Missió Corèllia (I)

MISSIÓ CORÈLLIA

Michael A. Stackpole

I

7 dies després de la batalla de Geonosis.

Aayla Secura va contenir un creixent sentiment d'ansietat quan entrava a la cambra alta del consell en el Temple Jedi. El Mestre Jedi Mace Windu esperava recolzat en una de les voltades finestres que mostraven una extensió de la vista de la ciutat de Coruscant. A la dreta, a l'entrada, es trobava un altre Jedi que feia l'olor dels pètals d'una flor situada en un buit de la paret. Era un caamasi amb llargs i flexibles membres. Borrissol daurat cobria el seu cos, amb la pell porpra emmascarant els seus ulls i estenent-se a manera de franges fins al capdamunt.

L'Aayla va fer una reverència cap al Mestre Windu.

-Perdoni la meva tardança Mestre-. Al principi, en Mace va assentir amb lentitud, com escoltant-la amb fredor. Després va alçar la vista cap a la twi'lek i va inclinar el cap més convincentment, ajuntant les seves mans a l'esquena. L'Aayla va sentir una onada de serenitat fluint a través de la Força, que procedia del Mestre Jedi cap a ella. Ell va dir:

-Encara que la guerra ens fa pensar que no hi ha un minut a perdre, no arribes tard. En aquests moments, la porta de l'oportunitat que se'ns ha proporcionat encara no està tancada-. Va fer un gest cap a l'altre Jedi. -Aquest és Ylenic lt'kla, un Cavaller Jedi de Caamas. Treballarà amb tu en aquesta missió.

El caamasi li va oferir la seva mà, prima, i ella la va estrènyer. Ylenic va estrènyer fermament la seva mà, però ella sabia que ell només estava emprant una fracció de la seva força. L'àgil moviment amb el qual s'havia girat per saludar-la, li va suggerir una velocitat i poder que li faria ser un formidable guerrer. Amb la seva àmplia envergadura, Ylenic podria ser un mortífer contrincant d'haver-se entrenat amb un sabre làser.

L'Aayla va somriure al caamasi i tornà la seva mirada cap a Mace.

-Com puc servir-lo Mestre Windu?

-Aquesta és una missió delicada, Aayla, una que requereix astúcia i intel·ligència, no només habilitats marcials. Ja t'has provat a tu mateixa durant l'última a Geonosis.

-Però i abans, Mestre?

-He meditat sobre aquest assumpte, i l'elecció encertada ets tu.

-Si, Mestre-, va dir l'Aayla. Es preguntava què era el que en Windu es reservava de dir, però va alliberar la seva ment de preguntes.

En Mace va assentir en reconeixement a la seva disciplina.

-Corèllia, a causa de la influència d'en Garm Bel Iblis, s'ha declarat neutral en l'actual conflicte. Malgrat aquesta postura, tant la República com la Confederació de Sistemes Independents exerceixen alguna influència en el planeta. Juntament amb altres pocs planetes neutrals Corèllia s'ha convertit en un refugi per als fugits de tots dos bàndols.

L'Aayla va aixecar una cella quan va comprendre la conseqüència de la situació.

-I refugis per a aquells que obtindrien beneficis del comerç amb les dues parts?

-El teu coneixement sobre els costums de comerç de Ryloth et serveixen bé, Aayla-.

En Mace va somriure breument abans de reflectir un rictus més seriós a la cara. -Mentre es preparava per a la guerra, la Techno Unió va iniciar nombrosos projectes de desenvolupament. Gran part dels investigadors coneixien molt poc sobre la finalitat de la seva feina, però un d'ells la va descobrir. El seu nom és Ratri Tane. Va robar els arxius principals del seu projecte i l'únic prototip operatiu d'algun circuit molt valuós. Ha amagat a la seva dona i fill i s'ha dirigit a Corèllia. Des d'allà pretén llogar un transport per algun lloc on ell i la seva família puguin viure en pau.

-Tane és de Corèllia?- Va preguntar l'Aayla.

-No, de Coruscant, encara que la seva dona sí és corelliana, de la ciutat de Corona-. En Mace es va acariciar la barbeta. -Creiem que en Tane va robar el prototip i els arxius com a moneda de canvi en cas que la Techno Unió trobés a la seva família abans de la seva tornada.

L'Aayla va assentir.

-I vostè vol que el trobem i recobrem els arxius?

-Si -Va contestar. -Però s'ha de fer d'una manera discreta.

-Disposarem d'alguna ajuda dels Jedi de Corèllia?

En Mace va negar amb el cap.

-No, i per aquest motiu heu de ser cautelosos. S'han tornat una mica... territorials, i sent els polítics tan complexos com són, això és incomprensible. Quan Corèllia es va declarar neutral en aquest conflicte, les aliances amb els Jedi es van trencar. Posant-se del costat de la República poden atreure la guerra al Sistema Corellià, el sistema que han jurat protegir -.

L'Aayla va arrufar les celles.

-Però ells són Jedi.

Ylenic va obrir una mà.

-Són Jedi, i defensaran la pau en el seu sistema.

-I si els necessitem per defensar la pau a la galàxia? -Va dir l'Aayla.

En Mace va sacsejar el cap.

-Això és un problema secundari, Aayla. La teva missió és trobar a Tane i treure'l d'allà. Ylenic ha estat abans a Corèllia. Els dos viatjareu en una nau de contraban i estareu al comandament. Buscareu transportar algun carregament, però preferireu passatgers. Per a Tane, us revelareu com la fugida perfecta de Corèllia. Les dades precises ja han estat carregades a l'ordinador de vol de la vostra nau.

L'Aayla va somriure, preferint el paper clandestí d'un contrabandista a ser una esclava amb molt poca roba com per dissimular un comunicador, molt menys un sabre làser.

-He observat a molts contrabandistes i sinistres pilots. Puc fer-ho.

En Mace va assentir i li va agafar una mà.

-Pots esperar trobar-te amb una gran varietat de sicaris que la Techno Unió hagi contractat per trobar a Tane. Has de desconfiar especialment dels gotals. Les seves banyes els fan sensibles a les emocions i possiblement fins i tot a la Força. Són comuns entre els criminals de Corona, per tant guarda't d'ells.

-Entenc -va dir ella, augmentant la seva excitació davant la imminència d'aquesta missió. A través de la Força, va percebre com Mace i Ylenic reaccionaven a la seva desenfrenada alegria. Va refrenar aquesta emoció i va abaixar la mirada. -Hauré de ser molt cautelosa, Mestre.

En Mace va assentir solemnement.

-Sé que hem fet l'elecció correcta.

L'Aayla va seure al seient del copilot a la cabina d'un iot coet Kuat 121-B d'ús civil modificat.

-Tot l'equip està carregat. Què és el que portem de carregament?

L'Ylenic va prémer un botó de la consola central.

-Comestibles, majoritàriament. Exquisideses sense les quals els ex-patriotes no poden viure. Obtindrem un bon preu per ells.

La Jedi va somriure.

-Creus que el Consell està molt preocupat per això? El caamasi va sacsejar el cap i va activar el control de la seqüència d'ignició a l'ordinador de la nau. Les turbines bessones de la nau es van encendre produint un agut brunzit.

L'Ylenic va desviar potència a les bobines repulsores, i la nau va surar suaument abans d'elevar-se en l'espai aeri de Coruscant.

Estaven partint d'un port comercial, així no cridarien, o molt poc, l'atenció.

Encara que a l'Aayla no li agradava insistir en el futur, estava segura de l'existència d'espies, formes de vida tant orgàniques com mecàniques, aguaitant el Temple Jedi i tots els altres centres neuràlgics de Coruscant per tal de transmetre qualsevol novetat sobre l'evolució del conflicte creat al si de la República al líder dels separatistes, el Comte Dooku, allà on estigués.

L'Ylenic va rebre el permís per abandonar l'atmosfera, va fixar el vector de coordenades de vol programat a l'ordinador de navegació, i va activar el pilot automàtic. La nau va deixar enrere les pistes aèries angulars del trànsit diari i es va elevar superant les torres més altes per unir-se a una estreta fila de naus que partien de la capital de la República. L'Aayla va observar les altres naus, petites i grans, privades i comercials, i fins i tot uns pocs vehicles mostrant els distintius de color vermell en el seu casc que indicaven la seva pertinença al servei oficial de la República.

-Quantes d'aquestes naus creus que parteixen en missions secretes? -Va preguntar.

El caamasi va somriure.

-Jo pensaria, Aayla, que totes elles porten amb si secrets d'un tipus o d'un altre. Operacions il·lícites, suposo que per a la majoria. Una missió com la nostra? Una o potser dos.

-Probablement, estiguis en la veritat.

-Ho estic? -Els ulls ambre del caamasi es van suavitzar lleugerament. -Com arribes en aquesta conclusió? Estic fent una suposició sense un polsim d'evidència, ni cap sensació a la Força, només es tracta d'una especulació infundada.

-A mi em semblava correcte-. L'Aayla va sentir com se li enrojolien les galtes i ratllava el seu lekku (els caps-cues, molt sensibles dels twi'leks, els hi serveixen per transmetre missatges, a més de realitzar altres funcions. Es diuen també tchuntchin (tchun es refereix a la cua esquerra i tchin a la dreta)).

-Aquesta qüestió no hauria de ser causa de vergonya, Aayla. Potser la Força et parli de formes en les que no ho fa amb mi.

Ella va meditar sobre aquesta possibilitat mentre la nau sortia de l'atmosfera per endinsar-se en la freda foscor de l'espai.

La nau es va col·locar en posició invertida, oferint-li una vista de la superfície de Coruscant, es podien percebre les línies brillants i llums intermitents de la cara nocturna.

Les vies aèries sorgien del no-res com circuits gegants amb multitud d'electrons luminescents movent-se al llarg d'ells. Es va fixar en un i va concentrar la Força en ell, intentant rebre alguna sensació del seu objectiu. No va sentir res, fins i tot no va poder ni tan sols considerar una sola impressió.

-Probablement no en la Força-, va admetre, -només una suposició per part meva.

L'Ylenic va somriure i va visualitzar la lectura de l'ordinador.

-Finalment sembla que ens movem. Això és positiu per al nostre objectiu. Estem preparats per fer el salt a l'hiperespai-.

L'Aayla va assentir i va donar l'ordre.

-Endavant.

El caamasi va empènyer dues palanques engranant la hipervelocitat. La nau llavors, va donar una sacsejada llançant-se cap endavant i va ser en aquest moment quan els estels van passar de ser punts brillants a barres lluminoses apuntant a l'infinit, dibuixant una esfera que va esclatar davant d'ells i negant tota la seva visió amb una brillant llum. L'Aayla va alçar la seva mà per protegir-se els ulls abans que els amortidors lumínics de la pantalla ho fessin.

L'Ylenic va moure el cap.

-Farem el viatge en quatre salts. Aquest itinerari afegirà algunes hores més sobre un viatge directe, però servirà per emmascarar el nostre punt d'origen. També ens portarà al Sistema Corellià per un vector que no està molt vigilat per pirates.

-Ben pensat -va dir secament. -Jo hauria suggerit o aprovat aquest pla.

L'Ylenic va allargar la seva mà dreta donant-li uns copets a l'espatlla esquerra.

-Sí, Aayla, estàs al comandament d'aquesta operació, però com el teu pilot procuro no molestar-te amb aquest tipus de tediosos detalls.

L'Ylenic li va regalar un somriure ràpid i va gesticular.

-Em pregunto per què el Mestre Windu em va posar al comandament.

-T'ho preguntes? El caamasi tornà la seva mirada al capdavant.- Això vol dir que dubtes de la saviesa del teu Mestre, o també que dubtes de tu mateixa.

-Del nostre Mestre no. -Però de mi, sí, una mica. No sóc la Jedi més experimentada de la galàxia, ni tan sols en aquesta nau. Tu has estat Cavaller durant més temps que jo, pel que em pregunto per què no sóc jo la teva subordinada?

-És senzill: anteriorment quan he estat a Corèllia, he complert un paper més tradicional. Sovint, els caamasi assessoren i intervenen, i això és el que faig la major part del temps. Les meves habilitats com a pilot són, igualment valuoses, però poques vegades he estat amb la gent que coneixerem mentre busquem a Tane.

La veu de l'Ylenic tenia força, però irradiava tranquil·litat i calidesa. Li agradava escoltar-lo, observar la seva mà dreta agitant-se per l'aire mentre parlava amb els seus comentaris gairebé hipnotitzants. El que s'havia comptat dels caamasi era veritat, i eren molt valorats per les seves habilitats. També eren coneguts com a pacificadors i, per molt que ho va intentar, no podia recordar haver vist o sentit d'un altre Jedi caamasi.

L'Aayla va fer un comentari al respecte, i l'Ylenic gesticular com esperant l'apunt.

-És cert, nosaltres els caamasi no produïm molts Jedi. També és cert que sóc pacifista. Però aquí em tens, volent prendre part en una guerra.

L'Aayla va arrufar les celles.

-Això no viola la teva filosofia?

-Hi ha un punt en què el pacifisme, simulant ser bo, pot servir al costat fosc.

-Com pot ser això?

Els seus dits es van estendre, els va doblegar i plegant-los sobre si mateixos va respondre.

-N'hi ha d'aquests, especialment els de la confederació, que podrien caracteritzar els Jedi com guerrers agressius i amb les mans ensangonades. És això exacte?.

-No, els Jedi són defensors de la pau, conciliadors. Utilitzem les nostres habilitats de combat només com a última opció, únicament quan ens veiem obligats a això.

-Exacte. Per tant, mentre nosaltres valorem la pau i avorrim la violència, sabem que hi ha un punt en què potser hem d'interposar les nostres vides entre aquells que són innocents i els que podrien fer-los mal.

-És clar.

-Està tan clar, Aayla, com quan el pacifisme es converteix en maldat. Si els éssers són capaços de protegir altres però es neguen a entrar en acció per preservar el seu propi sentit de pau; són éssers egoistes. Anteposen seu sentit de la pau i a si mateixos sobre la pau dels altres, i per tant defensen una filosofia en lloc de vides. Per aquest motiu, tots fallen. Aquí és on trien servir al mal.

Ella va assentir lentament.

-No fer res a la cara del mal va ser consentir i permetre que prosperés. És llavors, aquest Tane, un ésser malvat?

La cara de l'Ylenic es va arrugar durant la concentració... En aquell moment l'Aayla va captar un sentiment fugaç d'una emoció que no podia identificar.

-Ell està actuant per salvar la seva família -va dir el caamasi, -per això jo pensaria que no.

Ella va assentir.

-Parles amb saviesa Ylenic.

El caamasi va inclinar lleument el seu cap en senyal d'agraïment.

-Tinc una pregunta, si no us importa. Per què dubtes de tu mateixa?

-Sóc jove. Inexperta-. Ella va examinar el seu rostre, buscant algun senyal en els seus ulls ambre que li reflectís que les seves raons li resultaven veritables. Va captar espurnes a través de la Força, però res més. -Aquesta és una missió delicada. Si surt malament, pot crear malestar al govern corellià. La nostra temptativa es pot veure com una interferència en les seves competències, i això podria ajudar que s'aliessin amb els separatistes. És molt la responsabilitat que tenim entre mans.

-Bones observacions, totes elles-. Els ulls del caamasi es van entretancar lleugerament.

-Aquest és el motiu pel qual tens dubtes?

L'Aayla va meditar durant un moment, després una estona més.

-No, crec que està bé. Confio en les meves habilitats i entrenament, però sense dubtes, sense adonar-me que les coses podrien girar-se sense control, em convertiria en algú arrogant, una caiguda que em portaria al costat fosc.

-Molt bé, Aayla Secura-. L'Ylenic va somriure obertament. -Ara ja saps per què ets mereixedora d'haver-te confiat una missió de tanta importància.

Aayla i Ylenic van poder dormir i meditar en el viatge, d'aquesta manera van arribar al Sistema Corellià frescos i llestos per actuar. Un parell de caces de seguretat els van detectar quan s'endinsaven en el sistema passant Selònia, però el control de vol els va esquivar prenent un dels vectors d'aproximació a Corèllia. La ciutat de Corona estava sumida en el crepuscle quan van aterrar a un dels milers de ports espacials que hi havia a la ciutat de la costa. La il·luminació havia començat a activar-se en la zona de la ciutat que era coneguda com el carrer de la Nau del Tresor. A l'Aayla li va semblar que el lloc era tènue o més aviat pàl·lid en comparació amb Coruscant, encara que això podia dir-se de qualsevol altra ciutat a la República. Encara que s'havien apreciat pocs núvols a la zona propera a la plataforma d'aterratge, una vegada que l'Ylenic va posar la nau i va obrir l'escotilla, la humitat de la ciutat la va amarar.

L'Aayla tremolà.

-Aquest aire em fa sentir malament.

L'Ylenic ensumà i es va gratar el nas.

-Hi ha zones en què fa una olor pitjor.

Havien escollit robes adequades a la seva talla i que assumien els rols escollits i les seves preferències personals. Per a l'Ylenic es tractava d'una faldilla vermella que li arribava als genolls, amb petites botes i una jaqueta blava sense mànigues botonada fins a la gola i que tenia llargs faldons per darrere.

Per sobre d'això portava tirada una capa negra que envoltava la seva silueta i li permetia amagar fàcilment el seu sabre làser.

L'Aayla va subjectar el seu lekku en una trena de tires ocres i negres de pell que subjectaven el seu tradicional tocat twi'lek. Botes negres fins als genolls, i unes polaines a ratlles vermelles i negres fins a la seva cintura. Una túnica vermella i negra a joc amb les polaines, escotada i escurçada que deixava al descobert el seu abdomen. Mentre mostrava cert descontentament revelant la seva vestimenta, sabia que aquest uniforme era molt apte per al combat i eficaç en les negociacions de comerç. Una jaqueta de cuir, prou concisa per deixar veure part de la pell blava del seu tors, complementava la seva indumentària i, tot i el limitat abillament, li permetia amagar el seu sabre làser, perfectament amagat.

Un grup de -negociants commodites- es van acostar a la nau i immediatament van començar a regatejar pel carregament. L'Aayla va regatejar omplint-li, de sobte, una gran sensació de plaer, que la va sorprendre. Mentalment va dividir el lot i va liquidar cada peça, intentant-ho negociant a negociant. Es va abstenir d'usar la Força per influir en ells, però va poder sentir com creixia l'avarícia a mesura que les licitacions augmentaven furioses, i com es reflectia el pànic en les seves cares tan aviat com els preus s'elevaven massa per les seves economies. En mitja hora, havia liquidat tot el carregament amb un just benefici.

Al mateix temps que havia acabat, l'Aayla es va adonar que l'Ylenic es trobava parlant amb dos dels negociants, els quals s'havien retirat de la licitació quan van veure que la nau en la qual viatjaven els Jedi no transportava cap article cotitzat de contraban. Ella va rebutjar elegantment l'oferta d'un toydarià per prendre alguna cosa i va córrer a reunir-se amb el caamasi. Els dos foscos negociants, un humà ocult sota una capa i un devaronià, li van fer un gest a la Jedi en senyal de reconeixement abans de marxar.

L'Ylenic li va somriure.

-Has gaudit.

L'Aayla va assentir però, de sobte, el seu rostre es va paralitzar.

-Pensava que havia aïllat les meves emocions a la influència de la Força.

-Ho vas fer, però també vas riure, i les teves víctimes van quedar alleujades quan va acabar la licitació-. L'Ylenic va assenyalar a l'atzar en direcció als negociadors que es retiraven.

-Aquells dos van preguntar què estàvem buscant per emportar-nos. Vaig suggerir que encara que el celler de càrrega fos prou ampli per a gairebé qualsevol cosa, un iot transporta preferiblement passatgers abans que carrega. El rumor s'estendrà, i si en Tane ha estat fent indagacions, ens trobarà.

Dels arxius de dades que havien rebut del Mestre Windu, l'Aayla sabia que estaven buscant a un mascle de raça humana d'altura i pes mitjans, d'ulls verds, cabells rossos, i una barba recent. Per ser un humà, era bastant ben plantat i de mitjana edat. No obstant això, hi havia alguna cosa sobre ell que no semblava propi d'un científic d'investigació.

De nou, va tornar a meditar en silenci, si no fossin res més que miserables dades sense importància, ell mai hauria dut a terme el robatori o enviat lluny a la seva família per a la seva seguretat. L'Ylenic va assenyalar un dels corredors orientats al nord.

-Els nostres amics van comentar que aquells que busquen una sortida poc compromesa de Corèllia, sovint van a la recerca d'oportunitats a una cantina anomenada Homestar. Vaig suggerir trobar-nos allà.

S'hi van dirigir junts, es notava com Ylenic anava escurçant clarament les seves gambades per acoblar-se al pas d'ella. Tot i portar una capa, es movia amb rapidesa.

Va pensar que perdre's de vista hauria estat fàcil, mentre passaven de la zona de càrrega del port espacial a la terminal de passatgers. Multitud de gent s'arremolinava, predominantment humans i selonians, però amb presència de neimoidians, devaronians, weequays, klatooinians, i fins i tot bith demostrant la importància que havia cobrat Corèllia com a cruïlla des que va començar la guerra.

Aayla va observar a uns gotals i va espiar-ne a un que estava a l'aguait d'un grup de neimoidians. No es va adonar de més perills, i fins i tot no va sentir cap signe de maldat que pogués procedir dels neimoidians. Sabia que era ridícul creure que cada membre d'una espècie en particular donaria suport a les accions i ideologies dels seus líders, però va decidir prendre el camí de la precaució i mantenir els seus sentits en alerta davant qualsevol enemic potencial.

-He enxampat a un gotal-, li va dir a Ylenic.

-Hi havia un segon-. Quan es va adonar de la seva sorpresa, el caamasi es va tocar lleugerament el nas. -Desprenen una olor a suor ranci i de florit.

-I jo que pensava que semblaven dolents.

Van sortir a través d'una altra comporta i van canviar en direcció a l'est.

La multitud es reduïa sensiblement a mesura que s'allunyaven del port espacial.

Després d'un quilòmetre recorregut els corredors s'anaven enfosquint en alguns punts, però no van tenir problemes. Això no va significar que l'Aayla no percebés éssers aguaitant en la foscor, però ella i Ylenic van passar desapercebuts per les seves robes, de tal manera que no van despertar un especial interès per als depredadors urbans. El carrer de la Nau del Tresor o simplement -Carrer-, com semblava que solien anomenar-lo els nadius, li va sorprendre a causa del revestiment estètic de llums i senyals. Tot estava brillant i es mantenia en bon estat. Van donar a la zona un aire de respectabilitat, la qual cosa li va fer sospitar que era més per protegir els establiments del menyspreu dels seus veïns comercials que per por a algun escàndol provocat pels seus visitants.

Homestar estava situada al primer quart del corredor al llarg del Carrer, a la zona sud. Podria haver estat confosa per un planetari en algun altre món. La música que se sentia en passar per davant potser hauria dissuadit a algú de cometre aquesta confusió, però d'una altra manera la façana semblava discreta. No va alertar els seus sentits i, excepte per l'estranya col lecció de gent anant i venint, podia haver estat descrita com a convencional.

No obstant això, entrant l'Aayla i l'Ylenic en aquell lloc, el "convencional" es va convertir en "impossible". L'entrada va obrir camí cap a un alt i ample conjunt d'escales que conduïen fins a un fossat de parets arrodonides. Un bar circular dominava el centre, amb anells concèntrics de taules rodones i corbes que s'estenien al seu voltant. Les ballarines es movien ondulants al ritme de la música des de plataformes i gàbies que penjaven del sostre al voltant de les parets del local. La banda tocava en un escenari directament de cara a les escales, i la zona davant el seu escenari havia estat condicionada perquè els clients poguessin ballar.

I allà es trobaven ballant, al costat d'espècies que desafiaven qualsevol tipus de catalogació. La forma en què ballaven va fer que un calfred recorregués el cos de l'Aayla. Ho sabia tot sobre l'art d'actuar com a ballarina, i tenia l'encant twi'lek en els moviments sensuals que un cos pot recrear. Potser aquells éssers estiguessin gaudint a la pista de ball, però en la seva opinió semblaven estar retorçant-se espasmòdicament com a conseqüència d'un verí insuportable.

L'Ylenic va tancar els seus orificis nasals per complet.

-No, no m'agrada en absolut quin aspecte tenen.

El caamasi va iniciar el descens per les escales cap al pis on es trobava la cantina. A la zona mitjana entre els cercles concèntrics de taules, al costat del bar, van trobar un petit lloc on podien posar-se. L'Ylenic es va moure al voltant de la barra per tal d'obtenir una visió general de tota la cantina, ella el va ajudar fent un lleuger cop d'ull, podent així abastar tot el recinte. Van seleccionar la seva beguda en una petita taula de dades integrada a la taula. Al poc temps un droide els va portar dos gots de whisky, que van deixar sense provar sobre de la taula.

Havent estudiat a la gent, l'Aayla va poder definitivament comprovar que els Jedi a Corèllia haurien d'estar força ocupats. La guerra havia exacerbat la situació portant a molts éssers a una situació de pressió insostenible, i això sense comptar en aquests agents mixtes pertanyents a tots dos bàndols que sempre estaven disposats a causar problemes.

I si la guerra arribés a aquest lloc... la Jedi es va estremir. Geonosis ha estat un terreny erm abans de la guerra, però les conseqüències van ser encara més espantoses. Els droides van volar en trossos, van morir multitud de geonosians, els Jedi morts o espantosament mutilats. I les pèrdues entre les files dels soldats clon van ser aclaparadores.

L'Ylenic va posar una mà en el seu avantbraç.

-Quin és el problema?

-Simplement estic recordant la primera batalla-, va dir ella.

L'Ylenic va assentir.

-Va haver de ser terrible. Encara que hauria estat tot un honor haver participat amb els meus camarades, m'alegro de no portar amb mi els records d'aquell tràgic esdeveniment.

I allà estava! Amb un subtil aleteig de les seves ales, Lorfo, el toydarià del port espacial, es va posar en un extrem de la seva taula.

-Vas ser la millor negociant al port, de manera que tenim un tracte.

Ella li va llançar una mirada abrasadora, però alguna cosa fora de l'entorn de l'Ylenic, va atreure la seva atenció.

-A la teva dreta, cinquanta graus. És ell, al costat dels dos gotals.

L'Ylenic va mirar, va assentir i va respirar profundament.

-El tinc, i a ells.

-Tenim un tracte, preciosa-. Va repetir en Lorfo, rient entre les dents.

-Oblida'ls. El seu cap no tindria res per a tu.

L'Aayla li va arrufar les celles a Lorfo.

-Ara no-. D'un salt es va col·locar darrere del toydarià i va començar a córrer sortejant amb moviments ràpids i precisos els anells de taules del recinte exterior. L'Ylenic va fer el mateix pel camí de l'interior. Els gotals van assenyalar a Tane al mateix temps que els Jedi es van adonar de la seva presència i, al seu torn, van començar a córrer cap a ell. Ell, sabent-se descobert, es va girar ràpidament buscant una ruta d'escapament.

En la seva persecució, l'Aayla va notar com algú li agafava de la seva espatlla dreta. Es va girar i, instintivament, va colpejar al toydarià que s'aferrava a ella, clavant-li un cop de peu amb la cama esquerra. Només li va donar un petit toc amb la Força, però va ser suficient per llançar-lo contra una taula, fent esclatar unes begudes i vessant el seu contingut sobre dos grans. Els dos alienígenes van parpellejar seus sis ulls en senyal de sorpresa i van agafar a Lorfo.

L'acció de l'Aayla havia alertat els gotals. Un va continuar perseguint a Tane, mentre l'altre brandava un blàster i disparava a l'Aayla.

El temps es va alentir fins i tot per a ella quan va veure com el gotal arribava fins a la seva arma.

Al mateix temps que el blàster lliscava per la cartutxera ben oculta i el polze alliberava el fiador, la mà dreta de la Jedi havia desaparegut sota la seva jaqueta i subjectava el cilindre platejat de l'empunyadura del seu sabre làser. Ella el tenia a la mà i en posició cap avall abans que ell acabés d'apuntar-la. Quan va prémer el gallet, l'Aayla va encendre la fulla blava del seu sabre i va interceptar la descàrrega làser desviant-la i fent-la passar entre dues ballarines que es trobaven encara en les gàbies.

La música va cessar davant el brunzit del primer tret i els plors escandalosos d'en Lorfo, però la llum de la segona descàrrega va dispersar als clients del Homestar. L'Aayla va tenir novament que deflectar-la, en cas d'haver fallat en l'intent de dirigir-la de tornada al tirador, hauria matat a alguna ballarina o a qualsevol membre de la banda.

El pànic dels clients es va estendre a elles, i la banda va titubejar, excepte el solitari solista Dorenian Beshniquel que va arrencar amb una peça musical en contrapunt als brunzits dels trets.

Les descàrregues van espantar a la multitud però també van revelar als aliats dels gotals la localització dels seus enemics. Totalment visibles amb la Força, l'Aayla va sentir algú apropant-se per la seva esquena. Es va girar, portant l'espetarregant fulla blava amb un moviment al voltant d'ella i posteriorment cap avall sobre un canell. La mà i la vibronavalla emprada en l'atac van caure a terra, acompanyats d'un udol de dolor.

Va subjectar al seu atacant pel cap ajudant-se amb l'extrem final de la seva empunyadura i va deixar anar un cop de sabre cap a la dreta, desviant una altra descàrrega làser.

Ella es va girar per seguir la trajectòria del tall i es va ajupir per inutilitzar la fulla clavant-la al centre d'una de les taules. L'atacant que l'havia assaltat es va aixecar trontollant i movent-se d'una banda a l'altra, de sobte es va llançar al contraatac. El seu blàster va descriure un arc de foc cap al sostre. Amb un lleu toc usant la Força, l'Aayla va empènyer al subjecte contra els altres dos esbirros, quedant els tres escampats per terra.

Un weequay va saltar sobre l'embolic d'extremitats i va venir cap a ella brandant una porra a la mà dreta. El seu polze va prémer un botó, i l'extrem superior de l'arma va començar a deixar anar espurnes en el moment de carregar contra ella. L'Aayla es va ajupir recolzant-se sobre el seu genoll dret i, dirigint l'halo blau del seu sabre en un moviment ascendent, va dividir la porra en dos. Va enfonsar la seva espatlla en l'estómac del weequay, el va aixecar i fent un salt mortal, el va llançar bruscament sobre una altra taula. El pànic i la por eren palpables i es reflectien a les cares dels terroritzats clients i empleats de la cantina, encara que després de la tempesta va arribar la calma total. Els clients i les ballarines havien fugit de l'edifici o s'havien amagat sota qualsevol coberta que poguessin trobar i els protegís. L'Aayla va dirigir la vista cap a la seva esquerra i va veure a l'Ylenic, sense capa i amb el seu sabre verd llampant. Al voltant d'ell jeien escampats un gran nombre d'esbirros, tots ells retorçant-se i emetent suficient dolor com perquè ella percebés que seguien vius i probablement anaven a seguir estant-ho.

Quatre humans van entrar al recinte amb dificultat a causa de la marea de clients que fluïa, buscant ansiosament la sortida, a través de l'entrada. Tres d'ells, dos homes i una dona, vestien els uniformes verd-i-negres propis dels oficials de les Corsec o Forces de Seguretat Corellianes. Darrere d'ells hi anava un home alt, esvelt, de pèl negre i freda mirada gris. Es va parar al mig de les escales per obtenir una visió global de tota l'escena, mentre els seus efectius avançaven, blàsters en mà, posicionant-se a nivell dels Jedi. La llum verda de la fulla del sabre làser de l'Ylenic es va esvair, i l'Aayla, emulant el gest del seu company, va desactivar la seva arma des de l'interruptor situat a la seva empunyadura. Un dels oficials de les Corsec va enfundar la seva arma i es va inclinar per comprovar l'estat de l'individu, ara manc, que anava armat amb una vibronavalla durant la lluita. L'oficial va dirigir una mirada al seu cap, aquest va fer un gest, i immediatament el seu subordinat va agafar el seu transmissor i va sol·licitar una unitat de serveis mèdics.

Següent