26
El matí
després de la gran batalla a Yavin IV, va despertar fred i clar. En unes hores,
la llum del sol brillant, va prescindir dels persistents esquinçalls de boira
semblant a la punta que s’enganxava a la base plena de runa del Gran Temple i
dels arbres al voltant d'ella. A la part alta, el gegant gasós ataronjat del
planeta Yavin omplia el firmament.
Esperant
amb en Lowie i en Jacen al camp d'aterratge, la Jaina es va meravellar de com
podia canviar la seva perspectiva una nit de descans i un bon àpat. Després que
en Luke, la Tionne, en Lando i un parell d'enginyers de l'Estació Cercadora de
Gemmes determinessin que els dos nivells inferiors del Gran Temple estaven
estructuralment en bon estat, la resta d’aprenents i el cos administratiu
havien tornat a la piràmide, rescatant a un eufòric R2-D2 que havia estat
esperant. Els transports de l'Almirall Ackbar, havien evacuat els estudiants
més seriosament ferits, mentre que els que només tenien ferides menors, havien
estat tractats i retornats a les seves càmeres al Temple.
La Jaina
se sentia afortunada i una mica culpable d'haver sortit de la batalla
pràcticament il·lesa. Tenia uns pocs talls i macadures on les pedres l'havien
colpejat després de l'explosió, però això era tot.
La Jaina va
recórrer amb ull avaluador al seu amic Lowbacca. La seva espatlla havia estat
col·locada al seu lloc i el seu braç penjava en un cabestrell de tela, i les
seves costelles trencades havien estat embenades. El wookiee normalment portava
posat el seu cinturó teixit fet de fibres de la planta Syrena, raó per la qual
el seu cabestrell i la gruixuda faixa blanca al voltant del seu diafragma,
semblaven rarament fora del seu lloc.
Va
escoltar un refilet i so agut darrere d'ella i va veure com l’R2 i el seu oncle
Luke, venien a través del camp d'aterratge al seu encontre. La cara del Mestre
Jedi mantenia una aparença serena i de determinació, però els seus ulls
mostraven una espurna d'humor.
-Crec que
em veig pitjor que -va dir en Luke sense preàmbuls -, després de la meva
trobada amb el Wampa, la criatura del gel a Hoth.
- Sí,
però sembles una mica millor aquest matí -va assentir la Jaina.
En Luke
va riure.
-
Realment em referia al Gran Temple.
La Jaina
va començar a estudiar l'antiga piràmide Massassi. Els nivells més alts
s'havien ensorrat on els detonadors havien explotat, i part de les seves cares
havien caigut bruscament cap avall. Les parets trencades i dentades de la gran
càmera d'audiències podien ser confoses amb merlets d'algun tipus de fortalesa
antiga.
- Al
principi, vaig pensar que hauríem de traslladar l'Acadèmia a algun altre Temple
-va dir en Luke -, però ara... no estic segur que necessitem fer-ho.
- Vols
dir que podríem reconstruir-lo? -Va preguntar en Jacen amb un gemec -. Bé, més
exercicis de pràctiques, levitant roques, equilibrant raigs...
L’R2D2 va
xiular i va emetre un bip com si li excités la idea. En Lowie va retrunyir
pensativament, després va grunyir pel dolor subjectant-se les seves adolorides
costelles.
-Sí -va
dir en Luke -. D'una manera o altra, tots nosaltres hem estat ferits al llarg
de les nostres trobades amb el Costat Fosc. Crec que reconstruir el Gran Temple
podria ser una forma de cicatritzar cadascuna de les nostres ferides.
- Com en
Zekk -va murmurar la Jaina, tocant el seu contret cor dolorosament -. Necessita
molta curació.
- Això em
recorda, oncle Luke -va dir en Jacen -, què faràs amb els aprenents de Jedi
Fosc que vàrem capturar?
-La
Tionne i jo estem treballant amb ells. Farem tot el que puguem per tornar-los
cap al costat de la llum, però si no és possible... - Va desplegar les seves
mans-. Hauré de discutir-lo amb la Leia i...
- Oh amo
Lowbacca, miri! - TM2 els va interrompre des del seu lloc a la cintura d’en
Lowie.
La Jaina
va observar que el diminut enreixat del vocalitzador del droide havia estat
redreçat i meticulosament polit.
-
Escolta, ja estan de retorn. -va dir en Jacen.
La
llançadora d’en Lando, amb les restes del T-23 d’en Lowie a remolc, va aterrar
en una cantonada del camp d'aterratge, lluny del casc ple de cicatrius del vell
Vara del Raig. Pronunciant un udol
jovial, en Lowie va donar a TM2 un copet agraït.
- Bé, a
què estem esperant? -Va preguntar la Jaina a mesura que la llançadora i el T-23
aterraven.
La Jaina,
en Jacen i en Lowie es van afanyar.
Per quan hi
van arribar, la llançadora havia estès la rampa de descens, i en Lando
Calrissian va caminar a grans passos amb la Tenel Ka en els seus braços. La
capa d’en Lando va formar remolins darrere d'ell i va somriure amb el seu
aspecte més encantador.
- La
vostra amiga, és realment una senyoreta molt resistent -va dir amb aprovació.
-És un
fet comprovat -replicà la Tenel Ka sense la més lleu petjada d'humor.
- T'ho
podria assegurar -va dir en Jacen -. La vas trobar?
La Tenel Ka
va inclinar el cap, amb un gest satisfet a la cara. Va alliberar el seu braç i
va extreure quelcom del seu cinturó subjectant-la i mostrant-la al Jacen. Era
l'espasa de llum, aquella amb una empunyadura que era una dent de rancor i que
havia perdut durant la seva trobada amb la Tamith Kai a la plataforma de
batalla.
- No va
ser tan difícil de localitzar com em temia -va dir ella -. Potser perquè
coneixia el rancor del qual prové aquesta dent vaig poder detectar la seva
posició.
La Tenel Ka
ja no es mostrava febril, i la Jaina va descobrir divertida que la noia
guerrera havia trenat seu pèl acuradament al voltant de la seva cara per tal
que l'embenat semblés una banda de guerra primitiva a través del seu front.
- He
convidat a la Tenel Ka a visitar l'Estació Cercadora de Gemmes, ja que s’ho va
perdre l'última vegada -va dir en Lando -. Tenim alguns bons tancs de bacta
allà i podem solucionar aquest tall que té al cap en un moment. Lowbacca tens l'aspecte
de necessitar alguns dies en els nostres tancs també.
En Lowie
va bordar la seva acceptació i un agraïment.
- Oh,
això seria d'extrema amabilitat per la seva banda, amo Calrissian -va dir TM2 -.
L'amo Lowbacca està ansiós per completar la seva curació i començar la
reparació del seu vehicle incapacitat.
- El seu
petit saltacels no és l'únic vehicle incapacitat. -La Jaina va saltar quan la
forta veu d’en Peckhum va brollar com l'escuma a l'esquena.
- No
obstant això al que et refereixes. El noi i jo no aguantem les ganes de
començar a arreglar el Vara del Raig.
Però crec que en Zekk estarà convalescent aquí per un temps, recuperant-se. -
El vell Peckhum estava al costat del danyat Vara
del Raig, amb un braç a través de les espatlles d’en Zekk, i l'altre braç
embenat.
La cara
d’en Zekk estava tan pàl·lida com l'apòsit enrotllat al voltant de la base del
seu crani. Els seus ulls semblaven curiosament buits, la seva cara
inexpressiva. No va trobar la fixa mirada de la Jaina.
- Crec
que tens dos candidats més per als teus tancs de bacta, Lando -va dir la Jaina
-. Podem en Jacen i jo acompanyar-los, oncle Luke?
L’R2D2 va
xiular.
- Oh,
certament! Això és una meravellosa idea -va dir TM2.
-
Prometem que no ens deixarem segrestar aquesta vegada -va afegir en Jacen amb
un somriure tort a l'estil Han Solo.
En Luke
es rigué.
- Bé,
crec que això seria bo per a tots. Vosaltres, els joves Cavallers Jedi sou més
forts conjuntament. Tindreu un temps per guarir-vos, després tornareu preparats
per ajudar-nos a reconstruir... preparats per a un nou començament.
-Gràcies,
oncle Luke -va dir la Jaina.
- Jacen,
amic meu -va dir la Tenel Ka -. Potser hauríem de marxar ja. No volem que tots
els estudiants ferits vulguin venir amb nosaltres i deixem al Mestre Skywalker
aquí sol.
En Jacen
mirà la Tenel Ka amb expressió interrogativa.
- Què
vols dir? -Va dir -. Per què et preocupes per això?
- Perquè...
-va dir la Tenel Ka solemnement -. Perquè un Jedi ha de ser pacient.
En Jacen
parpellejà, amb la incertesa escrita a la cara. Llavors, un tímid somriure va
il·luminar la cara de la Tenel Ka. Era la primera vegada que ell l'havia vist
somriure tan àmpliament.
- No m'ho
puc creure -va començar en Jacen.
La Jaina
va negar amb admiració.
- Em sona
com si acabés d'explicar un acudit.
- És un
fet comprovat! -Va dir en Jacen.
En Lowie va
riure curtament, però amb fascinació. La Jaina rigué nerviosament. Ràpidament,
tota la clariana reia feliçment.
FI
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada