Jedi sota setge (XXII)

Anterior

22

Cara a cara davant del seu vell amic Zekk, la Jaina no trobava paraules. La seva respiració refusava sortir o entrar. Semblava haver-se congelat en els seus pulmons com un tros d'hivern. El seu cor bategava a tota velocitat i van començar a suar-li les mans.

En Zekk no es va moure.

En Luke es va acostar posant-se al costat de la Jaina. A la seva altra banda, encara parcialment recolzat en ella, en Lowie va expressar un suau grunyit. I darrere d'ella, la Jaina sobtadament va sentir la presència de tots els altres aprenents de Jedi que mai s'havien trobat amb en Zekk abans, quan va dirigir l'atac contra l'Acadèmia Jedi. Ells només veien un enemic, sense un indici de la seva existència o qualsevol altra cosa.

Amb ulls encara fixos a la cara coberta de fang d’en Zekk, la Jaina va dir:

- Això és cosa meva, Oncle Luke. Necessito resoldre això sola.

En Luke va vacil·lar per un moment. La Jaina sabia que la seva petició era difícil per a ell. La seva veu mantenia un corrent d'advertència quan va parlar.

- Això no és una màquina espatllada que puguis compondre i arreglar.

-Ja ho sé -va dir suaument -. No estic segur que m'escolti, però és que no escoltarà a ningú més.

- Recordo haver pensat el mateix -va dir en Luke -, quan em vaig proposar portar a Darth Vader de tornada al Costat Lluminós. És una cosa perillosa per intentar... i l'èxit és molt rar. - Va sospirar pensant en Brakiss.

La Jaina va treure els ulls d’en Zekk i va començar a mirar al seu oncle.

- Si us plau, deixa’m intentar-ho -va dir.

En Luke la va estudiar per un moment i després va inclinar el cap.

La Jaina enfocà completament la seva atenció en Zekk, deixant fora totes les altres distraccions a mesura que en Luke portava al Lowie a través del pati. Ella va treure valor de la Força, però estava confosa respecte a què dir-li al jove. Per on es començava quan es parlava amb un Jedi Fosc?

En Zekk, es va recordar a si mateixa. Aquest era el seu amic. Ella va fer un pas cap a ell i va pujar la veu, però només el suficient perquè ell pogués escoltar-la.

- La lluita ha acabat, Zekk. Necessitem entrar per atendre els nostres ferits.

En Zekk es va estremir amb una esgarrifança. Va donar un pas enrere i va estendre els seus braços a través de l'entrada del Temple.

- No. Hi haurà més ferits si no t'atures on ets.

La Jaina es va plantejar l'amenaça. Necessitava provar una tàctica diferent.

Els ulls d’en Zekk es movien de banda a banda, com si avalués la força dels aprenents de Jedi, les seves diverses ferides, preguntant-se quants podria matar abans que li reduïssin.

- Deixa’m ser novament la teva amiga, Zekk -va dir la Jaina -. Estranyo la teva amistat. - Es va sobresaltar com si hagués estat copejat -. Deixa el Costat Fosc i torna a la llum. Recordes el que ens divertíem tu, en Jacen i jo? Recordes aquella vegada que ens vas rescatar d'aquell vell mòdul tallador i que ens vam introduir en els ordinadors del zoològic hologràfic?

En Zekk va inclinar el cap cautelosament.

- Vàrem reprogramar tots els animals perquè cantessin cançons de tavernes corellianes - va seguir dient la Jaina. Un somriure trist va alçar-se a la vora de la seva boca recordant.

- Vam ser atrapats -va apuntar en Zekk en veu baixa-. I el zoològic va restaurar el programa original.

- Sí, però molts turistes van demanar uns mesos més tard al zoològic que afegissin els nostres animals cantaires com una exhibició independent. - La Jaina va pensar que va veure un parpelleig de reconeixement en els seus ulls color maragda, però llavors van tornar a endurir-se com trossos de marbre verd.

- Ja no som aquests nens, Jaina -va dir -. No podem tornar a estar com abans. No ho entens, oi? -La seva mirada fixa va recórrer el pati i va fregar una de les seves mans sobre el seu front i ulls, untant-se de més fang.

- Molt bé, no ho entenc -va dir la Jaina -. Explica-m'ho.

En Zekk va prendre una profunda respiració, i va començar a passejar davant del fosc portal, com si es tractés d'una desgavellada criatura atrapada en una gàbia invisible.

- Ja no pertanyo a cap lloc Jaina. L'Acadèmia de l'Ombra es va convertir en la meva llar. I ara ha estat completament destruïda. On puc anar? El Costat Fosc és part de mi.

- No, Zekk -va dir la Jaina -. Pots deixar-ho. Vine al costat de la llum.

En Zekk va riure, un so ple de còlera i una mica de bogeria. S’esgarrapà la seva galta amb una mà i va tendir els dits per tal que ella pogués veure el fang allà. Una ferida a la galta va vesar sang, però ell feia l'efecte de no assabentar-se.

- El Costat Fosc no és com aquest fang -va dir -. No pots posar-te'l per un temps i després raspar-te’l completament com un nen quan ha acabat de jugar a la terra. -En Zekk es va netejar la mà en la seva capa esparracada.

- Ara sóc una persona diferent al nen de carrer i inculte que vas conèixer a Coruscant. Ja no pertanyo a allà. On tindria un lloc? He estat entrenant com Jedi Fosc. -La seva expressió es va tornar desesperada -. I ara el meu Mestre és mort també. Em va ensenyar, va creure en mi, em va donar les meves habilitats i un propòsit.

-En Peckhum sempre va creure en tu també -va dir la Jaina amb veu tendra.

En Zekk va posar una mà enfangada sobre el seu pèl enredat, i li va donar una mirada salvatge.

- Però és mort també, ha d’estar-ho. Vaig veure el Vara del Raig caient.

La Jaina va sentir com si fos colpejada a l'estómac per una bèstia boja de ramat. El Vara del Raig s'havia estavellat? Llavors en Jacen podria estar mal ferit.

- Vaig fallar al meu Mestre Brakiss, i és mort -va dir en Zekk. Gesticulant mentre parlava -. Va dirigir l'Acadèmia de l'Ombra a la batalla, i tots els meus companys han estat assassinats o capturats.

- I si en Peckhum està mort, llavors també és decisió meva. - Els ulls d’en Zekk es veien vidriosos i febrils, la seva respiració era ràpida i superficial.

La Jaina va serrar les dents en una tossuda determinació.

- Bé, Zekk. No vull veure ningú més morir per tu. Simplement ens deixes entrar al Temple i així podrem atendre els nostres ferits.

En Zekk va deixar de passejar-se i la va mirar.

- No! Queda't aquí.

La Jaina va fer un pas endavant.

- Zekk, no queda res pel que lluitar. Quines possibilitats tens de guanyar?

En Zekk va negar amb el cap.

- Mai escoltes els meus consells. Sempre penses que tens millor criteri. -Malgrat la seva òbvia agitació, els moviments d’en Zekk eren misteriosament suaus, a mesura que treia la seva espasa de llum del seu cinturó i encenia la vermella fulla d'energia amb un sec xiuxiueig.

Llavors, en un moviment instintiu que un moment després no va poder recordar, la Jaina es va trobar amb la seva espasa de llum a la mà i la seva fulla violeta elèctrica brunzint i bategant.

Un somriure fer es va propagar per la cara d’en Zekk, gairebé alegrant-se d'haver arribat a allò.

- Ja veus, Jaina -va dir fent un pas cap a ella i movent bruscament la seva fulla d'energia de banda a banda -, un cop entres, el Costat Fosc és com una malaltia per a la qual no hi ha cura. -Es va abalançar cap a ella, i les seves dues fulles d'energia es van trobar amb un espurneig de vermell contra violeta -. I l'única forma d'eliminar la malaltia -ell es va abalançar una vegada i una altra, i la Jaina l’esquivava -és, retallada, estocada, retallada, estocada, retallada, estocada!

La Jaina va girar i va mantenir un ull cautelós sobre en Zekk mentre donava voltes, tot esperant el seu següent moviment. A la cantonada de la seva visió, va poder veure al Luke observant la batalla amb calmada aprovació. En aquest moment, la Jaina es va adonar que havia estat tractant d'obligar al Zekk a tornar cap al costat de la llum. Havia estat intentant amarrar-lo. Però no podia. Era la seva elecció. Ella va treure una profunda respiració, deixant que la Força fluís a través d'ella, sortint del camí d’en Zekk.

- No vull lluitar amb tu, Zekk -va dir ella apagant la seva espasa de llum i llançant-la a terra -. Encara hi ha bé en tu, però hauràs de decidir quina direcció vols prendre, començant ara. És la teva elecció, així que fes el correcte.

Sorpresa, còlera i confusió van creuar la cara d'en Zekk.

- Com saps que no et mataré?

En un lateral del seu camp visual, la Jaina va veure en Lowie fer un pas endavant per protegir-la, però en Luke va posar una mà inhibidora en l'espatlla del wookiee.

La Jaina va arronsar les espatlles.

- No ho sé. Però no vull lluitar amb tu. Fes la teva tria. -La Jaina va empènyer cap enrere el seu pèl color cafè i va mirar directament als ulls d’en Zekk amb calmada seguretat, no amb la seguretat que no la mataria, però sí amb la seguretat que havia fet el correcte.

- Bé, a què estàs esperant? -Va murmurar.

Amb lenta deliberació, en Zekk va aixecar la seva espasa de llum de fulla vermella encesa sobre el cap de la Jaina.

Següent