L'arribada de la tempesta (II)

Anterior

Capítol 2

–Vés per on, preciosa! Què amagues sota aquestes velles vestidures?

Luminara Unduli no va aixecar el cap per mirar l'home gran, sense afaitar, rude i d'olor desagradable o als seus companys igualment desagradables i pudents. Podia sentir indiferència per les seves ganyotes de complicitat, el balanceig ansiós dels seus cossos i les seves mirades lascives, però l'olor corporal col·lectiu que emanaven era una mica més difícil d'ignorar. Va alçar amb paciència la cullera amb el guisat fins als seus llavis, dels quals l'inferior estava tenyit permanentment d'un negre porpra. Una sèrie de diamants negres entrellaçats li tatuaven la barbeta, i tenia sofisticades marques a la unió dels dits. La seva pell olivàcia contrastava xocant amb el blau profund dels seus ulls.

Aquests ulls es van alçar per observar a una dona més jove asseguda davant. L'atenció de Barriss Offee anava de la seva Mestra als homes que s'arremolinaven al voltant de les dues. Luminara va somriure per dins. Barriss era bona aprenenta. Observadora i reflexiva, encara que en ocasions alguna mica impulsiva. Però ara la jove es mantenia en calma, seguia menjant i callava. La dona va apreciar l'assenyada reacció. Està deixant que jo porti la iniciativa, que és el que ha de fer.

L'home que havia dit la impertinència va dir alguna cosa a un dels seus amics, i tots van esclatar a riure desagradablement. Es va acostar i va posar una mà sobre l’espatlla coberta de la Luminara.

–T'he fet una pregunta, maca. A veure, ens ensenyaràs el que amagues sota aquest suau vestit teu o prefereixes que hi mirem nosaltres?

Un aire d'expectació feromònica va atrapar als seus companys. Retirant els ulls dels seus plats, alguns dels altres comensals del establiment es van girar per mirar, però cap va alçar la veu per denunciar el que passava o per interferir.

Amb la cullera davant els seus llavis, Luminara semblava concentrada a contemplar el seu contingut, ignorant la insistent pregunta. Amb un sospir, va dipositar la cullera i va baixar la seva mà dreta.

–Suposo que si realment voleu veure-ho...

Un dels homes va somriure obertament i va donar cops de colze als seus companys a les costelles. Un parell d'ells es van acostar encara més fins que tots van estar inclinats sobre la taula. Luminara retirà una part del seu mantell, i els sofisticats dibuixos de les polseres de metall de color bronze i coure van brillar sobre els seus avantbraços a la llum difusa de la taverna.

Sota el mantell portava un cinturó de metall i cuir, i lligat en aquest hi havia petits i inesperadament complexos exemples d'alta enginyeria. Un d'aquests era cilíndric, molt polit i dissenyat per ajustar-se còmodament a una mà tancada. L'agressiu portaveu del grup el va escrutar, amb una expressió confosa. Darrere d'ell, a un parell dels seus companys se'ls va llevar l'expressió de luxúria més ràpid que una nau de traficants fent un salt d'emergència a l'hiperespai.

–Que Mathos ens guardi! És un sabre Jedi!

Entre una infinitat d'expressions la banda de suposats agressors començà a retrocedir, a separar-se i a fugir ràpidament. El seu audaç líder es va quedar sol de cop i volta, però es resistia a admetre la derrota. Va observar el cilindre metàl·lic brillant.

–Ni de broma. De debò és un sabre làser?

Va mirar desafiant l'enigmàtic objecte.

–Suposo que això et converteix en una Mestra Jedi, oi, preciosa? Una encantadora i àgil Jedi –roncà a manera de riure–. Segur que no és un sabre làser Jedi, a què no? No? –va grunyir insistentment en veure la falta de resposta.

Luminara Unduli va prendre una altra cullerada i va dipositar amb cura el cobert al plat mig buit. Es va netejar delicadament amb el tovalló de fil els llavis, tant el decorat com el normal, se’l va passar per les mans i el va mirar. Els ulls blaus es van alçar a la cara de delicades faccions, i somrigué fredament.

–Ja saps com esbrinar-ho –li va dir suaument.

L’homenot va anar a dir alguna cosa, va dubtar i s'ho va pensar. Les mans de l'atractiva dona estaven a la falda. El sabre làser (que definitivament semblava un sabre làser Jedi, va pensar amb aprensió) seguia unit al cinturó. A l'altre costat de la taula, la jove seguia menjant com si res rar estigués passant.

Tot d'una l'intrús es va adonar de diverses coses alhora. Primer: estava sol. Els seus anteriorment entusiastes companys havien desaparegut un per un. Segon: la dona hauria d'estar ansiosa i amoïnada, però només semblava avorrida i resignada. Tercer: de cop i volta, es recordà que tenia alguna cosa a fer en una altra part.

–Eh, ho sento –va dir en un murmuri–. No volia molestar, em vaig equivocar de persona. Jo busco a una altra.

Es va girar, i es va allunyar de la taula cap a l'entrada de la taverna, entrebancant-se gairebé amb un bol de sobres que hi havia a terra, al costat d'un mostrador buit. Alguns comensals li van observar marxar, i altres van mirar fixament les dues dones abans de trobar una raó per tornar a centrar-se en el seu menjar i la seva conversa.

Amb un suau sospir, Luminara va mirar la resta del seu menjar. Amb un gest va apartar el plat. La tosca intromissió li havia tret la gana.

–Heu estat bé, Mestra Luminara –Barriss estava acabant el seu menjar. La percepció de la Padawan podia fallar, però no la seva gana–. Sense escàndols, sense complicacions.

–Quan creixis t'adonaràs que de vegades cal tractar amb excessos de testosterona. Molt freqüent en planetes com Ansion. –Mogué el cap a poc a poc–. Em disgusten aquestes distraccions.

Barriss va somriure alegrement.

–No us poseu així, Mestra. No podeu fer res en el que respecta al vostre atractiu físic. De qualsevol manera, ara els heu donat alguna cosa per explicar, així com una lliçó.

Luminara va arronsar les espatlles.

–Espero que els responsables del govern local d'aquesta denominada Unitat de Comunitats siguin tan fàcils de convèncer.

–Ho seran –Barriss es va aixecar a poc a poc–. He acabat.

Les dues dones van pagar el menjar i van abandonar l’establiment. Els murmuris, xiuxiuejos i algunes paraules d'admiració les seguiren mentre se n'anaven.

–La gent ha sentit que estem aquí per consolidar una pau permanent entre els habitants de la ciutat de la Unitat i els nòmades alwari. No són conscients dels veritables problemes a què s'enfronten i no podem revelar la veritable raó de la nostra presència aquí sense alertar aquells que s'oposarien a nosaltres perquè coneixem les seves veritables intencions.

Luminara es va embolicar en el seu mantell. Era important donar una aparença prudent però impressionant al mateix temps.

–I atès que no podem ser completament sinceres, els habitants locals no confien en nosaltres.

Barriss va assentir.

–Els ciutadans pensen que estem de part dels nòmades, i els nòmades tenen por que estiguem del costat dels habitants de la ciutat. Odio la política, Mestra Luminara –va portar una ma al costat–. Prefereixo solucionar les diferències amb un sabre làser. És molt més directe.

El seu bell rostre irradiava entusiasme vital. Encara no havia viscut suficient com per acostumar-se a la novetat.

–És difícil convèncer bàndols oposats del correcte del teu raonament quan tots dos estan morts.

Van prendre un dels carrers secundaris de Cuipernam, que bullia en un caos de comerciants i ciutadans de moltes espècies galàctiques distintes. Luminara parlava mentre escrutava no només l'avinguda, sinó també els murs d'edificis comercials i residencials que la flanquejaven.

–Qualsevol pot fer servir una arma, però la raó és molt més difícil d'utilitzar. Recorda-ho la propera vegada que sentis la temptació de solucionar diferències amb el sabre làser.

–M'hi jugo a què tota la culpa és de la Federació de Comerç. Barriss es va quedar mirant un lloc atestat de joies: collarets i arracades, anells i diademes, polseres i banyes brillants esculpides a mà. Aquest tipus d'ornaments personals els estaven prohibits als Jedi. Un dels seus mestres els hi va explicar una vegada que la brillantor d'un Jedi ve de dins, i no de l'acumulació de quincalla i comptes.

–Però aquest collaret de pèl de searous i pedres incrustades de pikach era preciós.

–Què has dit, Barriss?

–Res, Mestra. Només expressava la meva insatisfacció davant les constants intrigues de la Federació de Comerç.

–Sí –va assentir Luminara–, i del Gremi de Comerciants. Cada dia són més poderosos, sempre posant les seves cobdicioses mans en llocs en els quals no són benvinguts, encara que els seus interessos immediats no estiguin involucrats. Aquí a Ansion donen suport obertament a les ciutats i pobles agrupats com la Unitat de Comunitats, encara que la llei de la República garanteix els drets dels grups nòmades com els alwari de romandre independents d'influències externes. Els seus costums no fan sinó complicar més una situació que ja és difícil –giraren una cantonada–. És com a tot arreu.

Barriss va assentir.

–Tothom recorda l'incident de Naboo. Per què no realitza una votació al Senat per reduir les seves concessions comercials? Això sí que els hi donaria una lliçó.

Luminara va tractar de no somriure. Joventut innocent. Barriss tenia bones intencions i era una gran Padawan però no controlava bé els assumptes de govern.

–Està molt bé parlar de moral i d'ètica, Barriss, però avui dia és el comerç el que realment regula la República. En ocasions el Gremi de Comerciants i la Federació de Comerç actuen com governs diferents. Molt intel·ligent per part seva, per cert.

La seva expressió es va torçar.

–Tan aduladors i afalagadors davant els emissaris del Senat, emetent un enfilall de protestes d'innocència: aquest Nute Gunray especialment és més repugnant que un cuc notonià. Els diners són poder i el poder compra vots. Sí, fins i tot al Senat de la República. I compten amb poderosos aliats –els seus pensaments es van tornar ombrívols–. No es tracta només de diners. La República és un mar sembrat de corrents dolents. El Consell Jedi tem que la insatisfacció generalitzada amb l'estat polític actual doni lloc a la secessió categòrica de molts planetes.

Barriss caminava ferma al costat de la seva Mestra.

–Almenys tothom sap que els Jedi estan per sobre d'aquests assumptes, i que no estan a la venda.

–No, no estan a la venda –Luminara es va sumir encara més en les seves preocupacions.

Barriss es va adonar del canvi.

–Hi ha res més que us preocupi, Mestra Luminara? L'altra dona va somriure dèbilment.

–Algunes vegades una escolta coses. Històries rares, rumors infundats. Avui dia aquestes històries semblen campar al seu aire. Com la filosofia política d’aquest comte Dooku, per exemple.

Barriss sempre buscava l'ocasió per demostrar els seus coneixements, però aquesta vegada va dubtar abans de contestar.

–Crec que el nom em sona, però no l’associo en aquest títol. No és aquest el Jedi que...?

Luminara es va parar de sobte i amb una mà va detenir la seva companya.

Els seus ulls anaven ràpidament d'un costat a un altre, i ja no semblava tan pensativa. Tots els seus nervis estaven alerta, tots els seus sentits es trobaven en tensió. Abans que Barriss pogués preguntar per la raó d'aquesta reacció, la Jedi va empunyar el seu sabre làser, activat i completament estès davant d'ella. Sense moure el cap, el va elevar a una posició de desafiament. Barriss va treure i va activar la seva pròpia arma davant l'actitud de la seva Mestra, i buscava ansiosa la causa del problema. Però no veia res, així que va dirigir una mirada inquisitiva a la dona.

En aquest moment, un hoguss es va precipitar des de les altures, i va caure exactament sobre el sabre làser de la Luminara. Es va produir una lleugera olor de carn cremada, i la Jedi va extreure el sabre. El hoguss va caure sobre un costat amb un gest de sorpresa agafant amb força la seva ara inútil destral assassina. El pesat cos va ressonar en donar-se contra el terra.

–Enrere!

Luminara va començar la retirada mentre la seva ara ansiosa aprenenta li cobria els flancs i la rereguarda.

Els atacants van començar a despenjar-se de les teulades i de les finestres de pisos superiors, i van arribar travessant portals i van sortir d'atuells que semblaven buits: un autèntic garbuix de carn infame i cobdiciosa. Luminara va pensar mentre retrocedia que algú s'havia pres moltes molèsties a organitzar l'emboscada. Tot i trobar-se francament preocupada pel seu benestar i el de la seva Padawan, va admirar l’astúcia del conspirador. Qui vulgui que fos, sabia perfectament que elles eren alguna cosa més que un parell de viatgeres fent un passeig matutí.

La pregunta era: quant sabia?

Només hi ha dues formes que un no–Jedi venci a un Jedi en combat.

Enganyar amb una falsa sensació de seguretat, o superar-lo en nombre per la força. Ja que la subtilesa era un concepte desconegut per aquells assaltants, una colla d'individus afamats de sang però sense tècnica, estava clar que e] responsable havia optat per la segona opció. Als bulliciosos i plens carrers, la gran quantitat d'atacants havia passat desapercebuda per Luminara, ja que els seus sentiments anímics es trobaven immersos en els de la multitud.

Ara que l'atac havia començat, la Força bategava amb una hostilitat palpable a mesura que dotzenes d'assassins armats fins a les dents lluitaven per apropar-se als dos ràpids objectius per assestar-los uns quants cops fatals. Mentre que l'estretor del carrer i la fugida espaordida dels passejants definia una línia de retirada per a les dues dones i les hi impedia córrer per salvar-se, també és cert que no permetia als seus assaltants, que portaven armes de foc, realitzar un tret precís cap als seus objectius. Si haguessin tingut una mica de tàctica, els qui eren al front brandant els seus punyals, i altres armes poc sofisticades, s'haurien fet a un costat per donar pas als seus camarades millor armats. Però hi havia una recompensa per a qui donés el cop mortal. Això servia per inspirar als atacants, però també els impedia col·laborar per aconseguir l'objectiu final, no fora a ser un altre qui s’emportés la recompensa.

D'aquesta manera, Luminara i Barriss rebutjaven els trets de les armes de foc i els cops procedents d'altres menys perillosos com espases i punyals. Amb els alts murs que les envoltaven i els comerciants i venedors corrent al seu voltant buscant refugi, tenien lloc suficient per maniobrar. Els cossos es van començar a apilar enfront d'elles, alguns intactes, altres trobant a faltar d'importants elements de la seva anatomia que havien estat seccionats per precisos moviments d'energia de colors intensos.

L'exuberància i els ocasionals crits de desafiament de la Barriss es complementaven amb els moviments fixos i silenciosament ferotges de la Luminara. Les dues dones no només mantenien als assaltants a ratlla, sinó que van començar a forçar la seva retirada. Hi ha alguna cosa en l'aspecte d'un Jedi en combat que encongeix el cor d'un oponent comú. Un aprenent d'assassí només necessita veure uns quants trets rebutjats pel brunzit previsor d'un sabre làser per adonar-se que hi ha formes menys letals de guanyar-se la vida.

I llavors, just en el moment en què les dones estaven a punt d'obligar al que quedava dels seus atacants a girar cua per una cantonada en direcció a una plaça en què podrien reduir-los millor, un rugit anuncià l'aparició en escena d'altres dues dotzenes d'assassins. Aquesta barreja d'humans i alienígenes anava millor vestida, millor armada i semblava tenir més esperit d'equip en la lluita que el grup anterior. Luminara es va adonar amb cansament que la intenció del grup anterior no era matar-les, sinó deixar-les sense forces. Armant-se de valor i dedicant crits de suport a la seva aprenenta visiblement abatuda, es va veure a si mateixa una vegada més retirant-se a l'estret carreró del que havien aconseguit escapar amb èxit.

Amb el valor renovat per l'arribada de reforços, el que quedava del primer grup va reiniciar l'atac. Jedi i Padawan es van veure obligades a retrocedir tot el que van poder.

Però ja no podien més. La carreró acabava en un mur llis. Per a qualsevol altre hauria estat impossible d'escalar, però un Jedi podia trobar agafadors i sortints on altres no veien més que una superfície llisa.

–Barriss! –amb el sabre làser Luminara va assenyalar la paret rogenca que tenien darrere–. Puja, jo et seguiré!

Posant-se de genolls, un home amb toscs guants apuntà amb molta cura la seva pistola làser a l'objectiu. Luminara va bloquejar els seus dos primers trets i, llevant una mà de l'empunyadura del sabre la va estirar cap a ell. La perillosa arma va sortir volant de les mans de l'home com si estigués viva, deixant-li tan sorprès que va caure d'esquena. Protegit pels seus camarades, no es va espantar com hauria fet un assassí normal, sinó que va grimpar per recuperar la pistola làser. Ella sabia que no podrien estar així molt més temps.

– Amunt he dit!

Luminara no havia de girar-se per sentir el impenetrable mur que s'alçava darrere d'ella.

Barriss va dubtar.

–Mestra, podeu cobrir-me mentre pujo dalt el mur, però jo no podré fer el mateix per vós des de dalt.

Va carregar contra un serpentejant wetakk i li va desarmar abans que aconseguís lliscar sota la seva guàrdia, i la criatura va retrocedir amb un crit de dolor i va canviar de mà l'espasa corbada, el que li deixava cinc mans lliures. Sense perdre l'alè, la Padawan va cridar.

–No podeu escalar i utilitzar el sabre al mateix temps.

–Estaré bé –li va assegurar Luminara, encara que no sabia què anava a fer per pujar sense que la ferissin en l'ascens. Però estava més preocupada per la seva Padawan que per ella mateixa–. És una ordre, Barriss! Fes el favor de pujar. Hem de sortir d'aquí.

Barriss va fer una última escombrada per deixar lliure l'espai enfront d'ella, no sense certa reticència, va desactivar el seu sabre làser, se’l va col·locar al cinturó, va fer mitja volta, va prendre impuls i va saltar. El salt li va permetre ascendir gran part del mur, al qual es va aferrar com una aranya. Semblava encontrar sortints invisibles mentre ascendia. Sota ella, Luminara mantenia a ratlla amb una sola mà a tota la horda de àvids assassins.

Gairebé al capdamunt, Barriss es va tornar per mirar avall. Luminara no només estava bregant amb els seus propis assaltants, sinó que a més s'havia avançat per assegurar-se que els que estaven darrere no apuntaven cap a la seva Padawan. Barriss dubtar de nou.

– Mestra Luminara, són massa! No puc protegir-vos des d'aquí dalt.

La Jedi es va tornar per respondre i en fer-ho no va veure a un petit throbe amagat darrere d'un humà més gran. L'arma del throbe era petita i la seva punteria no era molt bona, però el tret desviat va aconseguir fregar les robes de la dona. Luminara va trontollar.

– Mestra!

Barriss es debatia frenètica entre la possibilitat d'escalar el que quedava de paret o desobeir a la seva Mestra i baixar per ser ajudades. Enmig de la confusió que l'embargava, una subtil tremolor va creuar la seva ment. Una cosa pertorbava la Força, però de forma molt diferent de la que havien experimentat aquell matí. Era increïblement forta.

Entre crits de coratge, dos homes van caure a banda i banda de Luminara. Cap era físicament imponent, encara que un tenia una constitució que suggeria un desenvolupament considerable en potència. Amb els sabres de llum centellejant, van saltar entre la salvatge colla d'assassins, brandant les seves armes.

Cal dir que els atacants van mantenir la posició uns instants. Quan els seus companys van començar a desplomar-se al seu voltant, els supervivents es van dispersar i van fugir. En menys d'un minut, la sortida del carreró estava lliure i el camí a la plaça central ja no hi era obstruït. Desprenent-se del mur, Barriss va saltar la considerable distància fins a terra per trobar-se cara a cara amb un atractiu jove amb un semblant de confiança en si mateix. Amb un somriure envanit, el jove va desactivar el seu sabre làser i se la va quedar mirant.

–M'han dit que l'exercici matutí és bo per a l'ànima, així com per al cos. Hola, Barriss Offee.

–Ànakin Skywalker. Sí, et recordo del Temple.

Va fer un gest automàtic d'agraïment i va córrer a refugiar-se al costat de la seva Mestra. L'altre nouvingut ja estava examinant la ferida de la Luminara.

–No és greu.

Luminara es va abrigallar en les seves vestidures més del que realment necessari.

–Arribes aviat, Obi-Wan –va dir al seu company–. No t’esperàvem fins demà passat.

–La nostra nau es va portar bé.

Els quatre van sortir a la plaça i Obi-Wan va recórrer l'espai obert amb la mirada. Ja no hi havia pertorbacions anímiques en la Força i es va permetre baixar la guàrdia lleugerament.

–Com vam arribar aviat, vam imaginar que no hi hauria ningú esperant-nos a l’espaiport, així que vam decidir venir a buscar-vos. En veure que no us trobàveu en l'allotjament indicat, vam decidir sortir a passejar per familiaritzem amb la ciutat. Va ser llavors quan vaig sentir el perill. Ens va portar fins a vosaltres.

–Bé, la veritat és que no et puc acusar d'impuntualitat –somrigué agraïda. Era el mateix somriure intrigant que recordava Obi-Wan d'haver treballat amb ella anteriorment, emmarcada en aquells llavis de tonalitats diferents–. La situació estava tornant una mica complicada.

–Una mica complicada! –va dir Ànakin –. Si no arriba a ser per nosaltres... –una mirada de desaprovació del Jedi va ser suficient perquè deixés la frase a mitges.

–Una cosa que em té intrigada des que ens van assignar aquesta missió

–Barriss es va allunyar del seu company i es va acostar als dos Jedi –és que no entenc per què cal que estiguem quatre, si només anem a tractar amb el que sembla ser una disputa menor entre els indígenes de la zona –la seva impaciència era evident–. Pel que heu dit abans, hi ha d'haver alguna cosa més.

–Suposo que recordes la nostra conversa –va explicar Luminara amb paciència–. Doncs bé, els nòmades alwari creuen que el Senat afavoreix als habitants de la ciutat. Els ciutadans, al seu torn, estan convençuts que el govern de la galàxia es posarà de part dels nòmades. Aquesta impressió de favoritisme per part del Senat està massa a prop de convèncer a tots dos grups que Ansion estaria millor fora de la República, ja que les disputes internes se solucionarien sense intervenció externa. El seu representant al Senat sembla inclinar-se cada vegada més cap a aquesta postura. També hi ha proves que donen suport a la hipòtesi que hi ha elements aliens al planeta que estan ficant zitzània perquè Ansion es retiri de la República.

–Però si és només un planeta, i a més ni tan sols és important –va dir Barriss.

Luminara va assentir lentament.

–És cert, però no és Ansion en si mateix el que és rellevant. Gràcies a una complicada xarxa de pactes i aliances, Ansion podria provocar la secessió d'altres sistemes. Molts més sistemes dels que a mi, o al Consell Jedi, ens agradaria. Per tant, cal trobar la manera de eliminar les diferències existents entre els nòmades i els ciutadans, i així refermar la representació planetària. Com forasters representants dels interessos del Senat, trobarem respecte a Ansion, però no amistat. Mentre estiguem aquí, sempre estarem sota sospita. Donada la complexitat de la situació, el tema de les aliances inestables, la possible presència d'agitadors externs i la gravetat de les ramificacions potencials, es va considerar que dues parelles de negociadors obtindrien una impressió més àmplia i més ràpida de la situació que un.

–Ara ho entenc.

Hi havia molt més en joc del que Barriss havia pensat, molt més que un desacord entre ciutadans i nòmades. Per ventura era que Luminara havia rebut l'ordre d'ocultar a la seva aprenenta la veritable naturalesa de l'expedició, o potser ella estava massa ocupada amb el seu aprenentatge com per veure més enllà? Li agradés o no, la veritat era que a partir d'ara hauria de prestar més atenció a la política galàctica.

Per exemple, per què hi havia poders més enllà d’Ansion que perseguien la seva secessió de la República fins al punt d'interferir en els assumptes interns del planeta? Què podien guanyar aquestes entitats desconegudes amb la secessió? Hi havia milers i milers de mons civilitzats a la República, la sortida d'un, o fins i tot de diversos, tot just alteraria l'esquema general del govern galàctic. O no?

En aquell moment va saber que hi havia una peça important que li faltava, i el fet de saber-ho era summament frustrant. Però no va poder preguntar a la seva Mestra perquè Obi-Wan estava parlant.

–Algú aliè a Ansion no vol que triomfin les negociacions. Volen la secessió d’Ansion de la República, amb totes les problemàtiques conseqüències que això comportaria –Obi-Wan va mirar al cel, que amenaçava tempesta–. Seria molt útil saber qui. Hauríem d'haver detingut un dels atacants.

–Potser eren delinqüents comuns –va assenyalar Ànakin.

–És possible –va considerar Luminara–, però de tota manera si Obi-Wan té raó i els assaltants havien rebut l'encàrrec d’impedir-nos continuar la nostra missió, estic segura que el responsable no els va comunicar l'objectiu del seu pla i que probablement els hi va ocultar la seva identitat. Encara que haguéssim pogut capturar-ne a un, no haguéssim tret l'aigua clara.

–Això és cert –va admetre el Padawan.

–Així que tu també vas estar a Naboo, no? –sentint-se exclosa de la conversa dels dos Jedi, Barriss es va dirigir al seu company. –Així és, l’orgull ressonava en la veu del jove.

És estrany, va pensar ella. Estrany, però no desagradable. Semblava ple de conflictes interns com un arbust momus ple de llavors. Però era innegable que la Força era molt potent en ell.

–Quant de temps fa que ets la Padawan de la Mestra Luminara? –va preguntar ell.

–El suficient com per saber que aquells que sempre tenen la boca oberta solen tenir les orelles tancades.

–Genial. Et vas a passar tot el temps que estiguem junts parlant en aforismes?

–Almenys puc parlar d'alguna cosa que no sóc jo –va replicar ella–. Em sembla que vas treure males notes en modèstia.

Per a la seva sorpresa, ell va mostrar un gest contrariat.

–No he parlat més que de mi? Ho sento –va assenyalar a les dues figures que caminaven davant seu pel bulliciós carrer–. El Mestre Obi-Wan sempre diu que tinc un problema amb la impaciència. Vull saber-ho i fer-ho tot ara, ja. Ahir. I tampoc se’m dóna bé dissimular que preferiria estar en una altra part. Aquesta missió no m'entusiasma.

Ella va fer un gest cap al carreró que havien deixat enrere ple de cossos apilats.

–Portes aquí menys d'un dia i ja has estat en un combat mà a mà a vida o mort. La teva definició sobre l'entusiasme deu ser especialment eclèctica.

Ell va fer el gest de riure.

–I tu tens un sentit de l'humor molt especial. Crec que ens portarem bé.

Van arribar al districte comercial de l'altre costat de la plaça i es van barrejar amb la multitud d'humans i d'alienígenes. Barriss no estava tan segura. Quina mena de confiança en si mateix exhibia aquest padawan d'alçada considerable i ulls blaus. Potser era cert això de voler saber-ho tot. La seva actitud era com si ja ho sabés. O potser estava confonent arrogància amb confiança?

Ell es va separar d'ella de sobte i es va aturar davant una parada que venia fruita seca i verdures de la regió de Kander, al nord de Cuipernam. Quan va tornar sense comprar res, ella el va mirar desconcertada.

–I això a què ha vingut? Has vist alguna cosa amb bon aspecte però en apropar-te ha resultat no tenir-lo?

–Eh? –de cop i volta semblava preocupat–. No, no té res a veure amb el menjar –va tornar a mirar la parada ambulant, mentre s'afanyaven per arribar fins als seus mestres–. No ho has vist? Aquell noi, el de l'armilla i els pantalons llargs, estava discutint amb la seva mare. Estava cridant a la seva mare –sacsejà el cap amb un gest de dolor–. Algun dia es penedirà. No ho he dit així directament, però crec que ho ha entès –es va submergir en els seus pensaments–. La gent està tan ocupada amb les seves vides que sovint oblida el que realment importa.

Però quin Padawan més estrany, va pensar, i quin jove més estrany encara. Tenien més o menys la mateixa edat, encara que en algunes coses li resultava molt més infantil, i en altres molt més madur. Es va preguntar si tindria temps suficient per conèixer-lo millor. Es va preguntar si algú tenia temps suficient per conèixer-lo millor. Ella per descomptat no l’avia tingut en els breus trobades que van mantenir al Temple Jedi. En aquest moment va retrunyir un tro. I per alguna raó va saber que el que li feia por era el que s'acostava molt més que la pluja.

Següent