L'arribada de la tempesta (IV)

Anterior

Capítol 4

Un dels avantatges de viure i treballar a Coruscant era que hi havia incomptables llocs en els quals reunir-se si un no volia ser reconegut. Així que el petit grup es va trobar en un petit bar sense cap reputació especial en una zona poc coneguda de quadrant H-46. En aquests llocs no hi havia necessitat de preservar l'anonimat, ja que ningú els anava a reconèixer.

–Aquest lloc fa pudor a classe treballadora –va dir fastiguejat Nemrileo, que provenia del poderós planeta Tanjay IV–. Aquí no apreciarem l'aroma de la traïció.

El senador Mousul va haver de somriure.

–Parleu de trair als traïdors. No confongueu les vostres lleialtats, Nemrileo. No és el moment.

–No em parleu del moment –l'home es va inclinar sobre la taula–. Tot aquest tema d’Ansion està començant a preocupar-me.

–No hauria.

Mousul vessava seguretat. La qual cosa no era difícil tenint en compte que els interessos als quals representava li havien promès donar-li suport per obtenir el govern de tot el seu sector quan Ansion i els seus aliats deixessin la República, va pensar el seu interlocutor.

–Confio que tot s'estigui desenvolupant segons els plans, i que en poc temps el poder polític dominant del meu planeta, la Unitat de Comunitats, realitzarà una votació per decidir la total retirada de la República, desencadenant així el que nosaltres esperem.

–Tot? –va dir una política alienígena, el seu pèl ros amenaçava de rebentar la seva ajustada roba de camuflatge–. Això no és el que jo he sentit.

–Minúcies. Res preocupant –va dir Mousul amb indiferència.

–Admiro la vostra seguretat –va dir l’alienígena–. Qualsevol estaria una mica més nerviós si sabés què dos Jedi juntament amb els seus Padawan han arribat al seu planeta a la meitat de les delicades negociacions sobre la secessió.

–Ja us ho he dit –el to d’en Mousul s’enfosquí–. L'assumpte està sent tractat.

–Millor que sigui així –va dir Tam Uliss, un soci comercial d’Ansion–. El meu poble està impacient. Estan preparats per actuar, porten així algun temps, i no els agrada haver d'esperar la decisió d'una banda de éssers menors d'un planeta menor.

–A la presidenta del Gremi de Comerciants no li agradaria sentir això.

–Per això precisament estem aquí –va dir l’alienígena–. Per parlar d'això sense ella davant –els seus ulls grocs es van clavar en els seus–, i si no estiguéssiu interessats tampoc estaríeu aquí.

El senador va alçar una mà cautelós.

–Jo vaig dir que venia per escoltar, i perquè m’informessis dels avenços amb el tema d’Ansion, no a opinar. Si Shu Mai pensa que hem de mantenir en suspens els nostres interessos fins a la secessió, jo crec que hauríem de fer-li cas.

–Hauríem? –un altre membre del grup va mostrar la seva sorpresa en la seva expressió i en les seves paraules–. Podem fiar-nos de veritat de la Shu Mai i del Gremi de Comerciants?

–No l'heu conegut –va replicar Mousul–. Us asseguro que és de fiar, ens dóna suport de cor.

–Pel que jo he sentit ni tan sols té cor –va replicar Nemrileo.

–Jo d'ella em refio –va afirmar la política asseguda al costat del cínic–. Conec el seu treball al nostre quadrant. Dels que no em refio és dels meus votants.

Tots van riure davant la broma. Quan es va fer el silenci, Mousul va prendre la paraula de nou.

–He estat en contacte amb el meu principal informador a Ansion. M'ha assegurat que el problema dels Jedi serà solucionat. Shu Mai sembla seguir confiant en aquest individu. Hi ha llaços socials i comercials que reforcen el nostre pacte bilateral. Els suggereixo que tornin als seus càrrecs i mantinguin l'ànim. Totes les nostres esperances es veuran realitzades en breu.

–A la fi lliures de la corrupció i el vici d'aquesta inflada, inert i, per així dir-ho, República –va exclamar Tam Uliss–. Realment sembla un somni.

El senador va mirar al cercle.

–Som tots de la mateixa opinió, i tenim sort de comptar amb algú com Shu Mai, que creu en la nostra causa amb tanta fermesa que fins i tot és capaç d'intervenir per nosaltres amb altres que per ara han de romandre a l'anonimat. Ara anem a relaxar-nos i a prendre alguna cosa. És poc freqüent que puguem reunir-nos així.

La tensió es va dissoldre en les rondes de begudes. En companyia dels seus col·legues conspiradors, Mousul també podia relaxar-se. I encara s'anava a relaxar més quan li comuniqués a Shu Mai que hi havia algú en el grup del qual ja no podien fiar-se. Una esquerda en la confiança no era bona per a una conspiració. Podia ser fatal.

Sobretot per a l'individu en qüestió.

***

Soergg semblava summament complagut amb el pla que havia pensat. Ho havia planejat curosament, l'havia perfilat fins que no va poder veure-li cap error. Posseïa les virtuts bessones de la senzillesa i la precisió. El va explicar emocionat a Ogomoor, que escoltava atentament. Quan el hutt va acabar, el conseller es va atrevir a dir alguna cosa.

–Sona força bé.

–Bé? –va rugir el bossban–. És perfecte! –Va mirar al complaent bípede des de dalt–. O no?

–La veritat és que hi ha un obstacle. L'habilitat dels Jedi d'intuir el perill. De percebre el perill com una pertorbació en la Força.

Soergg va assentir tot el que va poder tenint en compte que no tenia coll.

–Sóc molt conscient de les versades capacitats dels Jedi. I per aquest pla he contractat a dos que són immunes a la sensibilitat dels Jedi. Dos de la teva espècie que posseeixen qualificacions úniques.

–No és per portar-vos la contrària, però com podria un ésser pensant i sensitiu evitar l'agudesa Jedi?

–El millor serà que els coneguis, Ogomoor, i jutgis per tu mateix –Va mirar a una banda i va donar un parell de cops alçant la veu–. Bulgan, Kyakhta, veniu a conèixer al meu conseller.

Ogomoor es va tornar expectant a la porta que portava del saló d'audiències del bossban a una sala d'espera lateral. L'aparença dels dos ansionesos que van entrar en resposta a la crida d’en Soergg no li va inspirar gens de confiança.

Un tenia una cresta malmesa de color caoba brut i un braç artificial bastant rudimentari. L'altre estava completament calb del cap als peus, i estava esgrogueït, amb un pegat en un ull i l'esquena torta de forma permanent per alguna malaltia infantil incurable. Cap era especialment alt o fort. Entre els dos haurien tingut dificultats per segrestar el raig d'aigua d'una font.

Estava tan impressionat per la visió del trist duo que per un moment es va oblidar del respecte que li tenia al seu cap.

–Bossban, aneu a enviar en aquests dos a capturar un Jedi?

–No a un Jedi, Ogomoor, sinó a un dels seus Padawan. Si retenim a un dels seus aprenents, els Jedi hauran de claudicar –es va inflar fins assolir tota la seva impressionant mida–. Els exigirem que es retirin de les negociacions internes i galàctiques d'Ansion i que ningú vingui a substituir-los. Una vegada que accedeixin, ja no podran fer res per impedir la votació per a la secessió. La paraula d'un Jedi els vincula a tots –es va fregar les mans–. Això és fins i tot millor que matar-los, perquè malauradament hauran d'abandonar, i se n'aniran amb la cua entre les cames, fracassats. I a més, el Consell Jedi no haurà d’alçar-se per les morts de diversos membres del seu Orde. Només es veuran derrotats i superats. Per mi –es va inflar tant que Ogomoor va pensar que explotaria, però per desgràcia la imatge no va passar de ser un desig–. Hi ha ocasions en què la humiliació és millor que la mort.

–No és que desconfiï, bossban –recuperant en part l'enteresa, Ogomoor assenyalà als dos proposats segrestadors. El que es deia Kyakhta mirava embadalit els luxosos ornaments de l'habitació, mentre el seu corbat company Bulgan mirava babauament a terra, ficant-se el dit al nas–. Però, de debò que aneu a enviar en aquest per vèncer a un Padawan Jedi?

En lloc de rugir, Soergg va intentar ser pacient.

–Mira’ls, Ogomoor. Mira'ls bé, de prop. Què veus?

El hutt estava gaudint de veritat la sorpresa del seu empleat.

El conseller va examinar amb cura a la mandrosa parella, reticent i sense apropar-se massa. La inspecció detallada no el va animar gaire.

–Tot i a risc d'ofendre el vostre criteri, oh, Bossban, jo diria que són una mica felek. Impedits mentals. Subnormals.

–Ho són. Tot just -semblava encantat amb si mateix, i encara més gegantí, mentre es recolzava en la seva cua–. Al llarg de les meves investigacions realitzades amb motiu dels meus múltiples interessos comercials, he descobert que fins a la més lleugera pertorbació mental sol ser suficient per confondre la percepció de la Força en aquells que la tenen. La psicosi actua com un vel d'acer transparent, distorsionant sense acabar d'ocultar el que té darrere –va assenyalar als dos esguerrats. En resposta, Bulgan va somriure absent–. No hi ha dubte que aquests dos estan lleugerament bojos. I en la seva bogeria està el secret del nostre èxit.

Ogomoor els va mirar amb interès, si bé el seu respecte no havia augmentat.

–Les seves vestimentes no em resulten familiars. Evidentment són alwari, però he d'admetre que no reconec els seus clans.

–La veritat és que no em sorprèn –va grunyir Soergg–, ja que no tenen clan. Donades les seves deformitats físiques i mentals, s'han convertit en descastats. Obligats a viure en ciutats odioses, en les que intenten guanyar-se la vida amb el que els surt al pas –va somriure radiant, tan radiant com pot semblar un hutt–. Pel que els vaig a pagar faran qualsevol cosa que els hi demani. Qualsevol! Fins i tot capturar un Padawan Jedi, –va emetre una rialleta burleta–. Igual que a molts altres, els importa molt més els diners que l'ètica.

Com, per exemple, als hutt, va pensar Ogomoor.

–Sí, és cert això –Bulgan va intervenir per primera vegada, encara que no se li entenia molt bé perquè seguia amb el dit ficat al nas.

–Ho farem –la dicció del seu company manco era una mica millor, ja que no es veia distorsionada per la classe de bloqueig nasal que li afectava a ell–. Podem fer-ho.

Mentre Kyakhta parlava, Bulgan parpellejà amb l'ull bo. La seva parpella ansionesa opaca i gruixuda es movia ràpidament d'esquerra a dreta.

–Els Jedi no poden percebre la seva presència.

Soergg es congratulava en el seu inimitable pla.

–Potser no puguin fer-ho mitjançant la Força, bossban. Però els humans segueixen tenint ulls i reaccions molt més aguditzades que la de la resta dels éssers vius.

El hutt va assentir pacientment, ho tenia tot pensat.

–Els nostres amics aniran a per ells a la llum del dia. Fins i tot els Jedi es prenen un descans momentani en les seves ocupacions. Els quatre que a nosaltres ens molesten han estat vistos passejant per Cuipernam, i en ocasions per separat. Pot ser que siguin Jedi, però segueixen sent de dos gèneres diferents, i les femelles busquen coses que no busquen els homes. Si aconseguim atrapar un Padawan lluny del seu Mestre, llavors la captura serà cosa feta. Es diu que la majoria dels Jedi es basen en els seus sentits per a percebre el perill a prop. Aquests dos idiotes no inspiren cap perill, així que els ignoraran i continuaran amb el seu passeig turístic –amb un gest imperatiu ordenà als dos impedits, però voluntariosos, segrestadors que marxessin–. Aneu-vos ara! Ja sabeu on són els visitants –va somriure amb desgrat–. Tothom ho sap, ja que són els convidats oficials de la delegació de la Unitat i del Consell de la ciutat de Cuipernam. Si ho aconseguiu, porteu al Padawan al lloc acordat i espereu les meves ordres.

Kyakhta es va girar fent una inclinació. Bulgan no ho va fer i el seu company li va donar un capó en el seu calb crani. Bulgan es va girar també i, com ja estava inclinat, no va haver de fer-la, però almenys es va treure el dit del nas. Van retrocedir junts fins a la porta per la qual havien entrat. Ogomoor seguia dubitatiu, però una espurna d'esperança brillava en els seus ulls.

–Sens dubte és un pla audaç, bossban. Però planteja riscos.

–Quins riscos? –es va desplomar cap a un costat i va enfonsar una mà en un recipient ple d'un líquid espès i va pescar alguna cosa, la mera visió va fer empal·lidir a Ogomoor. El hutt va tirar el cap enrere, llençant a l'enorme boca cavernosa els sorollosos continguts de la seva mà, i se'ls va empassar xuclant els llavis en senyal de deli–t. Els riscos seran per a aquests dos cretins. Si fallen, segur que els Jedi els assassinen.

–I si no ho fan i només els fereixen i els capturen? Tenint en compte com d’indefensos que estan, segur que els hi diran qui els va contractar per a la missió.

La panxota d’en Soergg es va balancejar amb el seu riure.

–Una vegada que comenci l'operació, tenen ordres de presentar-me informes a intervals determinats mitjançant un intercomunicador de circuit tancat. Fa dues nits, mentre dormien el somni dels ximples, un dels meus metges els hi va instal·lar un petit dispositiu a cada un en el coll. Si deixen d'emetre informes –polsà el palmell de la mà greixosa amb el dit –activaré els dispositius de forma remota. Abans que puguin facilitar informació incriminatòria, les càrregues explosives compactes del seu coll separaran els seus caps de les espatlles. D'una forma una mica escandalosa, em temo.

–I llavors què, oh, Grandiositat? –Ogomoor tenia molta curiositat.

Soergg va arronsar les espatlles, amb les seves arrugues carnoses baixant en ones per tota la seva amplada flàccida.

–Els imbècils descastats són barats, fins i tot a Cuipernam. Si aquests dos fallen, ho intentarem amb altres dos.

***

Kyakhta es emboçà encara més en les seves lleugeres robes impermeables per ocultar-se la cara. Eren vestimentes del clan pangay ous, però aquest no era el seu clan. Bulgan i ell eren dels tasbir de Hatagai Sud. Però estava bé allò de tornar a portar uniforme de clan, encara que no fos el seu, encara que no se l'haguessin guanyat.

Els vestidures eren necessàries per poder barrejar-se amb la multitud entre els carrers de la bulliciosa zona del mercat. Va recordar el petit dispositiu que els havien col·locat al cinturó i el va prémer breument, seguint les instruccions del mestre hutt. Soergg havia insistit molt en què li truquessin de forma regular. Després de tot, els hi havia explicat allò dels explosius implantats en el seu coll, i si no enviaven l'informe de tant en tant, no viurien prou com per reclamar el seu salari. A Kyakhta i a Bulgan els hi va arribar a l'ànima que el hutt es preocupés tant pel seu benestar.

Hi havia mercats més grans a Ansion que el de Cuipernam. En aquella època de comerç intergalàctic modern, la majoria de les transaccions consistien únicament en l'intercanvi de nombres i símbols. Però hi havia molts planetes en els quals el mercat tradicional seguia tenint un significat especial per als cors dels seus habitants. El comerç electrònic podia ser més eficaç, i permetia l'intercanvi d'un major volum de béns i molta més varietat, però no era divertit. Les delícies de fer negocis cara a cara seguien sent un dels petits plaers d'una civilització-galàctica cada vegada més automatitzada.

I a més, per què volia un venedor de fruita marthana les despeses i complicacions que implicava un nexe de transacció electrònica? I quants visitants i viatgers i Gawker portarien amb si un intercanviador de dades portàtil a un petit barri de ciutat? Per no esmentar que el mercadeig cara a cara permetia evadir una gran quantitat d'impostos. Entre els habitants d’Ansion a favor de la secessió hi havia molts comerciants notables. I no era tant pels impostos pel que s'havien distanciat de la República, sinó per la interminable i prolífica llista de normes i regulacions. Tot i que aquesta preocupació era comuna a la República i que havia estat comunicada al Senat per representants de la ciutadania, com en molts altres aspectes, seguia sent un tema pendent. Aïllat i protegit a la llunyana Coruscant, el govern de la galàxia cada vegada s'allunyava més de les necessitats i aspiracions del poble al que deia representar.

Kyakhta i Bulgan es movien amb facilitat entre la multitud, però Kyakhta havia de vigilar de prop el seu company quan passaven prop d'una parada o d'una botiga. Sent tan innocent com era, el pobre Bulgan tenia una desconcertant tendència a agafar tot tipus de coses sense adonar-se que calia pagar-les. Però avui no tenien temps per això. Tenien una missió important! No tan important com tenir cura del bestiar, assistir a les carreres o a una celebració amb el clan, potser, però per a dos descastats com ells, era prou important.

–Aquí estan! –va xiuxiuejar tot d'una, i Bulgan va xocar amb ell, intentant veure alguna cosa amb l'ull bo i estirant-se tot el que podia. Ensumant l'ambient.

–No tenen guàrdies –va afirmar observador. Bulgan era babau, però no tan estúpid com podria semblar per la seva aparença i la seva actitud.

Kyakhta va tractar de contenir-se.

–És clar que no tenen guàrdies, idiota, com van a tenir-los si ells són els guàrdies d'altres?

Bulgan va mirar al voltant arrufant les celles.

–De quins altres?

Kyakhta no va contestar i, ocultant el seu rostre tot el que podia, es va fixar en què els visitants no portaven guia local. Per dur a terme la seva discreta missió era millor no portar molt acompanyament. No volien atraure una multitud. Això era bo per a la missió de Bulgan i Kyakhta, com menys complicacions i testimonis, millor. La part superior del seu braç dret bategava sobre la pròtesi, com sempre que es posava nerviós.

–A quin agafem? –Bulgan havia de moure el cap d'un costat a un altre per veure el corrent de passejants, que no eren molt més alts que ell en posició dreta.

–No sé. És fàcil distingir els Padawan dels Jedi, perquè aquests són molt grans, però no recordo si hi ha diferència de força entre els sexes.

No es va molestar a preguntar-li a Bulgan si ho sabia, tenint en compte que amb prou feines sabia el dia que era i, en ocasions, com es deia. I per a què volia un Padawan de Jedi el hutt Soergg, es va preguntar.

Bé, no era cosa seva. Bulgan i ell només havien de complir la seva missió. A més, feia mal pensar en més d'una cosa al mateix temps.

–Anem a seguir-los –va suggerir el geperut. Era una proposta tan oportuna i assenyada que Kyakhta no va poder entendre com ho havia fet.

El grup Jedi actuava com qualsevol grup de viatgers, passejava pel mercat, parant-se a contemplar les vistes o a delectar-se amb saboroses degustacions de la cuina local. De vegades, un o dos d'ells es paraven per admirar alguna peça d'artesania o treball manual, un braçalet finament tallat o una brillant planta cantadora de les regions equatorials. Kyakhta es va fixar en què no compraven res. Quin sentit tenia per a un Jedi les possessions personals tenint en compte que el Consell els tenia sempre d’un costat a l'altre? Però el seu estil de vida itinerant no els impedia mirar ni apreciar.

Un dels Padawan es va parar davant d'una botiga amb escultures de fusta de sanwi de la Plana Niruu. Els alwari niruu eren coneguts pel seu treball de la fusta. Kyakhta es va adonar que era la femella. El modest aparador de la botiga era un dels molts que donaven al mercat central i, per tant, tenia un caràcter més permanent que les parades i carros temporals que poblaven la plaça.

Entra, es va sentir a si mateix pensant en la concentrada Padawan. Va, entra, va. Mira quantes coses boniques. Al seu costat, Bulgan estava callat, percebent que el moment era a prop. Entre tanta espera i vigilància, Kyakhta va recordar prémer l'aparell que duia a la cintura.

Després d’intercanviar unes paraules amb el seu jove company, la Padawan va entrar per fi. Ell es va avançar seguint als Jedi, que es trobaven embrancats en una animada conversa. Semblaven no haver-se adonat de la momentània aturada de la jove aprenenta.

–Ara, corre!

Intentant no córrer per cridar l'atenció, Kyakhta va començar a caminar el més ràpid que podia.

Els vents de Whorh estaven amb ells. No hi havia ningú més a la botiga. Només la propietària, una vella ciutadana que semblava tan ben conservada com les seves antiguitats. Ni un sol client. Es van ocultar encara més la cara entre les vestidures i van fer com si estiguessin observant un seient nazay ritual de respatller alt de Delgerhan. La Padawan era prima i no semblava estar especialment musculada. Però Kyakhta sabia que els Jedi no depenien de la força física per protegir-se.

Li va fer un gest a Bulgan, que es va quedar esperant, mentre seleccionava el seu localitzador magnètic sota la roba. Quan Bulgan va estar preparat, Kyakhta es va acostar al taulell. La propietària va lliscar fins a ell amb un somriure pacient. Amb un últim cop d'ull en direcció al mercat va poder veure que l'entrada romania deserta. Ni rastre d'altres visitants a l'altra banda de l'aparador.

–Benvingut al meu modest establiment, senyor –Mirà les seves robes i va afegir–. Veig que sou de pangay ous. Esteu molt lluny de la vostra praderia, senyor –la seva veu tenia un toc de sospita–. Però no teniu l'aspecte normal dels de les Bandes del Nord. No veig el tatuatge identificador en el vostre front, i la vostra cresta és...

–Però la meva olor corporal és de pangay ous –va declarar interrompent-la–. Ho veieu?

Va treure l’atomitzador compacte de les seves vestidures i l'hi va aplicar a l'anciana directament als ulls abans que pogués dir res. Va inhalar. Els seus ulls es van posar en blanc, i es va desplomar, donant-se amb la barbeta al taulell en caure. L'aerosol va funcionar tan ràpid que no va tenir temps ni de sorprendre’s.

–Justa la fusta! –va exclamar allunyant-se del taulell–. La pobra dona s'ha desmaiat! Han hagut de ser els seus cors!

–Perdó, deixeu-me mirar –alertada per una possible emergència –desitjant ajudar, Barriss es va obrir pas–. No estic familiaritzada amb la fisiologia ansionesa, però hi ha certes constants respiratòries i circulatòries en els bípedes que...

Kyakhta es va fer a un costat sense escoltar l'argot mèdic que d'altra banda no hauria entès. Bulgan ja estava en marxa. Un altre ràpid cop d’ull a l'exterior va revelar que els Jedi seguien sense aparèixer. La Padawan es va inclinar darrere del taulell al costat de la propietària.

–Les seves constants vitals semblen bones –semblava sorpresa–. No crec que sigui seriós. Només un desmai passatger –va començar a aixecar-se–. Una mica d'aigua freda a la cara, crec jo. Em pregunto què li haurà fet desmaiar així, tan ràpidament i silenciosament.

–Potser hagi estat això.

Kyakhta li va aplicar l'aerosol en tota la cara. Tenint en compte que tenia dos forats al nas en lloc del més normal, va absorbir el doble que l’ansionesa. Va parpellejar, però els seus ulls no es van posar en blanc, i va fer el gest d'agafar el sabre làser que tenia a la cintura. Kyakhta es va espantar i li va aplicar l'aerosol altra vegada, i una altra vegada més fins que per fi va caure. Com a prova del seu entrenament, havia absorbit el vapor suficient com per acabar amb un esquadró sencer de guerrers a cavall.

–Corre, corre!

Repartint la seva atenció entre l'entrada i la inconscient Padawan, intentava al costat d’en Bulgan ficar a la humana al sac irrompible que havien portat amb ells. Per fi van alçar l’empaquetada càrrega, que era sorprenentment pesada, i es van apressar cap a la sortida posterior de la botiga. El normal en aquest tipus d'establiments era que tinguessin una entrada secundària en la part posterior. Uldas estava de la seva part: el brut carreró de servei estava desert. Kyakhta va recordar prémer de nou el dispositiu de senyals, i es van encaminar al carrer Jaarul, on es trobava esperant-los el segur i blindat apartament. Estava tremendament excitat. Ho havien aconseguit!

Ara tot el que havien de fer era guardar a la captiva, mantenir-la sana i estàlvia i esperar instruccions d’en Soergg. Comparat amb el segrest que acabaven de realitzar, això li semblava una ximpleria.

Ningú es va preguntar pel contingut del sac protuberant que arrastraven els dos alwari per carrerons i carrers secundaris. Els negocis eren els negocis i els negocis d'un nòmada són cosa seva.

***

Luminara va deixar un preciós mirall polit que havia estat retallat d'una superfície mineral reflectant i va mirar al seu voltant arrufant les celles. Alguna cosa no anava bé. Li va portar un moment esbrinar-ho, amb els ulls normals i amb els del seu interior. Portava una estona sense veure la Barriss.

On era la seva Padawan? No era normal que es perdés. Un Padawan lliure tenia autonomia, però no tenia accés a coneixements profunds. Kenobi es va adonar de la seva preocupació i es va posar al seu costat.

–Què passa, Luminara?

–No veig la Barriss, Obi-Wan. Sempre hi és, pendent de les meves paraules o les dels que estan amb mi en aquest moment.

El Jedi va somriure amb seguretat.

–Llavors no és sorprenent que hi sigui. Tots dos hem estat molt callats durant una estona.

–La darrera vegada que la vaig veure –va intervenir Ànakin –estava mirant artesania en una botiga.

No va agafar la seva arma, però el seu instint protector natural es va posar alerta. Els ulls blau fosc de la Luminara es van clavar en els seus.

–Quina botiga? –va preguntar.

–No us preocupeu, Mestra –li va dir Ànakin –. He estat observant l'entrada i no ha sortit encara.

–No ha sortit per l'entrada, vols dir. Segur que no és res, i a ella no li agrada que actuï com una mare en lloc de com una Mestra, però Barriss no sol trigar tant. No és el seu estil demorar-se –els seus ulls van tornar a punxar els del padawan–. Quina botiga? –va preguntar de nou.

Ànakin es va adonar de com d’urgent que era la situació i, deixant de banda qualsevol comentari impertinent, va elevar una mà i va assenyalar.

–Aquella, aquella d'allà.

Va seguir de prop als dos Jedi a mesura que s'apropaven a l'establiment.

La porta estava oberta de bat a bat, cosa que no era sorprenent.

Ningú els hi va donar la benvinguda.

–Barriss? –l’ansietat de Luminara creixia mentre anava d'un costat a l'altre buscant entre les grans habitacions de fusta del fons. Un crit va canviar la seva recerca.

–Luminara! –era Obi-Wan, la qual cosa era molt alarmant, atès que ell no era propens a elevar la veu–. Per aquí!

Estava a terra, i tenia el cap d'una ansionesa d'edat avançada recolzada en la seva cama dreta. Ànakin observava l'escena, i la seva expressió normal d'arrogància havia estat substituïda per un gest de sorpresa.

–Aigua –va demanar Obi-Wan immediatament.

Ànakin va buscar a la part de darrere de la botiga i va trobar un refrigerador mig ple de petits envasos polimèrics. Va agafar-ne un, el va omplir d'aigua freda i li va dur al seu Mestre, que va ruixar amb cura la cara de l’ansionesa. Els seus grans ulls, de color de vi blanc van parpellejar.

–Ai, Divinitat, pel Braç de Nomgon! –Va mirar les cares alienígenes humanes que l'observaven preocupades–. Qui sou? Què m'ha passat? –es va repenjar a les mans per seure, mentre afegia amb enuig–. Què faig a terra?

Luminara la va observar fixament.

–Esperàvem que ens ho poguéssiu dir–. Obi-Wan i Ànakin la van ajudar a aixecar-se.

–Aquesta... Aquesta és la meva botiga. La meva casa. Li estava ensenyant alguna cosa a un client –es va posar una mà al cap i es va fregar la canosa cresta pentinant-la cap endavant–. Era un alwari. Va dir que era de pangay ous i portava les vestidures pròpies. Però era estrany –la seva cara es va arrugar encara més amb una expressió de disgust–. Hi havia un altre amb ell, crec. El recordo perquè era lleig, però al costat del seu company era una bellesa.

–I una dona jove vestida com nosaltres –la va interrompre Luminara–. L'heu vist?

La nativa va parpellejar.

–Oh!, clar que sí. Era molt amable, encara que per a mi que no anava a comprar res –va somriure mostrant la seva dentadura ansionesa–. Quan fa tant de temps en el negoci com jo, saps d'aquestes coses, siguin de l'espècie que siguin.

–On és? –va preguntar Obi-Wan amb suavitat, però amb fermesa.

–Va, i jo què sé. No sé on és cap d'ells –la propietària va mirar a terra i va moure el cap–. L'últim que recordo era que parlàvem d'olors, i després... –es va quedar en blanc–. Després vaig obrir els ulls i ací estaven els tres inclinats sobre mi. Què pensen que ha pogut...?

–Mestres! Aquí fora!

En resposta a la crida d'Ànakin, els dos Jedi es van afanyar cap a la porta posterior de l'entrada estava oberta. El Padawan estava al carreró, de genolls assenyalava al paviment que estava sec i polsegós. Hi havia dues empremtes clares de petjades. Obi-Wan li va agrair a la Força que al carreró no bufés ni una lleugera brisa.

–Petjades ansioneses –Luminara es va incorporar mirant a banda i banda del carreró–. En si mateixes no confirmen res –va assenyalar les moltes altres petjades que hi havia a la capa polsosa del terra–. Molts peus han recorregut aquest camí recentment.

–Però aquestes marques comencen aquí, a la sortida –va dir Ànakin –. I són molt més profundes que la resta, com si els dos que les van fer portessin alguna cosa pesada a sobre –Mirà al final del carreró en ombra–. Tots els ansionesos són més o menys de la mateixa talla.

–Tres entren a la botiga, i només en surten dos, dels quals cap és humà –Obi-Wan va fer un gest d’aprovació–. Estàs aprenent a veure més enllà del que és obvi, Ànakin. Espero que no deixis de fer-ho.

Luminara va tancar els ulls fortament i els va tornar a obrir.

–No puc sentir la seva presència enlloc. Si se l'haguessin emportat, hauria de ser capaç de percebre el seu malestar. Però no sento res.

–Potser estigui inconscient –Obi-Wan va inspeccionar el carreró amb cura–. Si aquests dos nadius volien que estigués inconscient, és probable que hagin utilitzat el mètode que van emprar amb la propietària de la botiga.

–Podria estar morta –va dir Ànakin.

En qualsevol altre lloc i amb qualsevol altre tipus de gent, el seu comentari podria haver provocat enuig o ràbia. Però ni Luminara ni Obi-Wan van reaccionar. Els Jedi no s’ofenien per un comentari objectiu, per molt delicat que fos el tema.

Però per dins, Luminara estava angoixada. Un Jedi no mostra les seves emocions, però això no vol dir que no existeixin.

–Aquesta ciutat té una mida considerable. Com anem a trobar-la? –Va lluitar per contenir la ira.

–Podríem acudir a les autoritats, per exemple –va dir Ànakin. Obi-Wan va rebutjar la proposta.

–És el que ens faltava, en aquest moment tan delicat de les negociacions. Confessar als nostres amfitrions que un dels nostres està perdut i que no podem fer res per solucionar-ho. Quanta confiança creus que inspiraria això en la nostra coneguda omnipotència?

Ànakin va assentir.

–Ja veig el que vols dir, Mestre. A vegades sóc massa impetuós.

–És un símptoma normal de la inexperiència, de la qual tu no ets responsable –es va tornar cap a la Luminara–. Hem de trobar-la nosaltres, sigui quin sigui el seu estat –la seva nerviosa companya va somriure dèbilment–. Abans que els nostres amfitrions se n'adonin que alguna cosa va malament.

Luminara va assenyalar la botiga.

–Primer obtindrem una descripció detallada dels dos alwari que eren aquí amb Barriss. Després, al meu entendre, hauríem de separar-nos i recórrer cadascun un terç de la ciutat. Utilitzarem aquesta botiga com a nexe, i pentinarem la ciutat amb tota la precisió que puguem, fent preguntes, oferint recompenses i intentant percebre la presència de la Barriss.

–Obi-Wan, creus que el que està darrere d'això és el mateix que va atacar la Mestra Luminara i la Barriss a la nostra arribada? –va preguntar Ànakin.

–És impossible saber-ho –va respondre el Jedi–. Hi ha tantes faccions oposades en aquest planeta, que podria ser qualsevol. I, com saps, també hi ha interessos externs barrejats en l'assumpte –a la seva manera tranquil·la, Ànakin es va adonar que Obi-Wan estava molt descontent–. Això és just el que ens faltava, atiar el foc del conflicte. Però la política és el de menys ara. Hem de trobar la Barriss.

No va afegir "sana i estàlvia" No ho havia de fer.

***

NEWSBLINK (Canal de Notícies de Coruscant):

Nemrileo Irm-Drocubac, representant de Tanjay VI, va morir ahir quan el seu aerocotxe va topar amb un vehicle de repartiment pesat en el quadrant sud, secció noranta-tres, de l'exclusiu suburbi Bindai en el qual vivia. Interrogat en el lloc del succés, el pilot de la nau de repartiment va declarar que el programari del sistema intern d'orientació del seu vehicle havia patit una fallada no detectada que va portar al xoc fatal. Els investigadors intenten confirmar la seva versió, encara que els seus esforços s'estan veient complicats a causa de que els dos vehicles estan seriosament danyats.

El representant de Tanjay, Irm-Drocubac, ha deixat una dona i dos fills. Malgrat la seva militància activa en la creixent facció secessionista i de les sospites que simpatitzava amb els membres més radicals del moviment, gaudia del respecte dels seus col·legues i col·laboradors, així com dels seus seguidors en el seu planeta natal. Segons el costum tanjayan, les seves cendres seran escampades demà sobre la capital en què va viure i va treballar en els últims quinze anys.

El canceller Palpatine intervindrà com a orador en el funeral.

(Fi de transmissió: fi d'article).

Següent