L'arribada de la tempesta (III)

Anterior

Capítol 3

Ogomoor no estava content, precisament. Caminava el més a poc a poc possible per l'elevat corredor dels quarters del bossban, intentant ignorar les mirades de reüll que li dedicaven criats, servents i treballadors enfeinats que anaven d'una banda a l'altra. Encara que el seu càrrec com a conseller del bossban era molt superior al de tots ells, fins a l'últim en rang mostrava més aplom i alegria que ell. Fins i tot el petit smotl verd blavós conegut com Ib-Dunn, carregat fins dalt de papers més grans que ell, va dedicar una mirada de compassió al conseller, mentre aquest passava per sobre d'ell sense perjudicar-lo en absolut.

Ogomoor sabia que tenien raons per compadir-lo aquell dia.

Fossin bones o dolentes, el treball d’Ogomoor era informar al bossban Soergg el Hutt de les notícies més rellevants. I atès que les que ara portava eren de tot menys agradables, Ogomoor s'havia passat tot el matí resant devotament perquè intercedís per ell alguna malaltia febril i extremadament contagiosa. Però tant ell com el bossban estaven en perfecte estat de revista.

Els seus companys especulaven sobre el resultat de la trobada que anava a mantenir amb Soergg, però cap d'ells li va dedicar un gest de suport més enllà d'una mirada d'autèntica compassió. Era increïble la rapidesa amb què es propagaven les notícies, sobretot les dolentes, entre els rangs inferiors, va pensar en un dels moments en què no estava autocompadint-se.

En girar una cantonada, es va trobar de peu davant de l'entrada del despatx i santuari del bossban. Dos yuzzem armats fins a les dents flanquejaven la porta. Li van mirar amb desdeny com si ja estigués mort i enterrat. Encongint-se, es va anunciar per l'intèrfon. Acabem això d'una vegada, va decidir.

El bossban Soergg el Hutt era una massa de carn flàccida, grisenca i pesada que només un altre hutt podia trobar atractiva. Estava d'esquena a la porta amb les mans creuades sobre la panxa, mirant per l'àmplia finestra polaritzada que donava la part sud de Cuipernam. En un costat es trobaven tres de les seves concubines jugant al bako. No estaven encadenades en aquell moment. Una d'elles era humana, una altra broguna i l'altra provenia d'una espècie que Ogomoor no havia pogut esbrinar. El conseller tenia dificultats per imaginar el que Soergg feia amb elles. Quan la broguna li va dirigir una mirada de tristesa amb els seus quatre ulls, Ogomoor va saber que estava en serioses dificultats.

Soergg es va girar amb dificultat, allunyant-se de la finestra. Un petit androide custodi es va afanyar a acomodar-se al moviment, complint la seva tasca de forma eficaç i poc entusiasta, ja que el seu treball consistia a anar netejant el rastre bavós del hutt. Amb les mans sobre la seva descomunal panxa, el hutt va observar a Ogomoor amb ulls sortits i aquosos.

–Has fallat.

–Jo no, Sa Omnipotència –Ogomoor es va inclinar tant com era possible donada la proximitat de les baves del hutt–. Vaig encarregar la missió als millors, aquells que em van ser recomanats. La decisió va ser seva i dels qui els van recomanar. Aquests menyspreables ja han rebut el seu merescut. Jo, per la meva banda, no sóc més que el vostre humil servidor.

–Urrp! –el rot del bossban li va sorprendre a primera línia de foc, i sense la possibilitat de ser esquivat educadament, Ogomoor va haver de patir tota la força del gas. La fètida emissió el va fer trontollar, però es va mantenir en el seu lloc sense moure’s–. Potser no va ser culpa de ningú.

Davant aquesta atípica i sorprenent exhibició de comprensió per part d’en Soergg, Ogomoor va comprendre immediatament que era un parany. Va intentar endevinar amb cautela quines eren les seves veritables intencions.

–Si hi ha hagut una fallada, com és possible que no sigui culpa de ningú, oh, Grandiositat?

Va fer un gest tímid amb la mà.

–Aquests idiotes que van fallar tenien instruccions d'enfrontar-se a una Jedi i el seu Padawan. No a dos. La força Jedi creix de forma exponencial. Lluitar amb un és com lluitar amb dos, enfrontar-se amb dos és més semblat a lluitar amb vuit, i amb vuit...

Una tremolor va dibuixar solcs en tota la carn del hutt. Ogomoor estava impressionat. Encara que mai havia vist a un d'aquells llegendaris Jedi en persona, qualsevol cosa que fes estremir a Soergg era una cosa que més valia evitar.

–L’arribada dels altres dos s'esperava per d'aquí a dos dies. –Soergg murmurava per a si ara i les paraules emergien del vast abisme del seu estómac com a gas metà en la superfície d'un gorg de descomposició–. Es podria pensar que van percebre la confrontació que s'acostava i van avançar la seva arribada. Aquest canvi de plans és sospitós, i s'ha de posar en coneixement d'altres.

–Quins altres? –va preguntar Ogomoor, penedint-se immediatament d'haver-ho fet.

Soergg el va mirar atentament.

–I a tu què t'importa, subordinat?

–Eh, res, la veritat –Ogomoor volia amagar-se en les seves pròpies botes.

–És millor per a tu, creu-me. Amb només esmentar certs noms o certes organitzacions et quedaries gelat. Rabeja’t en la teva ignorància i un rang inferior.

–Oh!, ho faig, Sa Corpulència, ja ho crec –però en secret desitjava conèixer de qui o de què parlava el bossban. L'expectativa de possibles riqueses superava amb molt qualsevol temor que pogués sentir.

–La situació va empitjorar –va començar a dir el hutt –perquè els Jedi entrenats són capaços de percebre pertorbacions amenaçadores al seu voltant. Donada aquesta capacitat, són infernalment difícils de sorprendre. A certes persones no els agradarà gens aquest gir en els esdeveniments. Hi haurà despeses addicionals.

Aquest cop Ogomoor es va quedar callat.

Els moviments dels hutt són lents, però les seves ments són ràpides.

–Encara que la boca està tancada, veig al teu cervell treballant. Els detalls d'aquesta història són perquè jo els sàpiga i a tu se't oblidin.

Percebent la irritació del bossban, Ogomoor va preferir no preguntar-li com anava a oblidar una cosa que no sabia.

–Potser no tingui importància. Els representants de la Unitat cada vegada es mostren més insatisfets amb la contínua indecisió dels funcionaris de la República pel que fa a la reclamació territorial dels nòmades. Tinc entès que, igual que amb molts altres temes, l'opinió del Senat està dividida.

–Sí, sí, ho sé –va grunyir Soergg–. Sembla que tota la galàxia està governada per la confusió en lloc del consens –una ganyota monstruosa va creuar el seu colrat rostre–. El caos no és bo per als negocis. Aquesta és la raó per la qual els hutt s'han aliat amb aquestes forces que treballen per al canvi. Per l'estabilitat, l'amiga del capitalista –mogué un dit cap al seu ajudant–. Amb una mica de sort, els Jedi necessitaran temps per arribar a fer alguna cosa. Encara queda molt debat per davant abans de solucionar l'enfrontament entre les gents de la ciutat i els nòmades. Això ens proporciona temps i la possibilitat de finalitzar aquest negoci de forma satisfactòria. Ha de concloure de manera satisfactòria. No es pot permetre que uns Jedi influeixin en l'opinió dels representants de la Unitat. La votació sobre la secessió d’Ansion ha de seguir endavant.

La bava se li vessava per la barbeta inexistent mentre es rellepava amb la seva enorme llengua. L'androide custodi s'afanyava a recollir la fastigosa flegma abans que taqués el terra.

–No et pots imaginar –va afegir el hutt en un to perillosament baix –l’abast de la repercussió que tindria fallar en aquesta missió. Aquells que ens han encarregat el compliment dels seus desitjos són coneguts per castigar els errors de formes que no podem ni endevinar.

La imaginació d’Ogomoor no tenia límits.

–Ho faré el millor que pugui, com sempre, bossban, però és que quatre Jedi...

–Dos Jedi i dos Padawan –li va corregir Soergg. Semblava nostàlgic de sobte. Si més no, tot el nostàlgic que pot semblar un hutt–. Aquests patètics estúpids que vas haver de contractar són un exemple de la qualitat típica que es pot trobar en planetes petits com Ansion. El que necessitem per aquest treball és un autèntic professional, algú en qui l'ofici i experiència estiguin més enllà de les fronteres legals de la galàxia. Un autèntic caçador de recompenses, per exemple. Per desgràcia és una cosa que no trobarem aquí a Ansion –es va quedar callat una llarga estona–. Bé! –va exclamar per fi–. Almenys anem a treure alguna cosa positiva d'aquest error. Gràcies en aquests Jedi, queden pocs supervivents per reclamar la seva recompensa.

–Si ja no em necessiteu, oh, Grandiositat, tinc molta feina –Ogomoor va començar a retrocedir cap a la porta–, el carregament de pell de tweare d’Aviprine està al caure...

–No tan ràpid –el conseller es va aturar de mala gana–. Espero que sàpigues estar a l'altura, Ogomoor. El bon comerciant és aquell que no perd una oportunitat. És el moment que posis en pràctica aquesta astúcia per la qual es coneix als de la teva tribu. L'assumpte d'impedir als Jedi que interfereixin té prioritat absoluta, inclòs el carregament de pells tweare. Espero que em mantinguis informat amb regularitat. Qualsevol cosa que necessitis la requises, jo et donaré l'autorització necessària. Els intrusos han de ser detinguts o les conseqüències seran terribles. M'he explicat bé?

–És clar –Ogomoor es va inclinar.

El hutt es va inflar com un gripau orgullós.

–Com sempre.

–El que és una gran satisfacció per a tots nosaltres, oh, Patró de Patrons.

Ogomoor va sortir per fi de la sala amb el seu rang i els seus membres intactes i va decidir ignorar els xiuxiuejos poliglotes que el seguien al seu pas cap a les seves dependències.

No hi havia res pel que preocupar-se, es va dir a si mateix. Tampoc n'hi havia per tant. Tot el que havia de fer per conservar la confiança i l'estima del patró era supervisar la desaparició dels dos Cavallers Jedi i els seus Padawan. Qualsevol natiu ignorant podria dur a terme aquesta tasca encara que tingués només la meitat del cervell, que és precisament el que quedaria d'ell després enfrontar-se a un Jedi furiós, va pensar Ogomoor distretament. Què havia dit el sac farcit de greix fastigós? Alguna cosa sobre la dificultat d'enxampar un Jedi desprevingut? Segur que no hi havia manera de contrarestar semblant talent?

O, millor encara, no hi hauria una forma d'esquivar-lo?

***

–No va sortir bé.

Soergg es va escampar davant la videopantalla. El hutt sentia bastant respecte per la petita bípeda a la qual es dirigia a traves de l'holograma. No per la seva personalitat, sinó pels immensos èxits de la Shu Mai en el camp del comerç.

–Què va passar? –va preguntar tallant la presidenta del Gremi de Comerciants.

–El segon Jedi i el seu Padawan van arribar abans del que s'esperava i van impedir l'execució de les primeres –Soergg es va inclinar encara més sobre el visor–. La informació que se’m va proporcionar era insuficient. Vam perdre molts mercenaris. He incorregut en despeses.

Shu Mai no va mostrar clemència.

–A mi no em fotis la culpa dels teus errors. Tenies la informació més actualitzada disponible. O potser creus que seguir els moviments d'un Jedi és com seguir una cortesana per la pista de ball? No publiquen les seves anades i vingudes –estava visiblement molesta–. I ara jo he de comunicar aquesta desagradable informació a una altra instància. Què se suposa que faràs per solucionar el teu imperdonable error?

–Estem treballant en el tema. Els Jedi no podran impedir la secessió d’Ansion.

–Ansion és la llar que vas triar –li va recordar Shu Mai al hutt–. Et dóna igual que romangui o no a la República?

Soergg va fer un soroll desagradable.

–La llar d'un hutt està on estiguin els seus interessos econòmics.

La presidenta del Gremi de Comerciants va assentir.

–Ni els membres de la Federació de Comerç són tan roïns.

–Bufones paraules, venint d'algú al qual la seva organització va ocultar la contaminació de niobàrium de Vorian IV.

Amb un gest de sorpresa Shu Mai va replicar:

–Tu saps això? Si tens accés a una informació tan restringida suposo que no et serà difícil eliminar un parell de Jedi i els seus Padawan.

–No ho serà –coincidí Soergg– si compto amb l'ajuda adequada. No podeu enviar-me als individus adequats?

Shu Mai va negar amb el cap.

–Tinc instruccions estrictes de no realitzar accions que poguessin atreure encara més l'atenció del Consell Jedi. I enviar a algú de fora seria aquest tipus d'actuació. El nostre amic rebria una gran pressió per justificar aquest moviment. Hauràs de conformar-te amb el que puguis trobar allà. Em van assegurar que eres capaç de fer-ho, per això vas rebre l'encàrrec.

–És que no és gens fàcil –es va queixar Soergg amb amargor.

La presidenta del Gremi de Comerciants es va acostar prou a l’holoreceptor com perquè la seva cara ocupés tota la imatge.

–Si vols fem una cosa, hutt. Ens canviem el lloc. Jo m'encarrego d'aquests mediocres Jedi i tu véns aquí i te les veus amb el que jo he de tractar.

Soergg s'ho va pensar, però tampoc molt. Els hutt no havien arribat a on estaven fent el tanoca precisament. D'altra banda, sempre quedava la possibilitat de saltar-se a Shu Mai en cas que es posés massa pesada. Es podia passar per sobre d'ella.

Però era això el que Soergg volia? No estava segur de voler conèixer al que estava darrere del Gremi de Comerciants, almenys no en persona.

***

–Percebo agitació, ansietat i hostilitat –va dir Obi-Wan.

Ànakin li seguia diligent mentre el Jedi s'obria pas cap al Consell de la ciutat de Cuipernam, on s'anaven a reunir formalment per primera vegada amb diputats de la Unitat de Comunitats, l'entitat política un tant etèria que representava a les disseminades ciutats-estat d’Ansion, i que era el més semblant a un govern planetari en aquell món. El mateix govern planetari, va recordar Obi-Wan, que amenaçava amb separar-se de la República, i com a conseqüència, arrossegar dotzenes de sistemes amb ell.

Luminara va assentir.

–És a dir, una colla de polítics histèrics –Va mirar la Barriss–. Hi ha certes constants que romanen invariables en tota la galàxia, estimada. La velocitat de la llum, el moviment dels muons i la incapacitat dels polítics de comprometre’s amb alguna cosa que exigeixi un mínim de responsabilitat personal.

Com de costum, la Padawan va escoltar atentament abans de contestar.

–I com els convencerem del correcte de les accions del govern galàctic i que és millor per als seus interessos romandre a la República?

–A vegades sembla que els diners és l'únic que funciona –va dir Obi-Wan en to sardònic–. Però independentment del que estigui passant ara mateix al Senat, aquesta no és la manera d'obrar d'un Jedi. Al contrari que els polítics, nosaltres no podem comprar la lleialtat d'aquesta gent amb promeses d'ajuda financera i elaborats projectes de desenvolupament. En lloc d'això, ens limitem a utilitzar la raó i el sentit comú. Si tot surt bé respondran amb tant entusiasme com el farien davant d'un feix de bitllets.

No hi havia necessitat que els guàrdies o consellers els anunciessin als representants de l'assemblea. Els esperaven. El Consell municipal era bastant impressionant per ser de Cuipernan: elevat i extens, amb les cornises al segon pis decorades amb escenes de la història d’Ansion en quars tintat. Sens dubte la seva comesa era impressionar als ciutadans que acudien a fer les seves peticions. A Coruscant no hagués cridat l'atenció ni del viatger més curiós, va pensar Obi-Wan. La diferència d'escala i aparença no li va fer sentir més gran ni més important que els habitants locals. Al començament del seu entrenament ja va començar a donar-se compte que els èxits físics no eren significatius ni importants. Qualsevol podia comprar riques vestidures i precioses joies, o viure en una gran casa i tenir servents orgànics i mecànics. Però la saviesa era molt més difícil d'adquirir.

No obstant això, els quatre visitants miraven amb admiració al seu voltant quan van rebre a la femella que va venir a saludar-los formalment. Set delegats els esperaven asseguts en una gran taula d'una sola peça de fusta de xell violàcia. Hi havia dos humans, quatre ansionesos i un armalat.

Luminara va estudiar als ansionesos amb deteniment. L'espècie dominant a Ansion era d’una grandària una mica semblant a la humana, i molt més esvelta i àgil. Tenien la pell groguenca, gairebé daurada i tots dos sexes no tenien pèl, excepte per una sorprenent cresta d'uns quinze centímetres d'ample que començava al front i els arribava fins al final de la columna i acabava en una cua d'uns quinze centímetres de llarg, el color variava d'un espècimen a un altre, i la tenien acuradament ben pentinada sota les seves càlides vestidures. Els seus grans ulls de petites pupil·les negres solien ser vermells, encara que variaven en ocasions a colors més clars, com el groc, i poques vegades al malva. Les nombroses dents eren visiblement esmolades. Tot i que els ansionesos eren omnívors, menjaven més carn que els humans. Sobre tot, carn d’alwari.

Per descomptat, no hi havia ningú a la cambra que representés els interessos dels nòmades. Evitaven les zones poblades i preferien la vida a l'aire lliure, en les immenses prades que poblaven l'extensa geografia d’Ansion. Després de mil·lennis de constants conflictes entre nòmades i ciutadans, semblava que les diferències s'havien resolt i una pau relativa regnava des de feia dos-cents anys locals. Però les exigències de la República amenaçaven amb trencar el fràgil equilibri i arrossegar per complet a Ansion fora del govern galàctic.

Els nòmades desitjaven romandre sota el govern republicà.

Però els ciutadans, aixafats pel pes de l'enorme quantitat de normes procedents de Coruscant, començaven a veure amb bons ulls el nou moviment secessionista. Això feia sorgir frecs en la relació entre nòmades i urbanistes. Però si s'aconseguia reconciliar aquests punts de vista oposats, Ansion es quedaria a la República, es va dir Luminara. Tan sols s’ha de retrocedir una mica en la història per veure que els petits conflictes solen expandir-se més enllà de les seves fronteres. Era probable que cap de les parts en disputa fos realment conscient de les conseqüències que estaven en joc. El creixent enfrontament entre tots dos bàndols tenia ramificacions galàctiques.

Els esdeveniments d’Ansion no només eren seguits de prop per aquells units per pactes o tractats formals al planeta. Per la seva ubicació estratègica i les innombrables aliances que ostentava, Ansion era una peça clau de la República. Només cal extreure una petita peça d'una represa a ple rendiment per provocar una inundació.

Un ansionès es va aixecar i va fer un gest a manera de salutació local. Luminara va observar que els altres delegats no es van aixecar.

–Sóc Ranjiyn, igual que els meus col·legues, represento la Unitat de Comunitats d’Ansion.

Luminara sabia que la majoria dels ansionesos només utilitzaven el nom. La seva cresta lluïa unes ratlles blanques i negres. Va començar a presentar als seus col·legues. No calia ser un Mestre en la Força per percebre la seva hostilitat. Quan van acabar les presentacions va afegir:

–Nosaltres, les ciutats d’Ansion, us donem la benvinguda, representants del Consell Jedi, i posem a la vostra disposició tota l’hospitalitat i cooperació que puguem oferir-vos.

Boniques paraules, va pensar Ànakin. El Mestre Obi-Wan s'havia passat gran part del seu temps intentant satisfer la curiositat del seu Padawan en matèria de política. Una de les primeres coses que aprèn un estudiant d'aquesta odiosa matèria és que les paraules són la moneda de canvi més barata dels polítics i, per tant, l'empren constantment.

Però Luminara ja estava responent. Era bastant peculiar per ser una Jedi, va pensar el jove. A vegades podia ser tan amenaçador com Obi-Wan, però almenys era molt més amable i oberta que la seva repel·lent Padawan Barriss.

–En nom del Consell Jedi, Obi-Wan Kenobi i jo, Luminara Unduli, us donem les gràcies en el nostre nom i en el dels nostres Padawan, Ànakin Skywalker i Barriss Offee –van prendre seient al costat oposat de la preciosa taula enfront dels seus amfitrions–. Com ja saben, estem aquí per intervenir en el conflicte entre els habitants de la ciutat del seu món i els nòmades alwari.

–Si us plau –un home alt i d'aspecte digne va fer un gest de menyspreu–. Res de subterfugis Jedi. Tots sabem que són aquí per fer qualsevol cosa en el seu poder per evitar la secessió d’Ansion de la República. Els enfrontaments locals als que feu al·lusió no preocupen en absolut al Consell Jedi –va somriure confiat–. De cap manera haurien enviat quatre representants per portar un assumpte menor de caràcter intern.

–Cap assumpte és menor per al Consell –va respondre Obi-Wan–. Volem que tots els habitants de la República gaudeixin de la pau, allà on estiguin, sigui quina sigui la seva espècie o els seus costums i estil de vida.

–Gaudir! –una ansionesa amb ratlles verticals a la cara i un ull d'un marró ennuvolat va treure una pila de discos de dades de la mida d'un maó de sota la taula i els va llançar a la polida superfície–. Estil de vida! Saps el que és això, Jedi? –abans que Obi-Wan o Luminara poguessin respondre, els hi va dir: –És l'última actualització bimensual política procedent del Senat de la República. Només l'última –va assenyalar l'enorme munt com si fos una fastigosa criatura marina que hagués caigut morta allà mateix i s'hagués començat a podrir–. Només les dades anuals contenen més informació que la biblioteca de la ciutat. Compliment, adhesió i obediència: això és el que li interessa al Senat ara mateix. Això, i un tracte comercial preferent per a ells mateixos i aquells a qui representen. L’antany gran República Galàctica ha decaigut gràcies als buròcrates i funcionaris que només busquen engrandir-se i avançar, no la justícia o el joc net.

–L’evident predilecció del Senat pels alwari és una clara prova d'això –va declarar una altra ansionesa–. El senador Mousul ens manté ben informats.

–El Senat no afavoreix a cap grup ètnic o social –enuncià Luminara–. Aquest principi bàsic està entre els pilars del dret fundador de la República i es manté invariable.

–Jo estic d'acord amb la delegada –va dir Obi-Wan lentament. Tots van dirigir mirades de sorpresa al Jedi. Fins i tot la pròpia Luminara.

–Disculpeu les meves oïdes –va murmurar Ranjiyn–, però, heu dit que esteu d'acord amb Kandah?

Obi-Wan va fer que sí.

–Negar que hi ha problemes al Senat i en la burocràcia seria com negar que les estrelles bateguen. És cert que hi ha confusió i desacord. I és cert que hi ha conflictes burocràtics –va alçar la veu lleument, però no d'una manera normal. Estava plena d'energia controlada–, però la llei de la República roman pura i inviolable. Mentre que els éssers participants siguin fidels en això, tot anirà bé en la galàxia –la seva mirada es va clavar en la Kandah–. I en Ansion.

Tolut l’armalat estava assegut en un extrem perquè les seves enormes cames no cabien sota la taula. Es va aixecar i va assenyalar a Obi-Wan amb un dels seus tres dits rodanxons.

–Ofuscació Jedi! –va observar amb els seus petits ulls vermells als seus companys–. No veieu al que està portant això ni el que es pretén? Intenten enganyar-nos amb paraules intel·ligents. Segur que pensen que tots els ansionesos som uns catets rurals.

Es va inclinar sobre la taula, recolzant els artells de les poderoses mans a la suau fusta purpúria, que malgrat la seva solidesa va cruixir sota el pes de centenars de quilos.

–Mestres de la Força dieu que sou? Mestres de les estratagemes i les trampes, dic jo. Engany Jedi!

–Si us plau, Tolut –Ranjiyn va intentar calmar al seu enorme i nerviós col·lega–. Mostra una mica de respecte per la Força, ja que no el tens pels nostres visitants. Encara que estiguem en desacord, encara podem...

–Agh! La Força. Us al·lucina i us intimida la poca-soltada aquesta de la Força –sacsejà els dits verds cap als silenciosos visitants–. Són humanoides com vosaltres. Éssers vius com jo. Sagnen i moren com qualsevol criatura de carn i ossos. Per què seguir patint sota el pes de les seves aclaparadores normes? Els seus funcionaris o estan malmesos, o bé no coneixen les necessitats de cada espècie, o les dues coses. Quan un govern esdevé una vella criatura marina, se li ha de tractar com a tal –les seves dents gruixudes i esmolades brillaren–. La traiem i la enterrem –es va inclinar sobre la taula i va agafar la pila de discos que havia portat la Kandah, i la va tirar a la paret escampant-los per tot arreu.

–Regulacions i restriccions! El que pot o no pot fer la gent. Meres paraules, que per cert no hem escrit nosaltres. En aquest moviment d'abandonar la República hauríem d’unir-nos, proposo jo i aquells als quals represento. Llibertat per Ansion! I si els alwari no s'uneixen a nosaltres, llavors els tractarem com ho fèiem en el passat.

Durant tot el discurs, els visitants van romandre callats. La mà d'Ànakin va començar a dirigir-se cap al sabre làser, però un intent de somriure del seu Mestre va ser suficient per detenir-lo. A Ànakin li era igual si Ansion romania o no a la República. Les intricades maquinacions de la política galàctica seguien sent un misteri per a ell. Encara que el que li posava furiós era l'insult que li havien dirigit al seu Mestre. Però es va obligar a mantenir la calma, perquè el seu Mestre així ho desitjava.

Ell sabia que Obi-Wan Kenobi era capaç de cuidar-se sol.

El Cavaller Jedi va començar a aixecar-se, però l'atenció d'Ànakin va ser atreta cap a la dona asseguda al seu costat.

–La Força és una cosa sobre el que no es parla a la lleugera, el meu enorme amic –va dir Luminara a l’armalat–. Sobretot algú que no sap del que està parlant.

Tolut va tornar a oferir un ampli somriure amb les seves enormes i llises dents blanques i va començar a envoltar la taula. Barriss i Ànakin es començaren a posar nerviosos, però Obi-Wan es va mantenir indiferent davant l’enorme armalat que s'acostava. Un lleuger somriure li creuava la cara. Luminara es va aixecar i es va allunyar de la cadira.

–Creieu que els Jedi sou els únics que coneixeu la Força? –Tolut va riure mirant als seus col·legues–. Qualsevol pot aprendre, només cal practicar.

Va aixecar la seva manassa i va dirigir un gest cap a la taula. Una de les gerres de vidre que contenien l'aigua per aplacar la set dels participants va començar a tremolar, i llavors es va elevar mig metre per sobre de la superfície. Les seves galtes es van omplir de grans gotes de suor brillant. I va somriure triomfant als seus amics.

–Ho veieu? Amb pràctica i voluntat es pot fer qualsevol cosa que faci un Jedi. No hi ha raó per sorprendre’s.

–Pel contrari –va dir la Luminara–, el coneixement sempre és font de sorpreses.

Ella no va alçar la mà. No ho havia de fer.

La gerra va deixar de tremolar i es va aturar. Luminara es va concentrar en l'objecte, que va pujar fins al sostre. Els delegats el miraven fixament fascinats. Vivien en un planeta secundari de manera que mai havien tingut l'oportunitat d'observar la manipulació Jedi de la Força.

La gerra es va moure pel sostre com un ocell de vidre fins situar-se just sobre l’armalat. Amb una ganyota de disgust, la criatura començà a gesticular frenèticament en direcció a l'objecte, que no es va moure gens ni mica. No va servir de res.

Com si un expert cambrer l’estigués manipulant, la gerra es va girar de sobte i va ruixar el seu congelat contingut sobre el frustrat alienígena. Es va assecar els ulls amb les mans i es va acostar a la tranquil·la Jedi. Barriss va anar a agafar el seu sabre làser, però la seva Mestra la va tranquil·litzar, igual que va fer Obi-Wan amb el seu Padawan.

Una per una, les restants gerres es van elevar de la taula i van ruixar l'aigua que contenien en el rostre d’en Tolut. Els que romanien asseguts i secs, van començar a riure, els humans amb suaus sons, i els ansionesos emetent brams continus que desmentien les seves nerviüdes aparences. La tensió que envoltava la reunió com una fina teranyina es va esvair de sobte.

–Espero –va dir Luminara mentre es girava i tornava al seu seient que ningú tingui set ara.

L'alienígena amarat va grunyir de manera amenaçadora, però la seva expressió va canviar sobtadament. Assecant-se l'aigua de la cara, de la boca i de les seves vestidures de cuir, va tornar a la seva cadira i es va asseure fent un sorollet aquós. Va creuar els braços de la mida d'un tors humà sobre el pit, i va assentir lentament mirant a la dona responsable de la seva mullada humiliació.

–Tolut és important entre els seus. No sempre parla tan bé. Però important no sempre vol dir estúpid. Tolut sap reconèixer els seus errors. Sé reconèixer el poder. Em vaig equivocar amb les habilitats Jedi.

Luminara li va dedicar un somriure d'amabilitat.

–No és vergonyós admetre que no se sap tot. És una mostra de saviesa, que és un talent molt més preuat que la força física, o la capacitat d'influir en la Força. La teva actitud és elogiable, no condemnable –inclinà lleument el cap–. Et felicito per l'agudesa del teu comentari.

Tolut va dubtar un moment de si la Jedi s'estava rient d'ell. Quan es va adonar que el compliment era sincer i que provenia de cor, la seva actitud es va suavitzar considerablement.

–Potser la Unitat pugui col·laborar amb vosaltres –per un moment, l'hostilitat que havia mostrat al principi va amenaçar amb tornar tot i la lliçó que acabava d’aprendre–. Però treballar amb els alwari és una altra cosa.

Obi-Wan es va tornar per xiuxiuejar a l’Ànakin.

–I això, el meu jove Padawan, és una demostració del que es coneix com diplomàcia dinàmica.

Skywalker va assentir.

–Prenc nota.

Va examinar el tranquil i bell rostre de la Luminara Unduli. Ni tan sols es va fixar en l'expressió de "t'ho vaig dir" de la Barriss. El seu gest s'assemblava a un somriure.

Ranjiyn s'eixugava les últimes llàgrimes produïdes per riure mentre intentava recuperar el to seriós que tenia la reunió abans de l’incident aquós.

–No importa el que facin, per molts truquets que intentin no aconseguiran convèncer els alwari que comparteixin amb nosaltres l'explotació de les praderies. I aquesta és l'única condició que exigeix ​​la Unitat per a romandre a la República, que se'ns tracti a tots per igual a tot el planeta, i no com a un poble confinat per sempre en les nostres ciutats. Tal com està la situació ara mateix, els nòmades controlen la gran majoria del territori, i nosaltres les ciutats. Si pensen acudir amb queixes al Senat cada vegada que intentem ampliar els nostres dominis, llavors serà millor que ens escindim de la República i de les seves interminables i pestilents normes i regles.

–En la meva opinió, això donaria lloc a una guerra civil interminable –va dir Ànakin. Va mirar a Obi-Wan un instant i va afegir:

–O almenys una espècie de conflicte continu entre nòmades i ciutadans.

–Seria perjudicial per a tots dos bàndols –va continuar Barriss percebent la mirada d'aprovació de la Luminara.

L'humà alt i ancià va fer un gest de resignació.

–Qualsevol cosa és millor que veure’ns obligats a agenollar-nos sota el pes d'unes normatives que triguen un segle només a ser aprovades pel comitè. Uns amics ens han assegurat que si anunciéssim la nostra escissió de la República, l'ajuda que nosaltres requerim, i no la que ofereix el Senat, arribaria immediatament.

–Quins amics? –va preguntar Obi-Wan distretament. El seu to feia veure que no mostrava especial interès, però Ànakin sabia la veritat, podia percebre una lleugera tensió en l'actitud del seu Mestre.

Però mai van saber si l'ansionès va percebre aquesta tensió, i si ho va fer tampoc va donar noms.

Luminara va interrompre el silenci.

–Qualsevol cosa és millor, menys la pau –Va mirar a cada un dels escèptics delegats, un per un–. Com a representants del Consell Jedi tenim una proposta a fer-los. Si aconseguim que els alwari accedeixin a compartir el domini de la meitat o més dels territoris de les praderies que controlen actualment, i els permeten desenvolupar explotacions dels recursos que trobin, acceptaria el poble de la Unitat romandre sota les lleis de la República, amb les que sempre ha conviscut, i oblidar tota aquesta perillosa història de la secessió?

Davant aquesta inesperada oferta, els delegats es van reunir a murmurar entre ells, i pels seus tons i expressions s'endevinava que no havien considerat la possibilitat de semblant oferta.

Mentre murmuraven, Obi-Wan es va acostar a la seva companya i li va dir.

–Promets massa, Luminara.

Ella es va ajustar la caputxa retirada del mantell.

–Vaig passar cert temps abans de venir a Ansion estudiant la història dels seus pobles. Cal fer alguna cosa extrema per trencar aquest caos sociopolític. És l'única forma que aquest poble pensi en res més que a abandonar la República –va somriure–. Vaig pensar que l'oferta d'una oportunitat comercial enorme i nova els faria reaccionar.

Obi-Wan va examinar als delegats, que deliberaven en veu baixa. L'animació de les seves expressions i gestos era autèntica, i no una simple demostració per acontentar els seus quatre visitants.

–Sembla que ho has aconseguit –li va dedicar un somriure còmplice que a ella li començava a resultar més familiar–. Però clar, si accepten, ens hauràs posat en la difícil situació d'haver de complir.

–La Mestra Luminara sempre compleix les seves promeses –la veu de la Barriss tenia cert to de molèstia.

–No ho dubto en absolut –Obi-Wan va mirar tolerant a la Padawan–. El que em preocupa és que aquests fraccionats, incomptables i bel·ligerants nòmades que s'anomenen alwari acceptin els termes de la proposta.

Luminara va interrompre la conversa assenyalant als delegats, que havien acabat les seves converses i tornaven a prendre els seus seients en front als visitants.

–Ningú dubte que aconseguir que els alwari se sotmetin a semblant acord canviaria d'arrel el panorama social d’Ansion –ara era la tercera representant la qual parlava, una femella anomenada Induran–. I si s'aconsegueix la signatura del tractat, sens dubte canviaria l'opinió d'aquells que consideren que romandre a la República no els beneficia en absolut –els seus grans i convexos ulls miraven fixament als Jedi–. Però la possibilitat que els alwari ens tendeixin la mà per pactar ens sembla extremadament difícil.

L'abans reticent Tolut va sortir ara en defensa dels visitants.

–Si poden aconseguir que plogui en una habitació, no crec que els resulti impossible entaular un diàleg racional amb els alwari.

Luminara va somriure davant la reacció de l'alienígena. Podia ser una mica conflictiu, però era capaç de ser prou flexible com per canviar de parer en funció de fets probables. I això era més que el que es podia dir dels seus companys humans i ansionesos, tot i que començaven a recapacitar. Es podia percebre un canvi subtil en l'atmosfera mental de la sala. Era com si, tot i estar farts de les complexes obres i la burocràcia opressiva de la República, volguessin creure en aquesta. Depenia d'ella i d'Obi-Wan, juntament amb els seus respectius Padawans, terminar de convèncer els membres de la delegació.

Ara tot apuntava en aconseguir la total cooperació dels nòmades alwari. Alguna cosa li va dir que anava a ser quelcom més que seure en una còmoda habitació i fer trucs amb gerres d'aigua.

–Com trobarem als alwari? –va preguntar Ànakin impacient. Luminara el va observar amb els ulls entretancats. La Força estava molt present en ell, i comptava amb altres potencials. Encara que el coneixia poc, sabia que Obi-Wan no prenia per Padawan a algú que no prometés despuntar. Ell era l'únic Jedi que podria manejar semblant tossuderia i polir aquell diamant en brut fins a convertir-lo en un autèntic Jedi. Les paraules del Padawan no tenien res de dolent, i la seva intervenció tampoc. Però hi havia una fina línia entre la seva confiança i la tossuderia, entre la seguretat i l'arrogància. Va desviar una mica la mirada a la dreta i va poder percebre que Barriss desaprovava visiblement al seu company, però la noia mai diria res, tret que Skywalker la provoqués. Barriss era tímida per naturalesa, però no era fàcil intimidar-la. I menys un altre Padawan.

Ranjiyn no va dubtar.

–Dirigiu-vos a l'Est. O a l'Oest. O a qualsevol part. Allunyeu-vos de la civilització, deixeu enrere les ciutats –va fer un gest de somriure ansionès–. Trobareu als alwari. O ells us trobaran a vosaltres. M'encantaria ser-hi per veure-us intentant raonar amb ells. Seria una cosa digna de veure.

–Digne de veure –coincidí Tolut amb un grunyit.

Luminara i Obi-Wan es van aixecar. El diàleg havia acabat.

–Coneixeu la nostra reputació –va dir Obi-Wan–. L'hem demostrat moltes vegades. Això no serà diferent. Tractar amb els vostres alwari no pot ser més frustrant que intentar negociar els patrons de tràfic de Coruscant, –la seva expressió es va torçar davant el record de la seva última visita. La veritat és que tant li feia la circulació a l'interior de la ciutat.

La menció de la confusió urbana va solidificar encara més la creixent, encara que una mica reticent, relació que s'havia creat entre delegats i visitants, i era precisament la raó per la qual va fer aquest comentari. Conclosa la negociació, els visitants i els delegats van xerrar amigablement durant una hora, i ambdues parts agraïen el poder conèixer més de l'altre bàndol a un nivell personal i sense formalitats. Especialment Tolut, que ja estava sec, dedicava mirades d'admiració a Luminara, i ella tolerava la proximitat de l'enorme delegat sense preocupar-se per res. En el transcurs de la seva carrera s'havia vist obligada a fer amistat amb éssers bastant més repugnants.

Luminara seguia les seves pròpies converses mentre observava la capacitat d'Obi-Wan de fer sentir bé als altres. Malgrat la seva gran experiència i de les seves provades habilitats, la seva era una personalitat que ningú considerava amenaçant. El seu to de veu era serè, i les seves paraules eren com un massatge terapèutic. Si no hagués estat Jedi, hauria estat una gran basa per al cos diplomàtic.

Però això hagués significat una carrera al servei de la burocràcia que tant odiaven i que donava com a resultat les ensopegades i ficades de pota que tots dos estaven allà per resoldre.

Barriss ho estava fent molt bé per guanyar-se a Ranjiyn i al vell humà, i Ànakin desplegava un halo de seguretat davant l'altra humana. La dona escoltava amb atenció, amb més atenció de la que Luminara hauria pogut esperar. Li hauria agradat escoltar el que deia, però ella havia de guanyar-se a Tolut i la desconfiada Kandah. I de qualsevol manera, si Ànakin necessitava control, aquest era el treball d'Obi-Wan.

Tant de bo l'èxit de la missió consistís tan sols en escollir les frases adequades, va pensar. Malauradament, havia estat involucrada en massa conflictes de nombrosos mons sense llei com per creure que el problema d’Ansion es resoldria amb meres paraules ben triades.

***

La delegada Kandah, de la Unitat de Comunitats que representava als ciutadans d’Ansion, esperava impacient en un carreró fosc. A l'entrada es veien els llums del carrer Songoquin, amb els seus venedors ambulants i les patrulles de reconeixement. Els enormes ulls propis de la seva raça feien que se sentís còmoda movent-se fins i tot en nits de lluna nova, però en aquell fosc carreró, amb una única sortida, fins i tot un ansionès desitjaria una il·luminació una mica més abundant.

–Què tens per a mi? –ella va reconèixer la veu immediatament, però no va poder evitar espantar-se en sentir-la de cop i volta venint de la foscor–. Què ha passat a la reunió dels visitants i els de la Unitat?

–Ha anat massa bé. –No coneixia la identitat del seu contacte, i molt menys el seu nom. Ni tan sols estava segura que fos masculí. No és que li importés. El que sí que era important és que pagava bé, sense retards i amb crèdits autèntics–. La delegació es mostrà desconfiada i escèptica al principi. Jo vaig fer el que va estar a la mà per sembrar el descontent i la confusió, però els Jedi saben utilitzar tan bé les paraules com la Força. Segur que han convençut al cap-de-totxo de l’armalat perquè voti per ells, encara que els altres encara dubten.

Llavors li va descriure detalladament la resta de la trobada.

–Els Jedi volen convèncer als alwari que permetin l’exploració i el desenvolupament de la meitat de les terres tradicionalment nòmades? –un riure incrèdul va sorgir de la foscor–. Aquesta sí que és bona! No tenen ni la menor possibilitat, és clar.

–Jo també hagués pensat això –va xiuxiuejar ella –fins que els he conegut i he vist com operen. Són subtils i astuts.

La veu va dubtar abans de respondre.

–M'estàs dient que creus que tenen possibilitats de garantir aquest pacte amb els alwari?

–El que dic és que són Jedi de veritat, i no estic qualificada per dir el que aconseguiran o no. Però jo no apostaria en contra... en res.

–Els Jedi són famosos per la seva forma de lluitar, no de parlar –va dir la veu incòmoda.

–Ah, sí? –Kandah va recordar més coses de la conferència–. Aquests Jedi i els seus Padawan són la diplomàcia feta solidesa. Pel que dius, no crec que hagis vist mai a un Jedi en acció, a què no?

–A tu no t'importa el que jo hagi vist o no –el que parlava semblava irritat, però no amb la seva proveïdora d'informació–. He de donar aquesta informació al meu patró, ell sabrà el que cal fer.

Ho sabrà?, va pensar la Kandah. Suposo que ell millor que jo. Ella només havia de fer un informe. Es va alegrar de no haver de fer res més per frustrar la missió dels Jedi.

–Rebràs el teu pagament de la manera acostumada –la veu sonava precipitada, clarament alarmada per la informació que li havia proporcionat la delegada de la Unitat–. El teu treball és ben apreciat, com sempre. Quan Ansion estigui fora de la República i lliure de la seva intromissió, rebràs la recompensa que et mereixes. Les propietats de Korumdah expropiades injustament a la teva família et seran retornades.

–Sóc la vostra humil servidora –va respondre la Kandah. Es va girar per anar-se'n, però dubtà un moment–. Què creieu que farà el vostre patró per impedir als Jedi que aconsegueixin el que busquen, ara que l'intent d'assassinat ha estat un complet fracàs?

Però no va obtenir resposta de la foscor.

Es va ajustar la capa al voltant del cos.

Ogomoor ja havia desaparegut entre les ombres.

***

–Així que els Jedi intenten mantenir la unitat a la República resolent les seves diferències amb els alwari. És molt audaç per part seva.

–Així com estúpid, Sa Grandiositat.

–Vols dir? –Soergg el va mirar des de la sala en la qual es relaxava. Una de les petites llunes d’Ansion es veia ivoriana fora.

–No té ni la més remota possibilitat.

–Ah, no?

Ogomoor es va adonar que perdia terreny argumentatiu i va decidir canviar de tàctica.

–I jo què faig? –va dir–. Subornar-los?

Els enormes ulls d’en Soergg es van posar en blanc.

–Subornar a un Jedi! Però què ignorant ets, Ogomoor. Què ignorant.

El conseller es va empassar el seu suggeriment i el seu orgull i va replicar amb deferència.

–Sí. Us estaria tremendament agraït si il·luminéssiu en aquest humil servent.

–Ho faré –va dir el hutt amb un so fastigós, girant-se sobre el costat dret per veure millor al seu empleat–. Assabenta't. Els Jedi no poden ser subornats, corromputs o apartats del que ells considerin la via correcta i veritable. Almenys aquesta ha estat la meva experiència –va escopir a un costat, i l'androide custodi es va afanyar a netejar el repugnant gargall–. És una pena, però és cert. El que és cert sol ser una pena. Per tant, haurem de tractar amb ells d'una altra manera. Acosta't i et diré com.

He de fer-ho? Va pensar Ogomoor. Però no hi havia escapatòria davant l'alè del hutt, només les seves ordres.

Definitivament, va reflexionar Ogomoor mentre es mantenia dret absorbint tot l'impacte del miasma contaminant, no em paguen prou.

Següent