Viatge a la foscor (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L'Ànakin ha mort. En Jacen ha desaparegut.

Aquests pensaments es reproduïen en els sentits atordits de la Jaina Solo, ressonant en un buit interior tan profund com el de les estrelles vigilants.

Aquests pensaments esmorteïen els sons de la batalla i els comentaris frenètics, constants, dels set joves Jedi que s'esforçaven per pilotar la nau yuuzhan vong robada. La Jaina, com els seus companys, estava destrossada i bruta després els seus dies de captiveri, i després d'una batalla que havia durat massa i havia costat massa.

Només nou Jedi havien sortit barallant-se de la mónnau fins a arribar en aquella nau menor, portant amb ells el cos del seu jove cap. Els supervivents havien pres la nau yuuzhan vong anàloga a una fragata amb una rapidesa sorprenent. La Jaina tenia un vague record d'una ira ardent i d'una llum mortal, del seu amic Zekk apartant-la d'una empenta del seient del pilot per portar-la a allò que per als yuuzhan vong equivalia al seient d'un artiller. Allà hi estava posada ara, a la vora del seient massa gran, disparant míssils de roca fosa als coralites que perseguien als Jedi i a la seva nau robada.

La Jaina veia amb un estrany sentiment de desafecció com la nau aliena deixava anar plasma seguint les seves ordres, com la mort dels coralites i dels seus pilots yuuzhan vong es pintava en breus taques brillants sobre el llenç fosc de l'espai. Tot allò era un somni febril, res més, i la Jaina no era més que un personatge atrapat en el seu propi malson. En Jacen ha desaparegut.

No semblava possible. No era possible. En Jacen era viu. Havia d'estar-ho. Com podria estar viva ella, si en Jacen no ho estava? El seu germà bessó havia format part d'ella, i ella d'ell, des d'abans de néixer els dos. El que eren no es podia separar del que eren l'un per l'altre.

Els seus pensaments donaven tombs com un Ala-X que va en espiral fora de control. Va intervenir llavors l'instint de pilot de la Jaina, que es va treure a si mateixa del gir amb suavitat.

Aplicant la Força, va buscar al seu germà forçant el seu poder i el seu entrenament fins més enllà dels seus límits. On hi havia estat en Jacen només hi havia una foscor tan insondable com l'espai. Es va sumir en el fons del seu interior, buscant frenèticament el lloc dins d'ella que sempre havia ocupat Jacen. També aquest estava velat.

En Jacen havia desaparegut. La Jaina no se sentia desposseïda, sinó partida en dos.

Una ràfega de plasma va saltar cap a la nau robada. La Jaina va respondre amb una altra. Va volar com un cometa venjador cap el tret de plasma que venia cap a ells. Els dos projectils es van trobar com onades d'oceans oposats, acomiadant esquitxades de plasma brillant cap a la foscor.

En Zekk es va llançar cap a un costat, forçant el cable umbilical dels guants de pilot en el seu intent d'apartar la nau de les esquitxades mortals.

Per fortuna per als Jedi, els seus perseguidors yuuzhan vong també es van veure forçats a apartar-se. Allò els va proporcionar un moment de pau relativa: cap perill immediat, cap objectiu evident.

La Jaina es va regirar al seu seient fins que va poder veure la mónnau on havia caigut l'Ànakin, on havia quedat abandonat en Jacen. Semblava estrany, i inadequat d'alguna manera, que un lloc tan terrible pogués reduir-se a un bony petit de corall negre.

-Tornarem, Jacen -Va prometre-. Aguanta, i tornarem a per tu.

«Jo tornaré a per tu», va afegir en silenci. Tornaria a per Jacen ella sola, si calia, de la mateixa manera que l'Ànakin havia anat a Yavin IV a rescatar la Tahiri.

Ara, l'Ànakin havia mort, i la Tahiri, destrossada i amb el cor esquinçat, vetllava el seu cadàver. La petita noia rossa relluïa en la Força com una supernova; la Jaina no podia menys quee percebre la seva angoixa. El vincle entre l'Ànakin i la Tahiri era diferent del que compartien els bessons, però potser no fos menys intens.

El descobriment la va colpejar com un insecte atordidor. Ànakin i Tahiri. Que estrany... però, semblava bé i perfecte.

Els ulls de la Jaina es van omplir de llàgrimes que refractaven en arcs de Sant Martí letals un raig d'or fos que arribava. Al seient del pilot, en Zekk va deixar anar una maledicció entre dents i va tornar bruscament el morro de la fragata cap amunt i tot a babord. La nau robada es va aixecar en un arc brusc, esgarrifós. El plasma ardent va banyar la part inferior de la fragata, arrencant els nòduls irregulars de corall amb un grinyol agut, udolant.

La Jaina va treure d'una tirada la mà esquerra del seu guant vivent i es va netejar les llàgrimes a través de la caputxa de cognició que li cobria la cara. Mentrestant, els dits de la mà dreta es lliscaven i traçaven cercles mentre ella enfocava hàbilment el seu objectiu. Va tornar a ficar la mà esquerra en el guant i va tancar el puny, deixant anar una salva de plasma cap al coralita atacant... un instant abans que aquest li llancés un segon plasma.

El projectil de la Jaina va encertar a la nau yuuzhan vong en l'interval minúscul entre l'escut i l'atac. Del seu casc van sortir acomiadats resquills de corall negre, i el morro, reescalfat, va adquirir un color vermell de mal presagi en quedar banyat de roca fosa. Van aparèixer fissures a la pantalla de visualització del pilot yuuzhan vong.

La Jaina va disparar una altra vegada, i una altra, ajustant el moment dels atacs amb l'habilitat que havia adquirit en el transcurs de dos anys llargs i d'un nombre excessiu de missions. La gravetat projectada del coralita es va empassar bé el primer míssil, però el segon va ser massa per al casc, ja greument compromès. La nau es va partir, abocant la seva vida al buit de l'espai.

-Conec aquesta sensació -Va murmurar la Jaina.

Una mà petita, forta, es va recolzar en la seva espatlla. La Jaina va sentir la presència sòlida de la Tenel Ka per mitjà de la Força: hi era, però era profundament diferent. La Jaina va trigar un moment en comprendre el motiu: les emocions de la seva amiga, normalment tan clares i directes com l'acte d'empunyar una pistola làser, havien estat escudades acuradament.

-Estem fent el que hem de per Jacen -Va dir la Tenel Ka amb valor-. Com només tenen a un dels bessons, no faran mal a cap dels dos. Ja ho sospitàvem, però ara tenim proves. No estan intentant destruir aquesta nau.

-Doncs ho sembla -Va murmurar en Zekk mentre donava una batzegada brusca per esquivar una altra flamarada de lava.

-És un fet -Va dir rotundament la dona guerrera-. Zekk, tu has passat dos anys pilotant naus de càrrega... una feina útil, però no és un bon entrenament per a aquesta fugida.

-Sí? Doncs et diré un altre fet: he aconseguit que no ens matin fins ara.

-I hi ha diversos fets més -Va dir la Tenel Ka-. La Jaina era a l'Esquadró Murri. Tenia accés a la Intel·ligència de la Nova República sobre les naus enemigues. Ha sobreviscut a més combats que ningú dels presents. Si volem sobreviure, has deixar-la pilotar a ella.

En Zekk va fer el gest de protestar, però una nova andanada el va interrompre. Va donar una sèrie de brusques batzegades en ziga-zaga per evitar el foc enemic, i després va posar la nau en un picat evasiu amb tombarelles. L'impuls va llançar la Tenel Ka al seient de darrere del pilot. Va murmurar alguna cosa en la seva llengua materna mentre forcejava per posar-se les anelles de contenció.

La Jaina va recolzar els peus amb força sobre el terra irregular de corall i es va preparar per a la dura acumulació de força g. Esperava que la seva caputxa de cognició s'inflaria com la papada d'un llangardaix de les maresmes de Dagobah, però la caputxa va seguir còmodament al seu lloc. La Jaina va prendre nota mentalment d'aquesta dada. En qualsevol nau de la Nova República, la maniobra hauria estat penosa; pel que sembla, la gravetat interior de les naus yuuzhan vong era molt més complexa i adaptable.

Malgrat tot, li va resultar impossible parlar durant uns instants. La Jaina va repassar mentalment la llista de supervivents mentre considerava les paraules de la Tenel Ka. Quedaven nou Jedi, només un més de la meitat del seu grup d'atac primitiu. La Tahiri només tenia quinze anys i no era pilot. Hi havia patit ferides terribles en el cos i en l'esperit, i la Tekli, la sanadora chadra-fan, s'ocupava d'atendre-la. El rèptil Tesar, únic supervivent dels companys de niu barabel, controlava el lloc de comandament de l'escut, a popa. Lowbacca calia a tot arreu, i des de la fugida havia estat precipitant-se d'un costat a un altre per reparar les ferides de la nau vivent. Quan la seva tasca era insuficient, hi parlava amb la nau, alternant les súpliques i les amenaces en termes wookiee tan crus, que a MT-D, el robot traductor perdut, li hauria costat treball interpretar-los en termes educats.

Quedaven, per tant, Ka, Alema Rar i Ganner Rhysode. La Jaina va descartar de seguida la Tenel Ka. Les naus yuuzhan vong no estaven dissenyades per a pilots amb un sol braç. Podia oblidar-se de l'Alema. La femella twi'lek era fràgil emocionalment; la Jaina la sentia a la vora d'un frenesí cec i venjatiu. Si posava a l'Alema al seient del pilot, el més probable seria que adoptés el rumb d'un picat suïcida, directament cap al dovin basal de la mónnau. En Ganner era un Jedi poderós, un home d'aspecte imponent, el seu paper en aquella missió havia estat servir d'home de palla del veritable cap, l'Ànakin. En Ganner tenia els seus punts bons, però no era un pilot prou bo per treure'ls d'aquella situació.

La Jaina va arribar a la conclusió que la Tenel Ka tenia raó. L'Ànakin havia mort per salvar els Jedi del voxyn mortal. Havia deixat la seva última missió en mans d'en Jacen, no en les d'ella; però havia quedat ella per dur-la a terme. Els Jedi (almenys, els Jedi que anaven en aquella nau) eren ara la seva responsabilitat.

En la consciència de la Jaina es va obrir camí una veueta, a penes audible entre el rugit del picat i el sotragueig i els grunyits de la nau maltractada. En un racó tènue de la seva ment s'arraulia una figura petita que plorava d'angoixa i d'indecisió. La Jaina va tancar d'un cop de porta, silenciant el seu cor trencat.

-Necessito que en Ganner em substitueixi -Va dir en quan va ser capaç de parlar.

Al rostre de la Tenel Ka va treure el cap una expressió d'inquietud, però es va treure les anelles de contenció i es va posar dempeus. Va tornar al cap d'uns moments amb el Jedi més gran.

-Algú ha d'ocupar el meu lloc com artiller -Va explicar la Jaina. Es va posar dreta sense treure's els guants ni la caputxa-. No hi ha temps per donar un curset; serà millor que treballis amb mi fins que t'acostumis. Cabem els dos al seient.

En Ganner va titubejar un moment, però va lliscar al seient. La Jaina es va instal·lar de seguida a la seva falda.

En Ganner va deixar anar una rialleta i va unir les mans, envoltant-li la cintura.

-Això es convertirà en costum -Va dir.

-Contingues aquest pensament -Li va dir la Jaina mentre apuntava a una nau que venia cap a ells-. Et mantindrà ocupades les mans.

Va arribar una onada d'enuig procedent d'en Zekk, però la Jaina comprenia el coqueteig d'en Ganner en el seu just valor. En Ganner era alt, moreno, i tan increïblement atractiu que li recordava els vells holovídeos del príncep Isolder. La cicatriu que li travessava una galta no feia més que potenciar l'efecte general. Quan Ganner es posava encantador, la seva emissió de feromones podia rivalitzar, probablement, amb la d'un falleen; però la Jaina sabia reconèixer un escut quan el veia. No feia tant de temps que en Jacen havia dissimulat el seu caràcter pensatiu a força d'acudits forçats. Potser seria millor deixar fora de perill i intactes les defenses d'en Ganner.

-Fica les mans en els guants i dóna suport als dits sobre els meus -Li va indicar.

Mentre en Ganner introduïa les mans en els guants flexibles, la Jaina el va buscar per mitjà de la Força. La Jaina no tenia l'empatia d'en Jacen, però era capaç de transmetre imatges a Ganner aplicant el seu propi domini de la Força.

Mentre apuntava i disparava, formava imatges mentals del que veia: de la batalla, observada a través de la visió molt expandida que proporcionava la caputxa de cognició; dels cercles concèntrics borrosos que componien el sistema de punteria. Va sentir a través de la Força la intensitat seriosa de la concentració d'en Ganner; va percebre una ment i una voluntat tan enfocades com un làser. Els dits d'en Ganner no van trigar a començar-se a moure amb els d'ella en un duo precís. Quan la Jaina va considerar que estava preparat, va treure els dits dels guants, i després es va treure la caputxa mentre baixava de la seva falda. Va posar la caputxa sobre el cap d'en Ganner. El Jedi va fer un bot en establir una connexió directa amb la nau. Es va reposar de seguida, i va llançar un tret de plasma contra un tret enemic. Els dos projectils van xocar, llançant esquitxades de plasma a l'espai com els focs artificials d'una festa.

Els grunyits i els tremolors de la nau van ofegar l'exclamació triomfal d'en Ganner. Tot i la singularitat que servia d'escut i dels intents d'evasió d'en Zekk, diversos fragments de plasma havien esquitxat a la fragata.

-La Tenel Ka té raó -Va dir la Jaina-. Deixa-me-la a mi, Zekk.

El pilot va negar amb el cap encaputxat i va posar la nau en un gir ascendent.

-Res d'això. No estàs en condicions per a això.

La Jaina va posar els braços en gerres.

-Ah, sí? -Va dir-. A qualsevol dels presents li provaria força bé uns dies en un bany de bacta, i a tu també.

-No és això el que volia dir. A ningú se li pot demanar que sigui capaç de pilotar després de perdre... després del que va passar allà baix -Va concloure en Zekk maldestrament.

Es va fer entre els dos un silenci carregat de dol, de dolor i de records sensibles i massa viscuts.

Després, la Jaina va captar un indici del record que més li inquietava a Zekk: una imatge d'una jove menuda, amb els cabells regirats, amb un uniforme tot estripat, que llançava raigs a un guerrer yuuzhan vong. La Jaina va trigar un moment a reconèixer en aquell rostre furiós, venjatiu, tacat de sang, el seu propi.

Tot d'una, va comprendre el que havia de veritat en la inquietud del seu vell amic. Zekk, que s'havia format a l'Acadèmia Fosca i que havia conegut el Costat Fosc de primera mà, desconfiava tant d'ell com havia desconfiat en Jacen. En Zekk no havia ocupat el lloc del pilot tenint en consideració la pèrdua que havia patit ella, el seu estat mental. Senzillament, no confiava en ella.

La Jaina es va preparar a suportar el dolor d'aquesta nova traïció, però no li va arribar cap. Potser la pèrdua d'en Jacen l'hagués portat fins a un punt més enllà del dolor.

Va portar a la seva ment una imatge del raig fos que havia acudit a la seva crida de manera tan instintiva. El va carregar de tant poder, que l'aire immediat brunzia d'energia i semblava que l'aroma metàl·lic d'una tempesta rondava els límits de la percepció sensorial. Va projectar al seu vell amic aquella imatge amb tota la força que va poder.

-Aixeca't del seient, Zekk -Va dir amb to fred, controlador. -No vull fregir els comandaments.

En Zekk titubejà només un moment, i després es va arrencar la caputxa i es va aixecar. Va clavar en els d'ella els seus ulls verds, plens de tal agitació de pena i d'inquietud que la Jaina va tancar de cop la connexió de Força entre els dos. Coneixia aquella expressió; l'havia vist moltes vegades en els ulls de la seva mare durant els mesos terribles que havien seguit a la mort d'en Chewbacca, quan el seu pare s'havia sumit en el dol i en la culpabilitat. Ara no tenien temps per allò.

La Jaina va lliscar al seient del pilot i es va deixar unir amb la nau. Va moure els dits hàbilment sobre la consola orgànica, confirmant els impulsos sensorials que li fluïen a través de la caputxa. Sí; això era l'anàleg a la hipervelocitat. Aquí estava l'escut davanter. El centre de navegació seguia sent un misteri per a ella, però durant el seu captiveri, Lowbacca havia enredat una mica amb un dels centres neurals de la mónnau. El jove wookiee ja havia assumit al llarg de la seva vida diversos desafiaments impossibles, i aquella tasca no queia més enllà de la seva línia de progressió.

Tot d'una, el grinyol dels sensors d'advertència va recórrer la ment de la Jaina com una flamarada ardent. Li va arribar de tot arreu de la nau un cor de veus sense paraules.

Els detalls de la situació en què es trobaven la va inundar en una sola onada veloç. Diversos rajos de plasma venien cap a ells, convergint en la part inferior de la nau, que fins llavors havia estat el blanc preferit. Uns coralites havien pres posicions a proa i per dalt, i altres s'aproximaven per baix i per tots dos costats. Venia una altra nau en línia recta; encara estava lluny però s'aproximava ràpidament.

Fes el que fes, no podrien escapar del bombardeig destructor.

Següent