21
- Allà
baix -va dir la Jaina assenyalant el clar de la selva que en Luke havia
escollit com a punt de cita.
Des del
seient del pilot de la seva llançadora personal, en Lando Calrissian va
somriure obertament, mostrant les seves bells dents blanques.
- És
cert, senyoreta -va dir -. La portaré a baix. Sembla que ens estan esperant. La
lluita deu haver acabat.
Mentre en
Lando aproximava la nau per a un aterratge, la Jaina va utilitzar les tècniques
Jedi de relaxació, però no li van fer cap bé. Els seus músculs estaven tensos
com si encara estigués en el diminut caça TIE volant per la seva vida. Per
alguna raó no podia relaxar-se. Per primera vegada, avui, ella havia lluitat
com una Jedi, amb altres Jedi, en contra del Costat Fosc. Era tot per al que
havia estat entrenada.
Quan la
llançadora d’en Lando va aterrar, la Jaina no va perdre el temps amb
formalitats. Va sortir de la nau tan ràpidament com va poder, es va dirigir cap
al seu oncle i s’hi va tirar als seus braços.
-Ho vas
fer. Estàs viu! -Va dir sentint una onada d'alleujament i goig.
- Luke,
vell amic! -Va dir en Lando -. Vaig venir a oferir una mica d'ajuda, però
sembla que tens les coses bastant controlades.
-Encara
podem necessitar la seva ajuda Lando -va contestar en Luke. Va deixar anar
l'abraçada de la Jaina i va dir sòbriament -. Em temo que molts dels nostres no
van ser tan afortunats.
Caient en
el compte que no tenia ni idea de com havia anat la batalla en terra, la Jaina es
va mossegar el llavi i va mirar tardanament al seu voltant, esperant albirar al
Jacen, en Lowie i la Tenel Ka. El que va veure la va commocionar. Fins on va
poder dir, cap estudiant de l'Acadèmia Jedi havia escapat il·lès. Diversos
aprenents coixejaven. El braç dret de la Tionne penjava en un cabestrell, i el
cabell al costat dret del seu cap estava socarrimat. Altres lluïen esgarrapades
i contusions, així com altres lesions més serioses.
La Jaina
es va quedar amb cara de sorpresa quan va veure en Raynar, amb la seva cara
enfangada i les seves brillants robes trencades i cobertes de brutícia,
movent-se entre els ferits i oferint la seva ajuda on podia. Semblava doblegat.
Quan es
va adonar de qui era el pacient que en aquell moment atenia en Raynar, es va
quedar blanca i va córrer cap on era la Tenel Ka amb la mirada vehement i
sagnant amb excés d'un brut tall justament sobre un dels seus ulls grisos. Una
altra ferida una mica més profunda recorria la seva cuixa i acabava al genoll.
En Raynar
estripava tires de tela de l'interior de la seva roba relativament neta. La
Jaina va fer una pilota de tela i va pressionar la ferida del cap de la Tenel Ka
tractant de tallar el flux de sang, mentre en Raynar embenava el tall de la
cama. La Jaina va mirar al voltant, buscant inquieta en Jacen. Només a uns pocs
metres de distància, encara que no l’havia advertit abans, en Lowie romania en
un tros devastat d'herba, gemegant silenciosament i agafant-se fermament el seu
costat. Al voltant de la clariana, la Tionne, en Luke i en Lando ajudaven als
ferits endarrerits. No obstant això, no hi havia senyals d’en Jacen.
- Lowie, estàs
bé? -Va preguntar la Jaina.
El
wookiee va dir amb veu cavernosa alguna cosa sense lligams ni compromisos, i va
onejar una mà, com dient que acabés de tenir cura de la Tenel Ka primer.
- Oh,
mestressa Jaina! Gràcies que està aquí -va cridar TM2. La veu del petit droide
sonava estranya, i la Jaina va arribar a veure que l'enreixat del seu
vocalitzador estava doblegat -. No té la més mínima idea pel que hem passat els
tres avui. L'amo Lowbacca i la mestressa Tenel Ka es van veure forçats a
tirar-se de la plataforma de batalla per evitar esclatar amb ella. La qual cosa
va ser una cosa bona, ja que la plataforma de batalla va topar uns instants més
tard. Quan vam caure als arbres, l'amo Lowbacca va poder frenar la seva
caiguda, però la mestressa la Tenel Ka es va colpejar al front amb una branca.
Gairebé va caure fins al terra de la selva, però l'amo Lowbacca es va llançar darrere
d'ella, va atrapar el seu braç i va interrompre la seva caiguda, aterrant amb
el seu estómac primer en una branca ampla. Ho va fer amb valentia, li ho
asseguro, mestressa Jaina. No sóc un droide metge, és clar, però em temo que
trobareu que l'amo Lowbacca té una espatlla desencaixada i almenys tres
costelles trencades.
En Raynar
va pressionar una nova compresa sobre la ferida del cap de la Tenel Ka i va
començar a enrotllar un embenat al seu voltant per mantenir-la en el seu lloc.
- Vés -va
dir inclinant el cap cap en Lowie -. Jo acabaré aquí.
Quan dos
estudiants més van trontollar ferits cap a la clariana, la Jaina va observar-los
esperançadament, però cap era en Jacen.
- Has
vist el meu germà? - Va preguntar al Raynar quan va ser al costat d’en Lowie
per examinar les seves lesions -. Se'n va anar al Vara del Raig amb el vell Peckhum per demanar reforços. Ja hauria
d'estar de tornada.
En Raynar
arrufà les celles i va negar amb el cap.
- Bé...
bé... vaig veure la llançadora de subministraments, el Vara del Raig. Crec que un dels caces TIE li va donar.
La Jaina
es va quedar sense alè.
- Van
xocar?
En Raynar
va apartar la mirada.
- No ho
sé. La nau va semblar baixar, però... - Va arronsar les espatlles inquietament
-. De qualsevol manera va ser fa unes hores.
La Jaina es
va mossegar el seu llavi inferior, utilitzant la Força i buscant al Jacen.
- No està
mort -va dir per fi -. Però això és tot el que puc dir. No puc sentir al vell
Peckhum. No tinc un enllaç amb ell com amb en Jacen, però definitivament el meu
germà està allà fora en algun lloc.
Un
somriure genuí va aparèixer a la cara d’en Raynar.
- Bé, bé
-va dir -. Això és bo.
- Crec
que és l'últim d'ells -va dir Lando, caminant a grans passos i agenollant-se al
costat de la Jaina -. Com estàs Lowbacca, vell camarada? Sembla que has vist una
mica d'acció dura.
En Lowie
va fer un UFF d'assentiment.
- Crec
que tenim a tots en els voltants -va dir Lando.
- Hem de
trobar-ne un més -va dir en Luke, arribant a la seva mateixa alçada. Va apuntar
cap a la vora de la clariana, on la Tionne cuidava d'un Jedi semblant a un
arbre amb una extremitat trencada.
La Jaina va
contemplar al seu oncle.
- Què hi
ha d’en Jacen?
- Està
viu -va dir en Luke lentament -. No sabem més que això.
-Sí -va
dir la Jaina -. Però on és? No hauríem de sortir a buscar-lo?
- Primer
hem de portar els ferits a l'interior del Gran Temple -va dir en Luke -. Si el
vell Peckhum i en Jacen van aconseguir baixar el Vara del Raig, llavors, el primer lloc on es dirigiran és el camp
d'aterratge. No podrien aterrar en un petit clar com aquest.
L'esperit
de la Jaina es va il·luminar. Era cert.
Va mirar
cap al Lowie.
- Pots
caminar? -Va preguntar.
En Lowie
va expressar amb gemecs una resposta afirmativa.
- L'amo
Lowbacca creu que és realment capaç d'unir-se a la recerca amb un mínim
d'atenció mèdica -va dir TM2.
- Bé,
llavors -va dir la Jaina -, tornem a l'Acadèmia Jedi. -Estava ansiosa per veure
el seu germà una altra vegada, ansiosa per saber que estava bé.
Gairebé
una hora després, el grup d'aprenents de Jedi ferits, finalment va emergir de
la selva prop del camp d'aterratge del Gran Temple. Per sobtada desil·lusió de
la Jaina, la parcel·la de terra neta estava buida.
- No et
preocupis, senyoreta -va dir en Lando -. T'ajudaré a buscar-lo.
La Jaina
va deixar anar un sospir i va inclinar el cap. Encara que sabia que en Jacen
era viu, ella tenia el pressentiment d'un perill imminent.
- Molt bé
-va dir la Jaina -. Posem els ferits dins. Estaran fora de perill i protegits
en el Temple. Encara haurem d'entrar a través de la porta del pati. L'entrada
de l'hangar està bloquejada.
Creuant
el camp d'aterratge sobre el pati de rajoles, li va semblar a la Jaina més
llarg del que recordava, però finalment, l'entrada estava tan sols a deu
metres. Veient la seva meta tan propera, la Jaina va somriure i va accelerar.
De sobte, una figura esparracada va trontollar pel fosc portal. La seva cara
estava plena de sang, moradenca i coberta d'una gruixuda capa de fang, però la
Jaina l’hauria reconegut en qualsevol lloc. En Zekk aixecà la barbeta
orgullosament i es va quedar obstaculitzant l'entrada.
- Ningú
entrarà en el Temple -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada