L'arribada de la tempesta (I)

L'ARRIBADA DE LA TEMPESTA

Alan Dean Foster

Capítol 1

–Sembla que el meu planeta és cada vegada més important, honorable Shu Mai.

La presidenta del Gremi de Comerciants va somriure lleument.

–Hi ha claus petites que poden obrir grans portes, senador Mousul.

El digne quartet conversava mentre passejava per la galàxia. No la veritable, és clar, sinó una representació tridimensional enorme i dissenyada amb detall, que abastava tot l'espai de la càmera privada. Les estrelles brillaven al seu voltant, embolicant els vianants en una boira de fulgor suau i amb milers de matisos. En tocar un sistema planetari, el visitant seleccionava una descripció d'aquest sistema i els seus mons individuals detallada de forma enciclopèdica. Tot, des d'espècies fins a població, passant per característiques minucioses sobre la flora i la fauna, dades econòmiques i perspectives per al futur.

Un dels passejants era una femella twi'lek d'aspecte tranquil i contemplatiu. El seu acompanyant era un conegut industrial corellià de gran importància. La presidenta del Gremi de Comerciants era petita i ben formada, de pell verdosa, i portava els cabells amb el típic pentinat de les femelles gossam: una cua alta i cardada. El quart membre del grup, que portava vestidures elaborades amb els materials més exòtics del seu món natal, era el senador del planeta anomenat Ansion. Malgrat la seva elevada posició, semblava nerviós, com si se sentís observat. La twi'lek i el corellià eren clarament Mestra i iniciat, encara que aquest últim era realment poderós per ser un aprenent.

La presidenta del Gremi de Comerciants es va aturar. Amb un gest ampli abastà els lluents senyals lluminosos que representaven a milers de mons. "És increïble que hi hagi bilions d'éssers vius i civilitzacions senceres reduïts a mers puntets surant en una habitació", va pensar. "Tant de bo la realitat fos tan senzilla d'organitzar i utilitzar com aquesta eficaç representació lluminosa."

"Amb el temps i l'ajuda d'aliances acuradament alimentades", va reflexionar confiada, "així serà".

–Disculpeu, noble dama, però els meus socis i jo no entenem la rellevància d'aquest planeta anomenat Ansion –va murmurar el corellià.

Shu Mai va aplaudir amb alegria i va afegir:

–Excel·lent!

La confusió es va dibuixar en els rostres dels seus tres acompanyants.

–Us resulta satisfactori que no vegem la importància d'aquest lloc? –va preguntar la twi'lek.

–Completament –la tolerància es va dibuixar a la cara de la gossam–. Si vostès no la veuen, tampoc la veuran els nostres enemics. Estigueu atents, faré alguna cosa més que fer-la evident: la faré visible.

Es va girar i va acostar la mà a la intermitent imatge de planetes i estrelles per passar la punta dels dits de la mà dreta per una estrella petita però cèntrica. Amb paraules i gestos, va procedir a manipular el sistema que havia destacat.

En resposta a les seves accions van aparèixer tres línies blaves de brillantor làser, que enllaçaven el primer sistema amb els altres tres.

–L’Aliança Malariana. La veritat és que és una més entre centenars d'aliances casuals.

Els seus dits fins i hàbils es van moure de nou. Van aparèixer línies grogues que unien el primer estel amb sis sistemes.

–El Tractat Militar Bilateral Keitumita. Mai va entrar en acció, però segueix en actiu.

El seu somriure es va obrir. Estava gaudint.

–I ara vegin això.

Les seves mans van procedir a manipular els galogràfics que l'envoltaven com un músic tocant un costós quintòlium.

Quan per fi va acabar, els seus tres acompanyants van observar la seva triomfal obra en silenci. Els quatre visitants estaven envoltats per una xarxa de línies rectes i inflexibles. Blaves, grogues, daurades, porpres: tots els colors de l'espectre. O fins i tot d'un imperi, com alguns es van atrevir a pensar.

I al centre d'aquesta xarxa de lluentor intensa i línies constants, que representava destacats tractats i aliances, pactes i societats planetàries, hi havia un planeta molt més insignificant: Ansion.

Un gest i una paraula de la Shu Mai van fer desaparèixer l'elaborada xarxa. No podien arriscar-se a què irrompés algú aliè les maquinacions del grup i veiés el que s’estava discutint. Podria donar lloc a preguntes indiscretes.

–Qui hauria pensat que un planeta com aquest podria estar en el centre de tants tractats interconnectats?

La femella de pell blavosa estava profundament impressionada.

–Aquesta és la qüestió –Shu Mai va girar el cap lleument en direcció a la femella–. Hi ha altres mons amb ubicacions similars d’importància estratègica: planetes més poblats, profusament industrialitzats, i esmentats sovint com a membres importants quan es debat l'estat d'inestabilitat actual a la República. Però ningú parla d’Ansion. Aquesta és la part bona de l'assumpte.

Va ajuntar les mans i va dirigir una mirada significativa al senador Mousul.

–Si aconseguim que els ansionesos es retirin de la República, no li importarà a ningú. Però tenint en compte les seves aliances, la seva retirada serà suficient per arrossegar als seus socis de l'Aliança Malariana i el Tractat Keitumita, que ja de per si es troben vacil·lants. Ja han vist la gran quantitat de sistemes enllaçats al seu torn amb aquests dos pactes. L'efecte serà com el d'una allau: començarà de zero, creixerà ràpid i accelerarà al seu propi ritme. Per quan el Senat sàpiga d'on li ve el cop, ja hi haurà quaranta sistemes o més fora de la República, i nosaltres estarem més a prop de refermar el tipus de canvis que volem que es produeixin.

Els dits d’en Mousul es van estrènyer cada vegada més fins que la blancor se li va veure sota la pell.

–I aquesta serà l'espurna que necessitem per proposar les mesures extraordinàries que solucionin aquesta situació d'emergència.

L'industrial corellià no cabia a la pell.

–Aquest pla que heu dissenyat és increïblement astut. Sé que els interessos que represento acceptaran immediatament enviar una força a Ansion per obligar els seus habitants a abandonar la República.

El senador Mousul va semblar alarmat.

–Això és exactament el que no volem que facin –va afirmar la Shu Mai tallant–. Crec recordar que la Federació de Comerç ja va intentar una cosa semblant en una altra part. Els resultats van ser poc triomfals, per dir-ho d'alguna manera.

–Sí, bé, hi va haver complicacions imprevistes –va tossir el corellià incòmode.

–Els ecos ressonen encara avui –el to de la Shu Mai era implacable–. No ho veuen? La bellesa d'aquest pla resideix en l'aparent insignificança de la seva peça clau. Si enviem una flota o unes quantes naus a Ansion, atraurem immediatament l'atenció dels poders que segueixen oposant-se a nosaltres. Òbviament, és l'últim que volem. Volem que la retirada ansionesa sembli totalment natural, el resultat de decisions internes en absència d'influències externes.

Li va dirigir un somriure benvolent a Mousul.

–I serà així? –va preguntar la twi'lek en to impertinent.

Shu Mai li va dedicar una mirada afirmativa. Sabia que seria útil, gairebé tant com els altres als quals havia involucrat... sempre que no es passessin de llestos.

Era el torn de resposta del senador Mousul.

–Igual que molts altres pobles, els ansionesos estan dividits pel que fa a la decisió de romandre a la República o deixar enrere la corrupció i la sordidesa que l'envolten. Per a la seva tranquil·litat els hi diré que comptem amb adeptes a la nostra causa entre els seus ciutadans. Jo me n'he preocupat d'això i he invertit un considerable capital polític per garantir el desenvolupament d'aquests elements.

–Quant de temps? –va preguntar inquisitiva la veu enganyosa de la twi'lek.

–Fins que Ansion es decideixi? –el senador es va quedar pensant–. Tenint en compte les divisions internes, jo diria que en mig any estàndard es produirà una votació formal per decidir la secessió de la República.

La presidenta del Gremi de Comerciants va assentir.

–Moment en el qual veurem amb satisfacció com li segueixen els aliats tradicionals d’Ansion, i com en aquests els seguiran els seus propis aliats. Estic segura que de nens jugaven amb blocs, i sabran que, inevitablement, hi ha un bloc clau a la base que provoca la caiguda de tota la estructura, si es retira. Ansion és aquest bloc. Si l’extraiem, la resta dels sistemes es vindran a baix –la seva mirada i els seus pensaments semblaven dirigir-se a un punt aliè al camp de visió dels seus socis–. Sobre les ruïnes de la vella i decrèpita República, aquells que tinguin visió de futur seran els que construeixin una nova estructura política, perfecta i lluent. Una estructura sense punts febles, lliure de la runa moral que atrofia i retarda el desenvolupament adequat d'una societat realment avançada.

–I qui liderarà aquesta nova societat? –la veu de la twi'lek portava un tint de cinisme–. Vós?

Shu Mai va arronsar les espatlles humilment.

–Els meus interessos estan del costat del Gremi de Comerciants. Qui sap? Això és una cosa que encara està per determinar, no? Però abans d'escollir als seus líders, la causa ha de triomfar. Puc admetre que no rebutjaria semblant proposta, però hi ha altres més preparats que jo. Comencem pels petits detalls.

–Com Ansion.

Ja recuperat del succint enfocament inicial, l'entusiasme del corellià havia tornat amb tota la seva força.

–Seria un plaer, una meravella, fer negocis sense els obstacles de la pila de normes, regulacions i restriccions. Aquells a qui represento estarien eternament agraïts.

–Sí, almenys tindríeu l'oportunitat d'assegurar els monopolis restrictius que venereu amb tanta devoció –va observar Shu Mai amb sequedat–. No us preocupeu. A canvi del suport polític i financer, vós i aquells als quals representeu rebreu el que us mereixeu.

L'industrial no es va sentir intimidat i va afegir amb perspicàcia:

–I, per descomptat, aquest nou acord polític obrirà tot un seguit de possibilitats per al Gremi de Comerciants.

Shu Mai va fer un gest d'humilitat.

–Sempre ha estat el nostre afany beneficiar-nos dels canvis en les realitats polítiques.

Enmig de tantes felicitacions i esperances, es va adonar que el senador Mousul amb prou feines parlava.

–Hi ha una cosa que es retorça en la vostra ment com un cuc amb indigestió, Mousul. De què es tracta?

L’ansionès va tornar la mirada a la seva sòcia, amb una expressió de preocupació a la cara. Els seus ulls grans i una mica sortits van mirar fixament a la presidenta del Gremi de Comerciants.

–Esteu segura que ningú coneixerà la veritable naturalesa d'aquests plans per Ansion, Shu Mai?

–Ningú ho ha fet fins ara –va respondre ella de seguida. Mousul es va redreçar.

–Em preuo de ser tan intel·ligent com per saber que hi ha altres que ho són encara més que jo. I aquests són els que em preocupen.

Donant un pas endavant, Shu Mai va posar una mà sobre l'espatlla del senador en un gest de confiança.

–Us preocupeu en gran manera, Mousul.

Amb la mà que li quedava i sense preocupar-se per la delicadesa, Shu Mai va fer un gest i va tornar a aparèixer la petita llum que representava a Ansion.

–Ansion. Observeu-lo. Petit, desconegut, insignificant. Estic segura que si els preguntéssim, ni tan sols un de cada cent polítics o comerciants us podria dir molt d'ell. Ningú, excepte els qui en aquesta sala estem al corrent de la seva importància potencial.

Frustrat i furiós per la corrupció i la sufocant burocràcia de la República que complicaven els seus negocis, l'industrial corellià podia comprar companyies i territoris sencers amb una sola signatura del seu dit. Però ni totes les seves riqueses eren suficients per adquirir una visió del futur. En aquell moment, hauria deixat anar encantat uns quants milers de milions per les respostes a una o dues preguntes.

–Espero que estigueu en el cert, Shu Mai. Espero que estigueu en el cert.

–És clar que ho està. –La twi'lek havia accedit reticent a acudir a la reunió, però després de la detallada descripció del futur que havia realitzat la seva amfitriona, se sentia molt més confiada–. Estic impressionada i emocionada per l'àmplia perspectiva i la subtilesa de l'estratègia de la presidenta Shu Mai i el senador Mousul. I com han destacat ells, aquest planeta és massa insignificant per atreure alguna cosa semblant a una atenció externa...

Següent