
-Afirmatiu.
-Sàbacc! -Va dir en Han-. És sàbacc pur!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada