Estrella a Estrella 2 (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

L'olor era més dolça que fètida, almenys per a Tsavong Lah, el membre era el que s'estava podrint. La pota de radank amb la qual els cuidadors havien reemplaçat el seu braç ja li sobrepassava el colze, amb les agressives cèl·lules de l'empelt atacant i eliminant el seu propi teixit des del punt de l'amputació. Les escates i espines sorgien ja dels seus bíceps inflats i, per sobre d'aquesta zona, en el seu braç, pul·lulaven dípters sembrats pels cuidadors perquè devoressin la seva carn moribunda.

Si l'alteració s'aturava a l'espatlla, se li atorgaria el respecte degut al que havia sacrificat molt i arriscat encara més per la seva devoció als Déus. Si s'estenia cap al seu propi tors, o perdia el braç, seria apartat dels seus deures i expulsat de la seva casta com un Avergonyit, desfigurat pels Déus en senyal del seu disgust. En Tsavong Lah sospitava que el lloc on s'aturés l'alteració dependria de quant temps permetria que la pèrdua de la flota de Reecee retardés la captura de Coruscant... la qual cosa depenia al seu torn del que triguessin en Nom Anor i la Vergere en capturar els bessons Solo. Amb la meitat de les seves forces d'atac desapareguda i la possibilitat -no, la probabilitat- que els Jeedai haguessin capturat un yammosk viu no s'atrevia a atacar fins assegurar-se la benedicció dels Déus.

Amb la ment alerta, el Mestre Bèl·lic agafà un víllip que descansava al costat d'ell i va començar a fer-li pessigolles per despertar-lo. En Tsavong Lah no es va molestar a tapar-se, encara que estava assegut nu en els vapors purificadors de la seva cèl·lula 1Ripiadora privada. El víllip en possessió del seu servent només mostraria el seu cap.

Després d'una irritant espera de gairebé un minut, el víllip va adoptar la forma d'un Nom Anor irritat.

En Tsavong Lah va arrufar les celles sense donar oportunitat a l'Executor per disculpar-se per fer-li esperar.

-Confio que estaràs donant caça als Jeedai, Nom Anor, i no fugint d'ells.

-Mai -Va assegurar l'Executor-. Mentre parlem, els persegueixo liderant la companyia Flagell dos de Ksstarr.

-Els atraparàs?

-Sí -Va assegurar en Nom Anor. Estem tenint baixes, però Flagell Tres els ha parat una emboscada al final de la seva ruta. Aquesta vegada no escaparan.

Les baixes no interessaven a Tsavong Lah. Sabia això de les naus que els Jeedai havien destruït sobre Myrkr i com havien matat la primera companyia del Ksstarr, el Flagell Un. Tot i que el nombre de pèrdues hagués estat el doble, ell les hauria considerat insignificants.

-Que els bessons Solo no pateixin dany -era la quarta o cinquena vegada que en Tsavong Lah donava la mateixa ordre, però, ara més que mai, volia que en Nom Anor la comprengués bé-. Els teus guerrers coneixen el destí que li espera a qui mati a qualsevol d'ells?

-Tant com jo, Mestre Bèl·lic -Va respondre en Nom Anor. Els bessons són objectius prohibits. També he ordenat a Yal Phaath que tingui llestes les seves tropes... encara que discuteixi la meva autoritat. Seria savi per la vostra part subratllar l'ordre.

-Accepto el suggeriment -Va accedir en Tsavong Lah, ignorant l'atreviment del seu servent a dir-li el que havia de fer-. Necessito aquests sacrificis, Nom Anor. Com més esperem, més es deteriorarà la nostra situació.

-No necessitarà esperar molt més, Mestre Bèl·lic -Va prometre en Nom Anor. El meu pla és excel·lent.

-Això seria el millor per a tu -Va advertir en Tsavong Lah-. Espero les teves notícies aviat.

Va pressionar la galta del víllip amb el dit polze, el que va causar la interrupció del contacte i que l'animal s'invertís. El Mestre Bèl·lic el va deixar a un costat i va agafar el de la Viqi Shesh, considerant el temps que havia dedicat al particular recurs que constituïa l'exsenadora. Des que l'havien apartat del Comitè de Supervisió Militar de la Nova República havia treballat el doble per demostrar la seva utilitat als yuuzhan vong. Moguda menys per la cobdícia o l'ànsia de poder, va pensar en Tsavong Lah, que per la simple set de venjança. Aquestes armes tendien a ser molt volàtils... la qual cosa podia ser bo o dolent, depenent de quan esclatessin.

La porta espiral de la seva cèl·lula es va obrir darrere seu i va deixar entrar una glopada d'aire fresc que va recórrer agradablement la seva esquena nua. Sense donar-se la volta, va dir:

-No he dit que estava purificant-me? Com t'atreveixes a importunar-me?

-Ofereixo la meva vida en pagament, Mestre Bèl·lic -la veu pertanyia a la Seef, una femella, la seva ajudant de comunicacions-. Però no tenia elecció. El víllip del Senyor Shimrra s'ha activat.

Sense molestar-se a tapar-se, en Tsavong Lah es va posar dret i es va tornar, buscant el coufee que la Seef tenia preparat per a ell. Un subordinat tenia prohibit mirar la seva nuesa i viure excepte en circumstàncies que involucressin la cria..., però quan va veure els seus ulls parpellejar i apartar-se de la supurant carn de l'empelt, va deixar l'arma a la mà de la dona. Si la matava ara, els Déus podrien creure que volia mantenir en secret l'estat del seu braç.

En Tsavong Lah va estudiar un moment a la seva oficial de comunicacions, va llançar el coufee lluny i aclucà els ulls d'una manera que deixava clares les seves intencions.

-Prepara't tu mateixa.

-Sí, Mestre Bèl·lic -la Seef tornà el coufee a la seva beina i va inclinar el cap sense que el seu rostre donés alguna pista sobre si considerava aquella una destinació millor que la mort-. Us esperaré a la vostra càmera.

Ella es va fer a un costat i en Tsavong Lah va abandonar la seva cèl·lula de vapor tirant-se una capa sobre les espatlles i amb cura de mantenir la màniga per sobre del seu colze perquè l'estat del seu empelt fos visible per a tothom. Va trobar el víllip del senyor Shimrra sobre la taula, amb els seus trets tapats per la foscor que projectava la protuberància d'una cabellera epidèrmica semblant a una caputxa. El Mestre Bèl·lic es va tocar el pit a manera de salutació i va recolzar el palmell de la seva nova arpa sobre la taula, davant del víllip. Després va pressionar el front contra el dors de les mans.

-Perdona el retard, Suprem -es va disculpar-. Estava purificant-me.

-Els Déus valoren la puresa -la veu d'en Shimrra retrunyia tènue-, però també el triomf. Què hi ha de la flota perduda?

-Els Déus tenen raons per sentir-se disgustats. La pèrdua va ser total... Sis raïms.

-Una finta molt cara, servent meu.

En Tsavong notà la gola seca.

-Suprem, no era...

-Estic segur que el teu pla requeria aquest sacrifici -Va tallar-li en Shimrra-. Però no estem parlant per això.

-Segur? -En Tsavong no va intentar corregir-lo, si el gran Senyor declarava la pèrdua de la flota una finta, que fos una finta. La ment del Mestre Bèl·lic saltà immediatament al problema de doblegar les formidables defenses de Coruscant amb un sol atac... potser una variant de la lluna sembrada de mines que va voler utilitzar a Borleias, o alguna cosa que involucrés a les naus de refugiats. Això estaria bé -l'escàndol dels ostatges a Talfaglio va demostrar com de vulnerable que era la Nova República amb tàctiques com aquesta. Mentre un esbós d'idea prenia forma en la ment del Mestre Bèl·lic, va dir-: Puc assegurar-li que el meu pla és excel·lent, Suprem, però em sentiré honrat de parlar amb vostè sobre qualsevol tema.

Abans de continuar, en Shimrra dubtà prou com per expressar el seu disgust sense haver de parlar. Llavors va dir:

-És dubtós l'èxit del teu nou empelt?

-Així és -Va contestar en Tsavong Lah. No es va preguntar, ni tan sols a si mateix, com era possible que el senyor Shimrra conegués els seus problemes amb la pota de radank-. Temo que el meu braç pugui haver ofès als Déus.

-No és el teu braç, servent meu. No he vist res d'això.

En Tsavong Lah va romandre callat, intentant desesperadament deduir si la raó que estiguessin parlant era la visió d'en Shimrra o només l'excusa.

-Els Bessons, servent meu -Va dir per fi en Shimrra-. Els Déus ens donaran Coruscant, i tu els hi donaràs aquests bessons.

-Així serà, Suprem -Va acceptar en Tsavong Lah-. En aquest moment els meus servents estan a punt de capturar-los.

-Estàs segur? -Va preguntar en Shimrra-. Els Déus no acceptaran una nova decepció.

-Els meus servents m'asseguren que el seu pla és excel·lent -no se li va escapar a Tsavong Lah que les paraules d'en Nom Anor havien estat molt semblants a les del senyor Shimrra-. No poden escapar.

-Que així sigui -En Shimrra va callar un instant, abans d'afegir-: Veure i ser vist, servent meu.

En Tsavong alçà el cap, però no va dir res. Havia estat convidat a mirar, no a parlar.

-Has de saber alguna cosa, Tsavong Lah -Va continuar en Shimrra-. En permetre que el seu víllip visqui, t'has guardat per a tu quelcom que hauria de pertànyer als Déus.

En Tsavong Lah va sentir fred per dins.

-Així és, Suprem, però no era la meva intenció...

-Als Déus els plau que la conservis. No els insultis explicant-los el que ja saben -el víllip d'en Shimrra va començar a invertir-se-. Fes-la servir bé, servent meu. Tot es perdona en la victòria.

Següent