CAPÍTOL 3
La Jaina va mantenir
el rumb, volant directament cap als rajos de plasma que venien cap a ells. En
l'últim moment possible, va llançar el navili en una espiral de rotació ràpida.
La ràfega de plasma passà fregant la nau que girava sobre si mateixa, sense
causar grans desperfectes en cap de les seves parts. Quan va cessar el grinyol
del plasma que raspava el corall vivent, la Jaina va forçar a la nau a sortir
de la rotació i va seguir en línia recta cap al cori que venia cap a ells.
-Lowbacca, puja aquí
-Va cridar-. Neteja'm una via, Ganner.
L'artiller Jedi va
llançar plasma al coralita que es trobava directament en el seu camí. Mentre el
dovin basal d'aquest absorbia el míssil en un mini forat negre, en Ganner va
llançar un altre tret. La seva sincronització va ser perfecta, i el cori es va
dissoldre en una explosió breu i brillant.
La Jaina va
desplaçar ràpidament el dovin basal a l'escut frontal, i es va apartar amb un
gest instintiu quan un núvol de residus de corall van ressonar contra el casc.
Va tornar la mirada sobre l'espatlla, més o menys cap a on es trobava en Zekk.
-Zekk, tu jugues
molt al dejarik?
-Que si jugo a què?
-El que em temia -Va
murmurar ella. Mentre en Zekk es concentrava en evitar cada atac immediat, la
flota coordinada pel yammosk havia fet els seus plans amb diverses jugades
d'avançament, portant amb habilitat a la nau robada fins un parany. Ella no
havia estat mai aficionada al dejarik ni a cap altre dels jocs d'estratègia que
en Chewbacca s'havia entestat a ensenyar-li; però llavors va comprendre per
primera vegada quanta raó tenia el wookiee.
En Lowbacca alçà les
urpes i udolà una pregunta.
-Posa't en navegació
-Va dir la Jaina, assenyalant amb un moviment del cap una consola arrodonida,
semblant a un cervell-. Salt d'hiperespai. Destinació: qualsevol part que no
sigui Myrkr. Saps ficar coordenades?
El wookiee es va
instal·lar davant l'«ordinador» biològic i el va contemplar, gratant-se amb
gest pensatiu una de les seves temples, allà on li corria una franja negra pel
pelatge de color vermellós.
-Això sí que estaria
bé -Va comentar en Ganner.
En Lowbacca bramà un
insult wookiee i es va cobrir d'una tirada el cap amb la caputxa de cognició.
Al cap d'un moment, va estendre una de les seves urpes per escalar retràctils i
va tallar amb cura la prima membrana superior. Amb una delicadesa sorprenent,
va començar a tocar raïms neuronals i a reorganitzar primes fibres vives,
deixant anar grunyits de satisfacció a mesura que anava aprenent coses noves.
Per fi, es va tornar
cap a la Jaina i va esbufegar una pregunta.
-Posa rumb a
Coruscant.
-Per què a
Coruscant? -Va protestar l'Alema Rar. Les seves cues del cap, esquitxades de
cops que les enfosquien, i pràcticament apedaçades de pegats de bacta, van
començar a vibrar d'agitació-. Ens abatran els guàrdies de la Nova República
molt abans que arribem a l'atmosfera del planeta, tret que ens arribi primer la
Brigada de la Pau!
-Els Brigadistes de
la pau són col·laboracionistes amb l'enemic. No tenen motius per atacar aquesta
nau -Va dir en Ganner-. D'altra banda, la Nova República no té motius per no
fer-ho.
La Tenel Ka va
sacsejar vivament el cap, agitant les seves trenes regirades de color daurat
vermellós.
-A vegades, un
enemic viu val per cent morts -Va dir-. Una nau petita com aquesta no
representa una veritable amenaça. La patrulla ens escortarà, amb l'esperança de
capturar una nau viva, i desitjosa de sentir les explicacions de la tripulació.
-Això penso jo -Va assentir
la Jaina-. A més, l'Esquadró Murri té una base a Coruscant, i a la torre de
control hi ha gent que coneix totes les singularitats de cada pilot. Si sóc
capaç de fer amb aquesta roca alguna maniobra característica, hi ha la
possibilitat remota que algú em reconegui. Com va això, Lowbacca?
El wookiee va fer un
parell d'ajustos hàbils, i va indicar que tot estava disposat recolzant les
seves urpes immenses a banda i banda de la consola i deixant anar un grunyit de
resignació.
La Jaina va posar la
nau en hipervelocitat. La força del salt la va fer caure cap enrere en l'enorme
seient, tirant dels cables umbilicals que unien la seva caputxa i els seus
guants a la nau. Els rajos de plasma es van estendre en una boirina daurada com
una albada; les estrelles es van allargar en línies brillants.
Després, el silenci
i la foscor van envoltar als Jedi, i la pressió intensa de l'acceleració subllum
va deixar pas a una sensació de flotació. La Jaina es va treure la caputxa i es
va ensorrar al seu seient. Quan li va anar baixant l'adrenalina, va sentir que
li tornava la inundació de dolor.
Se la va treure de
sobre amb un acte ferm de força de voluntat i es va centrar en els seus
companys supervivents. Els tremolors nerviosos de les cues de cap de l'Alema
Rar s'havien anat reduint fins a quedar en les ondulacions subtils i sinuoses
habituals en les femelles twi'lek. La Tenel Ka es va treure les anelles de
contenció de vol i va començar a donar voltes per la nau; allò hauria estat
senyal d'inquietud en la majoria de les persones, però la dona dathomiriana se
sentia més còmoda quan estava en moviment. El wookiee va reprendre el seu
estudi de la naucervell. En Ganner es va treure la caputxa de cognició i es va
posar dempeus, allisant-se acuradament els cabells negres. Es va encaminar a la
part posterior de la nau, probablement per veure com estava la Tahiri.
La Jaina va apartar
els seus pensaments d'aquest camí. No volia pensar en la Tahiri; no volia
visualitzar la noia vetllant, ni... va bandejar amb fermesa la trista imatge
que evocaven aquests pensaments. Quan en Zekk es va aproximar al seient del
pilot, ella li va enviar un lleu somriure d'agraïment. I per què no? Era el seu
amic més antic i una distracció oportuna... i era molt més fàcil atendre'l a
ell que a la majoria de les distraccions que ella s'estava trobant en aquells
temps.
Llavors, els ulls
verds d'ell es van il·luminar d'una manera que va portar a la Jaina a pensar de
nou en l'última observació que havia fet ella.
-Vaig arribar a
pensar que no tornaríem a veure la nostra llar -Es va aventurar a dir en Zekk.
Es va instal·lar en el lloc que havia deixat lliure en Ganner, i va dedicar a
la Jaina un gest de complicitat i un somriure poc animat-. Vaig haver de
figurar-me que m'equivocava.
Ella va assentir amb
el cap, acceptant aquella temptativa de disculpa... que, per descomptat, tenia
molt de temptativa. El seu vell amic intentava escudar les seves emocions, però
els seus dubtes i les seves inquietuds sortien a col·lació.
-Anem a deixar això
clar ara mateix, perquè en la propera crisi no estiguem temptats de formar
grups de debat. No volies que jo pilotés la nau perquè no confies en mi -Va afirmar
ella rotundament.
En Zekk la va mirar
fixament per un instant. Després, va deixar anar un xiulet llarg i greu i va
negar amb el cap.
-La Jaina de sempre...
subtil com un detonador tèrmic.
-Si creguessis de
veritat que no he canviat, no estaríem mantenint aquesta conversa.
-Doncs no la
mantinguem. No és moment.
-Tens raó -Va dir
ella-. Això hauríem d'haver deixat resolt fa dies... tots. Així, potser no ens
haguéssim desfet allà baix.
-Què vols dir? -Va preguntar
ell amb cautela.
-Au, vinga. Tu hi
eres. Vas sentir com s'obsessionava en Jacen pels motius i els mètodes de l'Ànakin,
intentant fer que dubtés de si mateix a cada pas. Vas veure el que passa quan
els Jedi deixem de centrar-nos en el que fem, per renyar-nos pel com i el per
què -un lleu somriure sense humor li va passar per la cara-. És com aquell
conte antic d'un milteules que sabia caminar molt bé, fins que algú li va
preguntar com era capaç de controlar tantes potes alhora. Quan es va posar a
pensar-ho, ja no va ser capaç de caminar. El més probable és que acabés com a
sopar d'algun falcopenat.
-Jaina, no pots
culpar a Jacen del que li va passar a l'Ànakin!
-No el culpo -Es va
apressar a dir ella-. Almenys, no del tot -Va afegir, perquè estava parlant amb
Zekk.
-I tampoc pots
culpar-te a tu mateixa d'això d'en Jacen.
Allò sí que no
estava disposada a reconèixer-ho, ni tampoc volia debatre-ho.
-Jo volia arribar a
una conclusió, -li va dir. -En Jacen estava distret per aquella visió nebulosa de
l'ideal Jedi. I tu estaves distret per la teva por als dos Jedi Foscos que vam alliberar.
-I amb raó. Es van
deixar anar i ens van deixar. Van fer mal a Lowbacca i van raptar a Raynar. No
sabem si l'han matat.
-Respondran de tot
això. Puc arribar a la meva conclusió?
En Zekk va aixecar
un angle dels llavis.
-Em preguntava quan
arribaries a ella.
Aquell comentari
irònic era tan familiar, tan normal... La Jaina va recordar per un breu instant
qui havien estat ells feia pocs anys: un supervivent confiat, sense por, i una
noia que corria cap a les aventures amb alegria despreocupada.
Dues víctimes més
dels yuuzhan vong.
-És el següent -Va
dir la Jaina en veu baixa-. Porto dos anys sentint a l'Ànakin i al Jacen
debatre el paper dels Jedi i les nostres relacions amb la Força. Al final, en
què va quedar tot allò?
En Zekk es va
inclinar cap endavant i va recolzar una mà a l'espatlla d'ella. Ella se'l va
treure de sobre sense donar-li temps a dir paraules buides de consol, ni a
repetir arguments cíclics que havia sentit massa vegades entre en Kyp Durron i
el seu oncle Luke.
-L'Ànakin va
començar a entendre-ho -Va seguir dient-. Ho vaig percebre en ell després de Yavin
IV. Allà va aprendre alguna cosa que els altres no sabem, una cosa que podria
haver marcat la diferència, si ell hagués tingut temps d'entendre-ho del tot.
Si existeix això que en diuen destí, crec que aquell era el destí de l'Ànakin.
Ell sempre havia estat diferent. Especial.
-És clar. Era el teu
germà.
-És... -Es va
interrompre bruscament, es va treure de sobre la punyalada de dolor i va
realitzar l'ajust necessari-. Era una cosa més que això.
La Jaina va reflexionar
uns moments abans de seguir parlant.
No era introspectiva
per naturalesa; havia tingut allò en la ment des de les gestes de l'Ànakin a Yavin
IV, i seguia sense ser capaç d'abastar-ho.
-Amb la mort de
l'Ànakin vaig perdre a un germà, però els Jedi van perdre una cosa que no sóc
capaç de definir ni pel més remot. Els meus sentiments em diuen que es tracta
d'alguna cosa important, d'alguna cosa que vam perdre fa molt de temps.
En Zekk va guardar
silenci durant un llarg moment.
-Potser sigui així -Va
dir per fi-. Però tenim la Força, i ens tenim els uns als altres.
Unes paraules
senzilles, però amb una capa de sentit personal ofert com un regal; només
faltava que la Jaina volgués acceptar-ho.
-Els uns als altres -Va
repetir ella suaument-. Però fins quan, Zekk? Si els Jedi seguim tenint «èxits»
com el d'aquesta última missió, aviat no en quedarem cap.
Ell va fer que sí
amb el cap, acceptant l'evasiva d'ella com si l'hagués esperat.
-Almenys, tornem a
casa -Va dir.
Ella va aconseguir
esbossar un lleu somriure, i va prendre nota per dins seu d'una diferència més
entre les percepcions dels seus amics i les d'ella mateixa. En Zekk havia
nascut a Ennth, i l'havien portat a Coruscant quan tenia vuit anys. S'havia
obert camí en els rudes nivells inferiors de la ciutat-planeta. Els pares de la
Jaina havien residit a les prestigioses torres de la ciutat durant la major
part de la vida d'ella, però ella havia passat una proporció sorprenentment
breu dels seus divuit anys entre les estrelles artificials de Coruscant.
Per a la Jaina,
Coruscant no era una llar. No era més que el següent moviment lògic sobre el
tauler de dejarik.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada