Viatge a la foscor (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

En Kyp Durron va estirar la seva figura llargaruda com va poder, dins dels límits del seu Ala X-XJ. Va tornar a instal·lar-se al solc que havia desgastat al seient en el transcurs de dos anys i de més batalles de les que mai estaria disposat a reconèixer haver lliurat.

-Quantes han estat? -Es va preguntar en veu alta.

Es va encendre en la seva consola una llum que anunciava una comunicació de Zero-U, l'androide Q9 atrotinat que en Kyp havia comprat barat feia poc en la liquidació dels béns d'un filòsof Mon Calamari.

ÉS UNA PETICIÓ DE DADES O UNA PREGUNTA RETÒRICA?

En Kyp va somriure breument i es va ficar una mà entre la cabellera massa llarga.

-Genial. Ja posen en dubte els meus motius fins i tot els androides.

EN ABSOLUT. EN GENERAL, EL DEBAT FILOSÒFIC ES DISTINGEIX FÀCILMENT DE LA CRIDA A L'ACCIÓ.

-Ja m'havia fixat -Va dir ell amb to tallant.

NO OBSTANT, PER EVITAR MALS ENTESOS EN EL FUTUR, POTSER HAURÍEU DE DONAR LES ORDRES DIRECTES EN SEGONA PERSONA D'IMPERATIU; PER EXEMPLE: «ESTABLEIX COORDENADES PER AL SISTEMA ABREGADO» O «DESVIA POTÈNCIA ALS ESCUTS POSTERIORS».

-Què et sembla «passa't pel taller de manteniment perquè et facin un implant de personalitat»? -Va proposar en Kyp amablement.

Va passar un moment.

ÉS AIXÒ UNA ORDRE, O UN INSULT?

-El que millor et vingui.

En Kyp va deixar que Zero-U donés voltes a això, i va dirigir la seva atenció a la tasca que tenia per davant. Va prendre la posició capdavantera. A cada costat del seu Ala-X volaven sis caces de combat XJ impecables. Eren la Dotzena d'en Kyp, els membres més recents d'una societat sempre renovada d'herois, de Murris o de bandits, segons a qui se li preguntés.

En Kyp va comprovar el rumb a la pantalla de navegació.

-Jugant als filòsofs encara, Zero-U?

NO ACONSEGUEIXO CAPTAR EL SIGNIFICAT SEMÀNTIC SUBJACENT A LA TEVA PREGUNTA.

-Era el que podria anomenar «una indirecta». Deixa de mirar-te el... terminal d'interfície central, i atén l'astronavegació. Hauríem d'estar arribant a les nostres coordenades d'hiperespai d'aquí a poc.

SÓC BEN CONSCIENT. ÉS POSSIBLE PENSAR I ACTUAR AL MATEIX TEMPS, va respondre l'androide.

-Sembla que no has assistit a cap reunió recent dels Jedi -Va dir en Kyp.

ETS L'ÚNIC JEDI AMB EL QUAL MANTINC INTERFÍCIE. PER DESGRÀCIA, NO EM VAN PROGRAMAR PER SENTIR AGRAÏMENT.

En Kyp va somriure un instant.

-Això ha estat una incongruència lògica, o un insult?

EL QUE MILLOR ET VINGUI.

-Suporto menys insults dels vong -Va protestar en Kyp, mentre passava el seu comunicador al canal obert designat.

-Ja no falta molt, Dotzena. La nostra missió primària és protegir la nau que transporta als científics Jedi. Volarem en grups de quatre. Cada tinent designarà objectius de comandament. Jo avaluaré la situació quant sortim a l'espai de Coruscant i revisaré la nostra estratègia en funció de les necessitats.

-Resulta difícil creure que els Jedi d'Skywalker s'estiguin posant a treballar per fi -Va observar Ian Rim, l'últim tinent d'en Kyp.

-T'oblides de l'Ànakin Solo -Va intervenir la Veema, una dona bella i rodanxona que començava a viure la seva cinquena dècada. En Kyp l'apreciava; almenys, en la mesura que es permetia a si mateix interessar-se personalment per algun dels seus pilots. El sentit de l'humor de la Veema era llegendari en certs cercles, i el seu somriure càlid i incitant havia desencadenat, probablement, més baralles tavernàries que un gamorreà de mal geni. Però els que contrariaven la Veema no trigaven a descobrir que els seus clotets eren de durciment, i que estava dotada d'una capacitat per guardar rancor superior a la d'un hutt.

-Segons les meves noticies, l'Ànakin va anar al Sistema Yavin, sol, desobeint les ordres de l'Skywalker i d'en Borsk Fey'lya -Va seguir dient la Veema. Va proferir un so que estava a mig camí entre un gemec i un sospir de plaer-. Jove, atractiu, temerari, i pot ser que una mica ximple... és el tipus d'home que a mi em va, decididament! Podries presentar-me'l, Kyp?

-Per què? No tinc res en contra del noi.

-No és l'únic que passa a l'acció -Va observar l'Octa Ramis, l'única Jedi del grup d'en Kyp, a part d'ell mateix. Octa, una dona ombrívola la complexió pesant indicava que procedia d'un món de gravetat forta, portava algun temps adoptant una postura cada vegada més militant. Era la primera Jedi que se sumava a Kyp, a part de la col·laboració temporal, i assistida per la Força, de la Jaina Solo a Sernpidal.

-He sentit parlar d'alguns Jedi apassionats que alberguen una postura molt, diguem, activa, respecte de la Brigada de la Pau -Va dir l'Ian Rim.

-I què? -Va grunyir l'Octa. -A qui li importa què els passa en aquests covards merda seca de Sith? Jedi per Jedi... a mi no em molesta!

-Però a altres sí -Va observar en Kyp amb un sospir-. Jo conec als tres dels quals parla l'Ian. Potser hauria de provar de contenir-se una mica.

Va apagar el comunicador i es va dirigir al seu androide astromecànic.

-Què seria jo llavors, Zero-U? La veu de la raó?

NO ESTIC PROGRAMAT PER APRECIAR LA IRONIA.

-Prefereixo als vong -Va murmurar en Kyp, mentre tornava a connectar amb el seu esquadró.

-Parleu-me, Dotzena.

-Quant a major nombre de víctimes, he apostat dos crèdits per la Veema -Aventurà l'Ian Rim-. Ningú és tan capaç com ella d'acabar amb els homes de l'espècie que sigui!

La dona va deixar anar un riure jocós, però en Kyp va advertir el matís tens que s'amagava rere el so tremolós.

-Serà millor que pensis a dedicar part dels teus guanys a convidar-me a una copa.

-Acceptat. Algú més vol apostar?

La xerrada fluïa per sobre d'en Kyp, afeblint-se entre les interferències que percebia mentre enviava la Força, confiant que els seus instints i emocions el portessin a superar la propera batalla, com tantes vegades fins llavors.

-Estàs bastant callat, Kyp -Va observar una veu incorpòria.

-Només per fora.

Ho va dir sense pensar. El seu comentari va ser rebut amb un moment de silenci, seguit de rialles insegures. Cap dels pilots havia vist mai desencadenar-se el costat més fosc d'en Kyp, però tots havien sentit explicar coses. Ningú s'atrevia a parlar del que ell havia estat ni del que havia fet.

Però allò sempre hi era.

-Cinc crèdits per l'Octa -Va dir en Kyp alegrement-. I si superes en més de tres el tempteig de la Veema, Octa, et dono també a Zero-U de regal.

-Deixaré el marge en dos -Va dir l'Octa amb to ombrívol.

La unitat Q9 va deixar anar un xiulet d'indignació. Allò va suscitar una onada de rialles franques; en part, perquè la rèplica de l'Octa havia trencat la tensió sobtada, i en part perquè tots els pilots de l'esquadró s'adonaven que l'humor de l'Octa havia estat involuntari.

La majoria dels comandants que coneixia en Kyp preferien que els seus pilots estiguessin concentrats i en silenci en el moment d'aproximar-se a la batalla. En Kyp fomentava les bromes. Mantenien ocupades les ments dels pilots, i deixaven sortir a la superfície les emocions. No coneixia a cap pilot (a cap que fos viu, almenys) que es passés la batalla pensant. La velocitat i la feresa dels combats entre naus eren qüestió d'instint, de reflexos i de sort. Ningú prendria mai a Han Solo per un filòsof, però hi havia volat més temps i millor que ningú que conegués en Kyp.

Al cap i a la fi, en què calia pensar? Calia detenir els yuuzhan vong: així de senzill. Quan hagi conclòs el combat d'avui, els vells carques podien posar-se a debatre com havia aconseguit l'enemic aproximar-se a Coruscant. Ell, mentrestant, hauria sortit a lliurar la batalla següent.

En Kyp va fer una ullada al panell de navegació i va donar l'ordre de passar a la velocitat de la llum. Quan es va haver completat el salt, es va assentar en el silenci i en la foscor. Amb la disciplina adquirida, en part, de la Força, i en part de la seva llarga experiència com a pilot, es va forçar a si mateix a fer una becaina mentre podia.

Es va despertar bruscament quan els sensors van anunciar la sortida imminent de l'hiperespai. Les estrelles van començar a brillar, i tots els llums del seu panell de control van cobrar vida.

El Jedi va contemplar la multitud d'icones centellejants de la pantalla, cadascun dels quals representava un cori.

-Intentes dir-me alguna cosa, Zero-U?

LES DADES DE LES EXPERIÈNCIES INDIQUEN QUE NO APRECIES LES SUBTILESES.

L'androide fins i tot s'havia quedat curt. Amb una onada de desànim, en Kyp es va adonar que estava portant als seus pilots cap a un remolí.

El cel sobre Coruscant cremava i centellejava. Naus de totes les classes i mides sortien d'aquell món condemnat. Una vasta flota yuuzhan vong les esperava. Algunes podien escapar, aprofitant més la confusió general que cap defensa coordinada. No hi havia senyals de l'ala Jedi.

La Dotzena va irrompre mantenint la seva formació en falca. L'únic senyal de la seva consternació va ser el silenci al canal de comunicacions obert.

Un de la Dotzena, un prototip XJ jove en estat impecable, va caure de la formació i va començar a quedar-se enrere com un nen petit que es distreu.

En Kyp va arrufar les celles.

-Cinc, respon.

La nau va tornar al seu lloc ràpidament.

-Aquí Cinc.

La veu era ridículament juvenil, un grunyit de noi que encara no havia arribat el veritable to de baríton. El pilot, Chem, era fill d'un diplomàtic adinerat, col·leccionista, que havia omplert un hangar petit de naus lluents sense estrenar. El dia que en Chem va complir els catorze anys, va robar la nau preferida de la seva mare i va sortir a la recerca de la Dotzena d'en Kyp. No hi havia sol·licitat que l'admetessin; s'havia limitat a seguir l'esquadró d'una missió a una altra. Al cap de diversos mesos estàndard i després de la pèrdua i substitució de més pilots dels que en Kyp volia comptar, havia pres a Chem com a membre regular. Des de llavors, el noi havia vaporitzat set coralites vong i havia malbaratat la seva herència en frivolitats com ara XJ nous, míssils d'impacte i combustible.

-Mantingues-te concentrat, Cinc. No m'agradaria gens que et fessin una ratlla en aquest trasto que portes -Va dir en Kyp, a manera de baralla lleu.

-A mi tampoc, senyor. En aquestes circumstàncies, preferiria plantar cara al propi Mestre Bèl·lic abans que a la legítima propietària de la nau.

-I que ho diguis -Va intervenir l'Ian Rim-. Jo era company de la mare d'en Chem. Creies que als vong no els guanyava ningú a dolents i lletjos?

-Ella també parla bé de tu -Va dir en Chem sense titubejar-. O, almenys, de la teva habilitat com a pilot. Diu que, si haguessis seguit amb això, podries haver estat la millor pastora de nerf de Corèllia.

En Kyp va riure a sota veu imaginant-se a la pilot d'elit petardejant en un pesat trineu de flotació per a bestiar; la imatge feia que pastora de nerf resultés molt potent com a insult. Aquella breu conversa havia trencat part de la tensió que en Kyp percebia en cadascun dels seus pilots. Menys en un. El pilot més jove seguia mantenint una sensació profunda d'intranquil·litat.

En Kyp va passar a un canal privat.

-Problemes, Cinc?

Hi va haver un moment de silenci.

-Les llums s'estan apagant, senyor. Les llums de Coruscant.

El Jedi va assentir amb el cap en gest de comprensió. Molt per sota d'ells, la ciutat-planeta eterna, que no dormia mai, s'estava perdent en la foscor, afrontant la seva primera nit veritable des de temps immemorials. Les naus de desembarcament yuuzhan vong, grans com muntanyes, esborraven grans zones de paisatge urbà en instal·lar-se per començar la seva tasca de matar. Anàlegs de bombarders vomitaven roca fosa, prou calenta per fondre les torres lluents, deixant-les reduïdes a munts de runa. Les naus de transport enemigues escopien coralites com si fossin obscenitats. Les naus, semblants a roques, giraven en una dansa mortal, com un eixam de meteorits coreografiat per algun poder invisible i malèvol.

Llavors, un esquadró de coralites va volar cap a la Dotzena, i una salva de plasma es va estampar en l'escut davanter d'en Kyp.

-La nostra tasca consisteix a no deixar que es faci de nit, Chem. No et deixis distreure d'això.

-Sí, senyor!

Els sensors d'en Kyp es van il·luminar, alertant de l'arribada d'una altra flota que sortia de l'hiperespai. En Kyp va fer una ullada a l'ala Jedi i va sospirar. La «flota» constava de quasi una dotzena d'Ala-X, de diversos Ala-E atrotinats, i d'algunes altres naus inclassificables. Totes aquelles naus envoltaven una corbeta atrotinada per protegir-la.

-Aquesta Danni Quee viatja en gran. Impressionat, Zero-U? -Va preguntar, parlant massa baix com perquè captés les seves paraules el sistema de comunicació.

ENCARA NO.

-Sí, estem d'acord per una vegada.

En Kyp va tornar al canal obert.

-Com hem practicat, Dotzena. Al meu senyal, tots dividint-se en grups de quatre. Tinents, anuncieu els vostres objectius. Que la Força us acompanyi a tots.

La flota yuuzhan vong va respondre a les noves amenaces amb maniobres de coreografia precisa i basades en una tàctica sòlida. Diversos coralites i un bombarder van volar a la trobada de l'ala Jedi. Altres unitats van caure sobre les naus d'evacuació com falcopenats de caça, reptant als caces de tots dos esquadrons que els perseguissin. Altres més es van desviar cap a la Dotzena.

-I saps què? -Va murmurar en Kyp-. Hi ha suficients per a tots!

Els coralites en cap van començar a vomitar plasma. En Kyp va donar l'ordre de disgregar-se, i va tocar després els seus controls. Un reactor modificat el va posar en ascensió brusca i vertical. El projectil va passar al seu costat sense fer-li mal... i es va estampar en una de les naus que tenia al darrere; en una nau que no havia d'haver estat en aquesta posició.

En Kyp no va veure l'impacte, no va poder sentir l'explosió ni l'esquinç del metall i la ceràmica. Però va sentir la flamarada de por i incredulitat d'un jove i, després, la comprensió dolorosa del preu que podia pagar-se per un moment de descuit.

-Chem -Va dir, mentre estrenyia les dents.

El Jedi va deixar fluir el seu sentiment de culpa i de dolor, portant amb ell una ràfega del poder de la Força. Els seus llargs dits van ballar sobre els controls, enviant una tempesta de foc entretallada de làsers cap als yuuzhan vong que venien cap a ell.

Per a la seva sorpresa, el coralita, major del que és habitual, que anava rumb a la corbeta Jedi, s'empassava tots els raigs que arribaven fins a ella.

En Kyp va sacsejar el cap amb gest de sorpresa. La tècnica del tret entretallat s'havia desenvolupat al principi de la guerra com a resposta a la pauta de singularitats d'escut (que eren, en realitat, forats negres en miniatura) que generaven els dovin basal de l'enemic. Els yuuzhan vong, o aquest almenys, havien trobat d'alguna manera la manera de contrarestar aquest atac.

-Vols ballar? -Va dir en Kyp amb to ombrívol-. Em sembla bé. Jo et guiaré.

Es va aproximar, precedit d'una tempesta de foc de làser. Diversos coralites van acudir en cercle per donar suport a la nau major. Mentre el Jedi les feia apartar-se, va observar acuradament la forma i el diàmetre de l'escut protector de la nau gran. Va fer un ràpid regat, deixant que s'interposés entre els seus atacants i ell una nau militar que passava per allà, el temps just per deixar caure un parell de míssils d'impacte. Es va apartar ràpidament, enduent-se als yuuzhan vong i deixant els míssils flotant com si fossin residus inofensius.

L'Octa va respondre a l'instant al seu senyal. Juntament amb els tres pilots que estaven al seu comandament, va deixar anar una cortina de foc de làser entretallada, adreçada al coralita gran.

En Kyp va emetre la Força i va desplaçar suaument els míssils flotants cap al cori gran. Va invertir el flux d'energia de la Força i va fer aturar els míssils just fora de l'abast dels dovin basal.

Mentre l'Octa mantenia ocupat al cori gran, en Kyp es va fer càrrec ràpidament de la batalla propera. Un vaixell de càrrega corellià gran, que molt probablement duia a passatgers que fugien del planeta, va aconseguir obrir-se camí entre el bloqueig, a només uns pocs quilòmetres de la corbeta Jedi. Immediatament, diversos coralites van convergir sobre el vaixell de càrrega per atacar-lo. Els refugiats havien conduït, sense saber-ho, a aquella nova flota directament cap a la nau de la Danni Quee.

-Veema, treu d'aquí aquest vaixell de càrrega -Va ordenar en Kyp.

Un quartet d'XJ va sortir en formació tancada per atacar les naus enemigues. El foc de làser combatia les flamarades de plasma, mentre els pilots d'en Kyp feien de distracció per salvar la nau de refugiats que fugia.

Un raig de plasma petit va travessar l'ala de la nau de la Veema. L'XJ desequilibrat va començar a girar desenfrenadament, fora de control irremeiablement, i va xocar contra la mateixa nau que havia estat protegint. L'XJ va explotar... enduent-se el motor de fusió de babord del vaixell de càrrega.

Una fissura enorme brillant per l'explosió interior, va recórrer el costat del vaixell de càrrega malmès. En Kyp, les emocions estaven obertes i en carn viva, com era habitual en el seu estat d'ànim propi del combat, va sentir primer una onada aguda de terror i, després, l'extinció sobtada de totes les vides que anaven a bord d'aquella nau.

Fent un gran esforç de voluntat, en Kyp va tornar a dirigir la seva atenció al coralita gran. Pel que semblava, els yuuzhan vong havien advertit la protecció que s'estava donant a la vella corbeta. El coralita gran es desplaçava inexorablement cap al navili de la Danni Quee. Un feix de làser perdut va donar en un dels míssils d'impacte. El míssil va explotar, com una flor de foc blanc que brollava d'una tija rosada fantasmagòrica. Però el cori havia arribat més enllà de l'abast de l'explosió.

En Kyp ja no necessitava aquell míssil concret. Va ordenar a l'esquadró de l'Octa que es reagrupés en posició defensiva al voltant de la nau Jedi de la científica.

-Com diu el Mestre, la mida no importa -Va murmurar.

Va deixar de subjectar el segon míssil, sense que li importés que se l'empassés una de les singularitats intermitents del coralita. Aprofundint molt en el seu interior, va buscar uns recursos que portava molts anys sense emprar.

Un cop, en Kyp havia pres una nau i l'havia tret del cor ardent d'un gegant de gas. Ara, va emetre la Força i va prendre el vaixell de càrrega mort.

Aquest va saltar cap endavant amb una facilitat sorprenent, desplaçant-se regularment pel buit de l'espai cap al coralita escudat.

Va arribar pel comunicador el lleu riure fosc de l'Ian Rim.

-Sutil, com sempre, Kyp! Que no se'ns escapi aquest, Dotzena! -Va cridar.

El tinent es va apartar realitzant un gir tancat, seguit de prop pels seus dos pilots supervivents. Van envoltar ràpidament al coralita gran, tallant-li la retirada mentre rebien i retornaven el foc dels altres coris enemics. Les seves maniobres atrevides no van trigar a costar cares: la nau de l'Ian es va trobar atrapada en el foc creuat dels yuuzhan vong. La ràfega doble de plasma va resultar excessiva per als seus escuts, i la nau es va dissoldre en una taca de plasma i de metall sobreescalfat.

Els pilots que havien estat a les ordres de l'Ian van mantenir amb tossuderia el curs que els havia marcat ell. Els XJ van seguir assetjant al cori gran, i a mantenir actius els seus escuts intermitents mentre el vaixell de càrrega mort s'aproximava. En l'últim moment, els Ala-X supervivents es van allunyar ràpidament per posar-se fora de perill.

El vaixell de càrrega no va arribar a aproximar-se si més no. En un moment donat, hi era; un instant després, havia desaparegut en el buit, sense més. El que va succeir a continuació no era exactament el que havia pensat en Kyp.

Hi havia confiat en un impacte físic o, mancant això, que el vaixell de càrrega pogués superar la capacitat dels dovin basal, deixant al coralita gran vulnerable a l'atac. No se li havia ocorregut que les múltiples singularitats del cori poguessin fondre's en una sola i absorbir a la nau yuuzhan vong com un guant al qual es dóna la volta. Però, de sobte, el vaixell de càrrega havia desaparegut. I el coralita també.

I els Ala-X que fugien, també.

Als pilots els va arribar la mort amb una velocitat molt superior a la de la por i a la del pensament. Cap la va veure arribar. A Kyp no li va arribar cap de les seves emocions finals; només una ràfega de silenci sobtada, gairebé ensordidora.

El dolor i la sensació de culpabilitat van inundar a Kyp com una onada negra. Es va esforçar per reprimir amb fermesa aquelles emocions abans que poguessin alterar la seva concentració, el seu rumb. No estava disposat a fer-ho. No estava disposat a cedir a la incertesa que havia debilitat de tal manera als seus companys Jedi.

Però no podia negar-ho, havia emprès una vegada més una ocupació massiva del poder de la Força i que, en fer-ho, havia provocat, sense voler-ho, la mort dels seus amics.

En Kyp es va forçar a si mateix a tornar a atendre la batalla. Va passar revista ràpidament a la seva situació. Només quedava l'Octa, amb dos dels seus pilots. Entre els quatre, encara podien fer una mica de mal.

Va cridar als supervivents de la seva Dotzena i va designar un vector relativament lliure de combat.

-Ens reagruparem en formació de quartet, sota el meu comandament.

Les naus van respondre de seguida, obrint-se camí sortejant les naus Jedi.

Tot d'una, va arribar una onada de dolor procedent de l'Octa Ramis, seguida d'un descobriment breu i angoixat, finalment, de fúria. A Kyp no li va sorprendre molt advertir que la ira de l'Octa no anava dirigida contra els yuuzhan vong, sinó contra ell.

-El Mestre Skywalker tenia raó -Va dir amb una calma mortal-. Pots considerar això una deserció.

El seu XJ es va apartar i, traçant un curs circular, va tornar a l'ala Jedi. Al cap un moment, els dos membres supervivents del seu esquadró la van seguir.

En Kyp la va deixar marxar.

Havien mort nou més dels seus pilots, afegint els seus noms a la ja llarga llista dels que havien mort sota el seu comandament des del principi de la guerra. Encara que les seves morts l'afligien molt, aquest les acceptava com les coses de la guerra. Però fins llavors no havia travessat mai les línies que s'havia traçat feia molt de temps, provocant la mort d'un camarada pel poder de la Força. En aquell moment fosc li semblava que aquell sol acte invalidava tot el bo que havia fet, tots els seus arguments categòrics, tot el que representava ell.

Un simple moment d'indecisió, res més, però el preu havia estat elevat. Els coralites van caure sobre la nau de l'Octa com una colla de voxyn.

En Kyp es va dirigir cap a ells, disposat a emportar-se per davant a tots els que pogués.

Tot d'una, de manera inexplicable, l'atac dels yuuzhan vong va començar a flaquejar. Diversos coralites es van desviar volant de manera erràtica, gairebé com si estiguessin borratxos. L'Octa Ramis va aprofitar aquella aparent confusió per sortir en la seva persecució. Els altres XJ la van seguir.

Dos coris es van abalançar cap a la nau de la Jedi. Les naus enemigues es van fregar entre si, es van apartar violentament, realitzant un ajust excessiu del seu rumb. Van tornar a unir-se i van xocar l'una amb l'altra de costat.

Els fragments aguts de corall van assotar als XJ com una metralla mortal. Les dues naus es van apartar, girant sobre si mateixes, descontrolades. Només l'Octa va tornar a la malmesa flota Jedi.

-Objectiu aconseguit -Va dir amb fredor.

En Kyp no va poder fer més que assentir amb el cap. L'equip de la Danni Quee portava mesos treballant per aconseguir bloquejar un yammosk, una criatura repugnant, telepàtica, que coordinava moltes naus. A jutjar per la confusió sobtada entre els yuuzhan vong, ho havien aconseguit.

Però ell, Kyp Durron, havia fracassat.

De nou.

Li va inundar una onada d'emoció, i se li van caure de sobre de sobte una dotzena d'anys durs. En Kyp va conèixer per un moment la nova angoixa de la mort del seu germà. El van tornar a inundar de sobte la foscor i la desesperació d'aquella època terrible.

-Jaina -Va murmurar de sobte, sense cap motiu que fos capaç de comprendre.

En Kyp va sacsejar el cap com per aclarir-se'l. S'havia fixat, naturalment, en la Jaina Solo, bonica i pragmàtica; quin Jedi no s'havia fixat en ella? Però la Jaina no volava en la seva òrbita precisament.

No hi havia res entre ells que pogués explicar aquella connexió passatgera; de fet, la reacció de la Jaina després de l'atac a la nau-matriu sernpidaliana donava a entendre que la Jaina no es dignaria ni a escopir-lo encara que ell s'estigués cremant.

En aquell moment es va fer visible una nau familiar, una antigalla que, malgrat tot, era una de les majors llegendes de la galàxia. Tres coralites la perseguien donant tombs, vomitant roca mortal.

-No serà el Falcó -Va dir en Kyp en to ombrívol, trobant un cert enfocament en aquella nova amenaça. -No és possible.

El Jedi va deixar caure els dos míssils que li quedaven i va emprar la Força per llançar-los cap a les naus enemigues. Va tornar a detenir-los a poca distància de l'abast de les singularitats. Va entretenir els dovin basal del cori amb una ràpida andanada de foc de làser, i va impulsar després dels míssils. Dues de les naus enemigues van explotar. Els fragments de corall es fonien en travessar els goterons de plasma que llançava una tercera nau.

El Jedi va sintonitzar la freqüència de salutació.

-Falcó Mil·lenari, aquí Kyp Durron. Et vindria bé un company de vol?

-Has fet una gran demostració, noi. Considera't contractat.

La veu incorpòria d'en Han Solo va alleujar part de la càrrega de les espatlles d'en Kyp.

El seu alleujament no va durar molt. Un bombarder yuuzhan vong va girar pesadament i va acudir a perseguir al Falcó. El pilot també el va observar, i va respondre amb un jurament que en Kyp no havia sentit des dels seus temps d'esclau a les mines d'espècies de Kèssel.

-Has instal·lat aquests propulsors verticals, com et vaig dir? -Va preguntar en Han.

-Els tinc.

-Bé. Fes-los servir.

En Kyp va prémer el comandament. Amb el salt sobtat de la nau va semblar com si el cap se li volgués enfonsar entre les espatlles. Un enorme estel de plasma, capaç d'empassar-se una nau, va traçar un camí ardent a través del lloc on havia estat ell feia un moment, directament cap a la nau del seu amic.

Però en Han va fer girar bruscament el Falcó, aixecant el costat de babord. El projectil va passar pel seu costat, emportant-se per davant a un parell de coralites desorientats abans de refredar-se i convertir-se en una roca que girava sobre si mateixa.

La vella nau es va anivellar, i després es va allunyar donant voltes, traçant un rumb estrany i irregular a mesura que en Han esquivava hàbilment el foc enemic. Després, es va tornar bruscament sobre el costat d'estribord. Un altre raig enorme va passar pel seu costat sense donar a la nau, però escalfant-li la part inferior roent. El Falcó es va anivellar de sobte. Dos coralites confusos van col·lisionar per sobre d'ell.

-Ei, he dit en aquests que es posessin les anelles de contenció de vol -Va protestar en Han com a resposta a algú de qui la veu estava fora de l'abast del comunicador-. I si promulguessis un edicte real?

L'afecte amb què es barrejava el to de baralla en la veu d'en Han identificava a la destinatària del seu sarcasme. En Kyp va sentir una estranya sensació de buit a l'estómac en pensar de veure's davant la Leia Organa Solo.

Admirava molt a la dona d'en Han, però la presència d'aquesta solia tornar-lo vivament conscient de la disparitat entre les seves decisions juvenils i les d'ella. La Leia havia estat membre del Senat Imperial als setze anys, heroïna de l'Aliança Rebel dos anys més tard. Quan en Kyp tenia setze anys, havia entrat com a aprenent d'un senyor Sith que havia mort feia molt de temps. Hi havia culminat els seus anys juvenils deixant al Mestre Skywalker en un tràngol gairebé mortal, esborrant a la força la memòria d'una científica omwati, apoderant-se d'una superarma i destruint un món i tots els seus habitants. Els delictes d'en Kyp havien estat perdonats gràcies a la mediació d'en Luke Skywalker. En Kyp no es feia il·lusions que ningú pogués oblidar-los, començant per ell mateix. La princesa Leia no li feia recordar el que havia estat sinó, més aviat, el que podia haver arribat a ser. D'altra banda, la presència de la Leia al Falcó podria explicar per què havia vingut la Jaina amb tanta força a la ment d'en Kyp. La Leia no era una Jedi plenament entrenada, però en Kyp sospitava que els seus poders en brut rivalitzaven amb els del seu germà. Era possible que la Leia hagués sentit alguna cosa sobre la seva filla i que hagués projectat la seva resposta per mitjà de la Força, sense adonar-se'n. L'últim que havia sentit explicar en Kyp era que els nois Solo estaven ficats en una missió secreta d'alguna classe.

-Pel teu últim comentari em figuro que la Leia va de copilot -es va aventurar a dir en Kyp.

-Això sembla -Va assentir en Han. A Kyp no li va fer falta la Força per percebre l'afecte profund en la veu de l'home. Però hi havia també un cansament profund i una certa crispació, coses que en Kyp no havia associat mai amb en Han.

-Està tot bé?

En Han va respondre amb un riure que semblava una mica forçat.

-La Leia està a l'altura de la tasca, si això és el que preguntes. I, per si de cas, tenim a bord a dos Mestres Jedi. En Luke és aquí, i també la Mara. Què podria sortir malament?

ALGUNES CULTURES CREUEN QUE LES PREGUNTES RETÒRIQUES EQUIVALEN A TEMPTAR AL DESTÍ, va observar Zero-U.

En Kyp va apagar bruscament el comunicador exterior.

-A tu qui t'ha preguntat res? -Va exclamar.

LES PREGUNTES RETÒRIQUES NO VAN DIRIGIDES A NINGÚ EN PARTICULAR. POTSER SIGUI PER AIXÒ PEL QUE EL DESTÍ LES FA SEVES.

-Qui t'ha fet la programació filosòfica? Un còmic de cantina? Que el destí les fa seves! -Va repetir el Jedi amb són de burla-. Tot un lema per a la vida!

LES DADES DE LES EXPERIÈNCIES INDIQUEN QUE TU EL SEGUEIXES, PRECISAMENT, KYP DURRON.

El gest de burla es va esborrar de la cara d'en Kyp. Va apagar la pantalla de comunicació que l'unia a la inquietant unitat Q9 i va deixar anar un llarg sospir.

Després, va entrar en posició al costat del Falcó, recorrent amb la vista el cel tèrbol a la recerca del seu pròxim combat.

Següent