Estrella a Estrella 2 (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

L'Ànakin es va ajupir a través de l'arc per entrar al circ, amb Tesar trepitjant-li els talons. La resta del grup d'assalt ja estava tres graderies per sota, il·luminant el camí amb les barres lluminoses i serpentejant nerviosament per evitar un niu de voxyn. Els dos Jedi els van seguir, envoltant el cràter de quaranta metres que l'Ànakin creés minuts abans amb un detonador tèrmic.

Un tumult de grunyits i brams va retrunyir a través de l'arc darrere d'ells, incitant a l'Ànakin i a Tesar a llançar-se precipitadament grades avall. El detonador tèrmic que la Krasov empunyava en morir esclataria tres segons després que els voxyn copegessin la seva mà inanimada. Alguna cosa es va esquinçar dins de la ferida de l'Ànakin, provocant un dolor entumidor en tot el seu ventre. El va ignorar i va completar un salt mortal, aterrant sense forces dues grades més a baix, rodant per sobre de la vora.

Llavors, van ocórrer dues coses. Primer, els voxyn que havia pertorbat van passar a l'ofensiva i van obrir la boca per escopir àcid; segon, el detonador tèrmic va esclatar al túnel, provocant un esclat d'encegadora blancor per tot el circ i desintegrant uns quaranta metres de paret, fent que incalculables tones de corall Yorik caiguessin a la sorra.

Però l'Ànakin estava molt més preocupat pels furiosos voxyn. Connectant el seu sabre làser, va rodar i es va posar dret per descobrir que la bèstia esgarrapava la seva pròpia gola perquè s'estava ofegant misteriosament amb la seva pròpia llengua i degotava àcid marró per la comissura de la boca. Un calfred va recórrer la seva columna vertebral quan va donar mitja volta i va veure a Welk darrere seu, gesticulant amb una mà convertida en una mena d'arpa i la seva cara en una furiosa màscara de concentració.

-En Jacen ens necessita a tots a baix! -la xiuxiuejant veu de la Tenel Ka va sorgir del comunicador-. Baixeu en silenci!

L'Ànakin va obeir ràpidament, igual que en Welk, i va contemplar en silenci com el Jedi Fosc usava la Força per a estrangular la criatura. Certament, ni l'Ànakin ni cap altre del grup d'assalt hauria fet servir la Força per matar-la directament, utilitzar el seu poder per extingir la vida que la sostenia era un camí directe cap al Costat Fosc, però l'Ànakin tampoc podia considerar-ho del tot immoral. Donada la situació inversa, no hi hauria dubtat a usar una pistola o un sabre làser per salvar a Welk.

Mentre s'esvaïa l'estrèpit de l'ensorrament de corall Yorik, els voxyn seguien grunyint i esgarrapant el terra sota les seves potes. L'Ànakin va sentir com Jacen arribava fins a les bèsties mitjançant la Força, enviant pensaments tranquil·litzadors, lluitant per persuadir-los que aquella seria l'última molèstia. Donada tota la commoció de l'última hora, era una tasca difícil, però els voxyn estaven tan ansiosos per no separar-se dels seus nius que es van calmar.

-Podem moure'ns a poc a poc -Va recomanar la Tenel Ka-. Però no fem cap gest amenaçador. Que ningú els ataqui sota cap circumstància.

Quan l'Ànakin es va posar dret, una onada de vertigen li va obligar a recolzar-se contra el mur, però ningú es va adonar. Tots els ulls estaven centrats en Zekk, que s'apropava a Welk furiós.

-Has utilitzat el Costat Fosc! -Va xiuxiuejar.

-Preferies que la bèstia matés al jove Solo? -Va preguntar la Lomi, interposant-se entre els dos.

-Has trencat la teva promesa -Va escopir en Zekk.

-M'ha salvat la vida -Va dir l'Ànakin, situant-se al costat d'en Zekk abans de mirar significativament al seu voltant. No hi havia cap voxyn viu a menys de vint metres, però totes les bèsties dins de l'halo de les seves barres lluminoses tenien eriçades les escates dels colls i miraven fixament al grup d'assalt-. I si nosaltres podem sentir el teu ultratge, els voxyn també.

La fúria va desaparèixer de la cara d'en Zekk.

-Ho sento, Ànakin -Va mirar al Welk i la Lomi, abans d'afegir-: No tornis a utilitzar la Força... no a prop meu.

Va girar i va baixar per les grades darrera d'en Jacen i la Jaina. L'Ànakin el va veure allunyar-se, massa cansat per preocupar-se pel rígid punt de vista d'en Zekk sobre el Costat Fosc. Les seves cames tremolaven pel simple esforç de romandre dempeus. Va trigar un moment a concentrar-se, usant la Força per calibrar les seves energies; llavors, va fer senyals a Welk i la Lomi perquè se li acostessin.

-A propòsit, gràcies per salvar-me la vida -Va dir a Welk.

-Llavors, no et sents corromput pel Costat Fosc? -Va preguntar la Lomi.

-No tinc por, si és això el que preguntes -Va contestar l'Ànakin-. Però en Zekk té raó, has trencat la teva promesa.

-No et preocupis -li va advertir en Welk sense mirar-lo-. No tornaré a fer-ho.

Van descendir per les grades zigzaguejant, mentre en Jacen passava el més lluny possible dels nius voxyn. La pudor es va fer cada vegada més insuportable tot i les màscares, i van veure cossos en tots els estats de descomposició, mares esperançades guardant el menjar amb la qual esperaven nodrir els seus estèrils ous. En alguns casos, el voxyn s'havia deixat morir d'inanició, desplomant-se sobre els ossos del seu niu. Aquella visió va colpejar a l'Ànakin, encara que realment no li va sorprendre. Pels seus estudis, i pels discursos interminables d'en Jacen durant els llargs viatges espacials, sabia que moltes criatures s'enfrontaven a la mort per tal de protegir les seves cries.

Segons en Jacen, aquesta bona voluntat, i el fet que en algunes espècies això fos fins i tot necessari, era la prova tangible de l'eterna naturalesa de la Força.

A mig descens, van arribar a un desnivell de deu metres, que va resultar ser una altra graderia d'arcs similar en aquella per la qual havien entrat. En lloc d'arriscar-se a atreure més voxyn sense niu per aquests portals, van començar a envoltar el circ, o el que fos, pujant i baixant grades per evitar els nius de voxyn. L'esforç va fer ràpidament efecte en l'Ànakin, encara que recorregués a la Força per ajudar-se. Els seus genolls no van trigar a tremolar i el ventre en cremar-li.

La Tahiri, per descomptat, es va adonar de seguida.

-Ànakin, estàs tremolant.

Ell va fer que sí amb el cap.

-És culpa de la pudor.

-La pudor no provoca temblorz a ningú méz -Va apuntar en Tesar, apareixent darrere de l'Ànakin-. Aquezt et portarà.

Abans que l'Ànakin pogués protestar, el barabel el va agafar en braços. La Tahiri va insistir a informar de l'estat de l'Ànakin a la Tekli, l'examen va acabar abruptament quan un voxyn enfadat va alçar el cap i va escopir àcid en la seva direcció. Temorós d'agitar a la resta de les bèsties, el grup d'assalt va reprendre la marxa, amb l'Ànakin bressolat en els escamosos braços d'en Tesar.

Mentre seguien circumdant el circ, l'Ànakin va veure que les grades que hi havia per sota d'ells estaven en millor estat que aquelles per les que avançaven. Les parets estaven decorades amb estàtues de Yun-Yammka; en moltes d'elles, el Déu s'arrencava els seus propis membres o vessava la seva sang. Unes quantes mostraven a guerrers yuuzhan vong sent devorats pel Déu o emergint de nou entre els seus tentacles. Quan va començar a albirar llargues pues i ganxos esmolats sorgint de les parets que envoltaven el sòl del circ, l'Ànakin va pensar que probablement era un estadi en què els yuuzhan vong s'entretenien fent lluitar gladiadors esclaus entre si.

Llavors, l'Ànakin va notar la sèrie de rampes que s'estenien des de la grada més baixa graderia cap a la sorra i va comprendre que s'havia equivocat. Els únics que havien combatut allà eren yuuzhan vong... almenys aquells prou afortunats com per seure entre les privilegiades grades baixes. Des d'aquest punt de vista, les estàtues de Yun-Yammka adoptaven un to religiós, i va començar a imaginar el circ com una enorme església. Podia veure el lloc ple de fidels yuuzhan vong mentre la mónnau viatjava per la foscor entre galàxies, els ciutadans més prominents i els líders més famosos a la sorra, honrant als seus Déus amb la seva sang, assegurant amb les seves morts una nova llar per als yuuzhan vong a la distant galàxia de la Nova República.

-Baixa'm -Va dir l'Ànakin. Guerrers com aquells no serien derrotats per algú que hagués de ser portat en braços d'un altre durant la batalla-. No vull que em portis, no aquí... no fins que sortim d'això.

En Tesar deixà a l'Ànakin dret a terra.

En Lowbacca va rugir, abans de gemegar una pregunta.

-Llavors, com esperes...?

-En Tesar pot ajudar-me -Va explicar l'Ànakin, interrompent la traducció d'M-TD. Es va tornar cap al barabel-. Quan l'Ulaha estava sent torturada, tu li vas donar la teva força.

-No ez per tant -Va advertir en Tesar-. Érem trez.

-Prendré la que pugui -Va insistir l'Ànakin-. Només vull acabar això dempeus.

El barabel va mostrar les seves dents esmolades com agulles.

-Llavors, aquezt ze zentirà honrat.

L'Ànakin va sentir el contacte d'en Tesar a través de la Força, i va experimentar un peculiar calfred reptilià mentre es fonia emocionalment amb el barabel. El món es va tornar estranyament escarlata, i l'Ànakin va sentir la seva debilitat abocant-se a dojo en Tesar, i la força d'en Tesar fluint cap a ell. Amb ella li va arribar un estrany sentiment de solitud, no de dolor en sentit humà, sinó de dues doloroses absències que mai s'omplirien.

Sense comprendre què els havia tancat, l'Ànakin va obrir els ulls.

-Jo... No és el que esperava.

-No? -Va xiuxiuejar en Tesar-. Voliez escates?

Sorprès en descobrir que realment havia entès la broma, l'Ànakin va riure entre dents. La seva connexió amb Tesar era similar a la de la fusió de combat, només que el que compartia ara era la força del barabel.

Uns minuts després, l'Alema va anunciar que havien donat la volta al circ fins al punt oposat a l'arc pel qual van entrar, i l'equip va començar a pujar els graons. L'Ànakin va poder fer-ho pel seu propi peu, però en Raynar seguia patint els efectes de l'antídot i havia de ser ajudat amb la Força. Només es trobaven a una grada de la sortida quan en Raynar, que esperava que l'Alema arribés a la seva alçada, va assenyalar a deu metres més avall de la grada.

-Mireu! -la seva llengua era tan espessa que, al principi, l'Ànakin no el va entendre-. Eryl!

En Raynar es va tornar i va començar a trontollar en direcció al lloc que assenyalava, provocant un grunyit d'advertència en un voxyn proper. L'Alema es va moure ràpidament cap al desorientat Jedi, mentre l'Ànakin i diversos més arribaven fins a ell en la Força i el feien retrocedir.

El voxyn va escopir àcid, però va fallar; llavors, va carregar contra ell i va estripar a Raynar dues vegades. En el primer atac va destrossar el seu mico blindat; en el segon, va obrir quatre solcs profunds en la seva carn. L'Ànakin va deixar que els seus companys atenguessin al Jedi ferit, va extreure el sabre làser del seu arnès i va connectar la fulla.

-Ànakin, no! -Va cridar en Jacen-. Deixa que torni al seu niu.

L'Ànakin va desactivar la fulla, però va mantenir l'arma enlaire. En Tesar flotà fins a la balbucejant figura d'en Raynar per sobre d'en Ganner i de l'Alema, que ràpidament van desaparèixer amb ell darrere la vora de la grada. El voxyn va seguir mirant fixament el sabre làser que sostenia l'Ànakin entre les mans.

-Necessites ajuda, jove Solo? -Va preguntar la Lomi-. Puc matar-lo, però la meva promesa...

-Mantingues la teva promesa -li va recomanar l'Ànakin. Va baixar a poc a poc el sabre làser i va retrocedir-. No vulguis veure a Zekk furiós.

-No estic segura -Va afegir la Lomi-. Diuen que quan està furiós és molt poderós.

El voxyn es va retirar al seu niu. L'Ànakin va sospirar d'alleujament i es va unir als altres en l'última grada de sortida. L'Alema i en Zekk ja estaven a l'altre costat amb la Tekli i en Raynar, però en Jacen i la resta esperaven sota l'arc.

L'Ànakin va arribar fins allà i va mirar a Raynar per sobre de la petita espatlla de la chadra-fan. Quatre solcs profunds li creuaven diagonalment el pit, però no sagnava molt i tampoc tenia cap os al descobert.

-Com està?

-Bastant bé de moment -Va assegurar la Tekli, omplint les ferides amb escuma netejadora -. Tot dependrà de com funcionin els antígens de la Cilghal.

L'Ànakin va seguir contemplant a Raynar. Una altra baixa, aquesta vegada un amic íntim d'en Jacen i la Jaina... Però havien aconseguit passar entre els nius de voxyn. Se sentia afligit i alleujat, però no culpable.

Havia fet tot el que havia pogut.

Encara que en Raynar estava massa incoherent per adonar-se'n, l'Ànakin es va agenollar i li va donar uns copets a l'espatlla.

-Pot seguir?

-Mentre algú l'ajudi a levitar -Va dir la Tekli-. Jo el guiaré.

En Zekk va elevar al pacient pels aires abans que l'Ànakin pogués donar l'ordre. L'Alema estava al seu costat, sostenint la farmaciola de la Tekli amb expressió afligida. L'Ànakin li va estrènyer tranquil·litzadorament el braç, va agafar la farmaciola que sostenia la Jedi i la hi va passar a la Tahiri.

-Et necessitem perquè ens guiïs -Va dir a l'Alema-. La Lomi mai ha sortit del terreny d'entrenament i tots els altres estan perduts aquí baix.

L'Alema va pensar un moment; llavors, els va guiar pel passatge en direcció oposada a la que portaven abans. Aquest nou passadís s'assemblava al que els havia portat fins al circ, llevat que no tenia coves excavades amb àcid que connectessin amb túnels paral·lels. En el seu moment, el grup va passar per una intersecció bloquejada amb coral Yorik, probablement per impedir que els voxyn escapessin cap a la resta de la mónnau. L'Alema va passar per davant de la primera, després de la segona, però finalment es va aturar davant la tercera.

-Sento que estem molt a prop de la superfície -una tremolor va recórrer el seu lekku mentre parlava-. Suposo que estem lluny de la porta cap a la qual ens empenyien. Potser per fi puguem enxampar-los per sorpresa.

La Jaina comprovà el seu comunicador.

-Potser puguem. Encara no han ensopegat amb la mina de dards.

L'Ànakin va gesticular cap a la barricada.

-Qui vol fer els honors?

En Lowbacca i en Tesar van connectar els seus sabres làser simultàniament i es van posar a treballar. El corall Yorik era molt més dur que a bord del Mort Exquisida i van trigar gairebé vint minuts a obrir-se pas a través del tap d'un metre de gruix. L'Ànakin va passar la major part d'aquest temps meditant, fent tot el possible per la seva ferida, però la Tekli no va voler tornar-la a obrir. Se li havia saltat un punt, però no tenien res amb què tornar-lo a cosir.

Per fi, en Ganner va treure l'últim bloc de corall de la intersecció. Davant d'ells, un enorme túnel d'accés ascendia fins a la superfície en un angle poc empinat. Uns cinquanta metres més enllà, el túnel acabava en una membrana transparent amb una vàlvula que donava pas a una de les rutes de servei emmurallades que havien vist des de l'espai. No obstant això, era obvi que ja no s'utilitzava aquella senda. Estava abarrotada d'equip capturat: barredores, carretons de transport, aerotaxis, fins i tot un cotxe núvol SoroSuub. Tot allò havia estat emmagatzemat lluny de la vista, fins que es necessités en el curs de l'entrenament.

I allà, enmig de l'embolic, amb les comportes segellades i el tren d'aterratge mig estès, es veia un vaixell de càrrega lleuger.

-Vaja! -Va exclamar l'Ànakin-. Sembla que per fi la Força ens acompanya.

Següent