Estrella a Estrella 2 (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Escassament tatuat per sota dels seus ulls enfonsats i gairebé sense mutilacions, excepte per un forat sota el llavi que semblava una segona boca, era evident que el yuuzhan vong era un recluta novell, probablement assignat amb l'únic propòsit d'atreure el foc enemic. Resant perquè les ombres del túnel fossin prou profundes per ocultar-la, la Jaina va usar la Força per pressionar la seva esquena contra el sostre. Va aguantar la respiració mentre el guerrer s'arrossegava un altre metre dins de la cova. Sostenia amb el braç estès un vidre lambent activat mentre usava l'amfibastó per temptejar el sòl sota la Jaina. Ella podia veure el serpentí cap de l'arma i sabia que la seva pròpia silueta havia de ser igual de visible, però el yuuzhan vong no va mirar cap amunt. Es va limitar a tenir arcades davant la pudor del lloc i retirar-se. Quan va arribar a l'entrada, es va aixecar, va cridar:

-Fas!, i va seguir ascendint pel passatge principal.

La Jaina va romandre immòbil, mirant la desfilada de cames enfundades en armadures de cranc vonduun, desitjant desesperadament que el pròxim que sortís no fos un voxyn. Encara que ja havien matat quatre d'aquelles bèsties, en Lowbacca havia destrossat l'últim en enfonsar part de la caverna, el punt feble del pla del grup d'assalt radicava en la possibilitat que en Nom Anor hagués portat més del nombre habitual. Podia esperar-se que els yuuzhan vong passessin per alt la marrada que havien donat els Jedi, però no un voxyn. Un voxyn captaria el canvi de direcció.

Un segon yuuzhan vong, aquest amb els lòbuls de les orelles tallats i la cara tatuada d'un veterà, va ficar el seu vidre lambent dins del túnel. Com la majoria dels Jedi del grup d'assalt, la Jaina havia jugat amb la idea d'apoderar-se d'un dels vidres, però en aquest moment no valia la pena córrer el risc.

El vincle de l'Ànakin era únic, sens dubte a causa del paper jugat durant el seu creixement, i fins i tot ell dubtava que pogués recrear la gesta. Ningú a Eclipsi havia pogut descobrir com es reproduïen aquelles coses. Aquesta vegada, el guerrer va examinar tant el sostre com el sòl, però es va aixecar i va continuar caminant pel passatge principal sense reptar a l'interior.

Permetent-se per fi respirar profundament, la Jaina va treure una mina de dards de l'arnès del seu equip. Va connectar el senyal a la freqüència del seu comunicador i la va pegar al sostre. No la va activar. Un cop col·locat el selector de detonació en moviment, només tenia tres segons per allunyar-se de l'abast del sensor i no podia arriscar-se a moure's fins que haguessin passat tots els yuuzhan vong.

La companyia va semblar trigar una eternitat a passar davant del seu amagatall. Sense un voxyn per advertir-los de la presència propera dels Jedi, es movien cautelosament, guardant una distància de cinc metres entre ells i buscant trampes. Malgrat tot, el grup d'assalt seguia viu, en moviment i, amb una mica d'ajuda de la Força, amb possibilitats de destruir la reina. La Jaina ja considerava una victòria en si mateixa que l'Ànakin seguís d'una peça. Alternava entre estar preocupada pel seu germà i furiosa amb ell. No podia culpar-lo per haver anat a rescat-la -ella hauria fet el mateix per Jacen o per ell-, però ho feia. Havia estat una mica temerari i típic de l'Ànakin, espectacular, precipitat, eficaç... estúpid. La Tekli va deixar clar el que passaria si no aconseguien guanyar temps perquè es guarís, i l'Ànakin també va deixar clar que la missió era més important que la seva vida. La Jaina estava disposada a aconseguir les dues coses, però si havia de triar... Bé, només tenia dos germans, i no pensava perdre a cap dels dos.

La Jaina va sentir que en Jacen arribava fins a ella a través del seu vincle de bessons, i va saber que, en algun lloc més profund del túnel, els altres havien trobat el primer voxyn salvatge. Es va obrir a la batalla i va descobrir que la ferida de l'Ànakin havia reagrupat l'equip, encara que en Zekk seguia ressentit amb el Jedi Fosc i els altres estaven distrets, inquiets per l'Ànakin. Preocupada perquè el soroll de la batalla reverberés fins al passatge principal, va invocar mentalment la quietud d'un temple Massassi i va usar la Força per expandir aquest silenci, creant, o això esperava, una esfera de silenci entre els seus companys i els yuuzhan vong.

Un altre conjunt de cames blindades amb armadures de cranc vonduun van passar davant el túnel. Poc després van aparèixer un parell de cames primes i articulades al revés. Es van detenir davant de l'entrada i es van doblar, fent descendir un tors emplomallat. La Jaina va haver de calmar-se per por que els batecs del seu cor trenquessin l'esfera de silenci. Un rostre simiesc amb ulls esbiaixats i bigotis delicats va aparèixer sobre una bola de plomes i va treure el cap al túnel.

Vergere. O algú molt semblant a ella.

Una presència estranya va tocar la ment de la Jaina, sobresaltant-la de manera que va perdre la concentració i va caure l'amplada d'una mà abans de recuperar les bones formes i alçar-se de nou al sostre. Va apuntar la seva pistola làser a la cara de la Vergere.

Un retorçat somriure va creuar els llavis d'aquell ser únic, i la Jaina va saber que la Vergere l'havia tocat a propòsit. Però com? A través de la Força? No semblava possible. Si la Vergere era una portadora de la Força, els voxyn també la caçarien a ella, no?

Un bosquet de cames folrades de cranc vonduun es va aglomerar davant del túnel. La barrera de silenci impedia que la Jaina sentís si els yuuzhan vong parlaven entre ells, però estava segura que la Vergere sabia que ella era a prop... encara que no hagués arribat a veure-la. La presència estranya seguia tocant-la, mofant-se d'ella, gairebé reptant-la a atacar-la.

La Jaina va activar la mina de dards i es va empènyer per quedar fora de l'abast del sensor. El somriure de la Vergere es va transformar en una ganyota, i el toc va desaparèixer tan ràpidament de la ment de la Jaina, que fins i tot es va preguntar si realment ho havia sentit.

La Vergere parlà amb algú al darrere seu. La Jaina va treure el fiador de la seva pistola làser, però el seu blanc va girar cua i es va allunyar botant pel passatge abans que pogués disparar. Els yuuzhan vong la van seguir, i fins i tot el record del toc estrany va semblar minvar.

La Jaina baixà la pistola làser i, tremolant tant que va haver de fer servir les dues mans, va tornar a posar el fiador de l'arma. No entenia per què estava tan espantada, la criatura ni tan sols sabia que hi era.

L'altre extrem del túnel voxyn s'obria a un passadís molt ampli, de sis o set metres d'altura i prou ample com perquè cabés un aerocotxe, però humit i pudent. Fins i tot en la petita zona il·luminada per la barra lluminosa d'en Jacen, es corbava suaument però perceptiblement, desapareixent en la foscor a banda i banda. A la paret oposada a l'amagatall del grup d'assalt podia veure un parell d'obertures en forma d'arc, separades uns vint metres i bastant grans com perquè passés un rancor. Entre tots dos arcs hi havia alcoves de l'alçada d'un wookiee, amb escultures del déu de la guerra yuuzhan vong, Yun-Yammka, de cap bulbós i molts tentacles. Sobre cada alcova penjava una altra, buida i invertida, amb la part superior apuntant a terra.

La Lomi els hi havia explicat que, abans, la gegantina mónnau girava sobre el seu eix, generant gravetat artificial gràcies a la força centrífuga, tal com feien les seves versions més petites. En algun moment del viatge entre galàxies, el cervell central havia perdut l'habilitat de controlar el gir, destrossant els braços espirals de la nau i desestabilitzant tot el sistema. Els cuidadors havien optat per passar-se a la gravetat induïda pels dovin basal, obligant a la mónnau a reorientar el seu concepte d'amunt i avall. Hi havia llocs com aquest on quedaven restes d'aquesta transició. A través dels arcs xiuxiuejava l'incessant cruixit d'escates i, de tant en tant, el rot d'un voxyn furiós. En Jacen podia sentir més d'una dotzena de criatures aguaitant en la foscor més enllà de la llum de la seva barra lluminosa, tan pacients com aranyes de l'espècia i molt més letals.

-Sembla l'exterior d'un circ -Va murmurar l'Ànakin. Jeia sobre el terra del túnel, al costat d'en Jacen-. Un de molt gran.

-O d'un temple -Va afegir la Lomi. En Ganner i ella estaven asseguts de cames sobre els malucs, sobre els peus dels germans, amb Tesar i la Krasov inclinats darrera d'ells, i tots els altres apinyats al túnel.

-Si en Jacen pot usar el seu poder per mantenir aclarit el corredor principal, potser puguem escapolir-nos...

-No podem -Va interrompre l'Ànakin-. D'una manera o una altra, caldrà lluitar. Quants, Jacen?

-Massa.

En Jacen no podia percebre criatures individuals prou clarament com per fer un recompte exacte, però podia sentir-les ocultant-se en la foscor més enllà dels arcs, escampats per una espècie de depressió en forma de bol, que podia tenir fàcilment un quilòmetre de diàmetre. En la majoria de les criatures va reconèixer la mateixa determinació per defensar el seu territori que en moltes espècies, però amb un fanatisme afegit, que suggeria algun tipus familiar de devoció desinteressada.

-Nius! -l'esbós d'un pla va començar a prendre forma en la ment d'en Jacen-. Estan defensant els seus nius.

-Nius? -Va repetir la Lomi-. Per què necessiten nius uns clons?

L'Ànakin va imposar silenci aixecant la mà.

-Deixeu que em concentri.

-Però no massa -Va dir en Ganner, en algun lloc darrera ell-. Tard o d'hora, Nom Anor s'adonarà que l'hem esquivat.

En Jacen es va concentrar en el voxyn més proper i no va sentir un instint protector, ni tan sols fam, sinó quelcom més proper a la nostàlgia. Va percebre a les altres criatures sota els arcs, una a una, i, en captar un desig similar, va saber que havia encertat. Va tornar al túnel i es va enfrontar a Tesar i Krasov.

-Tinc una idea...

-Fes-ho -Va xiuxiuejar en Tesar-. Honrarem la Bela.

-Fer què? -Va preguntar en Welk, passant la mirada d'un Jedi a un altre-. Per què ningú aquí acaba mai una frase?

-No hi ha temps -Va tallar en Ganner-. Anem. Els yuuzhan vong ja sabran que hem desaparegut.

En Jacen el va ignorar i li va preguntar a la Krasov.

-Comprens que...

-Ella va donar la seva vida pels Jedi -Va dir la Krasov. En Tesar i ella es van ajuntar i van fer levitar la seva companya de niu fins a situar-la entre els dos-. El seu cos no és res.

Van fregar breument els musells contra el seu, van treure l'equip de l'arnès de la Bela i els vestits de buit. En Tesar posà el cronòmetre d'un detonador tèrmic de classe-A en quatre minuts i el va introduir profundament en la seva gola de rèptil. La Krasov li va enganxar el sabre làser de la seva germana a la mà amb sintecarn i va intercanviar llocs amb la Lomi i en Ganner, abans de fer surar el cos de la Bela pel gran corredor.

Aguantant les llàgrimes, i preguntant-se si hagués pogut fer el mateix d'haver estat el cos de l'Ànakin, en Jacen contemplà amb horror com més d'una dotzena dels voxyn salvatges van aparèixer en el cercle de la seva barra lluminosa. Les criatures van omplir el passadís amb udols sònics i els micròfons de les orelles es van activar. En Tesar usà la Força per connectar el sabre làser de la Bela i va tallar el morro del primer voxyn que va arribar fins al cadàver. El segon li va arrencar el braç des de l'espatlla. El tercer va fer rodar el cadàver i va pujar sobre ell.

La resta dels voxyn es van abalançar sobre aquest, grunyint i mossegant-li les potes. Diversos d'ells el van aferrar amb les seves mandíbules i el van arrossegar pel passadís, on la batalla es va convertir en una melé de rots d'àcid que va reduir els combatents a munts d'escates fumejants. La resta va adoptar una tàctica més conservadora, cadascun intentant pujar al cos de la Bela i els altres lluitant per enderrocar al posseïdor del cadàver, arrossegant-se passadís a baix cap a una de les entrades en forma d'arc.

La batalla va seguir en la foscor, i el grup d'assalt va poder escoltar com els grunyits i els xiuxiuejos eren cada vegada més distants i ofegats. Per fi, l'esclat d'un detonador tèrmic va destrossar el silenci i una intensa llum centellejà a través d'un dels arcs. En Jacen va arribar fins als voxyn transmetent pensaments tranquil·litzadors, assegurant-los que no hi hauria més llums com aquella. Les criatures supervivents, i va sentir que eren bastants, van agrair els seus esforços amb xiscles sònics i esquinçant d'arpes, però es van calmar gradualment i van tornar als seus nius.

En Jacen es va assegurar que no quedava cap voxyn emboscat, i va liderar la marxa cap al passadís més ampli. La pudor era tan espantosa que ni tan sols la seva màscara podia filtrar-la tota. Va buscar la Jaina i la va sentir apropar-se, aprensiva i confusa, però no aterrida.

L'Ànakin va reunir als barabels i va parlar amb ells. Encara que en Jacen sabia que en Tesar i la Krasov se sentirien més incòmodes que agraïts amb una disculpa, va guardar les distàncies. L'Ànakin necessitava xerrar amb ells; potser farien per ell el que en Jacen no podia.

Va arribar la Jaina i, davant la insistència d'en Ganner, l'equip es va posar en marxa. L'Ànakin, reticent, va deixar que en Tesar i la Krasov assumissin la seva posició habitual davant, encara que només fos perquè semblaven sentir-se insultats pel suggeriment que l'ocupés algú més. Cada trenta metres, un altre arc s'obria a una xiuxiuejant foscor. Encara que en Jacen no percebia més voxyn aguaitant en ells, els barabels no van córrer riscos. Sempre saltaven cap a la paret i estenien les seves urpes per sostenir-se amb elles, traient el cap per l'obertura per assegurar-se.

En Jacen caminava al costat de la seva germana.

-Tot bé aquí enrere? Sembles intranquil·la.

-Justa la fusta -Va dir la Tenel Ka, unint-se a ells-. Tens més solcs entre les celles que l'ajudant d'un hutt.

-Gràcies -Va acceptar la Jaina-. Vaig veure la Vergere.

En Jacen va esperar, fins que finalment va preguntar:

-I?

-I res... es va allunyar -els ulls de la Jaina semblaven absents. Va assenyalar cap endavant amb la seva barbeta-. Com va el nostre germanet?

En Jacen mirà cap a l'Ànakin, que mantenia el ritme del pas llarg d'en Lowbacca. El seu germà era tan poderós en la Força, que resultava difícil dir quant dolor estava reprimint o quantes forces estava cremant, però en Jacen va poder sentir la fatiga pessigant les vores de la façana acuradament mantinguda de l'Ànakin.

-És difícil saber-ho -Va confessar-. Tinc por.

La Jaina va callar, fins que va sorprendre a Jacen aferrant-li el braç.

-No la tinguis. No permetrem que li passi res.

La Tenel Ka va subjectar l'altre braç d'en Jacen.

-Justa la fusta.

L'Ànakin seguia a Tesar i la Krasov pel passadís. Cada vegada que ells saltaven cap a una paret per treure el cap a una entrada en forma d'arc, ell s'encongia. Els seus esforços per explicar el molt que sentia la mort de la Bela dels desconcertava i els incitava a disculpar-se amb ell per les altres baixes del grup d'assalt. Va acabar per sentir-se més culpable que abans, i els barabels van semblar vagament ofesos per la idea que necessitessin consol. Recordar als companys de niu que tinguessin cura estava fora de lloc, però la Força en la immensa cambra més enllà dels arcs estava plena d'una agitació brutal i ell seguia esperant que una massa de bilis marró destruís a un d'ells... o als dos.

En canvi, va sentir una sobtada onada d'ànsia primigènia. L'Ànakin va connectar el seu sabre làser i el seu crit es va unir al de tots els altres. Un parell de mandíbules obertes van sorgir de la foscor. La Krasov xiuxiuejà i va retrocedir, però no prou ràpid. Un ullal va enganxar la seva màscara i la va esquinçar, arrancant-la-hi.

L'Ànakin va saltar cap endavant, va apunyalar al voxyn sota la mandíbula i va girar el canell, seccionant-li el musell. La criatura va udolar, fins que en Tesar i la Krasov es van col·locar davant seu i li van amputar les urpes.

El que quedava de les mandíbules del voxyn va començar a obrir-se. La Krasov va llançar un tall contra la seva gola i la bèstia va trontollar amb la cara coberta d'àcid gomós. En Tesar va usar la Força per sostenir al voxyn dempeus, mentre l'Ànakin li clavava el sabre làser en el pit traspassant-lo i fent sorgir la fulla porpra pel llom. El voxyn va quedar flàccid i suspès en l'aire.

La cara de la Krasov estava oculta pel fum ascendent, però el so grinyolant de la queratina fosa no deixava cap dubte sobre el que estava passant.

-Tesar! -Va cridar-. Els meus ulls...!

-Aquí, Krasov.

Deixant caure al voxyn, en Tesar la va arrossegar lluny de l'arc.

Un fort martelleig ressonà més enllà, en la foscor. L'Ànakin va treure un detonador tèrmic del seu arnès i el va llançar tan lluny com va poder. Es van produir l'espurneig i la flamarada lluminosa habituals, però cap ona de xoc o explosió de calor. El que feia que els detonadors tèrmics fossin tan útils era la seva precisió. Tot dins del radi de l'explosió quedava absolutament desintegrat; tot el que estigués més enllà romania completament intacte.

Quan l'Ànakin es va adonar que els voxyn ja no atacaven, es va girar per cridar a la Tekli i va descobrir que ja estava guiant la Krasov perquè s'assegués contra la paret. La chadra-fan començà a raspar l'enganxosa bilis amb la fulla d'una eina multiusos. Massa escates es desprenien amb ella.

L'Ànakin va apartar la vista sense dir res. Cada decisió li costava la vida a algú. La seva missió va començar a semblar-li distant i impossible.

-Més problemes!

L'Ànakin tot just va escoltar les paraules d'en Jacen. No volia prendre més decisions, causar més baixes.

-Ànakin?

Va captar la sonda d'en Jacen, comprovant si la batalla havia provocat que la seva ferida es reobrís.

No era així. El dolor seguia sent suportable, i podia resistir-lo gràcies a la Força.

Un murmuri sord va arribar fins al passadís procedent de les dues direccions.

-Sang de Sith! -Va maleir la Jaina-. Està cedint.

Algú va disparar una pistola làser. Algú més va disparar en direcció oposada. La Força va quedar impregnada d'ànsia primigènia i els voxyn van aparèixer en massa pel passadís, caient des d'ambdós costats sobre el grup d'assalt. El soroll dels làsers es va tornar ensordidor. L'Ànakin va desenfundar la seva pròpia arma. Seria més fàcil així; cap decisió que prendre, tot el que havia de fer era apuntar i disparar.

L'Ànakin va fer un pas endavant, però en Lowbacca el va subjectar per l'espatlla, assenyalant l'arc que tenien darrere i rugint una pregunta.

L'Ànakin va negar amb el cap.

-Que vigili la Tahiri, jo penso combatre com tots els altres.

-Serà millor que vigiliz tu -Va xiuxiuejar en Tesar. I el va empènyer cap a l'arc-. Per la Krasov.

-No estic ferit -Va protestar l'Ànakin, seguint al barabel cap a la primera línia de foc-. Encara puc lluitar.

-Ànakin, queda't! -La Jaina va apuntar cap a l'arc amb la seva pistola làser-. Recapacita.

Encara que aquestes van ser dites en un to baix, les paraules van colpejar a l'Ànakin com un puny. La seva pròpia germana no volia que combatés al seu costat. Tan malament ho havia fet fins ara?

La Jaina es va unir als altres en plena batalla. L'Ànakin es va posar a la gatzoneta rere del voxyn mort i va mirar fixament a la foscor, alerta a qualsevol canvi en el so o a la Força que signifiqués que acudien més criatures. Encara que no era tan sensible a les bèsties com en Jacen, sabia quan la majoria de les criatures que es trobava a l'altre costat de l'entrada en forma d'arc estaven assedegades de sang o simplement a la defensiva, pràcticament immòbils.

-No has de permetre que et pressionin -Va dir la Tahiri, agenollant-se al seu costat i gairebé cridant per fer-se sentir per sobre del fragor de la batalla-. Segueixes sent el líder de l'equip.

-Quin líder! -es va queixar l'Ànakin, amargament.

La Tahiri va esperar gairebé un segon sencer abans de preguntar:

-Què vols dir?

-Segueixo fent que la gent mori.

-La gent mor, sí, però qui diu que sigui culpa teva?

-Jo -L'Ànakin va contemplar fixament la batalla-. Ells.

-Negatiu a això! Només volen que ens treguis d'aquí -una granada d'impacte va fer tremolar tot el passadís i va ser contestada per una dotzena d'udols sònics-. I jo també, així que pensa alguna cosa... i ràpid!

La Tahiri el besà i va tornar al combat làser en mà. Fins ara, estaven mantenint als voxyn a ratlla, però això canviaria. I aviat. Diversos Jedi ja estaven fent servir les últimes bateries de les seves armes, i els voxyn no trigarien a atacar a través de l'arc on es trobava l'Ànakin... llevat que el grup d'assalt ataqués primer.

En Tesar xiuxiuejà una maledicció, va llançar el seu mini-canó contra un voxyn i va atreure l'arma de la Krasov fins a la seva mà. El seu objectiu va saltar cap al seu cap amb les urpes per davant. En Raynar Thul va atrapar la criatura al vol amb el seu sabre làser i va obrir en canal el seu ventre per després apartar-se a un costat... però no va comptar amb la seva espetegant cua.

La punta se li va clavar. En Raynar va fer una ganyota de dolor i es va retirar cap a les línies Jedi, tallant un metre de la cua que tenia clavada al mico i deixant penjar la resta. L'Ànakin va girar sobre si mateix per cridar a la Tekli, però ella ja hi anava antídot en mà.

Havien de moure's. Havien de moure's ja.

L'Ànakin va fer que la seva barra lluminosa brillés al màxim i la va llançar a través de l'arc, atrapant-la en ple aire amb la Força i sostenint-la el més alt possible. Els voxyn van vomitar àcid contra ella, però es van calmar acostumant-se a la fulgor. L'Ànakin va albirar moltes dotzenes de criatures -probablement gairebé un centenar- disseminades per les grades d'un immens estadi. La majoria estaven assegudes sobre cadàvers d'esclaus, arrossegats fins allà des de la ciutat, mirant-se els uns als altres amb les escates dels colls eriçades.

No hi havia manera de levitar per sobre d'allò. Al cap i a la fi, els Jedi no podien volar i la distància superava el quilòmetre. Potser si utilitzaven les acrobàcies que els hi permetia la Força...

En Jacen va arribar al seu costat i, en captar els seus pensaments, li va donar un cop d'ull al circ.

-No volem sobresaltar-los. No deixaran els seus... això..., nius, llevat que se sentin amenaçats. Potser pugui evitar que ens ataquin.

-Fantàstic -va donar suport l'Ànakin-. Seria agradable que alguna cosa sortís bé.

Es va girar per trobar en Ganner assenyalant un túnel voxyn excavat amb àcid al passadís, una mica més amunt d'on es trobaven, i cridant que havien d'anar cap a ell. Tement que no poguessin sentir-lo per sobre del fragor de la batalla, l'Ànakin va activar el seu comunicador.

-Bona idea, Ganner, però dolenta elecció -Va assenyalar l'entrada en forma de arc-. Per aquí.

-A la sorra? -era la Jaina-. No podràs curar-te si...

-Jo em curaré quan acabem -la va interrompre l'Ànakin. El que no volia era que es fiquessin en un túnel de voxyn i quedar atrapats en ell-. Per aquí.

En Tesar Sebatyne ser el primer a assentir.

-Com ordeniz -Va crear una barrera de foc de cobertura-. Retireu-voz!

En Lowbacca va fer el mateix davant els que atacaven en direcció oposada, i en Jacen va obrir camí fins al circ, mentre es concentrava en apaivagar als voxyn. Les criatures més properes van eriçar les seves escates i van esgarrapar les grades obrint solcs en elles, però van romandre en els seus nius sense atacar.

L'Ànakin va deixar escapar un sospir i es va tornar cap a la Krasov. Encara que tenia coberta la cara amb la màscara respiradora de la Bela, ossos i dents apuntaven per les vores. L'Ànakin va captar la mirada de la Tekli i va aixecar una cella interrogant.

-Aquezta vegada no, Germanet -la veu de la Krasov tot just era un esgarip-. Permet-me que cobreixi la voztra... retirada.

-No -Va protestar l'Ànakin-. Llançarem un detonador i...

-Mazza tard -La Krasov va obrir la mà per mostrar un detonador tèrmic, preparat per esclatar tres segons després que el seu polze deixés anar l'espoleta-. Això éz millor.

L'Alema Rar va passar al costat d'ells, tirant d'un Raynar Thul embadalit. El seu estat es devia a l'antídot, no al verí. L'Ànakin va enviar a la Tekli darrera la parella i va deixar que en Lowbacca els cobrís.

-Krasov, posa el fiador en aquest detonador -pregà l'Ànakin. Mitja dotzena de voxyn arribaven pel passadís. Va abatre el líder d'un tret al ull-. Krasov?

-Krasov ha mort -En Tesar llançà una granada atordidora a la resta del ramat i, quan l'explosió va fer tremolar tot el passadís, es va agenollar al costat de la Krasov per tocar galta amb galta.

Va mantenir el contacte fins que les restes de l'àcid van fer fumejar les seves pròpies escates; llavors, es va aixecar i va assenyalar el polze de la Krasov, que amb prou feines sostenia el disparador.

-Aquezt creu que hem de donar-nos prezza.

Següent