Estrella a Estrella 2 (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El cos estressat de l'Ànakin clamava per un descans, un tràngol, qualsevol tipus de fugida. Però no era possible, no amb Nom Anor i companyia trepitjant-los els talons. Els yuuzhan vong havien quedat enrere, prou lluny perquè fins i tot els barabels no poguessin sentir-los, però l'Ànakin sentia l'enemic a través del vidre lambent, una freda aura de ràbia i malícia que obligava al grup d'assalt a seguir endavant, sempre assetjat, sempre amenaçat.

Els yuuzhan vong havien tornat des de la ciutat dels esclaus, assetjant als Jedi sempre que frenaven la marxa, assetjant-los amb insectes bèl·lics i provocant-los perquè disparessin les seves armes. Encara que els atacs augmentaven, en Nom Anor no canviava de tàctica. Seguia assetjant el grup d'assalt, desgastant-lo, intentant agafar vives les seves preses.

I l'Ànakin no donava cap raó a l'espia borni perquè canviés de tàctica. Hi havia evitat el parany de l'AT-AT, només per caure en una emboscada a la ciutat dels esclaus, com un ignorant correpols sortit d'una granja d'humitat. Angoixat per la difícil situació dels seus habitants, havia permès que els impostors d'en Nom Anor s'acostessin al grup d'assalt. Ara, l'Eryl i en Jovan estaven morts. L'Ànakin va haver de recordar l'afició d'en Nom Anor al subterfugi i haver previst l'atac o, almenys, haver mantingut la multitud lluny dels seus Jedi. Hauria d'haver estat més acurat, hauria...

La Jaina li va donar un cop al nas.

-Prou.

-Què? -L'Ànakin es va fregar l'orella. La seva concentració es va dissipar i el dolor va rugir a través d'ell en ones-. Gràcies per preocupar-te.

-Pots sentir llàstima per tu mateix -Va dir la Jaina. Una prima línia creuava el seu front en diagonal, allà on la la Tekli havia segellat amb sintecarn la ganivetada sobre el seu ull-. Has estat temerari, Ànakin, i estàs pagant el preu... però aquesta no és la qüestió. Has de deixar de culpar-te.

La distant remor de passos dels yuuzhan vong va arribar fins a ells. L'Ànakin va intentar que no debilitessin la seva concentració i va preguntar:

-I a qui vaig a donar-li la culpa?

-A la guerra -Va respondre la Jaina-. Creus que l'oncle Luke ens va enviar aquí per entrenar-nos? Això és important. Si la gent mor, mor de veritat.

-Això és una mica fred.

-Ja ploraré a casa -La Jaina arriscà una mirada per sobre de la seva espatlla-. Potser vas cometre un error o potser no. Però comença a concentrar-te en la missió o morirà més gent.

La Jaina va sostenir la seva mirada un moment. Llavors, la remor de passos es va fer més forta i es van concentrar a fugir. El grup d'assalt va passar al costat d'un túnel alt fins a la cintura, que descendia fins als caus dels voxyn salvatges. Segons la Lomi i en Welk, els salvatges eren criatures que els entrenadors havien perdut. Arribava un moment en què les bèsties trobaven el camí fins a la ciutat dels esclaus -l'única font constant de preses en el laberint d'entrenament- i convertien aquestes coves en el seu cau. Amb un traçat irregular, parets excavades amb àcid i una aclaparadora pudor a descomposició, els túnels semblaven una cosa que bé podien haver excavat les criatures. Tots, excepte els barabels, portaven màscares per poder respirar.

L'Ànakin portava posada la seva uns mil passos, abans de treure-se-la i descobrir que no respirava amb més facilitat encara que l'aire fos més fresc. Se sentia febril, i va comprendre que el seu dolor anava en augment i s'obria pas a través de les seves defenses en la Força. Alguna cosa anava malament.

Va aclarir la seva ment mentre corria, obrint-se completament a la Força. Encara que no era un sanador de talent, coneixia prou el seu propi cos com per seguir les ondulacions fins a la seva ferida i sentir que alguna cosa s'havia deixat anar dins d'ell. Va rebuscar sota l'arnès del seu equip i va palpar una bena xopa. Quan va retirar la mà, el palmell estava tenyit d'escarlata.

-Ànakin! -el crit era de la Tahiri que, com sempre, corria al costat de ell-. Què és això?

-Res.

L'Ànakin es va concentrar en la seva ferida interna, intentant utilitzar la Força per unir les vores... però estava massa feble per concentrar-se. Va ensopegar, i hauria caigut si la Tahiri no hagués arribat fins a ell amb la Força, ajudant-li a levitar.

-Necessito ajuda! -Va cridar la noia.

El grup d'assalt va frenar en sec. La Jaina i diversos dels altres es van apinyar al voltant de l'Ànakin, malgrat les seves protestes que es trobava bé.

-Calla! -Va ordenar la Tahiri-. No estàs bé... ni molt menys.

El so de petjades dels yuuzhan vong va créixer fins a ressonar amb força. La la Tekli va emergir d'alguna part entre en Ganner i en Raynar, que compartien la càrrega de portar el cos de l'Eryl.

-Mantingueu-lo levitant! -Va demanar la Jaina. Va aixecar la la Tekli i la va posar a cavall sobre les cames de l'Ànakin; llavors, li va agafar del canell i es va posar en marxa-. Moveu-vos, tots!

L'Ànakin va intentar insistir que no necessitava ajuda, però només va aconseguir d'emetre un clapoteig. Un dels barabels va deixar caure una mina de dards per retardar als yuuzhan vong, i el grup d'assalt va reprendre la cursa. La la Tekli començà a desfer l'embenat, mentre les cames de l'Ànakin, sostingudes per la Força, tot just notaven el seu pes. La chadra-fan tirà a un costat la bena de bacta xopa de sang i va posar la mà sobre la ferida. La Força va fluir en L'Ànakin, però les seves forces van seguir disminuint.

-S'ha de parar -Va suggerir la la Tekli.

-No -La veu de l'Ànakin tot just era un murmuri-. No permetré que...

La la Tekli el va ignorar.

-Té una hemorràgia interna. Necessito veure el que li passa.

-Quant temps? -Va preguntar la Jaina.

-Depèn del que trobi -Va dir la la Tekli-. Quinze minuts, potser el doble.

El soroll de les petjades yuuzhan vong van augmentar encara més, i la Força es va agitar amb l'Ànsia familiar dels voxyn a la caça. Aquestes no eren les bèsties que havien turmentat fins ara als Jedi, sinó criatures ben entrenades guiades per ensinistradors experimentats. El grup d'assalt ja n'havia matat tres; si era una gossada típica, només en quedaria un.

Tots van desitjar que fos una gossada típica.

L'Alema va mirar fixament cap enrere, cap a la possible amenaça, i després es va tornar cap a la Jaina.

-Puc aconseguir-vos quinze minuts -la seva veu sonava estranyament distant-. Només necessito mitja dotzena de granades d'impacte.

L'Ànakin tot just va sentir a Ganner respondre:

-Fes-ho.

I va veure com li llançava alguna cosa a la twi'lek. Aquesta va ballar fins als barabels, i els quatre es van allunyar a tota velocitat pel passatge, avançant-se al grup d'assalt.

L'Ànakin es va sumir en el deliri i va començar a deixar de sentir als altres per mitjà de la Força, encara que sí a la Tahiri que, al seu costat, li repetia que s'anava a curar. Ell la va creure, però no podia reunir forces suficients per dir-li-ho, així que a canvi li va estrènyer la mà.

Va passar el temps -no va poder ser molt- i el brunzit d'un sabre làser ressonà al passatge.

Van passar prop d'en Tesar, i l'Ànakin va albirar a l'Alema asseguda sobre les seves espatlles obrint al sostre un forat amb la seva fulla color plata. Darrere d'ella, la Bela estava pujada a les espatlles de la seva germana, utilitzant el làser d'en Jovan Drark per encaixar un tros de tela en un forat similar.

L'Alema va prendre una granada d'en Tesar i la va ficar en el forat que havia fet, però la Tahiri girà una cantonada amb l'Ànakin i aquest va perdre de vista el que estava passant. Va sentir clarament a una de les barabeles xiuxiuejar sis segons, i la Tekli va saber que s'estava estabilitzant i potser fins i tot portant-lo de tornada.

L'Ànakin va aixecar el cap, i va veure a l'Alema i els barabels girar la cantonada i arribar corrent darrera la resta de l'equip; llavors, va sentir un brunzit massa familiar sorgint del passatge. Un parell d'insectes atordidors van impactar a l'esquena de l'Alema; no li van perforar el mico, però el cop va ser suficient per enderrocar-la. En Tesar la va agafar a la carrera, va tirar d'ella i va seguir corrent sense disminuir la velocitat.

Un moment després, una ona de xoc sacsejà a l'Ànakin i les orelles es van segellar contra el rugit del corall Yorik desprenent-se. Un núvol de pols ondejà per les parets del passatge i quan va arribar a l'equip, la Tekli es va tornar a col·locar la màscara respiratòria.

Els Jedi van seguir trenta passos més i es van aturar. La Tekli va baixar a terra a l'Ànakin i li va donar a la Jaina un tub de sals per despertar a l'Alema; llavors, va ficar les seves petites mans a la ferida de l'Ànakin, sota la caixa toràcica. Ell va intentar no cridar, però va fracassar. Ella va seguir treballant, mig xiuxiuejant instruccions a la Tahiri. L'Ànakin va mirar cap avall per descobrir els petits braços de la Tekli ficats en el seu cos fins al colze. La foscor es va tancar al voltant de les vores del seu camp de visió, i no va tornar a mirar.

Van sentir so de trets làser en el punt on s'havia enfonsat el sostre del passadís. L'Ànakin va intentar aixecar el cap, però el seu germà el va obligar a baixar-lo.

-No et preocupis -li va tranquil·litzar en Jacen-. Tothom està a cobert.

-Alema... Ferida...? -Va panteixar l'Ànakin.

-Furiosa -En Jacen va assenyalar en direcció al camp de batalla-. Picant yuuzhan vong... i gaudint.

-Bona raó! -Va replicar l'Ànakin-. Després...

-Calma! -En Jacen va aixecar les mans demanant-li rendició-. No t'estic jutjant.

L'Ànakin va fer una ganyota de dolor, com si una agulla esmolada li foradés les entranyes. Arquejà una cella en una expressió de dubte.

-De veritat, no ho faig -Va confessar en Jacen.

La intensitat del foc creuat es va incrementar. En Lowbacca va rugir anunciant la mort d'un voxyn.

Inquiet, en Jacen va aixecar la vista cap al joiós rugit abans de dir:

-Si estic preocupat pel que ens està passant? És clar. Aquesta guerra està traient tot el dolent i egoista de la Nova República, corrompent la galàxia estrella a estrella. Veig com un Jedi darrere l'altre és empès al Costat Fosc, obligat a lluitar per guanyar i no per protegir. Però no puc obligar a ningú a seguir el meu camí, cadascú ha triar per si mateix. Centràlia em va ensenyar això.

-Em va enganyar.

-També a mi -Va reconèixer en Jacen-. Vaig creure que era l'únic a conèixer la diferència entre el bé i el mal, fins que vaig comprendre que no era així. En realitat, va ser la Tenel Ka qui m'ho va fer veure després del que vaig dir en el Mort Exquisida. He estat intentant disculpar-me amb tu des de llavors.

-De veritat? -L'Ànakin va fer una ganyota, quan una de les diminutes mans de la Tekli van fregar un òrgan a qui no li agradava ser fregat -. No ho sabia.

Al Jacen se li va escapar el retorçat somriure dels Solo.

-Ho suposava.

L'entretallat so de les pistoles làser va donar pas al xiuxiueig dels sabres làser, i l'Ànakin va aixecar el cap. Per sobre del munt de runes, una sòlida línia de fulles acolorides ballava contra la foscor.

-Hem de sortir d'aquí! -es va recolzar en els colzes-. Ningú més morirà.

-Excepte tu, si no em deixes acabar! -Va tallar la Tekli. Li va fer un senyal amb el cap a la Tahiri, que va empènyer ràpidament a l'Ànakin cap enrere-. Nosaltres podem escapar en uns segons.

L'Ànakin es va atrevir a mirar i descobrir que la chadra-fan cobria l'interior de la seva ferida amb ungüent. Es va alarmar en descobrir que ja no la sentia treballar.

-M'has anestesiat? -Va preguntar.

-T'alleujarà el dolor -La Tekli va prendre un paquet de benes bacta de la Tahiri i les va ficar a la ferida-. Però no puc fer més. Necessites un tràngol curatiu.

L'Ànakin va assentir amb el cap.

-Quan acabem.

La Tekli el va mirar, movent el seu nas xato.

-Abans. Molt abans.

-Abans? -Va repetir la Tahiri. Va mirar enrere, cap a la baralla entre els enderrocs. -Però els tràngols curatius requereixen hores... fins i tot dies!

La Tekli la va ignorar i va seguir parlant amb l'Ànakin.

-Tens la melsa perforada -Va anunciar, tornant al seu treball i cosint les vores de la ferida amb fil i no amb sintecarn per si necessitava tornar-la a obrir-. He tancat el forat, però seguirà supurant fins que entris en trànsit i et curis.

-Com va a fer-ho? -Va protestar la Tahiri-. No podem quedar-nos aquí, no amb els yuuzhan vong tan a prop!

Es va produir un tens silenci en resumir la situació. En Jacen va prémer els llavis perquè no li tremolessin i va buscar a l'Ànakin a través de la Força, intentant tranquil·litzar-lo. La Tahiri va aferrar a la Tekli pel braç i la va posar dempeus.

-Fes alguna cosa! Fes servir la Força!

La chadra-fan posà una mà consoladora sobre la qual sostenia el seu braç.

-Ja ho he fet.

-Comencem amb el possible -Va dir en Jacen, apartant la Tahiri-. Potser trobem una forma de guanyar temps.

-No podem quedar-nos -negà l'Ànakin. Se sentia més culpable que espantat. La seva ferida posava en perill la missió... i les vides dels seus companys. Va rodar sobre els colzes i es va aixecar fent una ganyota quan l'anestèsia bacta de la Tekli va demostrar ser més suau del que s'esperava. Va activar el seu comunicador: -Prepareu-vos per fugir. Aconseguiu-nos espai.

Defensant-se amb un braç, la Tenel Ka va usar la Força per treure una granada de fragmentació del seu arnès, va activar l'interruptor i la va llançar més enllà del seu antagonista. Dos segons després, va explotar amb una intensa flamarada, i el fragor de la batalla va disminuir fins a ser un simple murmuri.

-Lowbacca, Alema, Ganner, Lomi, Raynar... vosaltres primer -Va ordenar l'Ànakin.

Els cinc Jedi van saltar per sobre de la runa, volant pels aires i aterrant lluny de l'abast dels seus enemics. L'Ànakin va assignar a l'Alema, la Lomi i en Ganner que cobrissin els altres; i va fer un senyal a Lowbacca i Raynar perquè anessin a recollir els seus morts, l'Eryl i en Jovan.

-On? -Va preguntar en Raynar-. El cos de l'Eryl no és aquí! I tampoc el d'en Jovan!

-Què? -L'Ànakin mirà cap enrere per descobrir-los dempeus, sobre un parell de taques de sang-. Han desaparegut?

En Lowbacca va rugir, abans de posar-se a la gatzoneta i estudiar unes marques a terra. Va rugir alguna cosa més.

-L'amo Lowbacca vol preguntar a on poden haver-los portat els voxyn salvatges -en aquesta traducció bastant exacta, M-TD va afegir la seva pròpia opinió-. He d'afegir que amb prou feines sembla possible... no en les nostres nassos.

L'Ànakin es va tornar cap a Jacen, que ja havia tancat els ulls i buscava els salvatges a través de la Força.

-Són quatre... no, cinc. Es mouen pel passatge que tenim davant. Semblen, bé, excitats.

-Excitats? -Va repetir l'Alema, centrant la seva atenció en el passatge que tenien davant ells-. Com?

La cacofonia a l'altre costat de la pila de runa va créixer sobtadament, i l'Ànakin va mirar cap allà per veure siluetes de yuuzhan vong grimpant per ella.

-Després, Alema. Ara, poseu-vos a cobert -activà el seu comunicador-. Retrocediu tots!

Mentre la resta de la línia del front Jedi escalava la runa, l'Ànakin va aferrar el braç del seu germà per recolzar-se en ell i posar-se dret... i a l'instant es va ensorrar. Era com si una llança li hagués travessat el cor, i va cridar tan alt que la seva veu va aixecar ressò en la caverna. En Jacen i la Tahiri el portaven en braços, arrossegant-lo mitja dotzena de passos pel passatge abans de fer-lo levitar de nou.

Un eixam d'insectes yuuzhan vong van volar des del cim de la runa, arrencant furioses malediccions quan s'aixafaven contra els micos blindats del grup d'assalt. Algú va activar un control remot, detonant les mines col·locades a banda i banda dels enderrocs, i la tempesta d'insectes va cessar abruptament. L'Ànakin va mirar cap allà i va veure tota la zona sembrada per la metralla de les granades, amb els seus fragments enterrant-se uns mil·límetres en carn, armadura de cranc vonduun o coral Yorik abans de tornar a detonar. Els yuuzhan vong van desaparèixer literalment entre el fum de la detonació i les esquitxades de sang.

L'angoixa al pit de l'Ànakin va disminuir, i es va veure ràpidament reemplaçada per alguna cosa diferent que li arribava a través de la batalla. Un dolor més pesat, més trist, que només podria descriure com a pesar. Va donar mitja volta, trencant el suport de la Tahiri en la Força, i va córrer al costat dels altres. Un enorme cos de barabel surava entre els seus companys de niu, sostingut per ells.

L'amfibastó que l'havia enderrocat encara sobresortia entre els seus muscles.

-Bela! -L'Ànakin es va tornar cap a Jacen-. Està...?

No va necessitar acabar la pregunta. Podia sentir que estava morta, sabia que l'amfibastó enterrat en la seva esquena era la font del dolor que va sentir moments abans. Hi havia permès que una altra Jedi morís... Pitjor encara, ni tan sols s'havia adonat de la seva mort. Hi havia tornat a fallar al seu grup d'assalt.

La veu apagada d'en Nom Anor cridà una ordre a l'altre costat de la runa, i un sord sotragueig va inundar el passatge mentre els guerrers s'enfilaven per sobre dels cadàvers dels seus companys caiguts.

En Jacen va subjectar el braç de l'Ànakin.

-Deixa que la Tahiri et...

-No -L'Ànakin va donar una tirada per alliberar-se-. Una altra vegada, no. Ha estat per la meva ferida. Vam haver d'aturar-nos per culpa meva.

En Lowbacca va activar un segon joc de mines, i de nou va regnar el silenci en el munt de runes. El grup d'assalt va donar la volta a una cantonada i va quedar fora de la vista dels seus perseguidors, obrint una bretxa substancial. L'Ànakin va utilitzar la Força per mantenir el pas.

Estava afeblint-se, i, per les ansioses mirades dels seus amics, va saber que això era obvi per a tothom, però no permetria que la Tahiri es cansés per ell. Ni ella ni ningú. Cap Jedi més moriria per culpa seva.

Ni tan sols un Jedi Fosc.

No va passar ni un minut abans que l'Ànakin captés que els yuuzhan vong guanyaven terreny. No hi havia cap emboscada, ni trampa que els retardés. En Nom Anor seguia perseguint-los, forçant als Jedi a seguir avançant, llevant municions amb els cossos dels seus guerrers i reduint la seva capacitat de foc amb les seves vides. I els Jedi no podien fer res per retardar-se, només seguir fugint.

Un pudor agre va inundar el passatge. Tots, excepte en Tesar i la Krasov, es van posar les màscares respiratòries. Van envoltar una cantonada i van veure el pèl vermell de l'Eryl desapareixent per un baix túnel dentat a la dreta. En Raynar va córrer cap allà i es va deixar caure de genolls, cridant al voxyn que la deixés anar i intentant penetrar al cau excavat amb àcid.

L'Ànakin va arribar fins a ell amb la Força i va tirar fins a tornar-lo al passatge principal.

-Ei! -Va cridar en Raynar, manotejant.

Un so similar a un rot va sorgir del cau i un raig d'enganxós d'àcid va caure al passatge. En Raynar va deixar de lluitar.

-Uh, gràcies -Va mirar per sobre de la seva espatlla-. Ja pots deixar-me anar, Ànakin. No penso entrar-hi.

-Segur? -L'Alema va anar fins al túnel i, amb moltes precaucions, es va inclinar cap a ell per albirar-. Perquè és, precisament, on necessitem anar.

-Tens bogeria espacial -argüí en Welk.

-Els twi'leks no tenen bogeria espacial -Va respondre l'Alema amb lleugeresa.

El distant so de les trepitjades yuuzhan vong va començar a ressonar al passatge.

L'Alema va sostenir el palmell de la mà sobre l'entrada del túnel, la va retirar i va mirar el túnel principal.

-Ningú més ha notat que hem estat donant voltes al voltant d'alguna cosa?

L'Ànakin va negar amb el cap.

-Haurem de confiar en els teus instints -com a twi'lek, el seu sentit de l'orientació era indubtablement millor que el dels altres; la seva espècie vivia en una vasta conillera de ciutats subterrànies, en l'inhòspit planeta Ryloth-. Què opines?

-Aquest forat respira -parpellejant repetidament va prendre la mà de l'Ànakin i la va mantenir davant la brisa que transportava la bruta pudor del voxyn-. Desemboca en alguna cosa gran, i es creua amb el que sigui que estem circumval·lant. Podria ser una drecera.

-Una que no podem fer servir -Va apuntar en Jacen-. Els voxyn estan protegint alguna cosa allà baix. Intento fer-los pensar que han de seguir amb això.

El so de passos inundà el passatge. Tots van mirar enrere, cap als seus invisibles perseguidors.

-Serà millor que en comptes d'això facis que els voxyn se'n vagin -Va dir en Ganner. Es va tornar cap a l'Ànakin-. Hem de fer alguna cosa.

Abans que l'Ànakin pogués preguntar si el que en Ganner suggeria era possible, en Jacen va moure gairebé imperceptiblement el cap. L'Ànakin va mirar la Lomi.

-Què hi ha aquí sota?

La Jedi Fosca va arronsar les espatlles.

-Voxyn, estic segura... Però aquest cap de serp pot tenir raó, podria ser una drecera. Hi ha més túnels com aquest prop de la porta.

-La porta? -L'Ànakin s'imaginava la dificultat d'obrir-se pas a través d'una companyia de guàrdies, mentre en Nom Anor els pressionava per la rereguarda-. Una porta protegida?

La Lomi va assentir.

-Pots estar segur.

L'Ànakin va començar a sentir-se malalt. No hi havia sortida. No hi havia fugida.

Els passos s'acostaven més i més.

-Ànakin? -Va preguntar en Ganner.

-No tenim elecció -Va assegurar la Jaina, interposant-se entre els dos-. Necessitem temps per al teu tràngol curatiu.

-No crec que el trobem en una caverna plena de voxyn -Va observar la Tenel Ka-. Més aviat al contrari, estic segur.

L'Ànakin va mirar amb culpabilitat en direcció a la Bela. Sabia el que volia fer, però s'havia equivocat tantes vegades en aquesta missió... i cada vegada que s'equivocava, algú moria. Ara, havia de tornar a escollir. Decidís el que decidís, moririen més Jedi. Potser moririen tots.

-Jove Solo? -Va preguntar la Lomi-. Estem esperant.

L'Ànakin es va tornar cap al Jacen.

-Què hem de...?

-Gràcies per preguntar -li va interrompre en Jacen, sense ocultar la seva sorpresa. Va agafar un detonador tèrmic de l'equip del seu arnès i es va deixar caure de genolls davant el pudent túnel-. Però saps el que necessitem fer. Ho sabem tots.

Següent