L'arribada de la tempesta (V)

Anterior

Capítol 5

Per ser una humanoide jove, pesa molt més del que s'esperava.

Kyakhta esbufegà quan ell i el seu company van deixar anar el sac al llit. En notar moviment dins, Bulgan va deixar anar el segell que tancava el sac. Barriss es va asseure i el sac se li va quedar a l'altura de les espatlles, i després li va caure als peus quan es va aixecar. Tenia els turmells lligats i les mans amarrades a l'esquena. Va mirar cap avall i després als seus segrestadors, i es va trobar amb el somriure d’en Kyakhta.

–Busques això, aprenenta?

Va extreure el cinturó reglamentari de la Padawan d'una bossa que portava penjant a la cintura. Contenia tots els seus efectes personals, inclòs l'intercomunicador i el sabre làser. Bulgan es va avançar i tocà aquest últim.

–Un sabre làser Jedi. Sempre vaig voler-ne provar un.

Kyakhta va agafar el cinturó i el va tornar a ficar a la bossa com si fos una serp adormida.

–No el toquis, idiota. No recordes el que ens va dir el hutt sobre manipular els dispositius aquests? Un sabre làser Jedi s'ajusta segons el camp magnètic del seu propietari. Si actives aquest sortiràs volant en trossos. Tu i la teva estupidesa.

–Oh!, és veritat. Bulgan es va oblidar –es va girar per mirar a la presonera–. Tampoc és gran cosa, no? Podria partir-la en dos fàcilment.

–Només el meu cos –incapaç de córrer o maniobrar, Barriss va seure al llit–. Òbviament, sabeu qui sóc i el que represento. Sou conscients que mentre parlem hi ha tres Jedi buscant-me furiosos, als qui no els agradarà gens el que ha passat?

Kyakhta va riure i Bulgan va emetre sorollets jocosos.

–Que et busquin. Aquí no et van a trobar –va assenyalar els elevats murs que els rodejaven–. Aquest lloc és segur, i tampoc estaràs aquí molt temps –en recordar-ho, va accionar l'interruptor del seu intercomunicador–. Ja hi ha altres que estan assabentats. Vénen i se t’emportaran. Llavors nosaltres més rics, i res a veure ja amb tu.

Barriss va preferir no discutir i va preguntar amb calma.

–I perquè em voleu vosaltres o els qui us l’han encarregat?

Els alwari es van mirar.

–No és cosa nostra –va dir Kyakhta–. Atrapar-te, la nostra feina. Preguntes, no el nostre treball –es va girar per abandonar l'habitació–. Ho hem aconseguit. Ho estava desitjant –s’incorporà–. El bossban pensava que no podíem. Una sorpreseta per a ell –el seu somriure es va fer més ampli–. Crec que li faré esperar una mica abans de dir-li-ho –li va donar una empenteta al seu company–. Vigila-la bé, Bulgan. Compte amb trucs Jedi.

–No preocupar-se, Kyakhta –encovat però alerta, l'altre alwari es va col·locar en un banc davant de l’emmanillada humana–. Bulgan vigila bé.

Barriss va mirar la porta tancar-se pesadament després del qual es feia dir Kyakhta. Un sorollós clic ressonà després de la seva sortida. Sense el seu sabre làser seria incapaç de penetrar la barrera, i els seus limitats coneixements de la Força no eren suficients per a trencar-la amb la ment. Estava atrapada fins que els seus amics la trobessin. No dubtava que ho farien. L'única cosa que li preocupava era el factor temps. Hi hauria prou abans que la traguessin d'aquell lloc i la portessin fins al responsable del seu segrest? D'una cosa estava segura. Qui vulgui que fos, segur que era més despietat i competent que els seus dos beneits segrestadors ansionesos.

El temps passava mentre esperava que el seu raptor es cansés o marxés. Però no va fer cap de les dues coses. Tampoc va poder, per molt que ho va intentar, influir en la seva ment. Podria ser degut, va pensar, al fet que segons el que semblava, tampoc hi havia molta ment en què influir. Aquesta era probablement la raó per la qual ni ella ni la seva Mestra havien pogut percebre les seves hostils intencions.

Havien utilitzat a la venedora inconscient per distreure la seva atenció. Estava enfadada amb si mateixa per haver-se deixat atrapar, però va intentar reprimir la creixent irritació perquè l'enuig era una altra distracció que no es podia permetre en aquell moment.

–Potser el teu bossban dóna a Kyakhta i Bulgan una bonificació –va dir el vigilant en veu alta–. El sabre làser no estaria malament. Després Bulgan va a casa i ensenya al clan, i tornen a acceptar a Bulgan. I els qui no vulguin –va fer un moviment giratori amb la seva pesada mà–, Bulgan talla cap.

–Parles molt bé del bossban –va fer un gest esforçant-se per semblar resignada i indefensa–. Qui és aquest individu tan imponent?

Un somriure va aparèixer a la cara del guàrdia.

–Padawan intenta enganyar Bulgan. Res de trucs Jedi aquí. Bulgan i Kyakhta una mica lents, però això no vol dir estúpids –es va aixecar i es va inclinar cap endavant. Tenia el tors ample, sense pèl, era una massa amenaçadora d'ossos i músculs, inusualment gran per a un ansionès–. Tu creus que Bulgan estúpid?

–Ni ho he dit ni ho he volgut dir –va respondre suaument. L’alwari retrocedí–. Però m'he adonat d'una cosa del que estic segura.

Els ulls del natiu s’entretancaren perillosament.

–I què és? Compte, Padawan humana. Bulgan no et té por.

–Ja ho veig. I el que també puc veure, i sentir de formes que ni t'imagines, és que tant tu com el teu còmplice patiu. Porteu patint molt de temps.

L'ull marró de pestanyes daurades d’en Bulgan es va obrir encara més del normal.

–Com... com ho saps?

–A més de l'entrenament Jedi normal, molts de nosaltres tenim la nostra pròpia especialitat. Àrees del coneixement que se'ns donen especialment bé. Jo, per exemple, sóc sanadora practicant.

–Però ets humana, no d’Ansion.

–Ho sé –parlava amb veu tendra però ferma que inspirava confiança–. Jo no puc arreglar-te l’esquena, o donar-te una pròtesi per a l'ull que et falta. No obstant això, el dolor de la teva ment és similar al que experimenten tots els éssers de sang calenta. És resultat de certes disrupcions i errors neuronals. És com si algú hagués intentat fer un ordinador molt complex, i hagués tingut totes les peces davant però no sabés com col·locar-les, de manera que no va fer molt bé la seva feina. Entens una mica del que et dic, Bulgan?

L’alwari va afirmar lentament.

–Bulgan no és ximple. Bulgan comprèn. Vés per on!, així se sent Bulgan gairebé tot el temps. Com el mal fet –girà el cap a un costat lleument i la va mirar fixament amb l'ull bo–. Padawan arregla això?

–No puc prometre res, però ho puc provar.

–Arregla mal de cap –el seu guardià estava fent un gran esforç mental–. No més dolor al cap –es va fregar el front amb el palmell de la mà–. Això seria gran, millor encara que uns quants crèdits –havia portat l'esforç mental més enllà dels seus límits, i la va mirar fixament–. Com sap Bulgan que pot confiar en tu?

–Et dono la meva paraula de Padawan, d'estudiant de les arts Jedi, i d'algú que ha dedicat tota la seva vida a uns ideals elevats, i a aprendre l'art de curar.

Visiblement emocionat, el seu segrestador va respirar profundament, va mirar a la porta i es va girar per mirar-la a ella.

–Intenta arreglar a Bulgan. Però si enganyes...

–T'he donat la meva paraula –li va interrompre–. A més, on aniré? La porta està tancada i bloquejada per fora. O no t'has adonat que ets aquí tancat amb mi? –No va somriure–. El teu amic no m'ha donat cap possibilitat.

–Tancat? –es va passar la mà pel crani en el lloc on hauria de tenir la cresta–. Bulgan confús.

Ella va aprofitar immediatament l’oportunitat.

–La confusió és fruit del dolor amb què convius. Deixa’m ajudar-te, Bulgan. Si us plau. Si fallo, no et costarà res. Fins i tot si ho aconsegueixo, em seguiràs tenint aquí, perquè la porta està tancada per fora.

–Cert. Padawan diu veritat. Oh!, tu intentes.

Li va mirar als ulls, apropant-li els emmanillats canells.

–Has de deslligar-me. Per fer això necessito les mans.

Tot d'una, l’alwari es va mostrar alerta.

–Per què? Trucs de Jedi?

–No. Si us plau, confia en mi, Bulgan. Hi ha coses en joc molt més importants que la meva vida, o el futur increment del teu compte corrent. Saps alguna cosa del moviment secessionista?

L’ansionès va negar amb el cap.

–L’únic moviment que coneix Bulgan és el dels intestins –va pensar un moment–. Kyakhta no content –va xiuxiuejar.

Després, es va acostar reticent als canells de la Barriss i va passar un desbloquejador. El llaç opac que els unia es va dissoldre sobtadament, desfent-se en cel·lulosa, catalitzador i aigua. Ella es va fregar fermament els canells amb alleujament. A mesura que li tornava la circulació li va fer un gest a Bulgan perquè s'aproximés.

–Vine, Bulgan.

Li va ordenar amablement. Ho va fer amb el cap cot, arrossegant els peus com un nen davant la seva mare. Un nen molt fort i molt perillós, es va dir a si mateixa. No va haver de demanar-li que inclinés més el cap. Amb la seva pobre espina dorsal tan doblegada ja s'havia posat al seu abast. Va estendre les mans amb els palmells cap avall i va fregar suaument el seu cap, amb compte de no tapar-li les obertures auditives. La seva carn era càlida al tacte, la temperatura ansionesa era una mica superior a la dels humans. Ella va tancar els ulls i va començar a concentrar-se.

Una tremolor va començar a recórrer-la a mesura que localitzava el punt en què centrar-se. Era un dolor permanent i agonitzant que amb esforç va aconseguir fer seu. Va començar a fluir a través del dolor, rodejant-lo amb el bàlsam que era el seu propi jo. Dins de les neurones danyades que eren la causa del problema, la Força convocà una subtil reubicació dels teixits, una alteració imperceptible però fisiològicament crítica.

Va romandre allà, tocant-li en silenci durant diversos llargs minuts, sanador i pacient units per un misteriós i inescrutable llaç només comprensible per a un altre iniciat en les arts de curació Jedi. Quan va sentir que tot estava normal i era natural va sortir del vulnerable estat en què havia sumit a tots dos.

Va obrir els ulls i es va trobar cara a cara amb el seu guardià. Però ara hi havia alguna cosa diferent en ell. Un canvi de postura subtil però perceptible, una lluentor a l'ull en lloc de l'opacitat anterior. Ell es va incorporar tot el que li va permetre la seva columna danyada de per vida i va mirar al seu voltant.

–Com et sents? –li va preguntar ella finalment en veure que no parlava.

–Sentir? Bulgan se sent... se sent bé. Molt bé –va alçar els punys de tres dits cap al sostre–. Realment excepcionalment extraordinàriament bé! Ahahà, oh, oh!

La danseta que es va posar a executar, alçant els braços amb alegria cap amunt, va elevar l'ànim de la Padawan.

Després es va aturar, va baixar els braços i li va dir en un to notablement diferent que el que havia utilitzat abans:

–Però segueixes sent la meva presonera, Padawan –ella es va asseure i ell va fer una ganyota ensenyant la seva dentadura ansionesa–. Almenys el que queda de minut.

–Vols dir que...?

La seva intenció es va fer òbvia quan se li va acostar amb un ritme al caminar que abans no tenia i va passar el desbloquejador pels seus turmells. Les manilles es van dissoldre sobtadament i ella es va aixecar. Els membres entumits li van fer trontollar, i s'hauria caigut si ell no l'hagués agafat entre els seus forts braços.

I en aquest moment la porta es va obrir amb un clic i Kyakhta va aparèixer a l'habitació.

Dir que l’alwari es va sorprendre amb la visió que li revelaven els seus ulls seria una bajanada pròpia d'un funcionari d'hisenda. Veure a la Padawan Jedi alliberada dels seus lligams era bastant inquietant. Però el fet que estigués mig abraçada al seu company ja constituïa un enigma inexplicable. Si Bulgan no deia exactament el que havia de dir en aquell moment, Kyakhta es donaria la volta i els tornaria a tancar a tots dos.

Però afortunadament, el babau Bulgan fins feia un moment, tenia ara la capacitat cerebral de dir-ho.

–Ella em va arreglar –va dir senzillament al seu company, assenyalant al cap–. Em va arreglar això. També pot arreglar-te a tu.

–No prometo res –els va advertir Barriss.

–Arreglar què? –Kyakhta va fer un pas enrere nerviós–. Jo no trencat. Què vols dir amb arreglar-me?

–Això –Bulgan va tornar a tocar-se el cap acabat d’arreglar–. A mi ja no em fa mal. Sé que a tu et passa el mateix, el meu bon amic. Deixa que exerceixi la seva curació Jedi sobre tu.

Va donar un altre pas enrere. La porta estava al seu abast. Era fàcil retrocedir cap al passadís, donar un cop de porta i tancar el cadenat. Però, què li havia passat a Bulgan en la seva absència?, es va preguntar Kyakhta. No hi havia estat fora molt de temps. Només en uns pocs minuts, i el seu bon, honrat i ximple company d'exili i desgràcies parlava com un maleït conseller de la ciutat. No, es va corregir. No com un conseller. Com un autèntic nòmada alwari: independent, segur i lliure. Tres dits es van aproximar a la porta. La Jedi no li ho va intentar impedir, encara que va sentir que hauria de haver-ho fet.

–Què és tota aquesta ximpleria de curació Jedi?

–Ella m'ho va fer. Em va arreglar el cap, la ment. Ja no em fa mal, Kyakhta! Puc pensar clarament de nou. Els meus pensaments no havien estat tan clars des que era nen i vaig caure d'aquell suubatar –Va abaixar la veu–. Aquella caiguda, aquella mala caiguda al galop, que va trencar la meva esquena i em va fer perdre l'ull... i va danyar la meva ment.

–Però jo... –Kyakhta no tenia paraules. Veient l'evidència, contemplant la cara del seu amic, es va veure obligat a acceptar una realitat que semblava inconcebible.

Però hi havia una altra realitat que acceptar, i ràpid. Amb les mans lliures, la Jedi s'acostava a ell lentament.

–Deixa'm ajudar-te, Kyakhta. Et prometo el mateix que a Bulgan. Tant si puc ajudar-te com si no, seguiré sent la vostra presonera.

Això era cert, va pensar Kyakhta. Tot i estar alliberada de les manilles, el seu amic i ell seguien estant al comandament. Només ells sabien sortir de l'edifici en el qual hi havia la cel·la. Només ells podien passar pels posts de guàrdia i deixar enrere els vigilants. Un Jedi podria passar sense major esforç, però una Padawan en ple entrenament...

Era indiscutible que havia obrat meravelles amb Bulgan. Podia eliminar el mateix dolor que li havia afectat tota la seva vida adulta?, eliminar les ones regulars d'agonia que li travessaven diàriament el cervell? Per ventura no valia la pena intentar-ho almenys?

–D'acord –va dir, i va afegir a manera d’advertència–, però si és un truc, no arribaràs sana i salva al bossban.

Ella no va prestar atenció a l'amenaça i li va posar les mans a les temples, apropant el cap. Els seus dits estaven freds i potser ho eren massa, però el seu tacte era inofensiu. Era fins i tot calmant.

Una estona després, l’alwari parpellejava amb la mateixa perplexitat que havia mostrat el seu company moments abans. Al contrari que Bulgan, no va tirar els braços a l'aire ni es va posar a ballar en cercles. En lloc d'això, va fer una profunda inclinació. Per ser un ansionès, era un gest especialment gràcil i flexible.

–Et dec el meu seny, Padawan. Si no haguessis intercedit, ara sé que el dolor amb el qual he viscut s'hagués convertit en bogeria, i m'hagués portat a la mort.

Es va tornar cap al seu company de desgràcies i va envoltar les seves amples espatlles amb els llargs braços, i la calba i la cresta es van unir en un gest ardent d'exaltació mútua.

La reconfortant visió dels dos ansionesos que havia estat capaç de curar va fer bé al cor de la Barriss, però això no la trauria d'allà ni li anava tornar als seus amics.

–El meu nom és Barriss Offee, la meva Mestra és la Jedi Luminara Unduli, i com més aviat la trobem serà millor per a mi, i sospito que més segur per a vosaltres. Per què estic segura que al vostre cap no li agradarà el canvi que fareu en els seus plans.

–El bossban Soergg! –va exclamar Bulgan. Quant les paraules van sortir de la seva boca, va mirar inquisitivament al seu company. Però a Kyakhta no li va afectar la revelació.

–Ara ja no importa, Bulgan. Acabo de notificar el nostre èxit al seu quarter general. Serà un altre el qui li notifiqui el canvi de plans. Nosaltres ens ho hem jugat tot amb aquesta femella. Ara serà ella la que haurà de lliurar-nos d’en Soergg, en lloc d'haver nosaltres de portar-la fins a ell –Mirà expectant a la Jedi–. Pots fer-ho? Ens posem sota la teva protecció, sense la qual el més probable és que sent dos descastats com som, demà siguem pastura dels shanh abans que surti el sol.

–Traieu-me d'aquí d'una peça –els va assegurar amb un somriure confiat–, i us prometo la gratitud de dos Cavallers Jedi i un altre Padawan. A més de la meva –es va acostar amb resolució a la porta oberta–. Suposo que aquesta és la millor garantia que es pot donar a la galàxia.

–És curiós –va murmurar Bulgan mentre seguia al seu company i la Padawan a la sortida–, pensar clarament pot millorar en gran mesura la perspectiva vital d'un. Per primera vegada en molt, molt de temps em veig a mi mateix com una persona, i no com una font constant de bromes i humor cruel.

–Jo mai et vaig així, amic meu –va dir Kyakhta suaument mentre ascendien l'espiral de l'escala.

–Sí ho feies –li va replicar Bulgan–, però no et culpo per això. No era culpa teva. Estava tot en la ment.

–Un moment –se sentia una mica nua sense el seu cinturó reglamentari, i va arribar fins a Kyakhta–, on són les meves coses?

–Al magatzem. Anirem a buscar-les abans d'anar-nos-en.

Hi havia un guàrdia a la porta. Un dorun assegut en un seient intencionadament dentat per acomodar la seva esquena. Tenia un monitor ovalat en els seus tentacles bessons. Els seus globus oculars es van girar cap a Kyakhta en veure’l aparèixer per l'escala.

–Què tal eztà la prezonera?

Kyakhta va arronsar les espatlles amb gest avorrit i Bulgan va aparèixer darrere d'ell. Barriss va romandre oculta a l'escala.

–Tranquil·la. La qual cosa és bastant estrany, pel que m'han dit, per ser una humanoide.

–Rezignada al zeu deztí, dic jo.

El dorun va tornar a centrar-se en el seu monitor. Cap dels seus ulls camaleònics van veure que Bulgan alçava una cadira, però tots dos es van posar en blanc quan l’alwari l’hi va estampar al cap.

–Ràpid!

Kyakhta va introduir una combinació en el teclat, i es va obrir un calaix del qual va extreure el cinturó de la Barriss. El seu sabre làser romania al seu lloc, va comprovar alleujada. Mentre se’l col·locava en els malucs, es va fixar que Kyakhta premia un petit dispositiu que portava penjat a la cintura.

–Què és això?

–Hem d’informar de la nostra posició periòdicament –va explicar l’alwari amb gest preocupat, –o morirem –va dir fregant-se la nuca–. El bossban Soergg va posar dispositius explosius en els nostres colls per assegurar-se que complíem les seves ordres.

Barriss va fer un soroll bastant groller per ser una Padawan.

–Típic dels hutts. Però no podem deixar que ens segueixi. Deixa-m’ho veure.

Kyakhta i Bulgan es van acostar obedients. Barriss va treure un escàner del seu cinturó i el va passar amb cura pel punt indicat al clatell d’en Kyakhta. No era difícil localitzar el dispositiu inserit. Hi havia un bony perceptible sota la pell a la dreta de la cresta.

Va comprovar la lectura de l'escàner i va introduir una seqüència, passant el compacte instrument per segona vegada sobre el clatell de l’alwari, repetint després el procediment amb Bulgan. Després es va dirigir satisfeta a la sortida, Kyakhta la seguia, fregant-se un cop més l'embalum amb els dits.

–L’explosiu segueix aquí.

Amb la ment neta o no, no era difícil comprendre que la presència de l'aparell li fes sentir incòmode.

Barriss va estudiar carrer. Pel que podia veure, el tràfic semblava normal.

–Els puc treure, però hauria de fer-ho amb molta precisió i no tinc els instruments necessaris. Només els he desactivat, ara són inofensius. Però serà millor que ens donem pressa. És probable que la desactivació doni lloc al fet que el que estigui monitorant-los informi al vostre bossban que alguna cosa va malament. És probable que hi hagi una resposta immediata.

–Llavors, marxem.

Bulgan es va avançar i va empènyer la porta sortint al carrer sense dubtar-ho.

Kyakhta i l'ex-presonera li van seguir.

–A la plaça central, jo crec. A la botiga on em vau trobar –Barriss seguia a Kyakhta que anava en primer lloc–. Els meus companys es dividiran per buscar-me i partiran d'aquest punt –Va agafar l'intercomunicador de circuit tancat del seu cinturó–. Quant ens allunyem prou d'aquí, els hi comunicaré el nostre destí i que estic bé –va somriure–. I del vostre canvi de plans també.

–Digues millor canvi de ment –tot el que abans era familiar per a Bulgan, ho percebia ara amb uns altres ulls. Però li seguia molestant el petit i perillós aparell, encara que fos inofensiu gràcies a la padawan–. Hem de desfer-nos d'això com més aviat millor.

–Ho farem –li va assegurar Barriss mentre giraven una cantonada per arribar a una avinguda molt més bulliciosa. La presència de tant éssers al voltant li va fer sentir molt més tranquil·la–. Fins llavors, l'únic que cal fer és dir als coneguts que vagin amb compte amb el que diuen perquè tens una personalitat molt explosiva

Abans de la curació de la Barriss, Bulgan simplement no hauria agafat la broma, però ara tant ell com el seu amic tenien el plaer de riure a riallades.

Un plaer que se'ls havia negat durant massa temps.

***

Més tard o més d'hora, va pensar Ogomoor distretament, el bossban Soergg s’afartaria que el seu conseller només fos portador de males notícies. I quan això passés, Ogomoor sabia que més li valia córrer, o romandre fora de l'abast de la potent i gegantina cua del hutt.

–S'ha escapat –Soergg descansava al divan de les seves estances. Estava al mig de la migdiada quan Ogomoor va sentir que el deure de la urgència l'obligava a despertar-lo.

–Ha desaparegut? I aquests dos idiotes amb ella?

–No ens consta que estiguin amb ella, Grandiositat. Només sabem que no està i ells tampoc. El guàrdia diu que va ser atacat per l'esquena, probablement per un d'ells. Per què anaven a voler de sobte anar-se'n amb ella?

–Qui sap? –el hutt va grunyir en arrossegar el seu cos fofo del divan i baixar a terra. De seguida, un parell de petits servents geril van començar l'odiosa tasca de netejar el rastre bavós. Soergg els va ignorar segons s'apropava al seu subordinat–. Ensumo a truc Jedi.

–I els dispositius que suposadament garantien la lleialtat dels dos segrestadors...?

Ogomoor va deixar la pregunta en l'aire.

–Agh! Els vaig activar quan em vas dir el que havia passat. Una de dues, o aquests imbècils ja no tenen cap, o és una altra estratagema Jedi.

Els gerils seguien penjats del seu gegantí cos, continuant la seva tasca ininterrompudament, i Soergg es va inclinar cap endavant. Fent gala d'un coratge que no tenia, Ogomoor es va fer fort. Sabia que el seu propi cap seguia unit a les seves espatlles únicament per com de valuós que li resultava al hutt.

–Fes que corri la veu entre tots els pinxos, criminals, delinqüents i baixos fons de Cuipernam. Mil crèdits de la República per al que em porti a la Padawan viva o el cap d'un Jedi mort. Corre! Encara hi ha una possibilitat d’interceptar-la abans que es reuneixi amb els seus companys.

–Les teves paraules són ordres, bossban.

Sentia massa alleujament com per témer un tret per l'esquena, va sortir ràpidament de l'habitació sense cerimònies, amb l'intercomunicador ja a la mà i activat.

Darrere d'ell, els gerils van segellar a consciència els forats del seu nas en veure que el seu cap descarregava el seu disgust de forma especialment fastigosa i pudent.

El que Ogomoor no sabia era que ara el seu imponent cap havia d'informar del fracàs a algú encara més important. Soergg no temia en aquest individu, però li respectava. Gairebé tant com respectava els crèdits que li estaven ingressant en el seu compte pels serveis prestats a la causa secessionista ansionesa.

Qui estava darrere del que feia els pagaments?, es preguntava sovint. No és que fos especialment important. L'important eren els crèdits, els diners. Als hutt no els interessava especialment la política, tret que veiessin afectats els interessos directes. A Soergg li donava exactament igual que Ansion i els planetes als quals estava unit per tractats i pactes romangués a la República o s'escindís.

O que passés en canvi una altra cosa, una cosa mai vista ni imaginada.

Següent