Viatge a la foscor (I)

Viatge a la foscor

El Nou Orde Jedi # 10

Elaine Cunningham

En la seva fugida del territori yuuzhan vong, la Jaina Solo no ha pogut dur-se a tots els membres de la força d'atac Jedi. Durant la fugida, busquen refugi en el Cúmul de Hapes sense preveure que les intencions dels seus nous «amfitrions» seran mes terribles que les dels seus perseguidors vong.

CAPÍTOL 1

La llum de l'alba perfilava una de les vores del planeta Myrkr, il·luminant-lo amb una resplendor verdosa els seus vasts boscos boreals. El planeta, vist des de l'espai, semblava tan verd i luxuriant com Yuuzhan'tar, el món originari de les llegendes yuuzhan vong, perdut feia tant de temps.

Dos mascles yuuzhan vong estaven davant la pantalla de visualització d'una nau sacerdotal, sumits en la contemplació de l'escena que es desplegava davant seu. Un era alt i prim, de front inclinat i trets angulosos, aristocràtics, amb les cicatrius de molts actes de devoció. Aquests senyals, a més del seu tocat de drap, hàbilment plegat, el caracteritzaven com a sacerdot de rang elevat. El seu company era més jove, més ample, i de figura tan imponent físicament que a primera vista no es percebia el límit que separava al guerrer de l'armadura i les armes que portava. En veure-ho, produïa una primera impressió inesborrable de ser una arma complexa i vivent. Tenia el semblant ombrívol, i estava dotat d'una intensitat que suggeria moviment, tot i que estava immòbil en respectuosa actitud de ferms.

El sacerdot va fer un gest amb la mà de tres dits, assenyalant l'escena que s'estenia per sota d'ells.

-L'aurora: la mort brillant de la nit mortal -Va recitar.

Encara que les paraules d'en Harrar seguien la senda trillada de les dites proverbials, en els seus ulls es llegia una veneració autèntica mentre contemplava aquell món distant. El jove guerrer es va dur dos dits al front, en gest piadós, però més que en la visió lluent de Myrkr, tenia posada l'atenció en la batalla que es lliurava per sobre del mateix.

Sobre aquell món verd es veia la silueta d'un tros de corall Yorik negre de la mida d'un puny. Allò, una mónnau vetusta que albergava a centenars de yuuzhan vong, els seus esclaus i les seves criatures-criats, no semblava ser més que una roca sense vida. Però anant-se apropant la nau sacerdotal d'en Harrar, aquest va poder distingir indicis de batalla: minúsculs voladors de corall que brunzien i picaven com mosquits de foc, rajos de plasma que sorgien amb un pols frenètic i errant. Si la vida és dolor, llavors podia dir-se que la mónnau estava molt viva.

-La nostra arribada és oportuna -Va observar el sacerdot, fent una mirada al jove guerrer-. Sembla que aquests joves Jeedai estan decidits a demostrar que són dignes víctimes per al sacrifici!

-És com dius, Eminència.

Les paraules eren corteses però distretes, com si el guerrer no estigués prestant molta atenció. En Harrar va estudiar al seu company amb la mirada. Les discòrdies entre la casta sacerdotal i la dels guerrers començaven a fer-se més habituals, però ell no va poder advertir res reprotxable en Khalee Lah.

El fill del Mestre Bèl·lic Tsavong Lah destacava entre els yuuzhan vong. El to gris primitiu de la seva pell només s'apreciava en les lleus franges i remolins entre les seves moltes cicatrius i tatuatges negres. Dels ganxos que tenia incrustats a les espatlles queia una capa de comandament. Tenia altres implants de pues en els colzes i en els artells. Del centre del front li brollava una única banya gruixuda i curta; un implant difícil, senyal que el seu portador era veritablement respectable.

Quan van destinar en aquell guerrer tan prometedor com escorta militar d'en Harrar, aquest va saber que es tractava d'un honor per al propi Harrar, però també va sentir desconfiança i no poca curiositat. Harrar, com a bon sacerdot que era de Yun-Harla, deessa de les mentides, era aficionat als jocs d'engany i d'estratègia. El seu vell amic Tsavong Lah era mestre de les múltiples intencions, i en Harrar no esperava menys per part del jove comandant.

En Khalee es va tornar cap al sacerdot percebent que aquest l'estava escrutant. Li va dirigir una mirada respectuosa, però directa al mateix temps.

-Puc parlar amb llibertat, Eminència?

En Harrar va començar a sospitar dels propòsits d'en Tsavong Lah havent enviat al seu fill amb un sacerdot de la Mentidera. La sinceritat era una debilitat, una debilitat que podia ser mortal.

-En aquesta qüestió, tingues present el judici del Mestre Bèl·lic -Li va aconsellar, donant un consentiment rere del qual s'ocultava l'advertència.

El jove home va assentir amb el cap solemnement.

-En Tsavong Lah et va confiar el sacrifici del Jeedai bessó. L'èxit del seu últim implant està encara en mans dels Déus, i tu ets el seu intercessor escollit. El que honora el Mestre Bèl·lic, jo ho venero.

Va concloure les seves paraules deixant-se caure sobre un genoll i humiliant el cap en una reverència respectuosa.

Allò no era, ni de bon tros, el que havia volgut transmetre Harrar; però semblava que Khalee Lah s'acontentava amb el que s'havia dit entre tots dos. Es va aixecar i va tornar a dirigir la seva atenció cap a la mónnau.

-Parlant clar, doncs. Sembla que la batalla no marxa tan bé com s'esperava. Ni tan sols tan bé, potser, com va informar en Nom Anor.

El front cobert de cicatrius d'en Harrar es va arrufar amb gest ferotge. Tampoc ell tenia bon concepte de l'espia yuuzhan vong. Però en Nom Anor tenia el rang d'Executor, i no se li havia de criticar a la lleugera.

-Aquestes paraules s'acosten perillosament a la traïció, el meu jove amic.

-La Veritat mai és traïció -Va afirmar en Khalee Lah.

El sacerdot va sospesar acuradament aquestes paraules. Per al sacerdoci de Yun-Harla, i entre algunes altres faccions, aquell proverbi era una broma irònica; però en el to de veu del jove home ressonava una sinceritat inconfusible.

En Harrar va adoptar una expressió d'acord amb la sinceritat del guerrer.

-Explica't.

En Khalee Lah va assenyalar una forma petita i fosca que s'allunyava precipitadament de la mónnau en angle oblic respecte del rumb d'arribada de la nau sacerdotal.

-Aquesta és la Ksstarr, la fragata en què en Nom Anor venir a Myrkr.

El sacerdot es va inclinar cap a la pantalla de visualització, però els seus ulls no tenien ni de bon tros l'agudesa dels implants millorats d'en Khalee Lah. Va donar un copet amb una mà a la pantalla. Com a resposta, una fina membrana va recórrer d'un costat a un altre la superfície transparent, netejant-la. El teixit viu va canviar de forma, augmentant la convexitat de la corba per proporcionar més enfocament i un lleu augment.

-Sí -Va murmurar el sacerdot, advertint els bonys i els nòduls distintius de la part inferior de la nau que s'aproximava. -I si la batalla contra els Jeedai està pràcticament guanyada, com va comunicar en Nom Anor, per què fuig? He de parlar amb ell de seguida!

En Khalee Lah es va tornar cap a la porta i va repetir les paraules d'en Harrar en to de comandament. Deu guàrdies que hi eren apostats van picar amb el puny l'espatlla oposada i van sortir a pas viu per complir l'ordre del seu cap.

Els espetecs ràpids d'unes botes quitinoses van anunciar l'arribada d'un subordinat. Una guerrera, coberta de tatuatges cridaners de color verd-i-groc, va entrar a la sala portant a les mans amb esperons una forma coberta de crestes. Va fer una reverència, va presentar el víllip a Harrar i el va deixar sobre un petit suport.

El sacerdot la va acomiadar amb un gest distret i es va posar a acariciar el globus sensible. La capa exterior es va retirar, i el teixit tou interior va començar a reorganitzar-se formant una cosa semblant al semblant cobert de cicatrius d'en Nom Anor. Una de les òrbites estava buida i enfonsada, i la parpella masegada semblava penjar cap a l'interior del sac inferior blau en forma de mitja lluna. El plaeryin bol, escopidor de verí, que havia distingit en temps el semblant d'en Nom Anor, havia desaparegut, i evidentment encara no li havien donat permís per substituir-lo.

En Harrar aclucà els ulls en gest de satisfacció. En Nom Anor havia fallat una vegada i una altra, sense haver assumit mai la responsabilitat dels seus actes. Hi havia atribuït la culpa als altres, de manera molt poc digna d'un yuuzhan vong. En Harrar havia estat degradat temporalment per la seva intervenció en un pla d'espionatge fallit; en Nom Anor havia rebut una simple reprimenda, tot i que els seus agents havien tingut un paper significatiu en el fracàs del pla. Segons l'opinió d'en Harrar, aquell rostre borrós donava fe que la justícia dels Déus es compliria en el moment oportú.

La imatge d'en Nom Anor, malgrat la seva imprecisió, aconseguia transmetre una sensació d'impaciència, fins i tot d'angoixa potser.

-Eminència... -Va començar a dir en Nom Anor.

-Informa -El va interrompre Harrar en to contundent.

En Nom Anor aclucà l'únic ull, i en Harrar va creure per un moment que l'Executor protestaria. Com a agent de camp que era, en Nom Anor poques vegades havia de retre comptes als sacerdots. Però el seu silenci arribava més enllà dels límits de l'orgull, i en Harrar va començar a témer que les sospites d'en Khalee s'haguessin quedat curtes, sense arribar a la trista veritat.

-Heu perdut?

-Tenim pèrdues -Li va corregir en Nom Anor. La reina voxyn i les seves cries han estat destruïdes. Dos presoners Jedi que anaven en la mónnau van ser alliberats. Van escapar, i alguns altres també.

En Harrar es va girar cap a Khalee Lah.

-Has vist la nau en la qual han fugit dels infidels?

El guerrer va posar ulls de sorpresa, i la seva cara marcada mostrà per un instant una comprensió horroritzada, emoció passatgera que es va convertir ràpidament en ira.

-Pregunta qui dirigeix ​​la Ksstarr, l'Executor o els infidels!

Aquella possibilitat no se li havia ocorregut a Harrar. Va repetir de seguida la pregunta pel víllip sintonitzat.

-Alguns Jedi van aconseguir apoderar-se de la fragata -Va reconèixer en Nom Anor. -Estem perseguint-los, i confiem que podrem sumar la captura d'aquesta nau a la resta de les nostres victòries.

Captura. En Harrar va sentir una tensió al ventre, doncs aquella única paraula confirmava la identitat del Jedi fugit.

-Captura! -Va repetir amb menyspreu en Khalee Lah-. Més val reduir a pols de corall aquest objecte profanat! Quin pilot yuuzhan vong voldria tenir alguna cosa a veure amb una nau embrutada pels infidels?

-Alguns Jedi van caure davant els nostres guerrers -Va seguir dient en Nom Anor, fent cas omís de la descoberta del sacerdot i de la burla del guerrer-. El germà menor dels Solo va ser abatut. Al Mestre Bèl·lic li agradarà saber que en Jacen Solo està viu i és captiu nostre.

-Jacen Solo -Va repetir en Harrar-. I què hi ha de la Jaina Solo, la seva germana bessona?

El silenci es va perllongar tant de temps que el víllip va començar a recuperar la seva forma primitiva.

-Estem perseguint-la -Va dir en Nom Anor per fi-. Els Jedi no seran capaços de pilotar bé, ni de bon temps, una nau com la Ksstarr.

-És una deshonra que hagin arribat a pilotar-la si més no! -Va exclamar en Khalee Lah.

En Harrar li va dirigir una mirada severa, i després es va tornar de nou cap al víllip.

-Suposo que no t'emportaràs amb tu en aquest Jacen Solo mentre persegueixes a la seva germana bessona. Es diu que els Jeedai són capaços de comunicar-se entre si a llargues distàncies, sense ajuda de víllip ni d'abominacions mecàniques. Si és així, no hi ha dubte que advertirà de la teva proximitat a la seva companya.

En Khalee Lah va deixar anar un esbufec ​​de menyspreu.

-Quin caçador és aquest, que posa cascavells a la seva gossada de bissop?

Aquest comentari, malgrat la seva falta de tacte, va inspirar a Harrar un somriure burleta. Opinava que en Nom Anor s'havia contagiat de la decadència i la debilitat dels infidels. Aquella imatge de l'Executor xipollejant entre el llot i l'aigua estancada seguint a una munió de ferotges llangardaixos-gossos era incongruent i atractiva a la vegada.

L'Executor passà uns moments considerant l'observació d'en Harrar.

-Tens escorta militar?

-Sí; dotze coralites acompanyen a la nau sacerdotal. Vols que sortim a perseguir la Jaina Solo?

La forma de cara del víllip va rotar cap avall i cap amunt en semblança d'un gest d'assentiment.

-Com bé has observat, el risc de contacte entre aquests Jedi bessons és considerable. Portaré a Jacen Solo directament al Mestre Bèl·lic.

-I, així, l'Executor es durà la glòria, mentre que el sacerdot càrrega amb el seu fracàs -Va dir en Khalee Lah amb un grunyit.

En Harrar es va apartar del víllip.

-Vas aprenent -Va observar en veu baixa-. Però passem per alt de moment les ambicions d'en Nom Anor. T'han encomanat que m'acompanyis a Myrkr, res més. És tasca meva supervisar el sacrifici dels Jeedai bessons. No tens obligació d'acompanyar-me.

El guerrer no va trigar a pensar-s'ho.

-Aquesta Jeedai, aquesta Jaina Solo, vola en un navili vivent. Això m'ofèn. Va fugir en una mónnau. Això no havia d'haver estat possible. És bessona, el que es considera en justícia competència dels Déus o presagi de grandesa. Això és una blasfèmia. La perseguiré fins al racó més recòndit de la galàxia, encara que per això hagués d'enganxar-me a un parell de grutchins en muda.

-Un argument sòlid -Va dir en Harrar secament. Es va tornar cap a l'Executor, que estava esperant-. Recuperarem la Jaina Solo.

-Dubtes. Estàs segur que podràs aconseguir-ho?

-És una ordre del Mestre Bèl·lic -Es va limitar a dir en Harrar. Va fer una mirada a Khalee Lah-. I una croada santa -Va afegir amb certa aspror.

En Khalee Lah no va captar el seu sarcasme. El guerrer va inclinar el cap en senyal solemne d'assentiment, i en el seu rostre va brillar una cosa que en Harrar havia entrevist en algunes ocasions, però sense arribar a compartir-lo.

Un calfred sobtat va recórrer l'espinada del sacerdot. Un fervor com el d'en Khalee Lah sempre li havia semblat vagament perillós a Harrar. La fe del guerrer estava dotada de l'art d'un cuidador, carregant les paraules burletes d'en Harrar de la ironia maliciosa que el sacerdot havia associat sempre amb la seva deessa.

I per ventura no es deia que Yun-Harla reservava les seves manyes més astutes per als que la servien millor?

Següent